Fa 16 hores
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Mostrar tots els missatges
Pins Cargolats de l'Obac
En una sortida que vam fer per la Serralada Litoral, vam conèixer el "Pi Cargolat" del Corredor. Buscant documentació i informació d'aquest arbre vam ensopegar amb el "Pins Cargolats" de l'Obac, un indret curiós i molt visitat pels excursionistes. Com ens va agradar la descoberta del primer arbre, vam decidir d'anar a conèixer els de la Serra de l'Obac.
Atenció que alguns dels camins i corriols que trobarem no són senyalitzats i de vegades poc transitats, però la majoria són prou evidents i fressats com per no perdre'ns. En tot cas hem d'estar atents en l'orientació i la correcta interpretació de la ruta del track.
Mapa de la sortida.
Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Deixem el cotxe al pàrquing d'Estenalles i caminen, per la vorera del mateix aparcament, en direcció a l'edifici d'informació del parc (Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac). Des del mateix edifici trobarem els diferents accessos al Parc. Nosaltres iniciarem la ruta per les escales que pugen a la Serra de l'Obac pel GR 5 i baixarem, de tornada, per la pista que passa per les oficines del parc ubicades en l'edifici de la Mata.
Som al conegut coll d'Estenalles, amb l'edifici del Centre d'Interpretació del Parc i els diferents accessos al mateix Parc.
En mitja hora de caminar ja abandonem el GR 5 i continuem pel que ens portarà a la "Coma d'en Vila".
Encara que el dia està tapat i gris, nosaltres estem decidits a realitzar l'excursió. De moment pensem que un dia sense sol afavoreix la llum de les imatges que volem captar, en aquest cas arbres singulars envoltats de més arbres.
Atenció al trobar una bassa a mà esquerra, sembla la típica bassa que utilitzen els senglars per rebolcar-se i desparasitar-se. Atenció perquè a deu metres de distància trobarem un corriol a mà dreta que haurem d'agafar.
La bassa mig senyalitzada.
El corriol (poc evident) que ens portarà al turó dels Ducs i després als "Pins Cargolats".
La boira sembla que agafa presència i la pluja "pixanera" ens dóna la benvinguda. De moment no ens fa recular i abandonar l'activitat, com a "bregats" excursionistes tibem fort ...he, he!
Com ja teniem planejat fem una volta pel turó dels Ducs.
Les vistes des del turó no són excepcionals ...al menys en aquesta ocasió!
Abandonem el cimall i continuem l'excursió. De camí als "Pins Cargolats" i la zona del Malpàs trobem la balma dels Devanadors o Abanadors. Aquesta balma ha servit com a refugi, una funció per la que està ben preparada al tenir una font al seu interior i tenir una part obrada.
A l'interior de la bauma hi ha una petita bassa obrada i amb una aixeta incorporada.
En un racó també a l'interior de la bauma, vam trobar restes d'eines i catxarros de cuina, tot rovellat.
Continuem la marxa de baixada, des de que hem abandonat la senda del GR 5 continuem la ruta baixant lenta i sostingudament.
Arribem a la plana rocallosa de "Era dels Enrics", en aquí hem d'estar atents per no despistar-nos i agafar el sender correcte.
Arribem a la "Era dels Enrics" i continuem en direcció al bosc del fons.
Abans d'entrar a la pineda trobarem el camí carener que porta fins al bosc on hi han els "Pins Cargolats", i també veurem el corriol de l'esquerra que continua en direcció descendent per anar a buscar "el Malpàs".
A uns 300 metres de l'Era dels Enrics, en el camí que va a les torrenteres del Sot de Serrallonga i el Sot de l'Aiguada, hi ha un dels racons més sorprenents i amb més encant del Parc. Alguns pins han crescut dibuixant unes formes que semblen impossibles i capritxosses. Són els coneguts Pins Cargolats. En altres webs trobarem els mateixos que vam veure nosaltres, però amb diferents noms. I també d'altres que nosaltres no vam saber trobar.
Pi Ajagut.
Pi Ajagut.
Pi Anaconda.
Pi Anaconda.
Pi Cua de Porc.
Pi Cua de Porc.
Pi del Coll Alt.
Pi repenjat
Som de tornada a l'Era dels Enrics i continuem davalllant direcció al Malpàs. Al collet de Malpàs girem a la dreta per un sender que ens acostarà a un altre indret d'obligada visita. Coneixarem un altre arbre singular i curiós ...les Tres Pinasses. Un pi de tres besses de grans dimensions que el localitzarem a prop del coll de Malpàs.
Les Tres Pinasses.
Ara el plugim que ens acompanyava comença a minvar.
Tornem al camí i continuem perdent alçada en direcció al turó del Malpàs. En un revolt, però, haurem de girar a l'esquerra per davallar per un corriol amagat i emboscat. Després de superar un pas sencill trobarem la cova del Malpàs de Puigdoure i l'agulleta de la cova de Malpàs.
Nosaltres vam trobar la baixada gràcies al track que portavem preparat de casa, no vam veure cap fita o senyal.
En alguna pàgina web he trobat que aquesta cavitat (també hi ha una altra de més petita) és una cova de tipus sepulcral de l'edat de bronze i que s'hi van trobar restes humans i també d'animals.
A l'Agulleta Cova de Malpàs ens fem una foto de record.
Després de moltes fotos continuem la baixada fins al "Sot de Mata-rodona". Primer sortirem a la pista de Mata-rodona pel torrent de Malpàs i després abandonarem aquesta mateixa pista pel torrent del Roure Llarg.
La pista envolta aquesta contrada enllaçant molts racons que són visitats i apreciats.
Així que creuem el torrent hem de girar a l'esquerra.
Una gran fita i un corriol fressat ens ajudarà a trobar l'entrada al torrent.
És veritat que trepitjarem el torrent del Roure Llarg en dues ocasions només per creuar-lo, però la pujada fins a l'Hospital de Sang ho farem per un corriol que s'enfila de valent. Ara deixem de perdre desnivell per recuperar alçada rapidament.
Haurem d'estar alerta per no agafar corriols secundaris en la pujada, nosaltres vam haver de recular en alguna ocasió per tornar al camí correcte.
De pujada tenim la cinglera de la "Màquina de Tren de Mata-rodona" que ens vigila de prop.
Abans d'arribar a dalt vam gaudir d'un bon mirador sota mateix de l'agulla del "Sentinella"
Arribem a l'Hospital de Sang.
L'anomenat "Hospital de Sang" és una cavitat que travessa, com si fos un tunel natural, un extrem rocós del Pujol de la Fosca. Durant el segle XIX aquesta cavitat va ser condicionada per l'exèrcit carli com a hospital de campanya per atendre els sues ferits. Per protegir als seus pobladors van construïr murs de pedra seca a les dues entrades d'accés a la balma. Posteriorment el lloc va ser utilitzat per carboners i llenyataires, i el seu nom a perdurat fins avui.
Entrada nord de l'Hospital de Sang.
Pintura moderna sobre paret a l'interior de la cavitat de l'Hospital de Sang.
Al costat de l'Hospital de Sang trobarem la cova de Cort Fosca de Mata-rodona. L'entrada és dividida en dos per una paret artificial construïda com a refugi. Passada la boca d'entrada, podrem seguir per una galeria d'uns 20 mts de llarg. Al mig d'aquesta galeria trobarem la "Font Fosca", pica artificial que aprofitava uns degotalls d'estalactites que antigament eren actives. Clica per més informació.
Les dues entrades de la cova de la Cort Fosca de Mata-rodona.
Interior de la cova i la pica de la Font Fosca.
Deixem la cova i abandonem aquest indret boscós i força amagat per una canal estreta i rocosa. No pugem al turó del Pujol de la Fosca, sino que el voltem pel costat dret fins arribar una altra vegada a la pista que vam deixar al Sot de Mata-rodona.
Després d'una estona de pujada abandonem la pista per enllaçar amb el coll de Boix i el GR 5.
Ja tornem a ser al mateix camí que hem fet servir de bon matí, el GR 5, i també continuem amb la boira que no ens ha deixat durant tot el dia. Ara bé, en comptes de seguir fins al final, abandonem el GR per trobar l'ermita de Sant Jaume de la Mata.
L'ermita o capella de Sant Jaume va ser contruïda pels propietaris del mas de la Mata en un promontori veí. Va ser destruïda totalment durant les Guerres Carlines i va ser refeta a mitjans del segle XIX. Des de l'ermita s'albiren unes perspectives espectaculars dels perfils elevats de la serra de l'Obac i de Sant Llorenç del Munt.
Amb la boira només podiem contemplar el turó del Montcau.
La porta és amb llinda i amb muntant i llinda encalats, seguint un costum característic a les cases de la zona que s'està perdent.
Per un sender davallem cap al mas de la Mata. És un camí desordenat i poc definit peró que ens acostarà a l'edifici sense cap problema.
L'imponent masia de la Mata va ser adquirida per la diputació de Barcelona i des del 1995 s'allotgen les oficines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Des de la Mata continuem per pista fins a la carretera BV-1221 i l'edifici del Centre d'Interpretació del Parc Natural, al mateix punt que de bon matí hem començat l'excursió.
Arribem al principi de l'aparcament i en el moment just que l'últim cotxe aparcat abandona la zona.
Sortida Març del 2016.
Em pots seguir al Facebook!
Volta pel MONTCAU
Aquesta vegada hem volgut fer una curta matinal a la zona de Sant Llorenç del Munt. Encara que l'excursió supera les 4 hores, es pot completar la mateixa sortida amb la meitat de temps. Les fotos, la gravació a la cova i la cerca de les sepultures fa aumentar el temps, i també que un de nosaltres (l'Andreu) s'estava recuperant d'una operació de genoll.
Som l'Anna i l'Andreu.
Som l'Anna i l'Andreu.
Mapa de la sortida.
Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Deixem el cotxe al pàrquing d'Estenalles i caminen, per la vorera del mateix aparcament, en direcció a l'edifici d'informació del parc (Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac).
Comentar que és una zona molt visitada per la gent , si volem trobar un bon lloc per aparcar el cotxe hem de venir d'hora, en altres ocasións (i més si vens amb molta gent i utilitzes varis cotxes) hem trobat l'aparcament ple a vessar de cotxes.
Comentar que és una zona molt visitada per la gent , si volem trobar un bon lloc per aparcar el cotxe hem de venir d'hora, en altres ocasións (i més si vens amb molta gent i utilitzes varis cotxes) hem trobat l'aparcament ple a vessar de cotxes.
En alguna zona del pàrquing ja podem veure el cimall del Montcau.
El centre d'interpretació, situat al coll d'Estenalles, té el seu origen entre 1920 i 1923, quan es varen iniciar les obres de l'actual carretera BV-1221. Inicialment va ser utilitzat com a magatzem d'eines de les obres i com a dormitori dels treballadors de la carretera. Al 1982 la Diputació de Barcelona el va habilitar com a Centre d'interpretació i informació del Parc.
Al costat de l'edifici trobarem una pista (per aquí passa el GR 5), inicialment asfaltada, que mena a un camí que recorre la carena del Pagès fins a la Mola.
Aviat trobarem una bifurcació a mà esquerra molt evident i trepitjada. Els dos camíns ens portaràn al cim del Montcau, potser el de l'esquerra és més curt i directe i el de la dreta fa més volta (passa abans pel coll d'Eres). Els dos són fàcils de fer.
Nosaltres agafem el de l'esquerra.
Com la freqüència d'usuaris al parc va en aument, els responsables del Parc van haber de preveure actuacions de millora i conservació dels espais a l'entorn del Montcau. La més evident és l'arranjament i delimitació del camí de pujada al cim.
Dues fotografíes (la de dalt i de baix) que mostren aquestes actuacions en la delimitació en el camí de pujada al Montcau.
Una de les imatges que ens acompanyarà en la pujada al cimall, és el perfil de la Muntanya de Montserrat. Sempre que visitem la zona ens crida molt l'atenció i ens agrada moltíssim, la silueta de les formidables agulles de Montserrat.
Arribem a l'eixut i arrodonit cim, amb molta gent i petits canvis de "mobiliari". Ha desaparegut la instal·lació de fusta i ferro al nord del cim, i també l'antiga "Rosa dels Vents" feta de pedra.
Ara aquesta taula d'orientació és metàl·lica i continua tenint relleus que assenyalen topònims i indrets. En la imatge següent veiem la "Rosa dels Vents" en una foto de l'any 2009 i sobreposada la taula d'orientació actual.
Una altra maravella que gaudirem des d'aquest balcó gegantí seran les vistes espectaculars de racons propers al Montcau i molt coneguts per nosaltres.
Si, si... Montserrat una altra vegada!
Altres indrets per coneixer i visitar-los: El Castellsapera, la Mola i les roques dels Emprius.
Si el dia és clar i net també podrem albirar contrades llunyanes i majestuoses.
El Matagalls es veu pinzellat amb clapes de neu i en canvi les Agudes i Turó de l'Home no.
De pujada al cim, i també des del mateix cimall, contemplavem la quantitat de gent que visita el parc. Per demostrar-ho deixo una petita mostra d'aquests excursionistes en unes poques fotografíes.
Després de moltes fotos davallem per la vessant sud en direcció al coll d'Eres. Aquesta collada és un encreuament de camins per acostar-nos a indrets d'obligada visita. Nosaltres aquest cop visitarem la cova Simanya.
Aquestes escales, que surten del coll d'Eres, porten a la cova Simanya, a la font de Llor, els Emprius i al mas de la Muntada. Per aquestes escales passa el mateix GR 5 que ve del coll d'Estenalles.
Cinquanta metres més avall hi ha una bifurcació, un pal indicador ens mostrarà el camí a seguir per anar a trobar la cova Simanya.
El corriol de l'esquerra mena a la cova Simanya i el de la dreta a la font de Llor, Emprius...
Així que sortim de l'alzinar albirem les agulles de Finestrelles i els Emprius.
Seguim la senda trepitjada fins a trobar la cova, que s'amaga darrera d'unes alzines.
La cova Simanya Gran és molt visitada per tot tipus de persones (grans, petits, en grups, individualment, senderistes, espeleòlegs, dominguerus...). La boca de la cavitat és molt gran, i segons algunes publicacions té uns 400 de longitud.
La cavitat té una galeria principal molt recta i una de lateral molt llarga. Com els frontals que portavem no il·luminaven bé, només vam recorre la galeria principal, la secundària vam notar zones de fang i aigüa que dificultava l'avanç.
Els punts de vermell senyalen la galeria principal. La foto és de la web de muntanya "Espeleobloc"
Abandonem la cova i enfilem el mateix corriol que hem fet de baixada. Tornem a ser al coll d'Eres.
Sortim al coll i girem a l'esquerra per agafar la senda que mena a la Mola.
No hem d'allunyar-nos molt del coll per a trobar la "necròpolis del coll d'Eres", també coneguda com "necròpolis medieval del Cingle del Marquet". A uns cent metres del coll i a mà esquerra hi ha una petita clariana en el marge que ens porta a la necròpolis.
Les sepultures van ser trobades per un pastor i van ser excavades i documentades el 1929 pel Centre Excursionista de Terrassa. Després de la descoberta una va patir un espoli i les altres van ser regirades per forasters, però el més important va ser la trobada de la famosa sivella visigòtica del Coll d'Eres. Aquesta peça de broze presenta cisellades diverses bèsties mitològiques i es pot veure al Museu Arxiu de Terrassa. L'estat actual de les sepultures és d'abandonament i hem de buscar-les entre la fullaraca i l'arbreda per trobar-les.
La necròpolis és formada per varies tombes molt tosques fetes a base de lloses.
Després d'entretenir-nos en la cerca de les sepultures, fem un mos en una clariana. En acabar abandonem l'indret i sortim al camí de la carena del Pagès (el camí Montcau-la Mola) on continuarem de pujada en direcció a la Mola. Hem de vigilar perquè agafarem un corriol poc evident que trobarem a prop i a mà dreta. Aquest corriol mena al pàrquing d'Estenalles.
Per tornar a l'aparcament d'Estenalles (si no volem fer-ho pel camí del GR 5 que és més evident i endreçat) podem triar entre quatre corriols i tots molt a prop entre ells. En la foto següent podem visualitzar aquests quatre corriols que ens portaran a l'aparcament.
Nosaltres agafarem l'itinerari de color vermell.
El corriol que hem triat és el menys evident i trepitjat de tots (l'itinerari de color verd també és molt perdedor), però nosaltres el vam fer sense cap contratemps.
La foto de dalt ens diu que anem en la direcció correcta, penseu que l'aparcament és sota de l'edifici de la Mata.
El camí davalla pendent avall fins a trobar el torrent del "Cellerot" i posterior de la "Calçada".
Una vegada veiem el torrent, el camí de baixada és més evident i sembla més trepitjat.
El torrent del Cellerot surt de la base del Montcau, enllaça amb el torrent de la Calçada, i passa molt a prop del pàrquing d'Estenalles.
Ara som al "sot de la Calçada" i continuem baixant.
Continuem al sot de la Calçada, però ara deixem de baixar i continuem cap a Estenalles.
Així que ens allunyem del torrent o sot de la Calçada el camí és planer i manifest.
Atenció en aquest punt (veure track), hem de desviar-nos a la dreta i seguir el camí de pujada.
Mentres seguim la traça del camí (amb l'ajuda de fites disperses) escoltarem molt a prop els cotxes circulant per la ctra BV 1221. Ja som molt a prop del pàrquing, només haurem de superar algun marge força dret i creuar la carretera.
Sortida Febrer del 2016
Em pots seguir al Facebook!
Entrades més vistes
-
Aquest bosc (curiosament situat en el terme municipal de la Roca del Vallès) és conegut en el món de l'ocult i l'esoterísme. Cli... -
Nova ruta de fonts, aquest cop al massis del Montseny i més concretament al terme municipal de Viladrau. La diferència amb la ruta de fonts... -
Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei, així com una curta, desconeguda i exigent ca... -
Aquesta vegada farem una matinal a la Muntanya de Montserrat per les canals, corriols i agulles de les zones obagues dels Ecos i la nord d... -
Aquesta cinglera la trobarem a llevant de la riera de Sant Aniol, a l'alçada del pont Valentí i l'hostal de Ca la Bruta. La mateixa... -
Vista de la Cresta d'Engorgs baixant del Puipedrós. Els cims de la Cresta d'Engorgs El sentit habitual en fer la Crest... -
.gif)
Pujada al Puigsacalm i Puig dels Llops des del poble de Joanetes, amb pujada per la Canal Fosca (i els anomenats Ganxos Nous) i ... -
La Cresta dels Colells, potser més conegut com el Circ dels Colells, la trobem a tocar del Circ dels Pessons. És una cresta molt sencilla, ... -
La senda de Turieto és l'antic camí que conectava el poble de Torla amb les Bordes i les pastures d'Ordesa. Ara és una agradable i ... -
Circular per pujar al Font Blanca i al Besalí des del Pont del Castellar. La ruta més ràpida per fer-ho, encara que no la més maca. ...
Fotos Pirineuss
-
Puigsacalm, esperó dels llops - L'esperó dels llops és d'aquelles vies d'escalada, que més que una via d'escalada és una gran excursió amb un tram on s'escala una estona. A mi la via em...
-
La Galera- Castelló de la Plana. - *Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II. * *Altimetria del dia d'avui.* Aquest cap de setmana hem estat amb la Teresa per les terr...
Fa 1 dia -
Breve actualización METEO FINDE 26-27-28 ABRIL Enviada hoy viernes por la mañana: Viernes gris, lluvias PM Pirineos. Sábado muy lluvioso en Huesca y Pirineos. Más seco en Zgza y valle del Ebro. Domingo pequeña ventana matinal posible en el Pirineo. Zgza nuboso pero seco Temp suaves, sin calor. - *Breve actualización METEO FINDE 26-27-28 ABRIL Enviada hoy viernes por la mañana: Viernes gris, lluvias PM Pirineos. Sábado muy lluvioso en Huesca y Pir...Fa 2 dies
-
2024/04/07 Saint-Luc (Val d'Anniviers) - Refugio Turtmannhütte (2519m) - *Introducción* Iniciamos nuestra Alta Ruta Imperial, hoy a pesar de tomar los remontes de la estación de esquí de Saint Luc será un día largo, ha estado ha...Fa 3 dies
-
ELS ESGAVELLATS. - *Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres de d...
Fa 3 dies -
Avenc Gran de les Alzines - [image: Avenc Gran de les Alzines] L'Avenc Gran de les Alzines és una de les cavitats més conegudes de la zona del Garraf. Té una profunditat de 70 metres...
Fa 4 dies -
DE URDÓN A TRESVISO POR EL JORÁO - *URDÓN - CANAL DE SAÚ - LAS BALLESTUCAS - CANAL DE TRASDELJORÁU - EL JORÁU - SENDA DEL PICAYO - TRESVISO - SENDERO LA PEÑA - URDÓN* [image: Link de ...
Fa 5 dies -
Maladeta i Tuca d'Alba des del refugi de la Reclusa 19-21 d'abril de 2024 - Teníem una reserva a la Renclusa pel mes de febrer però va coincidir amb un capde de mala meteo i ho vam postposar al passat cap de setmana, que ha fet ...
Fa 6 dies -
Feniás ... casi - Subida al Feniás desde el Balneario de Panticosa. Empieza a escasear la nieve, poniendo los esquís poco más arriba de la Mallata Baja: https://www.komandok...Fa 1 setmana
-
Tozal de Oturia (1921m) en boucle par la cascade del Chorro et le GR16 - Cascade del Chorro (1390m), Ermitage de Santa Orosia (1550m) et Tozal de Oturia (1921m) en boucle. En boucle: +1250m – (1h30+2h00+3h00)= 6h30 – 19 km Niv: ...Fa 1 setmana
-
Rasos de Peguera. Silencio Blanco. - Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente no es una est...
Fa 1 mes -
-
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra. - VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment) Mallorca tan...Fa 4 mesos
-
¡Hola, mundo! - Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡luego empieza a escribir! L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...Fa 5 mesos
-
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA - Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo tintes inv...
Fa 5 mesos -
Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124) - Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig...
Fa 5 mesos -
EL SOSTRE DE SANT DIMES O DEL MONESTIR - La via que ja no podrem fer... - Fa uns cinc anys, el 2018, vaig tancar, provisionalmente, aquest Bloc. Crisi existencial ? Ausencia d'arguments, de continguts ? Ves a saber... Ho vaig f...
Fa 6 mesos -
Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m. - Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominènci...
Fa 6 mesos -
PICA D´ESTATS DESDE EL APARCAMIENTO DE LA MOLINASSA - Ascensión a la *Pica d´Estats* desde el aparcamiento de *La Molinassa *en compañía de *Ainhoa*, *Ana*, *Mari Carmen* y *Jon*, vivaqueando en el *Estany ...
Fa 7 mesos -
Informació d’aquest Blog - Des de 2014 aquest blog ha anat publicant diverses informacions al voltant de les fonts naturals i de la natura amb un article cada dia. Han estat moltes e...Fa 7 mesos
-
Bon Any Nou 2023! - *"La mala notícia és que **el temps passa volant, *la bona notícia és que tu ets el pilot." Michael Altshuler *Aquest any de ...
Fa 1 any -
PIC ESTANY FAURÍ (2.702m) - PIC DE LANÓS (2.660m) - PIC DE MADIDES (2.663m) a la Reserva Nacional d'Orlú - Alçada mínima:1.729m Alçada màxima: 2.702m Distància: 29,3 km Temps empleat: 10h54m (sense aturades) Desnivell + : 1.802m Desnivell - : 1.802m P...
Fa 1 any -
Belonseiche (2.297 m.) y Torullas (2.257 m.) desde Astún - Tramo de arista entre Belonseiche y Torullas - Desnivel + acumulado: 580 m. - Distancia recorrida: 5,5 km. - Tiempo total estimado: 2 a 3 ho...Fa 2 anys
-
Serra de la Sala - Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de 2022 Ca...Fa 2 anys
-
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia - L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant Llore...
Fa 2 anys -
Tresmiles Sur Occidentales de Sierra Nevada (septiembre 2021) - Cambiamos de escenario tresmilero y nos vamos con Merlí unos mil kilómetros más al sur,a Sierra Nevada! He tenido que buscar bastante info por la red pa...
Fa 2 anys -
Llarg parèntesi - Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits, pens...Fa 2 anys
-
Cases de l'Aigua de la Trinitat - Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av. Meridiana. ...
Fa 3 anys -
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià) - *Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700* *Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Fa 3 anys -
Montaña y COVID-19. Opinión personal. - Buenas tardes queridos lectores. Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...Fa 3 anys
-
Les tombes més famoses o curioses - Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu perdre findagrave. És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...Fa 4 anys
-
Marató Vall de Bianya 2019 - Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els faig e...
Fa 5 anys -
“Path to Everest”: Summits of My Life arriba al final - Barcelona, 14/02/2018- El projecte Summits of My Life de Kilian Jornet arriba al seu final amb la publicació del documental “Path to Everest”. Aquest dimec...Fa 6 anys
-
AL MEU COMPANY - AL MEU COMPANY Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...Fa 6 anys
-
IBÓN DE BUCUESA - IBÓN DE BUCUESA Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...Fa 6 anys
-
Fi - Bé, tot comença, tot acaba. Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests 10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
Fa 6 anys -
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste - Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y una aproximación a consi...
Fa 7 anys -
Qué Piolet elegir en 8 preguntas - [image: Subida a Monte Perdido con Nieve hacia escupidera]Fa 7 anys
-
vendo cuchillas dynafit 80 - vendo cuchillas dynafit 80 como nuevas por cambio de esquis. Precio 25€. Interesados 617 102 141Fa 8 anys
-
-
-
Emissió 41: El tancament sense permís de 2 coves desferma una molt forta polèmica a Sant Llorenç - Guies de l'Emissió: *Àngel Miño, Hilari Moreno, Eduard Vives, Miquel Nebot, Gemma Pirla, Salvador Vives, Narcis Serrat i Quim Solbas* Tuiteja *També h...
Fa 9 anys -
-
FINAL D'UNA ETAPA - Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment de deixar aqu...Fa 11 anys
-
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa - Subida a Monte Perdido desde Góriz Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz Faja de las Flores Todas estas fotos y gigapans son de ...Fa 12 anys
-
-
-
Text
Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@
16 / setembre / 2010 by PiK@
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
