Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 3 d’agost de 2016

En aquesta sortida coronarem el cim de la Gallina Pelada (o Cap del Llitzet) per una ruta gens habitual. Sortirem de les proximitats de la font Freda, concretament per una pista forestal (a vegades tancada amb una barrera metàl·lica) que flanqueja la vessant N-W de la serra d'Ensija i ataca l'altiplà per les pendents ferèsteges de la vessant oest o de ponent. En el nostre principal track surt un itinerari afegit d'uns dos kilòmetres de carretera, que és la distància que vam emprar per sortir i tornar allà on teníem aparcada la Furgo-Camper (el pla de Palomera). Si hom vol deixar el cotxe en una zona més propera, ho pot fer en un limitat espai a prop de la font Freda. Atenció en arribar aviat per trobar espai per aparcar a prop de la font Freda.
Mapa de la sortida.






Fitxa tècnica
Distància:...................................................................... aprox. 14 km.
Temps:.......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 850 mts.
Dificultat:..................................................................... fàcil-moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:................................................ alpina_rasos_de_peguera_2009.
Observacions:......................................................... Atenció amb la zona ferèstega que surt de la collada del Portet i puja al cim de la Roca Blanca. Ens podem desorientar al principi per la poca definició del corriol de pujada, per la manca de marques de pintura i la dispersió de les fites d'orientació. Uns metres més amunt la traça del corriol es visualitza millor i les fites fan acte de presència.




Baixar track de Wikiloc: 








Aparquem la Furgo-Camper a prop de la carretera (Saldes-Vallcebre), en el pla de Palomeres, en una zona sota l'arbreda i amb una vista privilegiada de la cara sud del Pedraforca.
Ja sabem que si començem a caminar des d'aquí, incrementarem la sortida en uns tres o quatre quilòmetres més ...però la zona d'acampada i repòs és la que mana!







Comencem a caminar els primers metres per asfalt. Després de superar el bosc vertical (a la dreta) i la Pleta de la Vila (a l'esquerra), trobarem una pista forestal (amb barrera) que s'endinsa al bosc en direcció a ponent. Una senyal ens indica "el Portet" ...és el coll del Portet. 
Cruïlla de la carretera amb la pista forestal.






La pista, d'uns cinc quilòmetres de llargada, flanqueja la falda nord de la serra d'Ensija fins arribar al coll del Portet (extrem occidental). Aquesta pista és molt ampla i facilita la circulació de vehicles (principalment de tot terrenys), però no és molt utilitzada (en tot el camí només ens va passar un tot terreny).







El més extraordinari de la pista forestal és el mirador que representa del Pedraforca. En tot el recorregut tindrem la omnipresent figura de la muntanya que ens vigila de prop.
Últims metres de pista i a prop de la font del Portet.






Superats aquest quatre o cinc quilòmetres arribem a la font del Portet. Molt a prop del coll del mateix nom i molt utilitzada per les vaques que pasturen per les proximitats.
Font del Portet.








Uns metres més enllà trobem la collada del Portet. A partir d'aquí podem flanquejar en direcció al coll de l'Estret i pujar per les "Llosanques", o enfilar directament en direcció al cim de la Roca Blanca.
Nosaltrs enfilem directament en direcció a la Roca Blanca.

Deixem un esbós de l'itinerari a utilitzar. 
Aquesta foto ens ajudarà a visualitzar l'itinerari a seguir.







Encara que la senyal posa que hi han marques grogues a seguir, no és veritat. Haurem de vigilar els primers metres de pujada per què no trobarem ni marques, ni fites, ni traça de corriol.
A mesura que anem caminant, el corriol de pujada es fa més evident.







En poca estona arribarem dalt de la carena muntanyosa. Aquí si que trobarem fites a seguir.
Ens acostem al primer cimall del dia (Roca Blanca) i ja veiem la pendent pedregosa que haurem de superar (fàcil ...molt fàcil).







La pendent sembla molt dreta i inaccesible de lluny, però de prop no té cap dificultat.
Al fons la serra del Verd i el Pedraforca.

Itinerari que hem fet de pujada.
Els punts discontinus representa el flanqueig per la pista.







Quatre grimpades sencilles més i som dalt del Roca Blanca. En la pujada per les últimes pendents de roca coincidim amb la ruta que ve del coll Estret i Peguera.
La presència del Pedraforca imposa silenci i respecte. També tranquil·litat i molta calma.







A llevant ens espera el cimall de la Gallina Pelada, també conegut com Cap del Llitzet.
El camí carener és sencill de fer.







Trobem poca gent al cim de la Gallina Pelada (quatre que s'en van, un que es queda i tres que venen més tard), acostumats d'altres vegades que hi ha una multitud.
Cim Gallina Pelada o Cap del Llitzet.

El llibre de visites.

Vista est de la serra d'Ensija.







Després d'algunes fotos al cim, continuem la nostra ruta (PR C-79) en direcció est a la recerca del refugi d'Ensija, també conegut com "Delgado Úbeda".
Més enllà veiem el refugi, però abans visitarem la font d'Ensija. Si us fixeu a l'esquerra i centre de la fotografía hi han uns abeuradors metàl·lics que recullen l'aigua de la font.







Aquests abeuradors metàl·lics proveeixen d'aigua a les vaques que pasturen per la zona del "pla Gran" i al voltant del refugi.
L'aigua sobrant regalima torrent avall. És el torrent de la Font d'Ensija, que coneixarem més endavant en la baixada de la serra.






Continuem el nostre camí i ens reincorporem al sender que ens marca la baixada (PR C-79). Al costat de la font hi ha el refugi d'Ensija o també conegut per Delgado Úbeda. És un refugi ideal per passar uns dies de muntanya en família i també com ha lloc de pernocta a l'hivern per la pràctica de raquetes de neu o esquí de muntanya.
Aquell dia de juliol era utilitzat per activitats per a joves com a campament o colònies.







Ja hem superat el refugi i el sender ens porta a una plana elevada on trobem un pal indicador, som al Pla Gran d'Ensija. En aquí podem davallar pel barranc d'Ensija i Llobateres o optar pel torrent de la Font d'Ensija, totes dues eleccions són bones.
Nosaltres agafem la direcció al torrent de la Font d'Ensija.







En poca estona els prats herbosos agafen inclinació i comencem a davallar per les conegudes "Planelles" (planella Gran i planella Petita) en direcció al torrent. En la baixada tindrem una vista espectacular del Pedraforca i el poble de Saldes.
Atenció amb el sender de baixada per la "Planella Gran", ja que el corriol està desdibuixat i haurem de visualitzar les marques disperses del PR C-79 o utilitzar el GPS.

Per la "Planella Petita" també haurem de vigilar la orientació.







A la "Planella Petita" el sender PR C-79 va a buscar el torrent de la Font d'Ensija per continuar la baixada. En aquest torrent desguassa les seves aigües la font d'Ensija (la mateixa font que abans hem visitat i fotografiat).
Abandonem la planúria i ens endinsem en zona boscosa.







Per la torrentera la orientació, al principi, és més evident (camí trepitjat, fites i marques de PR). Però atenció! quan més baixem el torrent sembla remogut per passades tempestes o rierades sobtades, el sender desapareix i ens podem desorientar. El camí correcte del PR segueix per la dreta en zona arbrada i bosc frondós. 
El torrent sembla remogut per passades tempestes o rierades sobtades.







Si hem agafat el sender correcte de baixada, ens trobarem amb la font Freda. Aquesta font sembla oblidada i poc respectada, no recordo en altres visites haver-la vist en tant mal estat.
D'aquesta font no raja aigua.

 Un tub metàl·lic desvia l'aigua a un surtidor de més avall. 

Aquest és el "nou" sortidor que fa de "font".






Al costat de la font Freda ja trobem la carretera del matí. Si tinguessim el cotxe al petit aparcament  que hi ha a prop d'aquí, ja hauriem donat per acabada l'excursió, però com el tenim uns dos quilòmetres més avall per la carretera ens toca continuar caminant.
De camí al pla de Palomeres.







Arribada a la "zona d'acampada" (amb vistes al Pedraforca) i relaxació total!



Sortida juliol del 2016.






         Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. Hola Andreu.
    Molt bona ruta.
    Un dubte, la sortida és de 14qm però es pot quedar 2 en 10 si s'aparca al final de la pista?
    Per cert, he vist 2 cops "baques".
    Crec q va amb "v" ;)

  2. Si senyor en v baixa ...l'ho meu són les muntanyes! he:)
    Si vols fer una circular, hauràs de tornar a on tens el cotxe, per tant la distància de la sortida serà de 12 km!
    Tinc entès que la pista és tancada a l'hivern, vigila amb aixó!
    Gràcies per corregir-me i pel comentari!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook