Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dilluns, 31 de març del 2014

Ruta circular, llarga (22 km) i amb fort desnivell acumulat (2000 mts).
Ha destacar el recorregut pel riu de Sant Aniol i la grimpada al mateix Bassegoda (Fàcil).
Si haguessim tingut bona visibilitat hauriem gaudit de les impressionant vistes dels Pirineus: Canigó, Comanegra, Costabona i les muntanyes d'Ulldeter i Núria.
La baixada per la Vall de Riu tranquila i progressiva.










Sortim del parking de Sadernes i comencem l'excursió per la pista que ens mena a la Vall de Riu i a Sant Aniol. En la primera bifurcació que trobem abandonem la pista i agafem el camí que ens portarà a la riera de Sant Aniol.
Bifurcació Vall de Riu-Sant Aniol







Abans hom podia trobar per la riera molts cotxes, tendes, taules de "dominguerus"...ara l'accés amb vehicles està prohibit, inclús la circulació per la pista de Sadernes a la Vall de Riu hi han restriccions. Ara no més que trobem excursionistes i algun escalador ....i un paisatge per gaudir-lo!!
Riera de Sant Aniol.








També trobem restes de pasades  activitats dels habitants de la zona :
la Farga.

Molí de riu.







A prop del Coll del Molí ja comencem a despedir-nos de l'aigua, i ès quan enllacem amb el GR-11.  
Pont sobre la riera St. Aniol i GR-11.









No tenim problema en seguir el GR-11, ja que tots els senders d'aquesta zona Garrotxina són inmaculats i acabats de pulir...l'ho més feixuc ès superar el gran desnivell que representa pujar el cim del Bassegoda des de Sant Aniol.
Després de visitar el Mas de Principi, el Corral de Principi i arribar fins al Coll de Principi,...(quant de principi! no?) abandonem el GR-11.
Ja no més ens queden uns 200 mts i arribem als passos equipats del Bassegoda...!
Passos equipats Bassegoda.








Com ja deiem la boira envolta el cim i no podem veure res de res!
Cim del Bassegoda.







Entre tanta espectacularitat de vistes i de fotos a dojo, iniciem la retirada...i ho fem per una ruta diferent, per  la tartera de la vessant sud del Bassegoda.
Primer per un pedregam..i després per  un camí emboscat arribem al coll del Riu.
Tartera Sud Bassegoda...directa al Coll de Riu.








Tan per pista, camins i corriols davallem la tornada cap a Sadernes, on tenim el cotxe.
Com no pot ser d'un altre manera visitem les construccions  Romàniques de la zona:
Ermita Mare de Déu d'Agulles.

Esglesia Sant Feliu de Riu.








Ja que no hem pogut fer fotos panoràmiques de cim, ho fem de tot el que trobem i ens agrada...he he!









Ja som a la pista que mena al parking de Sadernes. Amb molta tranquilitat i pau interior, saludant als excursionistes o passejants que tornen al cotxes després de les seves activitats del dia. A prop del Pont de Valentí observem, amb sorpresa, una gran excavadora accidentada a baix del barranc ...a pocs metres del pont!
Pont Sant Valentí.








Per més informació de l'excursió deixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc




Sortida Març del 2014.




         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook