Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 18 d’octubre del 2009

Aquest escrit, simple i sencill, el vam trobar en el taulell d'anuncis del refugi lliure d'Armeña. 
En d'altres resenyes i blocs comenten, (d'això ja fa molt de temps)  que a causa de la mort d'aquesta vaca, el refugi va patir una plaga de puces i cucs que infectava l'interior de la casa... quan vam ser nosaltres el vam trobar en bones condicions!










Sortim l'Anna, en Jaume i un servidor ...l'Andreu, des de les proximitats del poble de Barbaruens (concretament d'una pista que s'enfila per les anomenades "Las Salineras")
La intenció serà de dormir al refugi d'Armeña (on esperarem els nostres amics que venen de Barna, suposem que arribaràn pels vols del vespre)
Primer per pista i després per senda, ens dirigim a la Collada d'Armeña.

 Des de la Collada d'Armeña ja comencem a veure la nostre destinació del dia ..el refugi lliure d'Armeña.












Mentres jo em dirigeixo al refugi, l'Anna i en Jaume aprofiten el temps per recollir els molts rovellons que troben per la zona. 
Refugi lliure d'Armeña.










Al final del dia ens trobem amb el resta de l'expedició (la Carme, la Blanca, la Mª Antonia i en Josep) i després de recolocar-nos per passar la nit, preparem els rovellons trobats per en Jaume i l'Anna.
Els protagonistes boletaires preparant les graelles.

I en Jaume que s'encarrega de fer-los a la brasa.

El refugi té un baix on hi ha la llar de foc i una taula amb bancs (imatges superiors), el primer pis amb colxonetes per dormir (imatge esquerra) i un altell també amb cotxonetes que dormirà en Josep (imatge de la dreta).











Al dia següent, i ben d'hora, comencem l'activitat.
L'activitat serà de pujar el Cotiella i uns quants cims més ...com una circular!

Camí del Circ d'Armeña.









Ja a prop de la Collada de Cotiella.
Les parets de pujada al coll, amb passos de Iº o de +I com a màxim.













Des de la collada tenim una imatge de la zona on venim i d'unes vistes excepcionals.











Superat el Coll de Cotiella hem de tombar a la dreta per ascendir el cim, uns ho farem per la Cresta SE del Cotiella (serem la Carme, en Jaume i jo mateix i trobarem  passos de IIº o +IIº), la resta del grup flanquejarà les pendents del cim fins anar a trobar "la Colladeta" (amb passos de Iº) i d'aquí al cim (fàcil)
Dalt del cim no parem de veure muntanyes conegudes properes i llunyanes.

Vista NE.

Vista a ponent.

Vista SE.

Vista NW.









Mentres la majoria del grup retorna al refugi per la mateixa ruta de pujada, en Jaume i jo mateix volem assolir els cims propers ..i retornar al refugi per la tartera  de la Punta Reduno.
Pic Yali.

Pic Cotielleta.











Caranejan de camí a la Punta Reduno coincidim amb en Philippe, un rodamón francès que passava uns dies per la zona fent muntanya.
També amb una panoràmica espectacular.

Punta Reduno, amb en Philippe i en Jaume.


Una vista des de la Punta Reduno.










Després de moltes fotos i xarreres amb el muntanyenc francès, decidim de retornar al refugi per la mateixa tartera de la Punta Reduno.
Arribem a la zona anomenada "el Llenero". 
Al fons a l'esquerra el Cotiella.











Arribats al refugi ens reagrupem tots al voltant d'ell i ja donem per finalitzada l'activitat del dia.
Cares de satisfacció i bon humor.

Alguns del grup, la majoria, retornen als cotxes al mateix dia de l'ascensió. 
L'Anna, en Jaume i jo mateix ens quedem al refugi per tornar al cotxe i a casa al dia següent, de manera tranquila i intentat de trobar més rovellons!








La mateixa sortida gravada en video:


Sortida Octubre del 2009










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook