Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimecres, 22 d’abril del 2015

Aquesta circular, per muntanyes i valls de l'Alta Garrotxa, la podem considerar com una sortida amb dues parts diferenciades i molt atractives ambdues.
Al matí farem una ascensió a un cim conegut i concorregut de la zona, el Ferran de 983 mts, (pujarem pel Grau Sadidorta i tot plegat amb 950 mts de desnivell) i per la tarda davallarem tranquilament pel GR 11 fins a Sant Aniol d'Aguja i continuarem per la sendera que ressegueix la riera de Sant Aniol (practicament tot de baixada).
Senyals collada de Talaixà.

Mapa de la sortida.





Deixem el cotxe a l'aparcament habilitat que hi ha a Sadernes. 
La pista de Riu, que ressegueix en part la riera de Sant Aniol, està tancada al transit de vehicles (excepte autoritzats). Aquesta restricció és efectiva de Març a Setembre d'aquest any 2015 i ho regula el Consorci Alta Garrotxa.
Aquestes senyals no ens indica on trobar el nostre primer objetiu, el Ferran, però si que sabem on hem d'anar per agafar el camí que ens conduirà al cim.





Anirem en direcció a Sant Aniol d'Aguja, per pista, fins a trobar el camí que ens portarà al pont de Sant Valentí.



En el pont de Sant Valentí hi ha l'Hostal de Ca la Bruta. Abans eren unes runes, però ara és reformada i millorada per servir les petites necessitats de les comunitats de barranquisme i d'escalada.



A partir del pont agafarem un camí estret i ben delimitat. 
Primer seguirem les senyals verd-carbassa, però molt aviat trobarem una senda a mà esquerra que s'enfila amunt i on no trobarem les senyals anteriors verd-carbassa.
Haurem d'estar molt atents amb aquest camí poc evident i molt perdedor, no vam veure cap senyal o marca i molt poques fites.




El camí o corriol de pujada es veu sobtadament interromput per una pista forestal que va al Mas de la Quera.
Després de sortir de la senda, haurem de continuar pujant en direcció a la Quera. Passat dos revolts trobarem a mà esquerra la continuació de la senda que puja al grau. 
Localitzarem els dos camins amagats ja que disposen de dues fites grandotes!



Haurem de continuar en estar atents en trobar el camí correcte de pujada.
De camí al Grau Sadidorta flanqueixarem alguna tartera i ens serà més fàcil fer-ho pel camí correcte i evident que fer-ho a les "braves".



Així que trobem grans blocs de roca, sabrem que son als peus de la torrentera del Grau Sadidorta.






Travessarem els grans blocs de roca i enfilarem el camí a la dreta del torrent.
En la següent fotografía, feta de tornada des de la pista del Riu i aprop del pont del Valentí, podem visualitzar el torrent i el Grau Sadidorta des d'una nova perspectiva.
El Grau el formen dos trams independents i curts.
 Ja superat el Grau Sadidorta començarem a trobar marques de color vermell i bastantes fites ...no les hem de perdre!
De pujada trobarem un altre tartera, de pedra petita i menuda, i que està a tocar d'un cordal rocallós que baixa del Ferran. Entre la vegetació i l'abreda hi han marques i fites que ens indica el camí correcte a seguir per superar aquest cordal rocallós ...mai anar tartera amunt, encara que veiem fites que si ho fan!



El tram inferior del Grau Sadidorta comença amb la grimpada  per una paret d'uns 4 mts d'altura i  amb l'ajuda d'una corda d'uns 2,5 mm de gruix.



I continua, amb la mateixa corda, amb un flanqueix lateral  d'uns 10 o 12 mts (6 o 8 mts amb la corda com a passamà)



Aquesta curta i gruixuda corda està en bones condicions i la trobem lligada de manera segura.



El tram superior del Grau Sadidorta és encara més curt ...3 o 4 mts de paret!
La part inferior de la cinta, que trobem en la paret, veiem un step per possar el peu i que ens ajuda a agafar empenta.



La corda que habia anteriorment està feta miques, ara hi ha una cinta nova.
L'any 2014 vaig passar pel grau i no recordo que hi hagués la corda feta miques ni la cinta nova.






 Ja superat el Grau Sadidorta començarem a trobar marques de color vermell i bastantes fites ...no les hem de perdre!
Aquesta és una altre tartera de blocs mitjans i fàcils de fer.




Anirem pujant, primer per la tartera anteriorment comentada,  i després en un altre tartera de pedra petita i menuda, i que està a tocar d'un cordal rocallós que baixa del Ferran. Entre la vegetació i l'abreda hi han marques i fites que ens indica el camí correcte a seguir per superar aquest cordal rocallós ...mai anar tartera amunt, encara que veiem fites que si ho fan!
En la foto superior podem veure el cordal rocallós que hem de superar.



El camí que puja del grau fins a la collada de Terres el trobarem poc fressat i d'avegades poc evident (repeteixo que està fitat i amb marques de color vermell), però a partir del coll fins el cim del Ferran el camí és molt utilitzat i evident (també amb marques vermelles i fites disperses)



Cim el Ferran.






La baixada del Ferran al coll de Talaixà trobarem que el camí, en algun moment, transcorre per zones delicades i amb un petit risc de caiguda ...hem de vigilar!
A partir de Talaixà la baixada ens ho prendrem amb total traquilitat i gaudint del paisatge.
Arribem al coll de Talaixà, amb el refugi CEO en primer terme i l'ermita de Sant Miquel al fons.



Com que ens queda una bona estona de ruta no parem per visitar la zona i continuem el camí.



El camí de baixada, per on transcorre el GR 11, és molt transitat i evident.



Practicament el camí és de baixada (algún tram si que trobarem que puja) i aixó fa que ens ho agafem amb tranquilitat i relaxació. Les vistes a la Vall de Riu són impressionants!



Algun tram de camí també resulta gratificant de contemplar i fotografiar.






Un indret ressenyable, interessant i recomenable de visitar és el conjunt històric de Sant Julià d'Aguja. Un indret amb un passat remercable i on actualment hi ha un ambiciós projecte per restaurar el Mas de "Cal Sastre", antiga rectória i refugi.
Inclós hi ha una web que dóna suport a la rehabilitació aquest antic refugi.
El refugi de Sant Aniol d'Aguja envoltat de bastides d'obra per la seva rehabilitació.
Al fons a la dreta l'ermita de Sant Aniol d'Aguja.



A Sant Aniol d'Aguja vam estar una estona gaudint de l'entorn, xerrant amb els molts excursionistes que venien a visitar l'indret i trobant imatges per ser fotografiades.
Bolets de soca.



Parets seques.



Pont penjant de Sant Aniol.






Ja de baixada, resseguint la riera de Sant Aniol, vam arribar on estava un segon pont penjant totalment destrossat. Ens van comentar, gent de la zona, que una riuada a la tardor passada s'el va emportar.



Ja som a la pista del Riu, la mateixa que vam trepitjar pel matí, i en poca estona ja estem pujant les escales del pàrquing de Sadernes.


Deixo el Track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Abril del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. Gràcies per la vostra informació, veig que fan obres a l'hostal de cala Bruta i també al refugi de Sant Aniol, hi hauré de tornar per veure les millores.
    Gràcies. per la vostra informació correcte i detallada.
    Assumpta.

  2. Si, una zona interessant i maca de veritat. Les obres de cala Bruta acabaràn aviat i les de S. Aniol van per llarg ...però els voluntaris que hi treballen s'ho passen "pipa" els diumenges que treballen.
    Gràcies pel teu comentari i per consultar el blog!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook