Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Via ferrada. Mostrar tots els missatges

Mapa interactiu

Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que hem fet i resenyat des de que som bloguers. 
Les icones de color vermell corresponen a sortides de senderisme i alguna ferrada. Les de color blau són ascensions d'alta muntanya, majoritàriament de la zona dels Pirineus. Per últim les icones de color groc són sortides o travesses d'alta muntanya, però per coronar exclusivament muntanyes de més de tres mil metres d'altura. 






La Mola -canals, ferros i roques-

Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei,  així com una curta, desconeguda i exigent canal equipada ...tot al voltant de la Mola de Sant Llorenç del Munt.
Mapa de la sortida.






Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Robert i ens dirigim a la cara sud-est del turó de la Mola ...on trobarem la canal Lucky Txei.
Som en José Manrique, coneixedor i amant de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i un servidor ...l'Andreu!
Fins a Can Pobla anirem per pista ampla, mentres contemplem el cingle dels Cavalls per sobre nostre. De tornada haurem de recórrer les canals i les auglles d'aquest cingle per trobar el Mal Pas Superior de Can Pobla.
En la foto de la dreta veiem en José flanquejant el Mal Pas de la Castellassa (antigament equipada amb una corda o cable) per anar trobar la Lucky Txei.




La canal Lucky Txei la trobarem abans d'arribar a la Castellassa de Can Torres, per un corriol mig amagat que s'enfila a l'esquerra del camí.
Si cliqueu aquí trobareu una crònica d'una sortida antiga i que us ajudarà a trobar-la!
La canal la podem dividir amb quatre trams curts ...el segon i tercer més delicats i exigents!
Si cliqueu aquí visualitzareu un video que mostra com vaig superar la canal en una sortida anterior.






Després de la Lucky Txei anem a la recerca d'una nova i desconeguda canal equipada  ...de moment i a falta de més informació l'anomenaré "canal de la Soleia". Per trobar-la haurem d'anar a buscar el camí de la Font Soleia. 
És molt important de portar equipament de ferrades: Casc, disipador, talabard, guants i una baga amb mosquetó per recuperar forces en moments crítics!
Aquest muntatge fotogràfic ens ajuda a trobar la nova canal!



Al tram inferior trobarem una corda nuada d'uns cinc o sis metres.
La corda vermella de la foto la vaig tirar per ajudar en José a pujar!



El tram superior  trobarem un fisura totalment equipada amb material metàl·lic: un cable de vida, un pont de poc més de dos metres i moltes cadenes que ens ajudaran a pujar i grimpar amunt.
NO TROBAREM cap grapa per possar els peus, ni per impulsar-nos ni per assegurar-nos, cosa que dificulta la primera pujada mig extraplomada.
El secret consisteix en tirar fort de braços!  ...també hi ha una canal lateral al cantó dret que ens ajudarà com a escapatòria, hem de vigilar per que és molt bruta de pinassa, branques mortes, bardisses i matollar divers!



Final de la canal de "la Soleia".
 A part del parabolt on està assegurada la cadena, no hi ha cap altre peça per assegurar la grimpada ...atenció!



Superada aquesta canal vam tirar amunt per allà on "bonament podiem". No vam veure un itinerari clar, si que sabiem que per sota de la carena que veiem més amunt passava el PR C-31 o millor dit el "Camí dels Monjos" que porta a la Mola.
Vam anar a "Saco Paco" en direcció al camí!






No vam visitar  la Mola, primer tocava un altre canal equipada ...la del Mico!
Per les proximitats de la font de Saüc surt un corriol estret i molt emboscat que faldeja, sense perdre altura, fins a la cova o morrall del Drac. 




Sortim a aquesta cruïlla de camins. 
Abans d'enfilar-nos per la canal del Mico fem un mos a la cova del Drac que tenim a prop.




Després d'un relaxant dinar a l'ombra del gran monólit que tenim a la foto, ens atansem cap a la canal que tenim a tocar.
Si cliqueu aquí podeu tenir més informació d'aquesta zona, és d'una sortida anterior!



La canal del Mico la fem de pujada, és sencilla i molt curta. Si cliqueu aquí visualitzareu un video pujant per  la canal!



Ara si que ens acostem al cim de la Mola i al monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.






A la Mola estem poca estona. Fem cuatre fotos i davallem en direcció al cingle dels Cavalls on hem de trobar el Mal Pas Superior de Can Pobla ...pot ser complicat!
Si hom coneix la zona, per poc que sigui, pot trobar la canal correcta de baixada al pas equipat.
La Roca del Salt dels Cavalls només es pot accedir escalant, però si que podem identificar-la per la gran fita cimera que té.
Baixarem per on senyala en José i anirem a trobar una fisura accessible que a porta a la canal que ens interessa.



Aquesta foto, feta quan ja tornavem als cotxes, visualitza esquemàticament la zona.
Després de la fissura que trobem en un rocallam, entre la Miranda dels Cavalls i la Roca del Salt dels Cavalls, iniciem el fàcil descens per la canal. Hem d'estar atents per trobar la cornisa o lleixa correcta que ens porti al pas equipat.



Atenció que quan flanquejem la cornisa o lleixa rocallosa ens hem de ficar per dins d'uns evidents arbusts de Boix ...Boix Comú!
El camí és molt estret però practicable i ens portarà al Mal Pas Superior de Can Pobla.



Dels dos "mal passos de Can Pobla", el superior és el més delicat.
Primer trobem una cadena d'uns 15/20 mts i al final una corda d'uns 6/ 8 mts.



Detall de les cadenes i corda del Mal Pas Superior de Can Pobla.



Superat el pas equipat superior continuarem flanquejant per la cornisa o lleixa rocallosa en direcció a la Cova o Morrall del Drac. En un punt determinat, que conflueixen els dos camins que ens interessa, canviarem de direcció (abans direcció nord i ara direcció sud) per anar a buscar el Mal Pas Inferior de Can Pobla.



Aquest pas equipat és molt sencill i potser un pèl innocent.
Comentar que per la zona havia l'anomenada "cadenes dels Melindros", que conectava els dos passos equipats amb cadenes i continuava amunt per una canal. Ara aquesta instalació no existeix.



Aquest detall mostra l'estat del pas equipat.



Després de superar l'últim pas equipat fem una mirada amunt, sempre és bo de recordar zones complicades de transitar o caminar per si volem tornar més endavant.



Impressionat el cingle dels Cavalls des de la roca de "el Bolet"



Deixo el Track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Maig del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Excursions ÒRRIUS TEAM






Serra de Picancel

Som l'Anna i un servidor ..l'Andreu. Aquesta sortida ja l'hem feta en una altra ocasió, però com volem gravar-la amb GPS i resenyar-ho en el bloc ...doncs a repetir-la.
Serà una caminada circular pels dos cims més coneguts i visitats de la Serra de Picancel. Gaudirem de corriols amagats, camins equipats, passos aéris,
panoràmiques i una petita ferrada ...
tot en un entorn boscós i feréstec. 
Mapa de la sortida.









 Sortim des del Pont del Climent (650 m) i continuem per la  pista fins anar a trobar el "Rec de la Portelleta". Darrera deixarem una de les canals de Sant MIquel (a mà dreta i amb rètols indicadors) i dos corriols que no agafarem i que trobarem a mà esquerra . 
Pont del Climent.






En aquesta primera bifurcació que trobarem, haurem de tombar a la dreta.  En l'anterior sortida que vam fer el 2012 la pista de la dreta no existia, era un cami estret o corriol que sortia de la pista principal.  De totes maneres a 100 metres aquesta pista no té continuïta i es converteix en el vell corriol o camí estret que s'enfila fins a "la Portelleta".












Hi han dos camins que resegueixen el rec de la Portalleta, nosaltres optem pel de l'esquerra que és més evident i està fitat (també trobarem marques de color vermell o carbassa). 
A vegades pel mig del torrent, d'altres pel costat, anirem remuntant els més de 300 mts de desnivell.












En els últims trams el camí s'adreça fort, peró amb algunes grimpades i passos drets arribem a la Carena de Salga pel coll de la Portelleta (1018 m).  
Collada de la Portelleta.









Seguim el camí carener de la dreta
i fent cas de les marques  vermelles o carbassa...tot en direcció al Pic Saldaguda!!.
El camí flanqueja per la cara nord del pic ..i després d'unes dretes i decidides grimpades assolim el cim.
A mida que ens acostem al pic, el camí es fa perdedor i amb ple d'obstacles.

Foto al cim del Saldaguda.








Aquest cim ens ofereix unes vistes espectaculars d'indrets bonics per visitar: Queralt, Peguera, Vallcebre, Ensija,Catllaràs, Pedraforca, ...tots situats al Nord.
Montserrat i el Montseny al Sud.
Les vistes que trobarem d'alt del cim.











Continuem el camí en direcció Oest i baixem per la llarga aresta per anar a trobar el Coll del Tell (986 m). En el coll conflueixen els camins que vénen de la Portella (Sud) i de Vilada (Nord)...nosaltres hem de continuar per la carena !!
Mentres baixem del Saldaguda anem visualitzant el "camí" que haurem d'agafar o seguir.

Al coll de Tell seguirem les marques vermelles i les fites disperses que anirem trobant, ara en direcció al pic "els Gira-sols".














 Per camí carener, ample i poc definit, arribem al cim dels Gira-sols (1059 m). En el cim no hi ha fita somital ni cap tret característic que el defineixi, i continuem l'itinerari fins anar a trobar un cable d'acer que ens ajudarà ha desgrimpar una paret respectable (IIº). 
Cim dels Gira-sols.


El primer pas equipat de baixada dels Gira-sols.





Superat el primer  pas equipat, trobarem un segón cable...aquest més fàcil!.
En roca mullada o fort vent parar atenció!
I aquest el segón pas equipat.








Un cop superat aquests dos passos, hem d'anar a buscar el Coll del Pic de Perris (indefinit i emboscat) i la base d'una paret inclinada (aprox. 50 º) que haurem de superar.
Collada del Pic de Perris.

Ja hem superat la paret inclinada i la vista que tenim és aquesta i amb tot l'itinerari fet i per fer.








Trobar la ferrada pot ser una aventura (per la inexistència de marques o senyals, al menys nosaltres no vam trobar cap!)
Hem de situar el pic de Perris, de la fotografía anterior i anar-ho a buscar bosc a través ..sense perdre desnivell.
Ostres, una marca carbassa pintada al tronc de l'arbre ..l'única que vam veure!








Progressem per aquesta curta ferrada, composta per dos trams de graons o grapes molt verticals, i els sue corresponents cables de vida. 
Atenció que els graons o grapes són molt rovellats!
Superada la ferrada arribem al cim de Perris (1046 mts), pelat i discret.


                      










Davallem del cim per la vessant oposada per on hem pujat.
En la fotografía podem visualitzar el que haurem de recòrrer per arribar al Serrat del Migdia.
La fletxa vermella ens indica per on hem de continuar per tornar al cotxe.







El corriol de baixada del pic de Perris flanqueja el Cingle de la Por per la seva base, fins a enllaçar amb el camí anomenat "el Trencacames".
Aquest camí s'enfila fins a trobar el Collet dels Pins.
El coll és una cruilla de camins i nosaltres agafem el de la dreta, que en direcció Nord, ens acostarà a l'últim pic de l'excursió. 












Per camí evident i després de superar un inofensiu pas equipat amb una corda, arribem al Serrat del Migdia (1108 m).







Desfem el camí fins al Coll dels Pins i tornem al lloc d'inici de l'escursió (Pont del Climent) davallant pel camí anteriorment comentat .."el Trecacames".
El camí sembla caótic a prop del coll (les ventades van fer caure alguns arbres), però es "dulcifica" així que anem baixant.
Malgrat el nom el camí és maquíssim!








Deixo el track de la sotida: 
Powered by Wikiloc




Sortida Març 2012










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook