Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 2 d’octubre de 2016

Aquesta vegada visitarem el Puigmal de sempre (Puigmal d'Er de 2911 m) amb una "contundent" circular des del collet de les Barraques i passant per la collada de Fontalba. L'excursió no té especial dificultat en qüestió d'orientació, però si que haurem de parar atenció a la distància i al desnivell de la mateixa. Consultar la fitxa tècnica! 
Tramuntana al cimall del Puigmal.


Mapa de la sortida.





Fitxa tècnica
Distància:................................................................... aprox. 19.50 km.
Temps:.......................................................... 9 hores amb moltes parades.
Desnivell:................................................................... aprox. 1200 mts.
Dificultat:..................................................................... fàcil-moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:................................... alpina_puigmal_vall_de_núria_ulldeter_2009.
Observacions:......................................................... L'únic lloc per tenir algun problema d'orientació és al principi de la sortida,  al collet de les Barraques, el reste molt fàcil.  La dificultat moderada ve donada per la distància i el desnivell de l'excursió. 
..



Baixar track de Wikiloc:
 







Temps enrere hom podía arribar al collet de les Barraques amb el vehicle, ara hi ha una barrera, sis-cents metres abans, per impedir l'accés amb cotxe. Si més no aquell dia que nosaltres vam visitar la contrada la barrera estava baixada i tancada, podria ser que només estigués baixada en temporada de bolets ...no ho sé!
La zona habilitada per aparcar els cotxes, sis-cents metres abans del collet de les Barraques.


I la barrera que impedeix arribar fins el collet.







Deixem el cotxe i cap amunt (per pista asfaltada), en direcció al collet de les Barraques. Abans d'arribar-hi agafarem un trencall a mà esquerra que continua amunt, però en direcció contrària (ara per pista de terra).
Cent metres abans del collet trobarem aquesta bifurcació a mà esquerra.





Atenció que a cent metres d'aquesta bifurcació haurem d'abandonar la pista i enfilar-nos bosc a través. Anirem a buscar un pal indicador (es veu des de la pista forestal) i el filat carener que ens portarà en direcció al Puigmal.
El pal indicador que veurem des de la pista forestal.
Segons el rètol l'itinerari del Puigmal és marcat en colors blanc-verd fosc.


Per facilitar encara més l'orientació, sempre haurem d'acompanyar el filat carener amunt.







Seguint el filat entrarem a una plana herbosa lliure d'arbres, de fet l'arbreda comença ha minvar a aquesta altura.
Aquesta plana és utilizada pels ramaders per recollir el bestiar.
Som a la tardor i s'acosta  l'hivern. Potser per evitar situacions sobtades de neu, els ramaders començen a recollir les vaques.







Travessarem aquesta clariana sense seguir el filat i estalviar-nos una volta llarga. Més amunt tornem ha enllaçar amb el filat carener.








Tota la pujada, des de la clariana anteriorment comentada (el Pla Rodó) fins a la collada del Pas dels Lladres (també anomenada coll de Queralbs) rep el nom de serra de Planès.
Vista del Puigmal des de la serra de les Planès.


Camí del la collada Pas dels Lladres. Després, per cresta, fins al Puigmal.







Ja som a la collada Pas dels Lladres (també coll de Queralbs). Qui vulgui també pot coronar el cimall del Puig Dorri que trobarem a la nostra esquerra (fácil de fer), nosaltres però pugem a la Tossa Pas dels Lladres.







En el cim de la Tossa Pas dels Lladres trobarem remuntadors el l'estació d'esquí francesa Cerdanya Puigmal 2900.
Ja som a prop del cim de la Tossa Pas dels Lladres. A la dreta de tot el Puigmal.

El punt més elevat del pic sería el turonet pedregós de la foto (segons indicava el gps), així doncs allà sería el cimall oficial de la Tossa Pas dels Lladres.
Passem per sota de l'arc de fusta i davallem en direcció al Puigmal.







Aquest encanyissat, que és habitual en algunes estacions de neu, delimita les dimensions d'una pista de baixada per l'esquí. A l'hivern aquest indret es converteix amb l'estació Cerdanya Puigmal 2900.
De camí al Puigmal.


La foto superior és feta amb la tècnica de les panoràmiques i que recull la delimitació de una de les pistes  que baixa de la Tossa.







La carena ens portarà al cim del Puigmal. La perspectiva de la foto següent ens mostra l'itinerari que haurem de realitzar per aquesta ampla cresta. 







Despres de superar el coll de les Clotes i el clot  de la Pastera, el camí carener s'enfila fort fins a arribar al cimall del Puigmal.
Una vegada hem superat el clot de la Pastera el camí es torna més dret i feixuc.


En tot moment la senyalització és evident per no perdre l'orientació.


També és molt evident el camí a seguir.









En la llunyania ja veiem el vèrtex geodèsic del cim.







Arribem al Puigmal (Puigmal d'Er) i una ventolera de nassos ens dóna la benvinguda. Normalment al cim se sol trobar molta gent voltejant per tot arreu, avui sembla un indret força sol·litari. Potser el motiu és el fort vent.

Video del fort vent del Puigmal.







Abans d'abandonar l'indret ens fem una fotografia de cim.
La creu del Puigmal. 







Partim en direcció a la collada de Fontalba, per l'itinerari curt i més utilitzat de pujada al Puigmal. Pel camí si que anem trobant gent que puja i també que baixa, es nota la diferència amb la poca gent (res de gent) que hem trobat  per l'itinerari de la serra de Planès i el Pas dels Lladres.
Primer baixarem a Fontalba, després un flanqueig lateral al pont de la font de l'Home Mort (he posat aquest nom perquè al costat hi ha la font de l'Home Mort) i finalment una petita remuntada fins al collet de les Barraques.




Alguna fita trobarem en la baixada, però el camí és molt evident i traçat.







Ja som a la zona de la serra de Fontalba, i en la llunyania localitzem la collada de Fontalba.
Amb aquest teleobjectiu (foto superior) visualitzem la collada com siguéssim al costat.




En aquí localitzem els diferents pics de la contrada.







Davallem serra avall, ho fem per la traça d'un camí molt utilitzat pels muntanyencs per coronar el Puigmal de manera directa i fàcil.








La collada de Fontalba és molt utilitzada pels muntanyencs, o bé per acostar-nos a la vall de Núria, o per coronar alguns cims de la zona més propera (Puigmal, Noucreus, Torreneules...). A l'estiu sol estar ple de cotxes, campers i autocaravanes.
Collada de Fontalba.


La collada la podem localitzar a l'esquerra de la foto, on hi han aparcades unes autocaravanes.







Després de la foto de rigor, per observar la quantitat de vehicles que hi ha a la collada de Fontalba (tot i així no era l'hora punta), reprenem la ruta. Per les proximitats trobarem marques del GR 11.8 (una ruta que ve de Núria i s'allarga fins a Planoles).









Ara farem el flanqueig lateral per anar a buscar el pont de la font de l'Home Mort. Aquest corriol és molt fressat i fàcil de seguir, però de vegades hem de parar atenció per localitzar el corriol correcte dels molts que, de vegades, trobarem.  Aquests molts corriols són atribuïbles a les moltes vaques que remugen per la zona i que no paren d'un costat a l'altre.
Per no perdre el corriol correcte, hem de seguir les marques del GR.


Per marques que no quedi.







Aquest flanqueig lateral és tranquil, fàcil de fer i molt panoràmic.
Som al collet d'estevenís, molt a prop del pont de la font de l'Home Mort.







Arribem al barranc de Tosa (riu de Tosa), i de lluny veiem el pont de la font de l'Home Mort (he possat aquest nom, perquè al costat hi ha la font de l'Home Mort).
Pont de la font de l'Home Mort.



El pont en una gravació del 2010.


Una vista del pont des del camí que ve de Fontalba.




Aquesta vista és des del camí que duu al collet de les Barraques.







El sender que mena al collet de les Barraques puja lleugerament, sense virulència ...amb tranquilitat. Ara el GR 11.8 passa a ser el GR 11.
Primer pugem per un sender trepitjat i estret.




A prop del collet, el sender es converteix amb una pista ampla i irregular.







Arribem al collet de les Barraques. Un indret tranquil, amb vistes al Puigmal, a Fontalba, Montgrony... ara entenem perquè regulen l'accés dels cotxes. La veritat es que el collet de les Barraques és un lloc de tranquilitat, de recolliment i de relaxació ...si hi ha moviment de cotxes i gent, aquesta tranquilitat desapareix.
Collet de les Barraques.







Ostres tu, ja hem acabat l'excursió. És una sortida de un dia sencer, sense presses ni horaris preconcebuts, gaudint de cada indret poc a poc. Si ho fem d'aquesta manera aprofitarem el dia i coneixarem una mica més la vessant catalana del Puigmal.
Sortida setembre del 2016.






2 Comment

  1. asva says:

    jO SEMPRE N'HE DIT EL PONT DE L'HOME MORT I NO DE LES TORES.ÉS DEGUT A QUE EL PONT PASSA PER SOBRE L'AIGUA DE LA FONT DE L'HOME MORT, I PER AIXÒ EN DIUEN D'AQUEST NOM, EL DE LESS TORES NO SÉ DE ON VE?.
    ESTÀ BEN VIST QUE CADA VEGADA HI HA MÉS NOMS A LA MUNTANYA.
    ASSUMPTA.

  2. Hola Assumpta,
    A mi em sembla que aquest pont no té un registre oficial amb un nom determinat. Ni en el ICGC (http://www.icc.cat/vissir/index.html?awqqTbUZ7), ni en els mapes Alpina que utilitzem surt el nom del pont. És veritat que al costat hi ha la font de l'Home Mort i també és veritat que hi ha la plana de les Tores a prop del pont. Si la gent del territori li diu el pont de l'Home Mort, miraré de sol·lucionar l'errada.
    Salutacions i gràcies pel comentari!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook