Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimarts, 31 de desembre de 2019

Aquest any visitarem el refugi de Rebost (Cadí-Moixeró) per passar la nit de Sant Silvestre. A part de retrobar-nos amb companys d'aventures i amics de sempre, també voliem conèixer la realitat sobre la llegenda que recorre la contrada.

Per cert, Feliç Any Nou!!

Les Bruixes del Pedraforca

Segurament enlloc del món hi ha una muntanya amb un nom tan escaient com el Pedraforca. Però heu de saber que en aquells temps en què els moros causaven el terror als nostre avantpassats, el Pedraforca no tenia pas la forma que té ara.
Una nit, la gent que vivia prop d'aquella muntanya va començar a sentir estranyes remors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits que ningú podia saber si eren de persona o d'alguna mena de bèstia salvatge.
Quan, passada la nit, tothom va poder sortir de les cases i amagatalls on es protegien dels moros, es van trobar amb un fet que ningú no s’hagués cregut de no haver-ho vist amb els seus ulls: dalt la muntanya, allà on mai no hi havia hagut sinó rocs i matolls, s'aixecava, amenaçadorament, un castell d'altes torres i murs poderosos.
 - Semblava obre del diable -deia un- Qui, sinó ell, podia aixecar aquesta fortalesa amb una sola nit?
 - Ara sí que estem perduts: un castell encantat! - s'exclama un altre -. Si els moros han fet tractes amb el dimoni només ens en poden venir desgràcies.
I, efectivament, des de dalt d'aquell castell, que dominava les valls del voltant els sarraïns, ajudats per les mateixes forces del mal, disparaven les sagetes contra tota persona que gosés apropar-se ala muntanya.
Ben aviat van veure, els cristians, que amb les seves pobres forces mai no podrien alliberar-se d'aquell perill. No era contra els sarraïns, tan sols, que lluitaven; el seu enemic eren, també, les fúries de l’ infern, i contra elles només hi valia l'ajut de Déu. Dones i vells, grans i petits, tots pregaven demanant que s'acabés aquell terror, i la nit de Sant Silvestre, que és la darrera nit de l'any, de nou se sentí retrunyir la muntanya enmig d'una tempesta de llamps i trons.
L'endemà al matí, la gent d'aquells verals va descobrir, amb gran sorpresa, que el cim s'havia ensorrat i que del castell encantat només en quedava una tartera de rocs enmig de dues punxes, talment com si la muntanya s’hagués convertit en una forca de pedra, el Pedraforca.
I diu la gent de Saldes i Gósol que, des de llavors, cada nit de sant Silvestre es tornen a sentir crits i esgarips a dalt de la muntanya: són les bruixes del Pedraforca, que es troben per celebrar una festa en honor del diable i recordar aquell castell encantat. Fins i tot hi ha qui diu que les ha vistes volar enfilades en escombres i des del Rebost gaudirem d'unes vistes immillorables per  seguir aquestes dances ocultes.


Sis llegendes del Berguedà (Jaume Fígols i Nèlida Fornell)

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook