Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 7 de juliol de 2019

Ruta circular envoltant la serra de Bestracà. Sortim d'Oix per recórrer l'ombrívola vall d'Hortmoier, amb visita a l'església de Sant Miquel d'Hortmoier, per acabar coronant el pedregós cimall del Puig de Bestracà. La tornada és per la vessant sud de la serra, anomenada "Baga del Peirer", on també vam fer parada a l'església de Sant Andreu de Bestracà.
Atenció molt especial si visitem Sant Miquel d'Hortmoier; bona part de la vall és propietat privada i restringida a la circulació de cotxes, acampada i el transit de caminants a la zona del mas de "Ripoll" on hi ha l'església. Si no volem sorpreses o mals de caps, millor no sortir dels camins i pistes habilitades pels visitants.
Església de Sant Andreu de Bestracà.




Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 16.50 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:......................... aprox. 800 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:...... alpina_Alta_Garrotxa 2011.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap dificultat en l'orientació de l'itinerari. 
Només haurem de parar atenció al visitar l'església de Sant Miquel d'Hortmoier i no sortir del camí d'accés senyalitzat per l'ajuntament. L'antic camí d'accés és de propietat privada i els seus titulars no volen excursionistes desconeguts. 






Mapa de la sortida




Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc




Deixem la furgo camper a l'aparcament de la població d'Oix, i agafem la ctra. GIV-5221 (Oix-Beget) en direcció a Beget. Comentar que durant la meitat de la ruta ens acompanyarà el sender PR 186.
Aparcament d'Oix.



A menys d'1 km prenem una pista formigonada que mena a la vall d'Hortmoier.








Aquesta pista comença sent formigonada, però de seguida apareix amb grava i després de terra. 
Primer ressegueix el curs de la riera d'Oix, i després la de la riera de Beget.
Hostal rural de can Pei.

Hostal rural de can Pei.






La pista per la que passarem és força ampla per què passi un vehicle perfectament, però els forats, desnivells i les roques que hi han fan que pateixin molt els amortidors d'un turisme qualsevol.
El pont Trencat i el seu característic forat al mig de la calçada.





En acostem al "Grau d'Escales", un pas estret entre dues cingleres conegudes de la zona, com són la serra de Bestracà (a ponent) i la cresta de Ferran (a llevant).
En la foto superior veiem al cresta de Ferran a la dreta, i la serra de Bestracà quedaría a l'esquerra.

Marques blanques i grogues del PR 186.
El GR 11 el trobarem una mica més endavant d'on som ara.








Arribem a aquesta entrada i hem de tornar a recordar  que la vall d'Hortmoeir és de titularitat privada i l'accés amb cotxe és limitada als foresters. En altres resenyes de blogs ens han comentat que els propietaris del mas Ripoll els hi molesta la pressència d'excursionistes.
Entrada a la vall d'Hortmoier.




En aquesta bifurcació hem d'estar alertes i fer cas a les senyals que ens trobem.
Encara que la pista és més trepitjada la de la dreta (foto superior), o el track ens digui que és la millor ruta per anar a l'ermita d'Hortmoier, recomanó d'anar rectes i seguir els rètols que ens anem trobant.





Si girem a la dreta i travessem el riu, ens trobarem una tanca de la finca de Ripoll i aquest reguitzell de senyals al costat. Són d'alerta per no continuar més enllà de la tanca. 
El propietari no vol que ningú trepitgi la seva finca.





El propietari de l'església de "Sant Miquel d'Hortmoier", l'ajuntament de Montagut i Oix, ha habilitat un itinerari alternatiu per arribar a l'ermita i evitar passar per terres privades.






Tot i trobar tanques metàl·liques que eviten el pas de vehicles rodats, els excursionistes poden accedir per un lateral de la mateixa tanca. 
Recordem que ara trobarem marques del PR 168 i del GR 11.







Abans d'arribar a l'ermita haurem de travessar la riera de "Beget" i sortir a una plana enjardinada (Plansesilles), amb remugants pasturant i els "Roures del Rei", uns exemplars monumentals i centenaris. Només sortir haurem de girar a la dreta per enllaçar amb el camí de l'ermita (hi han marques que ens orienten).
Prats herbossos de les Plansesilles, i al fons veiem els cimalls dels Tossals.





Abandonem les "Plansesilles" i en poca estona trobarem aquesta bifurcació mig emboscada, uns metres més amunt arribarem a l'ermita.
Haurem de seguir unes marques grogues.





Sant Miquel d'Hortmoier
Antiga parròquia esmentada ja l'any 979. 
Panoràmica de l'interior de l'església.


És un petit efifici del segle XI, mostra senzilla del romànic rural, amb absis rodó i campanar d'espadanya. A l'any 2005 s'hi varen dur a terme obres de restauració i consolidació.








Abandonem Sant Miquel i desfem el camí que hem utilitzat per visitar l'ermita. Primer la bifurcació emboscada, després la plana de les Plasesilles, creuar la riera de "Beget", i finalment enllaçar amb la pista que utilitzavem primerament.





Continuem amb la pista que utilitzàvem primerament que va pujant lentament. Recordar que trobarem les marques del PR 186 i del GR 11 que ens ajudarà amb la orientació.





Abans d'arribar a les runes de les "Feixanes", trobarem la font seca de les "Feixanes". Si no estem atents, ens la passarem.
 Font seca de les Feixanes.

 Font seca de les Feixanes.







Uns metres més de camí i trobarem les runes d'un antic mas. 
Aprofitem el racó per fer un mos i recuperar forces.
Mas de les Feixanes.

Mas de les Feixanes.




Després de dinar reprenem la ruta, atenció que no seguirem el sender per on passa el GR 11 i el PR 168, sinó que continuarem per un corriol que surt de darrere del mas enrunat. Hi han marques de color vermell, però bastant desdibuixades  per veure-les al moment.
Hem de parar atenció per què el camí, al principi, és poc evident. Després és fàcil seguir-lo.

La foto superior pertany a la zona de la "Campassa", un dels pocs indrets que trobarem amb pocs o cap arbre.




Superats els dos cents metres de desnivell (des de les Feixanes) trobarem aquesta bifurcació, a prop del turonet de la "Portella". Si continuèssim recta arribariem al mas de Bestracà, nosaltres però girem a l'esquerra per fer una visitat al cim del "Puig de Bestracà". 
Recordar que les marques color vermell que menen al cimall, son antigues i poc visibles.





Enfilem camí amunt, i haurem de superar 200 mts més de desnivell acumulat. La foto inferior ens mostra per quin sender estem caminant, és més estret però igual de traçat i evident.








Estem arribant al puig de Bestracà, amb 1058 mts d'altura i un vèrtex geodèsic al seu cim.







.
Castell i església de Sant Julià de Bestracà
L'estat actual del castell de Bestracà és de ruïna. Tan sols s'endevinen les restes de l'antiga església de Sant Julià, que fou capella del castell, envoltada de munts de pedres que n'oculten les parets. Sembla que aquest castell mai va tenir una excessiva importància i la seva jurisdicció era molt petita. El castell possiblement fou bastit durant el s XI i el 1462 va ser abandonat definitivament, on es creu que els seus senyors decidiren edificar a Oix la seva nova residència, on hi havia més seguretat i les condicions de vida no eren tan feixugues.




Sant Julià va ser l'església del castell dels senyors de Bestracà, i va ser obra molt anterior a la del castell. Tot el pedregam escampat al voltant del cim, les edificacions més senceres pertanyen a l'esglesiona.

Sant Julià conserva sencera la planta, d'una sola nau, contruïda aproximadament al s IX, amb absis rectangular fet de grossos carreus poc treballats que podrien ser anteriors. La volta és enfondrada i el temple en ruïnes.









A banda de tramuntana, des del Puig de Bestracà, tenim una vista panoràmica impressionant. Abans d'abandonar l'indret fem algunes fotos d'aquestes vistes.
Des del mateix cim.

Camí de retorn, per cresta uns metres i davallada per la vessant sud de la serra de Bestracà.





El corriol de baixada és molt fressat i fitat, en poca estona arribarem a l'ermita romànica de Sant Andreu de Bestracà.  És una construcció del s XII i actualment restaurada, no és accessible lliurament.
Sant Andreu de Bestracà, cara sud.

Sant Andreu de Bestracà, cara nord.





Al costat mateix de l'ermita hi ha una casa mig conservada i habitada. No oblidem de possar-nos protecció solar, per que a partir d'ara caminarem fins a Oix per pista forestal.
Des d'on som, la plana on hi ha l'ermita de Sant Andreu de Bestracà, podem veure l'itinerari que farem en vermell.





La baixada per la pista és còmoda i tranquila, el sol no apreta fort i les vistes són prou interessants. També ens ajudarà que hi han marques de una senda de Petit Recorregut Local (Blanc/Groc).
Passem pel costat d'una edificació restaurada de can Peirer

La casa principal del mas Peirer no sembla restaurada.





Quan creuem la ctra. GIV 5221 (d'Oix a Beget), la pista forestal es converteix amb un sender trepitjat i evident, però un pèl estret.
Ctra. GIV 5221.




Ara el sender davalla més decidídament, però no incomoda la baixada.
Al fons de la foto superior, ja visualitzem el poble d'Oix.

Ja trobem les primeres cases.




Hem arribat en bona hora a Oix. Ara prendrem una cervesseta fresca dins la furgo camper, ens ampolainarem una mica i ens desplaçarem en un racó de la ctra. GIV 5221 (Oix Beget), per sopar i dormir. Passa que el campanar de l'església d'Oix repica molt fort.
Font d'Oix.

Coll de Salomó.






Sortida, Juny del 2019

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook