Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 2 d’octubre de 2016

Un dia, ja fa uns quant anys, vaig arribar a un petit poble del Maresme anomenat Òrrius. De seguida em vaig enamorar de la seva gent, de les seves olors, de la seva llum, dels seus colors...
Poc a poc he anat coneixent els noms dels seus massos, dels seus turons, les seves fonts i sobre tot la seva història. I tot això ho volem compartir a través de llibres, escrits i fotos, perquè d'aquesta manera sempre que algú els llegeixi, l'esperit d'Òrrius reviurà en algun lloc. 
Anna Masip Castillo

Aquest espai pretén acostar-nos a les particularitats del poble d'Òrrius (història, geografía, costums, excursionisme...) de la mà de diferents personatges que han volgut transmetre el seu coneixement del poble mitjantçant la publicació d'un llibre, novela, opuscle...
També volem remarcar o referenciar guies i mapes de muntanya que, directament o indirectament, fan referència al poble d'Òrrius. Aquest post s'anirà actualitzant si trobem noves publicacions al respecte.


Lectures d'Òrrius

Aquest llibre proposa un seguit de recorreguts per fer a peu, limitats a un espai molt reduït: l'entorn d'Òrrius. Són excursions per passejar, per fer fotos, per collir mores o cireres d'arboç i després ferne melmelada, per fer  un ram de farigola i de romaní que perfumaran els nostres guisats, i sobretot, per badar, per badar molt, amb el paisatge, amb les flors, amb les teranyines, amb la llum, per aturar-se a gaudir d'una posta de sol o fer un bon berenar en alguna de les nombroses fonts que trobarem pel camí. Qui vulgui seguir els passos d'aquests vuit itineraris, gaudirà de l'encant de les coses senzilles, del silenci subratllat pel vent i el cant de les aus, descobrirà, amb sorpresa, torrents ferèstecs, monuments mil·lenaris, racons màgics...







Explica el fill de l'autor: "Pel que fa a aquest llibre, ens mostra fets i esdeveniments centrats en el poble d'Òrrius, de marcat interès cultural i en una època difícil, segurament extrapolable al conjunt del nostre país. Tot plegat, es presenta de de la perspectiva i el sentiment d'una persona madura que sovint es projecta vers la visual d'un nen que nodreix el despertar a la vida d'adult amb el tarannà àrid d'aquell temps però amb la il·lusió i la inquietud d'un infant".







Editorial Alpina amplia el seu catàleg amb una obra que pot ser referencial ja què, amb anterioritat, ja va publicar el mapa de Sant Mateu l'any 1954 i el del Parc de la Serralada Litorial al 1998. Però mai abans s'havia cobert la totalitat de la serra, ni tampoc s'havia fet amb la precisió i rigor d'aquest nou mapa, tal com assenyalen els responsables de l'edició.
Per serralada de Marina s'entén la cadena muntanyosa que s'estén en paral·lel a la línia de la costa central barcelonina, una cadena que s'eleva ràpidament entre la costa marina del Maresme i el Barcelonès i la plana del Vallès, i que enllaça la serra de Collserola amb els massissos del Corredor i el Montnegre. Estructuralment, forma part de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. 
El nou mapa incorpora tota la xarxa de senders senyalitzats dels Parcs, així com els GR's i PR's i s'acompanya d'una guia amb diversers propostes i tots els serveis i punts d'interès de la zona, per facilitar l'accés als qui per primera vegada es vulguin  endinsar en aquest àmbit, o bé per oferir noves possibilitats als que ja hagin tingut l'oportunitat de conèixer-lo.









El Parc de la Serralada Litoral està regulat i protegit per tal de preservar-lo de la intensa pressió urbanística i altres impactes que podrien comprometre la seva conservació. En aquest llibre guia hi trobarem la descripció i localització de més de 170 punts d'interès: elements prehistòrics, assentaments d'ibers i romans, construccions civils i religioses, diferents tipus de vegetació, arbres singulars, fonts d'aigua i mines, miradora, turons i altres. Tot això acompanyat de nou itineraris que us permetran visitar la majoria d'aquests elements del Parc de la Serralada Litoral. 
La intenció de l'autor és donar a conèixer el ric patrimoni natural i històric. Tot i que ja hi ha una bona quantitat de material publicat sobre aquest parc, tant des del punt de vista científic com excursionista, no existeix, fins a l'arribada d'aquesta publicació, un compendi general, una guia que exposi amb un xic d'ordre els elements interessants, que els descrigui d'una manera breu i entenedora i que ajudi a localitzar-los.








El propòsit de l'autor fou fer una aportació al coneixement de la història de les famílies i cases tradicionals dels termes municipal i parroquial d'Òrrius des de l'alta Edat Mitjana. L'obra es divideix en uns primers tretze capítols impresos sobre paper i els restants en suport digital. La majoria de les famílies orrienques foren pagesos que passaren fent poca remor. Alguns destacaren en episodis singulars o en activitats comercials o industrials. En fi, tots al seu moment, van contribuir a formar un teixit social vertebrador d'una consciència col·lectiva de pertànyer a un espai comúm bressol de certa independència, a la qual hi pot ajudar el coneixement de la història. Clica per una lectura on-line.









La història d'un poble no és feta sempre de gestos heroics, tot al contrari, és el cada dia i el seu tarannà que es tingui un bon record del seu lloc d'origen. A mi, com a alcalde d'Òrrius, m'enorgulleix que aquests bons rcords s'hagin plasmat en un llibre amà i fàcil. No és un llibre per somiar, sinó tot el contrari és un llibre que sacseja la memòria i en fa reviure temps passats.
I ara el tenim a les nostres mans gaudim-lo amb una lectura, tranquil·la, pausada, deixem que ens traslladi a l'Òrrius d'aquella època. Recordar-la en cada frase o en cada dibuix. Qui no ha fet la processó pel mig de l'envelat a la plaça de cal Truch, o no s'ha despertat amb la matança del porc, o...? Serà tota una satisfacció que haurem d'agrair al nostre benvolgut Manuel Cusachs. Òrrius, 7 d'abril de 1997. Francesc Cunill Valls, alcalde d'Òrrius. Clica per una lectura on-line.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook