Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 4 de setembre de 2016

El projecte de donar a conèixer un llistat de les Fonts d'Òrrius arrenca fa uns anys quan el nostre amic Ricard Conty va propossar d'arrenjar les que poguèssim per gaudir-les plenament ...tant els veïns del poble com els visitants de fora. Malauradament per l'estat de conservació de la majoria i la poca predispossició dels veïns per formar un "cos de voluntariat de conservació de fonts" va fer que tot quedés aturat. Molt del material d'aquesta entrada és de propietat (copyright) del mateix Ricard.
Òrrius de sempre i fins ara a estat un poble que s'autosuministrat d'aigua mitjaçant els pous d'aigua ubicats al llit de les rieres que envolten el poble, a més de basses i pous particulars.
Però tot i que la població fou prou important a principi de segle XIX en més de 300 habitants i que després de patir davallades, la població torna a crèixer fins arribar a l'actual (680 habitants aprox.), l'aigua sempre és la mateixa. La mateixa però amb l'agreujant de que ara s'en fa un ús abusiu i desmesurat a causa de les necessitats de la vida moderna.
Una família de principis de segle passat tenía un consum baixíssim, amb una galleda d'aigua ens rentàvem i en la mateixa aigua encara regàvem les plantes de la casa. Amb una altra galleda beviem, cuinàvem i rentàvem els platsm, i un cop per setmana s'omplia el cubell i es feia "dissabte" i ens rentàvem de cos senser.
Avui en dia entre rentadores, rentaplats, wàters, dutxes, les aixetes que no paren, els jardins, les piscines i un llarg etcètera, necessitem diàriament tota l'aigua que abans gastaven durant un mes.
Els esforços dels ajuntaments per sol·lucionar aquesta dificultat no han estat mai suficients, i si a més afegim les llarges sequeres que hem sofert darrerament, ja tenim un problema greu de subministrament.
La sol·lució a tot aixó ha estat l'arribada de l'aigua del riu Ter. La conseqüència posterior ha esta l'encariment de l'aigua i l'abandonament progressiu de les nostres basses i molts pous.






Algunes de les fonts que podeu consultar en el llistat i en el mapa adjunt (clicar icona de Google-Maps) són dins de propietats privades i la seva visita és un pèl complicada:
(Font de can Planas, font de can Deri i font de cal Fum).
Clica la foto per veure la "Font de can Planas".



Clica la foto per veure la "Font de can Deri".



Clica la foto per veure la "Font de cal Fum".




Altres fonts ja no existeixen actualment:
 (font del Gat, font de la façana de la Rectoria, Safareig de Can Blanc de Baix). 
Clica la foto per veure la "Font del Gat".




Clica la foto per veure la "Font de la Rectoria".




Clica la foto per veure la "Font de can Blanc de Baix".



La majoria es troben abandonades i oblidades (font de Sant Benet, font de Sant Eloy, font de Can Cunill, font de la Danone, font de Can Blanc, font de la Calç, font de Cal Camat, bassa de la Boga).
Clica la foto per veure la "Font de Sant Benet".


Clica la foto per veure la "Font de Sant Eloi".


Clica la foto per veure la "Font de can Cunill".


Clica la foto per veure la "Font de la Danone".


Clica la foto per veure la "Font de can Blanc".


Clica la foto per veure la "Font de la Calç".


Clica la foto per veure la "Font de cal Camat".


Clica la foto per veure la "Bassa de la Boga".




Només podem gaudir de l'aigua que surt del seu broc en fonts com el de la Placeta (al centre del poble) i la font que hi ha al costat de la parada del bus. 
Clica la foto per veure la "Font de la Placeta".


Clica la foto per veure la "Font parada de Bus".




També trobarem en el mapa (clicar icona de Google-Maps) fonts que no són dins del terme del poble, però que van ser molt apreciades pels orriencs:
 (font de Sant Bartomeu i font del Porc). 
Clica la foto per veure la "Font de Sant Bartomeu".


Clica la foto per veure la "Font del Porc".




Per últim hem afegit una font que només raja dos dies a l'any, la font del Pessebre Vivent d'Òrrius.
Clica la foto per veure la "Font del Pessebre Vivent".

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook