Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dijous, 6 de febrer del 2014

Encara que el 90% d'aquesta circular pel Matarranya i les Gúbies del Parrissal trepitjem camí planer i sense risc, el 10% restant significa progressar pel pas del Romaret, amb passos un pèl difícils i amb molt de pati, motiu pel que el podem considerar difícil per persones no acostumades a aquests passos.







L'excursió la començem des de la pista/carretera que travessa aquesta zona dels Ports (ve del refugi el Caro fins el refugi Font Ferrera)








A 9,2 Km del refugi el Caro (2,6 km asfaltat i 6,6 km sense asfalt) deixem el cotxe i enfilem un sender en direcció nord i  marcat amb senyals del GR-8.






El camí és perfectament transitable, evident i fàcil de seguir...!
Arribem al Pouet de Borràs, amb la porteta de fusta malauradament arrencada.
Pouet de Borràs.









A pocs metres trobem una cruïlla de senders, nosaltres agafem el que porta a les Moletes de l'Arany i el Coll de Balanguera (PR-153).








Arribats al coll continuarem el PR-153 i  davallem en direcció al Parrissal/Matarranya ...per camins enlairats i estrets!








Després d'uns 450 mts de desnivell arribem a l'area 
de picnic del Parrissal.
Aprofitem el lloc per dinar i donar alguna volta per conèixer racons interessants de la zona!..la Cova de la Dona, els Ullals de la Fenellasa, les Pintures
Rupestres ...
Parking Parrissal-Matarranya.
Tots aquests racons els trobarem al voltant del camí que va de l'Area de Picnic fins l'aparcament de Parrissa-Matarranya.







Recuperades les forces continuem l'excursió ara ja per la llera del riu Matarranya...bé no sempre!
Passarel·les del Matarranya.








Arribem el que podriem dir el final del riu, o millor dit on tothom dóna la volta (és un lloc d'excursions familiars i d'amics que no més volen passar un matí agradable i refrescant a l'estiu)...les Gorgues anomenades Gúbies del Parrissal!
Les Gúbies del Parrissal.

       





                                                
A les gorgues no hi han passarel·les i si volem continuar ens haurem de ficar dins de l'aigüa ...literalment haurem de nadar!?
 Per evitar de mullar-nos  existeix el Pas del Romaret...un camí equipat amb cadenes i graons metàlics!
Atenció amb aquest camí, encara que els primers passos son sencills, els dos o tres últims són llargs (entre 10 i 15 metres) i tenen pati...aixó pot espantar als no iniciats amb la pràctica d'aquests passos!!
El pas del Romaret també forma part del itineraris dels Estels del Vent, en aquest cas ens portarà al refugi Font Ferrera i només hem de seguir la figura d'un estel blau...o marques blaves!






Un cop superat el "Romaret" continuem pel riu ...a vegades si i d'altres per corriols que ens allunya i ens torna apropar al riu, però  sempre  seguim les  marques blaves i alguna fita dispersa.
En un moment donat, ja aprop d'abandonar el riu, trobarem un camí que surt del riu per la seva marge dreta amb senyals i un rètol que en indica la direcció del refugi Font Ferrera, nosaltres no l'agafarem i continuarem pel riu (ja sec i sense aigua).
Seguirem uns 300 o 400 mts fins a trobar/sortir a un prat a mà dreta. No seguirem unes fites que giren a l'esquerra i si que agafarem un corriol a mà dreta que ens portarà a la pista on tenim el cotxe i per tant el GR-8.






Deixo Track i tota l'informació tècnica d'aquesta excursió:
Powered by Wikiloc
Sortida Febrer del 2014










Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook