Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimarts, 26 de maig del 2015

Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei,  així com una curta, desconeguda i exigent canal equipada ...tot al voltant de la Mola de Sant Llorenç del Munt.
Mapa de la sortida.






Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Robert i ens dirigim a la cara sud-est del turó de la Mola ...on trobarem la canal Lucky Txei.
Som en José Manrique, coneixedor i amant de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i un servidor ...l'Andreu!
Fins a Can Pobla anirem per pista ampla, mentres contemplem el cingle dels Cavalls per sobre nostre. De tornada haurem de recórrer les canals i les auglles d'aquest cingle per trobar el Mal Pas Superior de Can Pobla.
En la foto de la dreta veiem en José flanquejant el Mal Pas de la Castellassa (antigament equipada amb una corda o cable) per anar trobar la Lucky Txei.




La canal Lucky Txei la trobarem abans d'arribar a la Castellassa de Can Torres, per un corriol mig amagat que s'enfila a l'esquerra del camí.
Si cliqueu aquí trobareu una crònica d'una sortida antiga i que us ajudarà a trobar-la!
La canal la podem dividir amb quatre trams curts ...el segon i tercer més delicats i exigents!
Si cliqueu aquí visualitzareu un video que mostra com vaig superar la canal en una sortida anterior.






Després de la Lucky Txei anem a la recerca d'una nova i desconeguda canal equipada  ...de moment i a falta de més informació l'anomenaré "canal de la Soleia". Per trobar-la haurem d'anar a buscar el camí de la Font Soleia. 
És molt important de portar equipament de ferrades: Casc, disipador, talabard, guants i una baga amb mosquetó per recuperar forces en moments crítics!
Aquest muntatge fotogràfic ens ajuda a trobar la nova canal!



Al tram inferior trobarem una corda nuada d'uns cinc o sis metres.
La corda vermella de la foto la vaig tirar per ajudar en José a pujar!



El tram superior  trobarem un fisura totalment equipada amb material metàl·lic: un cable de vida, un pont de poc més de dos metres i moltes cadenes que ens ajudaran a pujar i grimpar amunt.
NO TROBAREM cap grapa per possar els peus, ni per impulsar-nos ni per assegurar-nos, cosa que dificulta la primera pujada mig extraplomada.
El secret consisteix en tirar fort de braços!  ...també hi ha una canal lateral al cantó dret que ens ajudarà com a escapatòria, hem de vigilar per que és molt bruta de pinassa, branques mortes, bardisses i matollar divers!



Final de la canal de "la Soleia".
 A part del parabolt on està assegurada la cadena, no hi ha cap altre peça per assegurar la grimpada ...atenció!



Superada aquesta canal vam tirar amunt per allà on "bonament podiem". No vam veure un itinerari clar, si que sabiem que per sota de la carena que veiem més amunt passava el PR C-31 o millor dit el "Camí dels Monjos" que porta a la Mola.
Vam anar a "Saco Paco" en direcció al camí!






No vam visitar  la Mola, primer tocava un altre canal equipada ...la del Mico!
Per les proximitats de la font de Saüc surt un corriol estret i molt emboscat que faldeja, sense perdre altura, fins a la cova o morrall del Drac. 




Sortim a aquesta cruïlla de camins. 
Abans d'enfilar-nos per la canal del Mico fem un mos a la cova del Drac que tenim a prop.




Després d'un relaxant dinar a l'ombra del gran monólit que tenim a la foto, ens atansem cap a la canal que tenim a tocar.
Si cliqueu aquí podeu tenir més informació d'aquesta zona, és d'una sortida anterior!



La canal del Mico la fem de pujada, és sencilla i molt curta. Si cliqueu aquí visualitzareu un video pujant per  la canal!



Ara si que ens acostem al cim de la Mola i al monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.






A la Mola estem poca estona. Fem cuatre fotos i davallem en direcció al cingle dels Cavalls on hem de trobar el Mal Pas Superior de Can Pobla ...pot ser complicat!
Si hom coneix la zona, per poc que sigui, pot trobar la canal correcta de baixada al pas equipat.
La Roca del Salt dels Cavalls només es pot accedir escalant, però si que podem identificar-la per la gran fita cimera que té.
Baixarem per on senyala en José i anirem a trobar una fisura accessible que a porta a la canal que ens interessa.



Aquesta foto, feta quan ja tornavem als cotxes, visualitza esquemàticament la zona.
Després de la fissura que trobem en un rocallam, entre la Miranda dels Cavalls i la Roca del Salt dels Cavalls, iniciem el fàcil descens per la canal. Hem d'estar atents per trobar la cornisa o lleixa correcta que ens porti al pas equipat.



Atenció que quan flanquejem la cornisa o lleixa rocallosa ens hem de ficar per dins d'uns evidents arbusts de Boix ...Boix Comú!
El camí és molt estret però practicable i ens portarà al Mal Pas Superior de Can Pobla.



Dels dos "mal passos de Can Pobla", el superior és el més delicat.
Primer trobem una cadena d'uns 15/20 mts i al final una corda d'uns 6/ 8 mts.



Detall de les cadenes i corda del Mal Pas Superior de Can Pobla.



Superat el pas equipat superior continuarem flanquejant per la cornisa o lleixa rocallosa en direcció a la Cova o Morrall del Drac. En un punt determinat, que conflueixen els dos camins que ens interessa, canviarem de direcció (abans direcció nord i ara direcció sud) per anar a buscar el Mal Pas Inferior de Can Pobla.



Aquest pas equipat és molt sencill i potser un pèl innocent.
Comentar que per la zona havia l'anomenada "cadenes dels Melindros", que conectava els dos passos equipats amb cadenes i continuava amunt per una canal. Ara aquesta instalació no existeix.



Aquest detall mostra l'estat del pas equipat.



Després de superar l'últim pas equipat fem una mirada amunt, sempre és bo de recordar zones complicades de transitar o caminar per si volem tornar més endavant.



Impressionat el cingle dels Cavalls des de la roca de "el Bolet"



Deixo el Track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Maig del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

10 Comment

  1. Molt bona sortida. Feliçitats. Atenció amb la corda i el parabolt

  2. La corda amb parabolt no ha de suportar cap força de tensió, simplement serveix de passamà del Mal Pas Superior de Can Pobla.
    Gràcies pel teu interés i comentari!

  3. Molt bona sortida, com la resta que publiqueu.
    Me l'apunto per fer una part intentant de combinar-la amb el torrent del Rajant de baixada.
    Per cert, entre el Lucky Txey i la ferrada posterior quant veu trigar?
    En dificultat quina K li posaries?

    Moltes gràcies per donar idees per noves sortides.

  4. El torrent del Rajant també publicarem alguna cosa més endavant.
    Entre la Lucky Txei i la canal de la soleia, on hi ha aquesta "Ferrada" peculiar, hi ha aprox. 20 minuts!
    Atenció amb la canal equipada de la Soleia; el primer tram és fàcil però el segon s'ha de tirar fort de braços. La posició de la cadena i la paret llisa no ajuda molt la grimpada ..tampoc ajuda la falta d'una grapa inicial com a punt de seguretat i poder agafar impuls.
    Jo li possaría una K-5
    Bona sort i gràcies pels ànims!!

  5. La instalacio del Mal pas superior de Can Pobla ja no esta.
    Avui 09/04/2017 no e pogut passar.

  6. Bona tarde,
    Per fer la canal de la Soleia de baixada, amb un 40 es suficient o millor portar un 60?
    Tenia entes que el Mal Pas Superior de Can Pobla estava desequipat, saps a data de avui com está?
    Gracies

  7. Hola Francesc, per rapelar la canal de la "soleia" portaria una corda de 60 mts per millor seguretat. A dia d'avui desconec si la cadena del Mal Pas Superior de Can Pobla és desequipada. Hi ha una alternativa per una canal que puja directament a la Mola i evita aquest pas, però no tinc resenya que pugui mostrar com trobar-la. És amagada i antigament havia una fletxa que indicava com trobar-la.

  8. Bona tarde Andreu,

    Aquest mati hem fet la Canal de la Soleia de baixada, un cop feta et confirmo que amb sol 40 es suficient per tota la canal. Nosaltres en portavem dos i haguessim pogut tenir problemes de fricció amb el nus.
    Reinstalant la corda a la mateixa alzina on hi ha lligada la cinta blava es pot fer molt sobrat el segon tram.

  9. Hola Francesc, heu fet el Mal Pas de can Pobla? Han tret el cable de vida?
    Gràcies per l'info sobre la canal i molt bona idea fer-la de baixada!

  10. Gràcies per l'info Joan Carles.
    Hi ha una alternativa per una canal que puja directament a la Mola i evita aquest pas, però no tinc resenya que pugui mostrar
    com trobar-la. És amagada i antigament havia una fletxa que indicava com trobar-la.
    Perdona el retard en la resposta!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook