Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 25 de setembre del 2015

Sortida d'anada i tornada per coronar el cim d'Escobes, i on també vaig assolir el cim del Noé que el tenia a prop.
Posso que vaig coronar aquests dos cims en sol·litari, ja que l'Anna va decidir de gaudir de les aigües de l'estany Segon de Juclar i esperar-me a la tornada. 
Bé ...També va influir la negra i ferotge imatge que es té de l'Escobes des dels estanys.
Si que és veritat que en aquesta zona de Juclar i el Siscar trobarem muntanyes agrestes, escarpades i de difícil accés, però també de grimpades atractives, estanys espectaculars  i panoràmiques impossibles ...tot plegat fan d'aquesta sortida una excursió exigent i divertida alhora.
També comentar que la pujada al pic d'Escobes trobarem passos exigents però no complicats, potser en el pic Noé si que trobarem passos exigents i aeris.
Mapa de la sortida.

Baixar el track del Wikiloc:
Powered by Wikiloc





Deixem el cotxe al Pont de la Baladosa i encarem el camí en direcció als estanys de Juclar.
A pocs metres de l'aparcament trobem una bifurcació on ens indica el camí a seguir. Nosaltres agafarem el que diu estanys de Juclar i pic d'Escobes.





Aquest camí és molt transitat i també agradable de fer.





Ja som molt a prop dels estanys. 
En aquesta plana farem un petit descans per anar a trobar un mirador.

El mirador ens ofereix una bona vista del torrent de Juclar, que és per on hem vingut i la Vall d'Incles al fons.




Ja arribem al Primer Estany de Juclar i també al refugi de Juclar. 
Nosaltres, però, continuem cap amunt!





Mentres flanquejem el Primer Estany, per unes bancades superiors en direcció a l'Estany Segon, trobem alguna desgrimpada pel camí fins i tot havia un troç de corda per ajudar-nos a baixar. Potser amb neu hem de vigilar, però sense neu podem baixar facilment.




Com ja he comentat al principi la fosca sil·lueta de l'Escobes atemoreix a més d'un i les tranquiles aigues dels estanys sedueixen a molts ...al final l'Anna decideix de prendre el sol a la vora de l'aigua.
Val a dir que ja portem molts dies de muntanya i un matí de relax ens pot anar bé!
El gran de l'esquerra és l'Estany Primer i el del fons a la dreta l'Estany Segon, i l'agulla fosca del fons a la dreta el pic d'Escobes.




Jo, però, continuo la ruta en direcció a l'agulla fosca.
Arribo a la collada de Juclar. 
La imatge mostra el camí que he d'agafar per assolir el cim, ara en direcció al coll de l'Alba.




Vist i no vist ...ja sóc al coll de l'Alba.
A partir d'aquí ja no trobem cap camí evident ni marcat, haurem de seguir les fites disperses que anem trobant, i  en direcció al centre de la cresta que veiem a la foto. Si tenim sort arribarem a prop d'una gra roca vertical i allargada que veiem de pujada, però no és d'obligat compliment.
Recomano no anar directament al pic de Noé, ja que les grimpades són un pèl més exigents.




Arribo d'alt de la cresta i contemplo maravellat el Circ del Siscar (ja visualitzarem panoràmica des del pic Noé).
Per situar-nos i en quatre paraules: a l'esquerra tenim el pic de Noé i a la dreta l'Escobes.




Decideixo d'anar primer al pic Noé.
Atenció amb les grimpades a aquest pic, si anem directament per la cresta (com vaig fer jo) trobarem passos delicats i molt aéris i hem d'anar en compte.
Si l'ataquem per la dreta (vessant sud) aquest passos continuen sent delicats però amb no tanta caiguda.
Ruta seguida per pujar al Noé i el flanqueix posterior a l'Escobes.




Ja dalt del cim tenim unes vistes impressionants de l'entorn.
Clica  la fotografía per visualitzar una panoràmica des del cim del Noé.





Baixo del Noé per allà on puc, sempre mirant de fer-ho per la banda Sud i evitant les caigudes de la vessant Nord.
Un cop sobre el que sembla una traça de corriol contemplo el camí que he de fer per coronar el pic d'Escobes.
Si seguim l'itinerari que indiquen les fletxes de color vermell no tindrem cap problema per assolir el cim.




Una fotografía de més a prop del pic d'Escobes ens ajuda millor a visualitzar la ruta.
Tenir en compte, també, que trobarem fites que ens confirmen que anem pel bon camí.




El flanqueix i les posteriors grimpades no tenen cap dificultat especial, aixó si sempre hem d'extremar la vigilància mentres avancem (tant de pujada com de baixada) i de mirar de trobar alguna fita propera que ens indiqui el camí correcte.
Aquest és l'únic pas a tenir en compte abans de fer cim.
No té caiguda i pot ser de +Iº/-IIº de grimpada.




Arribo al cim de l'Escobes i amb unes vistes també impressionants.
Les vistes dels dos estanys de Juclar ...




...d'un voltor sobrevoltant la zona ...




... i unes ovelles en una agulla propera.




També podem visualitzar una vista més gran clicant la següent panoràmica.





Ja he fet i resenyat tota la ruta d'accés normal al pic d'Escobes.
El retorn el faré pel mateix camí d'anada, amb l'única diferència que de baixada visitarem el refugi de Juclar per prendre unes cervesses.




Apa adéu fins la propera sortida.
Sortida Agost del 2015










Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook