Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldeter. Mostrar tots els missatges

Gra de Fajol Petit

Curta matinal al pic de Gra de  Fajol Petit (o de Baix), al circ d'Ulldeter.És una circular amb pujada per la tartera/canal N-W del bloc muntanyós del Gra de Fajol Petit i baixada per la canal/tartera NW (altrament anomenada canal de l'Isard). Tan una canal, com l'altra no tenen pasos de una dificultat tècnica elevada ni de patis exposats, però sí que hom ha d'estar acostumat a les grimpades i enfilar-se per pendents similars.




Fitxa tècnica
Distància: ±4.50 km.
Desnivell: ±550 m.
Dificultat: Moderada/difícil.
Temps 4 h.
Circular: Si.
Metereologia:  
Assolellat, sense núvols i molta calor. Una brissa fresqueta esmorteïa la temperatura.
Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc





Aquí la dificultat resideix en trobar la canal NE correcta de pujada, en una sortida anterior no vaig trobar-la i ara torno per esmenar l'error.
De pujada per una pista d'esquí de Vallter 2000 i abans de trobar el refugi d'Ulldeter, girarem a esquerra i enfilarem una tartera de grans blocs de pedra.



Una vegada hem superat la tartera de grans blocs de pedra, anirem a buscar la canal de pujada. Les fotos de baix volen ajudar a visualitzar aquesta canal i les zones més amables de grimpar,  però ens ajudarà millor si trobem les fites que hi han de manera dispersa.




La foto següent mostra la canal des de dalt.






Arribo a dalt, faig un mos i continuo el camí.
Gra de Fajol Petit 2.567 m. 




 Arribo al coll de la Canal dels Isards i m'adreço a l'inici d'aquesta canal. Una visible fita  indica la seva ubicació.





És una canal descomposta i desfeta i hem de vigilar en no desplaçar pedres o roques que puguin caure canal avall.
De baixada m'adreçava cap a l'esquerra per facilitar el descens, o almenys a mi em semblava que era més fàcil davallar.
El final de la canal acava amb una extensa tartera. Recordar que al marge esquerra trobarem un corriol de sortida que ens portarà al refugi d'Ulldeter. 




Aquí una foto d'aquest sender. 
Aquest camí ens ajudarà a sortir d'aquesta zona pedragosa i arribar fins el refugi d'Ulldeter i d'aquí a l'aparcament inferior d'Ulldeter.
Sortida, juliol del 2022




Bastiments i Bacivers


Aquesta és una sortida sencilla, estiuenca i sense cap 
dificultat afegida. 
Sortim des de l'aparcament superior de l'estació d'esquí de Vallter 2000, i assolim la carena per la collada de la Marrana i l'abandonem pel coll de la Geganta. 
En la baixada agafem un sender poc utilitzat (Hi ha waypoint d'inici al track de la sortida) que ens portarà, seguin fites i ruta amb n°3, fins a la cafeteria "Les Marmotes" de l'estació d'esquí on gaudirem d'una cervesa fresqueta. 


Fitxa tècnica
Distància: ±10.50 km.
Desnivell: ±800 m.
Dificultat: Fàcil.
Temps 7 h.
Circular: Si.
Metereologia:  
Assolellat, sense núvols i molta calor. Una brissa fresqueta esmorteïa la temperatura.
Baixar track de Wikiloc: 
Powered by Wikiloc




De camí al coll de la Marrana fem una breu visita al refugi Vell d'Ulldeter.
Darrera dels restes del refugi veiem a l'esquerra el Gra de Fajol Petit i a la dreta el Gra de Fajol Gran.



Vista des del coll de la Marrana.



Aquí la Creu del Bastiments. 
Seguidament visitàrem el vèrtex i el "Piolet" del mateix bloc muntanyós del Bastiments.



El pic del Bacivers.




Arribem al coll de la Geganta. En aquí no agafem la carena muntanyosa que s'enfila en direcció al pic de la Dona, sinó que davallem en direcció al circ de Morens, on trobarem le moltes pistes de Vallter 2000.





Baixem seguint la traça evident del camí fins a trobar un sender poc trepitjat a mà dreta (Waypoint en el track de la ruta). És un sender  amb fites i marques vermelles amb el n°3, que ens portarà fins a la cafeteria més alta de Catalunya, les "Marmotes" de l'estació d'esquí Vallter 2000.



Aquí la cafeteria "Les Marmotes", la més alta de Catalunya amb 2535 m.
Sortida, juliol del 2022.

Pastuira/Borregues des de Setcases

 Literalment, aquesta sortida no la començo des del
mateix municipi de Setcases, si no que la faig des d'on he aparcat la furgo-camper, que és en un voral de la carretera Setcases-Vallter (C-771), a prop de la pista forestal que duu al municipi d'Espinavell. Val a dir que aquesta vall se la conèix com la vall de Carlat.

Travesso les aigües del riu Ter, com puc (l'aigua baixa amb ganes i no hi ha rocallam per ajudar a superar el torrent sense mullar-te), i enfilo la pista ziga-zagues amunt.



 Quant s'acava la pista forestal que segueixo, millor dit,
quan trobo la primera tanca de fusta d'aquesta pista, és quan enfilo prat amunt sense descans, 1.000 mts de pujada fins el cim de les Borregues/Pastuira. Primer segueixo la tanca de filferro que delimita una finca de l'altra i després continuo sense un camí evident, camp a través, sempre amunt. A mig camí trobo unes vaques que no em perden de vista en cap moment i em fa gràcia de gravar-les.


Panoràmica Borregues/Pastuira
Finalment arribo a la punta cimera més alta de la sortida (2690 m) i començo a gravar en video i fer quatre fotos per inmortalitzar la gesta. En el moment de gravar en video, un arribat excursionista em "renya" quan escolta que comento que he coronat el Puig de les Borregues, "de cap manera s'anomena les Borregues el  pic, de la serra del Catllar, que està fitat amb un piolet el seu cimall. Sempre se l'ha conegut com a Pastuira". He llegit que els habitants de la zona el conèixen com el Pastuira, de 2690 m, i que el Puig de les Borregues és un turó separat del Catllar, del qual l'he trepitjat anteriorment. De totes maneres en el ICGC s'el coneix com Les Borregues, i no com a Pastuira.


No es veu gens de neu per enlloc, només quatre clapes a la cara nord del Puigmal, molt diferent de com estava setmanes abans. Tampoc fa fred, ni vent, ni boira, i sí una temperatura agradable i una visibilitat envejable.  Poca estona després continuo la ruta, primer crestejant els cims de la Coma de l'Orri i finalment davallant per la Coma de l'Orri. En aquí si hi han fites d'orientació i un sender bastant traçat. Després de molta estona arribo al pont-passarel·la que hi ha prop del Pla de la Molina, i per carretera asfaltada fins a la furgo-camper.



Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.40 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 1.350 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:... alpina_puigmal_nuria_ulldeter.
                                           Observacions:.................................El camí el farem, de primer, per pista forestal molt evident. Quant abandonem aquesta pista (waipoint "Tanca de fusta" a Wikiloc), enfilarem prat amunt sense un camí evident a seguir, i sense marques ni fites que ens orientin.

Baixar track de Wikiloc: 



Panoràmica Borregues/Pastuira:
Sortida, novembre del 2020

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook