Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 20 de desembre de 2014

CAp de setmana especial per celebrar el 50é aniversari de l'Andreu ..un servidor.
El plan seria de dormir el divendres al refugi de la Renclusa i el dissabte pujar al pic de la Maladeta i baixar directament a los Llanos de l'Hospital on tenim aparcat el cotxe.

Mapa de la sortida.




El divendres a les 17:00 arribem a l'aparcament de Los Llanos de l'Hospital o Hospital de Benasc i enfilem la pista (ja reconvertida en pista d'esquí de fons) en direcció al refugi de la Renclusa.
Som l'Anna i l'Andreu, la pista és facilona de fer (sense grampons ni raquetes) i tenim temps en arribar al refugi amb tranquilitat.
La pista que ens portarà a la Besurta i d'allà a la Renclusa.



Arribem a la Besurta que ja es fà de nit i enfilem les pendents nevades, i amb frontals, en direcció al refugi.
Al refugi som "quatre gats" i els guardes,  però  el sopar és espectacular i el vinet també.
Clicant aquí hom pot veure les dades de l'aproximació al refugi amb temps, coordenades, desnivell, llargada ....




A les 6:30 del dissabte dia 20 de desembre sona el despertador.
El plan del dia ja el tenim molt après: 
L'Anna definitivament anirà a buscar bolets a Aigüalluts i jo intentaré fer cim a la Maladeta.
Un cop coronat el pic intentaré de tornar a Los Llanos de l'Hospital pels coneguts "Tubos de Paderna"
Finalment ens reunirem a l'Hotel de Benasc per celebrar el cim, la "boletada" i el meu 50é aniversari.
En aquesta panoràmica, extret d'un bloc de muntanya, podem visualitzar l'itinerari previst.
En vermell la ruta de pujada a la Maladeta des del refugi, i en blau el flanqueix de baixada en direcció al Collado de Paderna primer.




Els poquets muntanyencs que som ens equipem  al rebedor del refugi, dispossats a començar  l'activitat del dia.
Ja podem veure que erem poquets.


Encara de nit, i amb frontal, enfilo les pendents amunt. 
En una de les fotos puc veure alguns dels companys del refugi remuntant les mateixes pendents que jo.





Amb les clarors de les primeres llums ja puc veure que el dia serà lletjot i gris.
La boira que veiem al fons no em deixarà durant tot el dia, ens al contrari aumentarà i aplejarà tota la vessant Nord de la Maladeta ...la cara Sud sense boira!




Entre 2700 m i 2800 m d'alçada tindrem aquesta vista.
A l'esquerra el pluviómetre ens indica la localització del Portilló Superior i per tant l'itinerari per anar a l'Aneto.
A la dreta, si no hi hagués boira, veuríem el corredor de la Rimaya per grimpar dalt de la cresta de la Maladeta.
Jo seguiré les fletxes de la dreta!




Arribo a la base de la rimaya. 
La sol·litud del lloc, les roques glaçades i la buidor de la canal contrasta amb el col·lorit d'altres moments.
La foto de l'esquerra pertany al corredor d'aquest dissabte i hauré d'obrir traça per pujar.





La neu té una capa glaçada, un cop trencada puc calçar el peu dins de la mateixa i el piolet s'assegura de manera fiable.
Sense donar-me'n compte arribo dalt de la canal ..a la mateixa collada de la Rimaya.
En la fotografía de la dreta (cara Sud) podem observar com la roca no està gelada i té una tonalitat diferent.




Ja dalt del cim de la Maladeta ..i sol com un mussol.


Des del cim puc observar el que podria ser la progressió del grup de la Renclusa que volien pujar a l'Aneto.

Clicant aquesta foto visualitzareu una panoràmica des del cim.




Retorno on tinc la motxilla. 
Mentres prenc un moss  molts i petits restes de gel cauen de les parets, en la sol·litud del lloc fan molt de sorroll i impressionen una mica.
El pic de la dreta (pic Collado de la Rimaya), és un tresmil i encara el tinc pendent!




Coronat el pic de la Maladeta, ara toca davallar per anar a buscar el coll de Paderna.
La meva primera intenció era de superar el coll de la Torre Cordier i baixar per la torrentera del Diente fins el coll de Paderna, però la neu glaçada que habia i les pendents dretes que tenia que atravessar no em donaven cap mena de confiança.
Vaig haber de baixar a la cota de 2650-2700 mts (per sota del Diente de la Maladeta) per trobar neu bona i flanquejar fins el coll.




Ja a prop del coll i visualitzant un bon itinerari de baixada, no vaig haber d'arribar al coll que ja em veia davallant les pendents en direcció a los Llanos de l'Hospital.


Aquesta panoràmica, extret d'un bloc de muntanya, podem seguir la baixada en direcció als "Tubos de Paderna".




Els "Tubos de Paderna" són uns corredors o torrenteres dretes que solen utilitzar els esquiadors per coronar els cims propers, i surten directament del Vado o els Llanos de l'Hospital amb els esquís possats.
Per més informació deixo aquesta enllaç d'una excursió anterior.
Superada la Tuqueta Blanca de Paderna trobarem el primer tub de baixada ..el que podriem anomenar "Tubo Superior de Paderna".
És bastant dret i si la neu la trobem tova és fàcil de baixar.



Enganxat al superior trobarem el que podríem dir "Tubo Central de Paderna".
Més llarg però menys dret i més fàcil de baixar.




L'últim tub, que podem anomenar-lo com "Tubo Inferior de Paderna", és més difícil de trobar.


Aquesta canal és molt emboscada i separada de les dues anteriors.
Si la fem de pujada podem tenir sort en trobar-la ja que està a prop de los Llanos i es veu des de la pista que va a la Besurta.
En aquesta ocasió vaig tenir sort de seguir unes traces d'esquí que és dirigien a la canal correcta.



El  "Tubo Inferior de Paderna" vist des de baix.




Arribo a l'Hospital de Benasc a prop de les sis de la tarda i ja fosc, però amb temps per dutxar-me, un massatget reparador i un necessari sopar.



Deixo el track de la sortida:

Sortida Desembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook