Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma divendres, 1 de gener de 2016

Aquesta font la trobarem per sobre del mas de Can Blanc i per sota de la de Can Genís. Encara avui hi han les canals obrades que abans portaven l'aigua de mina en una petita pica a ras del terra, ara no raja aigua.
L'Enric Serras comenta en el seu llibre "Òrrius estant" una descripció per trobar la font: 
"0:00 -Sortim per la carretera d'Argentona i anem cap a la font de Sant Benet que, avui passarem de llarg. 
0.05 -Magatzem de figures de pessebre. El camí segueix per la dreta seguint la riera. Voregem uns sembrats tancats amb somiers de tota mena. Al cap de poc ens comencem a enfilar pel bosc.
0.10 -Bifurcació. Girem a la dreta i seguidament trobem una altra bifurcació. Ara pugem cap a l'esquerra en direcció SE.
0.16 -Bifurcació. Deixem una pista que gira fortament cap a l'esquerra i va a para a la carretera del cementiri. Seguim pujant per la dreta en direcció S.
0.18 -S'acaba la pista. Ara hem de girar cap a l'esquerra i pujar per una pineda força neta, fins arribar a la carretera de Cabrils que passa per sobre. A mà dreta veurem, molt a prop, la masia de can Blanc.
0.21 -Trobem la carretera i tombem a la dreta tot baixant. Passem pel darrera de can Blanc.
0.23 -La carretera gira a la dreta. La deixem i seguim un corriol que surt del mig del revolt i puja en direcció E. Aviat trobem una bifurcació. Tombem a l'esquerra en direcció NE.
0.26 -El Camí gira fortament a la dreta, agafa la direcció SE i puja suaument.
0.28 -Font de can Blanc. Arrecerada i tranquil·la. Hi ha qui diu que és la millor aigua del Maresme".

Foto any 2007.


Foto any 2007.


Foto comparativa any 2016.


Foto comparativa any 2016.


Trobar la font de Can Blanc no es fàcil, la millor manera és pujar per un corriol que surt de la pista que ve d'Òrrius i que localitzarem darrera del mas de Can Blanc i després girar el primer sender que trobem a l'esquerra (el menys utilitzat i trepitjat). 



-Clica per visitar la "Font de Can Blanc" en una excusió d'Òrrius Team.
-Clica per tornar al llistat de "Fonts Oblidades d'Òrrius".

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook