Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dissabte, 6 d’abril del 2019

Aquesta cinglera la trobarem a llevant de la riera de Sant Aniol, a l'alçada del pont Valentí i l'hostal de Ca la Bruta. La mateixa cinglera s'allarga vers a l'est pel de Gitarriu o de Freixenet. 
Per guanyar els cingles de les Cabres hi ha un itinerari de grimpada de certa complicació, no tant per la seva dificultat (passos -IIº/IIº) sinó que en algun moment es mostren molt exposats, principalment en un punt del l'esboranc de Querforadat. Tots els punts més compromesos són equipats amb parabolts i cordes, i no estaria de més en portar una segona corda per assegurar aquella persona poc avesada a grimpar o als passos aeris.





Ruta de la Sortida.






Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 12.50 km.
Temps:........... 9 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 950 mts.
Dificultat:.................................... difícil.
Circular:........................................ Si.
Cartografía:..... alpina_alta_Alta Garrotxa 2011.
                                           Observacions:.................. La dificultat d'aquesta excursió ve donada pels delicats i aeris passos que trobarem per superar els contraforts de la cinglera de les Cabres. Són passos facilets de grimpar, però bastant exposats al ser aeris. Per això hi han instal·lades unes cordes i parabolts per assegurar la grimpada.




Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc




Nosaltres sempre deixem la camper a l'aparcament que trobarem a prop de l'església Santa Cecilia a Sadernes, i a partir d'allí fem les excursions pertinents. Per exemple: Sant Aniol i Salt del Brull, El Forat de la Lleixa Closa, El Ferran pel Grau Sadidorta, Circular al Bassegoda.
Pàrquing de Sadernes.




Com moltes altres vegades que visitem aquell espectacular raconet de la Garrotxa, tibem cames per la pista que ressegueix la riera de Sant Aniol.
Pont Pas dels Aures.

Pont de Ferro.





Passat l'aparcament de l'hostal Ca la Bruta (dreta de la pista) hi ha un sender a la dreta que s'enfila marge amunt. Abans havia un rètol que possava "Bassegoda", "Sant Feilu de Riu"...ara no hi és.
Sender d'inici als cingles de les Cabres.

El sender és evident i fressat pel pas d'excursionistes.






Seixanta metres de desnivell més amunt trobarem una discreta bifurcació en un revolt, és el camí d'accés a la tartera de "les Cabres", que coincideix amb les parets de la cinglera de les Cabres.
En el punt de la bifurcació hi ha una evident fita de roques.






Les roques i pedres despreses de les cinglera de les Cabres alimenta aquesta tartera extensa, també anomenada "els Emprius".
El sender zigzagueja tartera amunt (esquerra de la foto). Atenció que trobarem varies traces de camí, totes són bones.





Lentament el sender va pujant i s'acosta a les parets granítiques de la muntanya. Alguna vegada hem coincidit amb escaladors per aquestes contradas.
Aquestes parets ambaguen moltes vies d'escalada.

Mosquetons i cintes deixats pels escaladors, havien moltes.





A partir d'ara podem resseguir la paret de la cinglera fins a trobar l'inici del "pas del Cabró", com vam fer nosaltres. O intentar no perdre el corriol d'accés, i que ens portarà al camí equipat directament.
Nosaltres caminavem a tocar a la paret de la dreta, però el sender anava un pèl per sota a l'esquerra.







Pas del Cabró
Tots els trams són equipats amb parabolts, chapes i cordes. Les dificultat de cada tram varia de graduació, però m'atreveria a dir que no sobrepasa del IIº.
Comencem amb una paret vertical d'uns deu metres de longitud. Seguim amb un llarg flanqueig a la dreta de més de vint metres.
A continuació la grimpada zigzagueja, primer esquerra i després dreta, amb uns deu metres de llargada cada un. Finalment haurem de grimpar una paret d'uns quatre metres. 







Abandonem l'últim tram equipat i continuem pujant, ara amb més seguretat i tranquilitat. Seguirem les fites, entre l'arbreda d'alzines. 





Una vegada arribem als peus de la paret rocosa, girem a la dret i continuem en direcció sud.
La senda ressegueix, en tot moment, la base dels contraforts de la cinglera.




L'itinerari segueix per una cornisa rocallosa i ample als peus de la cinglera. De camí al següent tram equipat, trobem una zona espaiosa on hi ha la cova de les Cabres.
 
El terra el trobem atapeït de cagallons de cabra, d'aquí ve el nom de la cova.







Querforadat
un quer (mot d'origen preromà) és una penya i foradat (llatí) és un forat.
Aquest esvoranc a la paret el trobarem equipat amb corda, parabolts i xapes. Tant abans de l'esvoranc, com deprés d'aquest, els trams també els trobarem equipats. Molta atenció al tercer tram, encara que és sencill grimpar-lo (poc més d'un metre), la caiguda i el pati que trobarem el fa un pas dificil de fer. La resta de trams són assequibles i fàcils de grimpar.






Amb l'últim tram equipat guanyem la cinglera de manera divertida i valenta. Abans de prosseguir donem una ullada a un un tipus de mirador al costat sud del cingle.
En la llunyania identifiquem la sil·lueta del Puigsacalm. 

La zona de pàrquing, on tenim la furgo-camper.

Vista a ponent, N/NE.


El Puigsou i Rocacorba direcció sud. 






Deixem el mirador i enfilem una senda fitada en direcció NE. L'itinerari s'allunya lleugerament del crestall de la cinglera, per tornar a ella més endavant. Pel camí trobarem algunes bifurcacions que ens poden desorientar, (sempre hem de seguir les fites i alguna marca de color vermell) però la nostra intenció és la d'arribar al "Treu Petit".
En aquesta bifurcació fem una ullada al lloc on han instal·lat una caseta de bombers, però seguidament continuem direcció Est.

En aquest punt fem cas a les fites i les marques color vermell. El camí de la dreta no sabem on va.









En aquest altre punt la ruta del track ens indicava direcció Est, (foto inferior) però nosaltres vam agafar el corriol direcció Nord per curiositat. Tots dos senders anaven al Treu Petit, i tots dos estaven marcats amb marques vermelles i fites.
Corriol direcció Nord primer i NE després.

El sender és un pèl perdedor per lo desdibuixat de la seva traça i la quantitat d'alzines que ens envolta, però sempre seguiem les marques color vermell.





El Treu Petit sembla ser un turonet cimer, el crestall més elevat dels cingles de les Cabres i un mirador excepcional.
Una vista direcció Nord des del Treu Petit.

Una vista a la vall de Riu, i la seva ermita "Sant Feliu de Riu".

Més lluny (Coll de Talaixà) veiem l'església de Sant Martí de Talaixà.

En direcció W, trobem la Cresta del Ferran, la Serra de Bestracà, i més allunyats la Serra Cavallera.





Entre el rocam del Treu Petit fem un mos per dinar, entre les vistes, la gana i la placidesa de la temperatura passem una estona agradable. Després reprenem la ruta.





Si continuessim pel fil de la cresta transitariem pels cingles de Gitarriu o Freixenet fins arribar al cimall de Freixenet. Nosaltres vam veure marques que ens portaven en aquella direcció, però vam decidir seguir les fites que s'allunyaven de la cinglera en direcció SE.
El sender és prou evident i fitat.




La intenció és d'arribar a l'església de Sant Andreu de Gitarriu i davallar pels cingles de Bistoltes en direcció a Sadernes. Pel camí coneixarem altres racons prou interessants.
Abeurador de Serradell.

Font de Serradell.

Mas de Serradell.





Arribem a l'església romànica de Sant Andreu de Gitarriu, d'una sola nau i amb les runes d'una edificació al costat mateix de l'església.

El campanar és de cadireta, de dos ulls i mancada de campanes.

L'interior de l'església és totalment enguixat i el terra és de rajola vermella d'una millora posterior.




A la part posterior de l'església arrenca el sender que baixa per la cinglera Bistoltes.

primer seguirem senyals de color verd i posteriorment marques grogues d'algun sender local.






Arribarem a la font de la Teula.







A prop de la font hi ha el amagat corriol que davalla pels cingles de Bistoltes. Si no estem atents passarem de llarg.
Aquesta imatge (foto superior) ens senyala on podem localitzar el corriol de baixada.





El corriol es poc fitat i marcat, però la traça que deixen els caminants és bastant clara i evident. 
A l'inici dels cingles de Bistoltes trobem la primera fita. En aquí podem continuar baixant o fer una visita la cinglera.
Molta atenció que encara que el mapa Alpina indica que hi ha un camí que transita per la cinglera, en la realitat no hi ha cap sender i la zona és perdedora i arriscada.
Fem una ullada al marge dels cingles, i reprenem aviat el camí de baixada.




Continuem la baixada, i ja trobem més fites de camí i alguna marca de pintura.
Atenció que la davallada és dreta i forta, amb una longitud de 1.200 mts baixem uns 400 mts de desnivell directes.
En aquí vaig necessitar els pals de treking.





Quan arribem a la torrentera "dels Llorers" es suavitza la pendent del sender i és més planera.
Amb una longitud de més de 2.000 mts fem un desnivell negatiu de 100 mts.
En la foto superior, per les planes de Ferriols, veiem una tuberia d'aigua de PVC. És la mateixa que hem vist a la font de la Teula i que desaigüa a Sadernes (Camping Sadernes, casa Vella o masia Galceran).





Ja fa una bona estona que caminem amb més tranquilitat ja el camí és planer i intuïm el final.  Quan veiem la carretera, (Ctra Bassegoda a Sadernes), sabem que som a prop del final.
Aquesta carretera surt de Sadernes i puja fins al coll de Faja.


Masia de Can Galceran, a Sadernes.





De passada fem una ullada a l'església de Santa Cecília de Sadernes.
Exterior de la nau religiosa.

Interior de l'església.





Ja hem arribat al final i completat una circular molt interessant. No ha sigut una excursió llarga, ni dura, però la baixada pels cingles de Bistoltes ens ha cansat moltíssim. Ara ens empolainarem una mica, soparem i dormirem dins la camper.
Sortida Març del 2019.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook