Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma divendres, 1 de gener de 2016

Aquesta va ser una font molt apreciada i visitada pels mateixos orriencs, ara però no la visita ningú i es mor sota un mantell de fulles de plàtan. La trobarem a prop del poble i en el tram final del torrent de Can Blanc, abans d'entroncar-se amb la riera de Riudameia. 
En època d'esplendor de la font hi havia una fageda al costat i ha un nivell superior de la mateixa, ara hi ha una edificació grandiosa mig abandonada i les conseqüencies de l'edificació de la zona per a usos escolars i d'altres. Aquestes conseqüencies són, per exemple, com s'ha reconduït l'excés de l'aigua de pluja desaiguant sobre mateix de la font de Sant Benet.
Comenta l'Enric Serra en el seu llibre "Òrrius Estant"
"S'ha de sortir per la carretera d'Argentona i, en arribar a ca l'Andreu (itinerari sis del seu llibre), tombem a la dreta i seguim una mica la carretera de Cabrils. Molt aviat trobarem una carretera asfaltada a mà esquerra, que és l'entrada a un magatzem de figures de pessebre. Seguim unes passes per aquesta nova carretera i, abans d'arribar al magatzem, veurem un petit corriol a mà esquerra que porta a la font, situada al llit de la riera. És un lloc obac i fresc, però poc apte per a fer-hi estada".


Foto any 2007.




Foto any 2007.




Foto any 2007. 




Intentant trobar el broc de la font. Foto any 2016.




Intentant trobar el broc de la font. Foto any 2016.




Les conseqüencies de l'edificació de la zona es mostren amb aquesta tuberia que aboca les aigües de pluja directament sobre la font de Sant Benet. Foto any 2016.



-Clica per visitar la "Font de Sant Benet" en una excusió d'Òrrius Team.
-Clica per tornar al llistat de "Fonts Oblidades d'Òrrius".

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook