Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

La Riera de les Gorgues

Aquesta riera ha sigut la gran desconeguda pel gran públic excursionista, gràcies a les xarxes  i a la navegació per internet aquest desconeixament, però, a anat a menys.
De l'altiplà d'Aiats i Cabrera (Comarca natural del Cabrerès) baixen les aigües de diferents torrents i rieres que van a desguassar al pantà de Sau. En el tram final d'aquestes torrenteres trobarem la "Riera de les Gorgues", amb el "Salt del Cabrit" omplin la gorja principal i altres salts d'aigua secundaris.
Salt del Cabrit





Fitxa tècnica
Distància:......................... aprox. 10. km.
Temps:........... 6 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 600 mts.
Dificultat:....................................... fàcil.
Circular:............................................. Si.
Cartografia:..... alpina_vall_Sau_i_Collsacabra_2009.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap camí amb passos de certa dificultat. No hem de tenir cap problema en l'orientació a seguir, hi han senders amb vegetació però el camí a utilitzar és evident i traçat.








Mapa de la sortida








Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
Powered by Wikiloc







Actualment la zona d'inici del Camí de la Gorga hi ha una gran fàbrica i el lloc es veu degradat per aquest fet. L'interessat/da en fer aquesta excursió ha de trobar el trencall correcte de la ctra. C-153 al seu pas per la població de Sant Martí Sescorts i entrar dins del poligon industrial "La Teuleria" i dirigir-se al "Camí Ral Vic-Olot".
Com que nosaltres no saviem que havia una zona d'aparcament uns metres més enllà, vam aparcar la furgo camper al costat de la fàbrica.
Com es veu en les fotografies, la zona es troba en obres.




Baixem uns 100 m per la pista formigonada, travessem el pont de la "Teuleria" i arribem a la "Casa del Pont", que antigament va ser un restaurant. Pel voltant de la casa hi ha espai per aparcar vehicles i en aquell lloc és l'inici del camí de la Riera de la Gorga.
El rètol ens indica la direcció a seguir.


Una vegetació exuberant ens dona la benvinguda.





En poca estona trobarem el primer salt d'aigua (Salt del Cabrit).  Les aigües del salt provenen de la riera de "Sant Martí", que desguassen directament al Pantà de Sau.
 
En les fotos (superiors) s'aprecien els nivells d'aigua que assoleix el pantà, segons les temporades de sequera o no.




Ens quedem una estona  per fotos i gravacions varies.
Salt del Cabrit en video







Continuem caminant fins arribar a les aigues que omplen un gorg, i que provenen del Torrent de les Paganes. Segons el ICGC el gorg i el salt d'aigua s'anomenen "Salt de'n Nara.

Salt d'en Nara en video  







A la mateixa llera de la riera trobarem una font obrada, suposem que algún caminant va aprofitar un brollador d'aigua i va possar-li un broc metàl·lic simulant una font.
Ara no raja gens d'aigua.





Continuem pel sender i abandonem la llera de la riera. El camí puja i voreja el congost per dalt, el primer revolt pronunciat a l'esquerra hi ha una bifurcació interessant.
El camí vermella que s'allunya a la dreta, baixa directament a la llera de la riera (Riera de les Gorgues). En blau el camí de tornada.






És un sender sencill, estret i fàcil de fer, ens mena directament baix el curs d'aigua de la mateixa riera.
Atenció que si la riera baixa amb força i amb molta aigua, crec que pots ser complicat de travessar.








A l'altre costat de la riera trobarem el camí a seguir, senyalat amb una fita.
La Riera de les Gorgues en video








Seguim el corriol que s'enfila per l'altre banda del congost amunt, hem d'anar a trobar un camí  que ressegueix l'engorjat pel cantó sud o meridional. De pujada vam trobar un parell de passos sencills amb una corda instal·lada, a tocar de la mateixa riera.







Arribem al camí que ressegueix l'engorjat per la dreta. En aquell moment ens vam desorientar girant a la dreta, però aviat vam rectificar per seguir la direcció correcta.
Seguirem direcció al mas Sentfores i Sant Bartomeu Sesgorgues

El sender sembla que en els seus inicis podría ser una pista forestal, ara és un sender emboscat de matollar divers.




Després d'una estona arribem a una pista mig formigonada amb una barrera de pas a l'esquerra. La barrera impedeix el pas de qualsevol vehicle, menys els que anem a peu.
Travessem la barrera i seguim en direcció esquerra.





La barrera és per restringir l'accés amb cotxe al mas de Sentfores.




La masia de Sentfores sembla habitada, però no de manera permanent. És gran, totalment reformada i sembla acollidora.





Darrere mateix de la masia trobarem la continuació del corriol que hem de seguir. Sort que el camí és molt emboscat i atapeït de vegetació, sino l'estimball del congost ens faría basarda al passar.






El sender es fàcil de fer i ens va agradar molt. De vistes panoramiques cap ni una a causa de la vegetació, però als estius calorossos s'agrairà la fresca d'aquesta ombra.
Inici grau "les Escales".





Abans de sortir d'aquest bosquet passarem pel grau de les "Escaletes", un rocam en forma d'escales.





Sortim del bosquet al lloc mateix on hi ha l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues.







Sant Bartomeu Sesgorgues
Apareix documentada entre els anys 1025 i 1050. El 1769 s'afegí a l'edifici romànic dues capelles i una sagristia i s'abarrocà el seu interior. El campanar situat sobre la porta d'entrada és posterior al segle XI. La nau es tanca a llevant amb un sol absis, molt més estret que la nau.







Dinem al pati de la sagristia, amb tranquilitat,  després continuem la nostra excursió.
Al costat mateix de l'església hi ha una carretera que la conecta amb la població de Cantonigrós i que l'haurem d'agafar en un primer moment. Uns metres més enllà de carretera l'abandomen i tornem a entrar al bosquet del congost.




Tornem agafar una senda atapeïda de vegetació, primer flanquejem en horitzontal però de seguida davallem congost avall. Pel camí fem una ullada a la font de "el Vilar".
 Font el Vilar

 Font el Vilar





Abans d'arribar al riu, pel camí que el travessa d'un cantó a l'altre, fem una visita al salt del Tornall que és a l'esquerra d'aquest camí.
Salt del Tornall en video







Travessar el riu no hi ha cap problema si les aigües baixen tranquiles, en cas que trobem crescudes per pluges podem trobar dificultats. En tot cas no pressuposa un obstacle insalvable, això si ens mullarem els peus.
Per aquí travessa el camí que conecta una cinglera amb l'altre cinglera.




Tornem a pujar fent ziga zagues amunt.









En un replà de la pujada ens fixem amb la panoràmica  que tenim davant; Al fons de la fotografia ens mostra el bosquet i les sendes que nosaltres ens sembla intuïr que hem fet de baixada.







Ja dalt de la cinglera enllacem amb el sender que ressegueix el congost de est a oest.
Aquest camí és ample i molt utilitzat per la gent, no té pèrdua.






El camí que fem en aquest moment, és molt més obert i traçat que l'anterior, fins i tot podem contemplar el marge oposat del congost.
 A la foto superior, veiem la teulada de l'església, (Sant Bartomeu de Sesgorgues) amagada darrere l'alzinar.


També observem el Mas de Sentfores en la distància.




Més endavant, pel camí, haurem d'estar alerta per trobar una trencall a mà esquerra que ens acostarà al mirador de la "Barra de Ferro".




El mirador de la "Barra de Ferro" és una agulla rocosa en forma de plataforma. Des d'aquesta plataforma es domina bona part del recorregut que hem fet, bé podem visualitzar part del recorregut que hem realitzat.
El salt de la Barra de Ferro en video








Vista del mirador "Barra de Ferro" des de l'agulla bessona que hi ha al costat del salt "Barra de Ferro".









Ja queda poc per tornar a trobar el camí i la bifurcació que hem utilitzat al matí. Aquella bifurcació que sortia el corriol que baixava a la llera de la riera.
Travessem el torrent de la "Font Nova".






Ja som de tornada, una sortida sencilla de 10 km i poquet desnivell, tot sota l'ombra de l'arbreda de rivera i la fresqueta dels salts, gorgs i corrents d'aigua



Sortida, Maig del 2019

Sobrepuny des de la NOU

Sortida circular, de poca distància però molt desnivell, des de la Nou del Berguedà. L'ascensió la farem per la vessant de ponent, enfilant el torrent de la Foranca (nom de ICGC) i la baixada serà en direcció nord fins a la collada de la Plana, per continuar vers la Nou pel GR-241.




Fitxa tècnica
Distància:........................... aprox. 11 km.
Temps:............ 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:...................... aprox. 1.100 mts.
Dificultat:............................ fàcil/moderat.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:............ alpina_Catllaràs 2009.
                                           Observacions:.................... Atenció amb el fort desnivell. 
La zona de les visites a prop del santuari amb el sender de pujada al cim, és un pel perdedor.








Ruta de la sortida








Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc







Vam arribar a la Nou de Berguedà per coronar un dels cims més conegut de la zona, com el Sobrepuny i el Sobrepuny de Baix. En comptes d'aparcar al mateix poble, ho vam fer a l'esplanada i aparcament del santuari de Lurdes.
Hem aparcat la furgo-camper al costat mateix del santuari, la nostra intenció era de quedar-nos a sopar i dormir al mateix lloc, però l'ensordidor campanar i la seva cantarella ens van fer canviar de idea.

Des del mateix santuari s'albira el cimall del Sobrepuny de Baix, el Sobrepuny de Dalt està darrere i no el veiem.





Abans de començar a caminar en direcció al Sobrepuny, fem una volta per l'entorn del Santuari. Ens dirigim al torrent que baixa pel darrere del santuari.
Trobarem i coneixarem la Gruta del santuari, el Molí de l'Avellanosa i el Molí de la Canal.
Escales d'accés a la Gruta de Lurdes.

Gruta del Santuari.






Molí de l'Avellanosa
Es tracta d'una construcció en un espai molt reduït. El 1572 apareix esmentat el Molí de l'Avellanosa en aquesta parròquia, fet que indueix a pensar, encara que amb certa reserva, que aquests vestigis són del s.XVI o, fins i tot, anteriors.







Molí de la Canal
Es una construcció similar al Molí de l'Avellanosa, molt probablement de la mateixa època, consistent en una bassa allargada que agafava l'aigua del mateix torrent, en l'extrem de la qual hi havia una curta canalització que portava a un conducte fortament inclinat per dirigir l'aigua al rodet el qual transmet la força a les moles, al molí propiament dit, de mides reduïdes pel moliner.









Seguim la marca de la senda que hem anat seguint en tota l'estona, fins a sortir a uns prats herbossos, sense traça aparent. Fa temps, que els excursionistes abandonàven el torrent per unes escales d'una casa del costat de Molí de la Canal, ara no és posible i hem de sortir més amunt.
 El Molí de la Canal és a prop d'un camí veïnal, i arribarem segons la foto superior.







Una vegada en aquest camí veïnal anirem a trobar la font del Sàlic, al costat mateix surt una senda que mena al poble de la Nou i al Sobrepuny.
Font del Sàlic.

Travessem el torrent de la Nou.






Seguirem el torrent de la Nou, passarem a prop de la font del Patzi i enllaçarem amb el GR 241. Unes senyals verticals ens informen que anem en la direcció correcta. En la cruïlla (foto inferior) seguim per la ruta vermella cap al Sobrepuny i abandomen el GR que segueix per la ruta blava que nosaltres vam fer de baixada.






Segons els senyals (foto inferior) transitem per un sender de gran recorregut (GR), però en el mapa Alpina no marca cap GR. Segons la foto pel sender també passa una cursa de Trail.









El camí que ressegueix el torrent de la Foranca s'enfila fort i dret, encara que trobarem trams més amables de fer que d'altres. La vegetació és molt variada; pinedes, fagedes, boix..i varietats amb el sòl; argilós, sauló, tarteres...








Travessarem diferents plantacions de fagedes i ens cridarà l'atenció les dimensions colossals d'alguns d'aquests arbres.
  








En la pujada també trobarem alguna corda que ens ajudarà assegurar la grimpada.
Aquest pas equipat no l'hem marcat en el track.






Ja a prop dels cims trobarem alguns camins i senders que ens poden desorientar, nosaltres vam fer cas a les marques que trobàvem pel camí, encara que en el mapa alpina no senyalava cap marca de PR o GR.
Aquest camí, marcat com a PR, no surt en el mapa Alpina (foto superior).





Quan travessem els últims "arbres monumentals" ja serem a prop del primer cim, el Sobrepuny de Baix.
Últim Gran Faig.





Un pèl més amunt del gran faig hi ha una bifurcació, amb una drecera a má dreta que mena al Sobrepuny de BAix.
Arribant al Sobrepuny de Baix.

Aquest és el cim més panoràmic dels dos, però en aquell dia la boira i les nuvolades van impedir de guadir-la plenament.






Aquell dia només tenim bones vistes del municipi de la Nou de Berguedà.
La Nou del Berguedà.

El Santuari de Lurdes.





Com diem la boira i els núvols ens fan la guitza.
Retornem a la bifurcació, per continuar la pujada al Sobrepuny que mig veiem al fons de la foto inferior.








Arribem al cim del Sobrepuny. 
Les vistes d'es d'aquí no son tant espectaculars com el seu germà de baix, i avui encara pitjor per les nuvolades que hi han en altitud.








Però deixo aquest video d'una sortida anterior des de Vilada.








Dalt del cim fem un mos, a resguard d'una mica del vent que bufava. Després continuem la ruta, ara de baixada, i en direcció diferent al de pujada.
Si hem pujat per la vessant de Ponent (Oest), ara baixem direcció Nord.

De baixada trobem el "collet del Faig". 
En aquí hi ha la bifurcació que ens orienta a trobar el camí que mena a Vilada o a la Nou pel GR 241.







Nosaltres seguim en direcció nord per anar a buscar el sender GR 241.
El camí és molt evident i gens perdedor.

Abans d'arribar al GR passem pel costat d'una plantació de Pi Roig.






El camí per on baixem enllaça amb el GR 241, el lloc on es troben és el coll de la Plana.
En aquest punt trobem diferents direccións per agafar, el que ens interessa és el que gira a l'esquerra.
Des del coll de la Plana en direcció a la Nou de Berguedà.

De moment farem uns tres quilòmetres de pista forestal.





Després de caminar uns 500 mts hem de vigilar en girar a l'esquerra. Segons el mapa Alpina el GR 241 segueix recta, segons "in situ" el GR segueix pel camí de l'esquerra.
La bifurcació vista des del costat Sud.

La mateixa bifurcació vista des del costat Nord.






Uns metres més avall la pista comença a perdre consistència, i les herbes semblen menjar-se aquesta pista. En un revolt a l'esquerra el GR gira a la dreta i segueix baixant ara per un sender.






De baixada visitarem una agulla de les "Agudes de la Nou". Es tracta d'una sèrie de relleus molt enlairats, força inclinats, que s'aixequen com a conseqüència de formar part del flanc d'un anticlinat.
També vam conèixer una edificació enrrunada, supossem dels treballadors de la mina que hi ha més avall.
Ruïnes d'un habitatge.


Una de les agulles del conjunt de les Agudes.


Una panoràmica de les dues coses visitades.










Mina de les Agudes
Més avall d'aquests relleus trobarem la Mina de les Agudes.
Era una mina de carbó que va ser explotada entre els anys 1918 i 1933. Va servir, principalment, de ventilació i entrada de materials per a la Mina Ínsula, que es troba camí avall a uns 300 m, ja que es comunicaven per l'interior a través d'un pla inclinat.








Reprenem la ruta pel mateix sender que hem anat seguint fins ara. Alguna bifurcació sí que trobarem, però nosaltres seguirem pel camí més evident i trepitjat.
Les marques de GR sempre a la vista.

Ja som a tocar de la Nou i del santuari de Lurdes.





Poc més de sis hores després tornem a trepitjar el mateix camí del matí i la bifurcació amb el sender de pujada i el de baixada.






Tornem a travessar el torrent de la Nou, ara però en direcció al municipi i després al santuari.
La font del Patzi, al costat mateix del torrent de la Nou.

La font de més a prop.






En el moment de tocar el primer carrer asfaltat, comença a ploure... Suaument, sense força.
Tot i així tenim temps per visitar, per fora, l'esglèsia de sant Martí de la Nou.
Església de Sant Martí de la Nou.

Sant Martí de la Nou i el cimall del Sobrepuny de Baix.



Arribem a l'aparcament del santuari en bona hora, llàstima dels núvols i la boira que ens ha impedit d'observar les panoràmiques des dels dos cims.
Ara pensàvem de sopar i dormir al mateix aparcament, però pel soroll de les campanes hem decidit en anar lluny d'aquí
Coll de la Creueta.
Sortida maig del 2019.

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook