Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimecres, 21 de gener del 2015

Ja feia temps que voliem repetir aquesta excursió, que voliem coronar un dels cims (el Cogulló d'Estela) que és pot reconèixer a molts km. de distància, que hom pot visualitzar en la llunyanía la seva característica sil·lueta ..des de Busa, Sobrepuny, Saldaguda, Puigsacalm..
La sortida serà circular i també volem coronar el Serrat de les Estelles, la Torreta i el Roc d'Uró ..en aquest últim  també haurem de superar un sencill pas equipat com el del Cogulló d'Estela.

Mapa de la sortida.





Deixem el cotxe al costat del Santuari de Corbera i ens dirigim per pista al Pla de l'Estany,  una extensa esplanada herbada rodejada de boscoses muntanyes que acollí en l’antigor un estany de grans dimensions. 
Ja hem deixat el Mas de l'Estany enrera i a poca distància trobarem aquesta discreta senda que s'enfila a la plana dels Rasos de Peguera.
Hem de parar atenció ja que trobarem pistes obertes, posiblement per aprofitaments forestals, i ens poden despistar si no coneixem la zona i només anem amb mapa.



Ens enfilarem per aquesta senda on anirem a buscar el Serrat de les Estelles.

Repeteixo: 
Hem de vigilar amb les pistes noves que no són senyalitzades en els mapes i ens poden desorientar.



Arribada al cim i amb vistes espectaculars.
Serrat de les Estelles.

Algunes de les vistes que podem gaudir dalt del Serrat de les Estelles.




De camí als altres cims hem de passar per la Bassa dels Rasets.
Igual que el llac de l'Estany, la bassa també la trobem glaçada.
Bassa dels Rasets i amb els següents cims per coronar.




Abans d'arribar a la Torreta una parada al Pla de l'Orri.
Fem un moss i també una ràpida migdiadeta ..i sant tornemi!
La Torreta.




La baixada al Roc d'Uró és destecable de recordar.
A la banda Sud de la Torreta hi ha una inapreciable senda que s'endinsa vers a ponent pel rocallam de la cinglera.
Trobarem marques blaves i verdes, així com alguna fita ...tot molt dispers!
Al final de l'última fletxa de la fotografía trobarem  el "punt d'accés" per baixar direcció al Roc d'Uró.

El "punt d'accés" no és més que aquesta cavitat que davalla fort pel rocallam de la cinglera.
Hem de vigilar de no prendre mal, ja que trepitjarem material inestable i amb molta pendent.

La desgrimpada és molt curta i ens deixarà en un plà inferior envoltats de roques i cavitats.


Passem per corredors, cavitats, bretxes ..tot molt sencill, divertit i ràpid!





Ja fora seguirem baixant, en direcció Sud, per un indret no molt clar però fàcil de baixar.
Encara que vam trobar alguna marca blava i un "principi" de senda.
El "principi" de senda ens va portar a aquesta petita tartera, molt trencada pel pas de la gent, fins a enllaçar amb el camí inferior de la foto. Aquest camí ens portarà al Roc d'Uró i al Cogulló d'Estela!





Abans de davallar per la forta baixada en direcció a la collada d'Estela, fem un "puja-baixa" del Roc d'Uró i que tenim de pas.
Camí equipat amb una cadena que trobem de pujada.

L'ascensió al turó amb video.

Cim del Roc d'Uró.
Una vista del Cogulló d'Estela des del Roc d'Uró i amb el massis de Montserrat darrera.






Després de la visita a l'Uró retornem a la senda de baixada.
Abans, però,  haurem de fer un altre parada per visitar unes fonts, les fonts de Puigventós ...restaurades recentment!
A l'esquerra la font de la Constança de Puigventós i a la dreta la font del Porró de Puigventós.

Arribem a la collada d'Estela, on també podem omplir les ampolles d'aigua amb la font d'Estela, que trobem al costat.





Des del coll ja podem dirigir-nos al camí de pujada al cim del Cogulló d'Estela.
Des del mateix coll d'Estela trobarem marques i senyals que ens indiquen la direcció que hem d'agafar.

El camí no te cap dificultat fins i tot el pas equipat amb un cable d'acer és molt inocent ..però al mateix temps divertit!







Ja dalt del cim del Cogulló d'Estela.
En la panoràmica podem veure, a la dreta, els cims que ja hem coronat i a l'esquerra, on es possa el Sol, els cingles de Queralt.







En aquesst video podem comprovar com de sencill és grimpar dalt del Cogulló.






El nostre objectiu en aquesta excursió ja s'ha completat satisfactóriament, ara no més queda davallar els més de 400 mts de desnivell fins arribar on tenim el cotxe, el Santuari de Corbera ..i a les fosques!







Deixo el track de la sortida, pot ser de gran ajuda:
Powered by Wikiloc



Sortida Gener del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook