Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 1 de gener del 2016

Aquesta font la trobarem al mig del torrent de Ca l'Elies (més amunt rep el nom de Torrent de la Pallota) i a prop de l'entrocament amb el torrent de les Palomeres. La font es trobava al mig del curs de les aigües del torrent, i també havia un mur que actuava de presa del torrent que semblava regular el flux de les aigües. Ara si pot veure aquesta bassa, però la zona on es veia la font és una plana sorrenca sense rastre de la font.
Comenta l'Enric Serras en el seu llibre "Òrrius estant"
"Fem el mateix camí que per anar a la font de Sant Benet, però no trenquem cap al magatzem de pessebres. Seguim una mica més endavant per la carretera de Cabrils, i quan aquesta gira cap a l'esquerra i comença a pujar, la deixem, i anem per una carretera de sorra que va seguint la riera que, al cap de poc, travessarem per un petit pont. La carretera segueix de dret per sota de can Badorics. Nosaltres la deixem i tombem a l'esquerra prosseguint pel costat de la riera. Aviat veurem a l'esquerra uns graons que ens portaran fins al fons, on es troba la modesta font".


Foto any 2007.


L'Andreu i en David intentant trobar el broc de la font. Foto comparativa any 2016.


La plana sorrenca on abans hi havia la font de Sant Eloi. Al fons a la dreta es veu la paret de la bassa. Foto any 2016.


Aquest és el camí de la Pallota i el punt per on hem de baixar a la font. Foto any 2016.



-Clica per visitar la "Font de Sant Eloi" en una excusió d'Òrrius Team.
-Clica per tornar al llistat de "Fonts Oblidades d'Òrrius".

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook