Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 4 de maig del 2008

Sortida de dos dies per pujar al Pic de la Maladeta. El primer dia pujem al refugi de la Renclusa, per sopar i dormir, i el dia següent fem el cim. Si hom vol baixar-se un track amb amb l'itinerari des del Vado de l'Hospital fins a la Renclusa pot clicar aquí! 
Corredor de la Rimaya.

Mapa de la sortida.



















Baixar track de wikiloc:
(només el track del refugi de la Renclusa fins a coronar el cim de la Maladeta. Anada i tornada)

Powered by Wikiloc







Arribem a Benasc al migdia. Com encara tenim temps, aprofitem per visitar el poble i de dinar alguna cosa.
Som l'Andreu, MªAntónia, Josep i l'Anna.







Després de fer un mos al poble de Benasc ens arribem a l'aparcament de Vado de l'Hospital, aparquem el cotxe,  ens calçem les botes, raquetes  i carreguem motxilles. 
Ens queden uns set o vuit km de camí per arribar al refugi de la Renclusa.
Arribem al Plan d'Están Alto.

Darrera d'aquest turó trobarem la zona de la Besurta.












Zona d'aparcament de La Besurta, molt utilitzada a l'estiu quan no hi ha neu.
Ja hem superat La Besurta i ens dirigim cap els pics de la dreta de la fotografía.













De la Besurta fins al refugi hi han aproximadament uns 240 mts de desnivell.
A les 19:00 ens esperen per sopar!













Ja som al refugi, a temps per dutxar-nos i trobar-nos amb la Carme i en Xavi (van arribar a la Renclusa dos dies abans i el dia anterior ja van fer el pic d'Alba)
Refugi de la Renclusa.













Ens llevem d'hora, a les 7:00 ja som fora del refugi i les llums començen a despuntar.
Vista panoràmica direcció Nord, a les 07:00.












De manera tranquila i sense pausa anem remuntant la glacera de la Maladeta.











La pujada es llarga i dreta, cosa que ens obliga a parar per recuperar forçes. 
Pics de Paderna darrera, i més enllà els pics dels Crabioules, Maupas, Boum, Sacroix ...














Quan veiem que les pendents s'enfilen de valent, és quan decidim de possar-nos els grampons.
L'Anna i en Josep a punt de possar-se els grampons.












Arribem als peus de la canal d'accés a la cresta de la Maladeta.
El seu nom, "canal o corredor de la Rimaya", és perquè hi ha un esboranc o  rimaya entre la paret i la glacera, si hi ha neu es pot superar fàcilment, si no hi ha neu la rimaya queda al descobert i és més difícil de passar.









Les guies especialitzades li donen una dificultat de "PD". És un grau de dificultat assumible per molts, però hem de vigilar perquè quan hi ha molta gent pujant i baixant (com és el cas d'avui) una empenta inofensible pot  ser emprenyadora.














Amb la canal superada girem a l'esquerra per remuntar els últims metres fins al cim.
Una mirada enrera abans de coronar el cim.












Ja d'alt del cim de la Maladeta.
Vistes vessant nord i  refugi.

Vistes sud direcció a la glacera d'Aneto i Pic d'Aneto.













Clica l'imatge per obrir una sencilla panoràmica des del cim de la Maladeta.













Abandonem el pic de la Maladeta ...contents i feliços de la gesta aconseguida!
Un moment de descans a la glacera de la Maladeta.

Ja a prop de la Besurta, a la bifurcació per anar a Aigualluts o al refugi de la Renclusa.











I per fí unes birres a l'Hotel de los Llanos.
De esquerra a dreta: Josep V, Mª Antònia, Xavier M, Carme F. Anna M, i un sevidor ...més vermell que un pebrot!







Sortida Maig del 2008






Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook