Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Mostrar tots els missatges

La Mola -canals, ferros i roques-

Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei,  així com una curta, desconeguda i exigent canal equipada ...tot al voltant de la Mola de Sant Llorenç del Munt.
Mapa de la sortida.






Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Robert i ens dirigim a la cara sud-est del turó de la Mola ...on trobarem la canal Lucky Txei.
Som en José Manrique, coneixedor i amant de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i un servidor ...l'Andreu!
Fins a Can Pobla anirem per pista ampla, mentres contemplem el cingle dels Cavalls per sobre nostre. De tornada haurem de recórrer les canals i les auglles d'aquest cingle per trobar el Mal Pas Superior de Can Pobla.
En la foto de la dreta veiem en José flanquejant el Mal Pas de la Castellassa (antigament equipada amb una corda o cable) per anar trobar la Lucky Txei.




La canal Lucky Txei la trobarem abans d'arribar a la Castellassa de Can Torres, per un corriol mig amagat que s'enfila a l'esquerra del camí.
Si cliqueu aquí trobareu una crònica d'una sortida antiga i que us ajudarà a trobar-la!
La canal la podem dividir amb quatre trams curts ...el segon i tercer més delicats i exigents!
Si cliqueu aquí visualitzareu un video que mostra com vaig superar la canal en una sortida anterior.






Després de la Lucky Txei anem a la recerca d'una nova i desconeguda canal equipada  ...de moment i a falta de més informació l'anomenaré "canal de la Soleia". Per trobar-la haurem d'anar a buscar el camí de la Font Soleia. 
És molt important de portar equipament de ferrades: Casc, disipador, talabard, guants i una baga amb mosquetó per recuperar forces en moments crítics!
Aquest muntatge fotogràfic ens ajuda a trobar la nova canal!



Al tram inferior trobarem una corda nuada d'uns cinc o sis metres.
La corda vermella de la foto la vaig tirar per ajudar en José a pujar!



El tram superior  trobarem un fisura totalment equipada amb material metàl·lic: un cable de vida, un pont de poc més de dos metres i moltes cadenes que ens ajudaran a pujar i grimpar amunt.
NO TROBAREM cap grapa per possar els peus, ni per impulsar-nos ni per assegurar-nos, cosa que dificulta la primera pujada mig extraplomada.
El secret consisteix en tirar fort de braços!  ...també hi ha una canal lateral al cantó dret que ens ajudarà com a escapatòria, hem de vigilar per que és molt bruta de pinassa, branques mortes, bardisses i matollar divers!



Final de la canal de "la Soleia".
 A part del parabolt on està assegurada la cadena, no hi ha cap altre peça per assegurar la grimpada ...atenció!



Superada aquesta canal vam tirar amunt per allà on "bonament podiem". No vam veure un itinerari clar, si que sabiem que per sota de la carena que veiem més amunt passava el PR C-31 o millor dit el "Camí dels Monjos" que porta a la Mola.
Vam anar a "Saco Paco" en direcció al camí!






No vam visitar  la Mola, primer tocava un altre canal equipada ...la del Mico!
Per les proximitats de la font de Saüc surt un corriol estret i molt emboscat que faldeja, sense perdre altura, fins a la cova o morrall del Drac. 




Sortim a aquesta cruïlla de camins. 
Abans d'enfilar-nos per la canal del Mico fem un mos a la cova del Drac que tenim a prop.




Després d'un relaxant dinar a l'ombra del gran monólit que tenim a la foto, ens atansem cap a la canal que tenim a tocar.
Si cliqueu aquí podeu tenir més informació d'aquesta zona, és d'una sortida anterior!



La canal del Mico la fem de pujada, és sencilla i molt curta. Si cliqueu aquí visualitzareu un video pujant per  la canal!



Ara si que ens acostem al cim de la Mola i al monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.






A la Mola estem poca estona. Fem cuatre fotos i davallem en direcció al cingle dels Cavalls on hem de trobar el Mal Pas Superior de Can Pobla ...pot ser complicat!
Si hom coneix la zona, per poc que sigui, pot trobar la canal correcta de baixada al pas equipat.
La Roca del Salt dels Cavalls només es pot accedir escalant, però si que podem identificar-la per la gran fita cimera que té.
Baixarem per on senyala en José i anirem a trobar una fisura accessible que a porta a la canal que ens interessa.



Aquesta foto, feta quan ja tornavem als cotxes, visualitza esquemàticament la zona.
Després de la fissura que trobem en un rocallam, entre la Miranda dels Cavalls i la Roca del Salt dels Cavalls, iniciem el fàcil descens per la canal. Hem d'estar atents per trobar la cornisa o lleixa correcta que ens porti al pas equipat.



Atenció que quan flanquejem la cornisa o lleixa rocallosa ens hem de ficar per dins d'uns evidents arbusts de Boix ...Boix Comú!
El camí és molt estret però practicable i ens portarà al Mal Pas Superior de Can Pobla.



Dels dos "mal passos de Can Pobla", el superior és el més delicat.
Primer trobem una cadena d'uns 15/20 mts i al final una corda d'uns 6/ 8 mts.



Detall de les cadenes i corda del Mal Pas Superior de Can Pobla.



Superat el pas equipat superior continuarem flanquejant per la cornisa o lleixa rocallosa en direcció a la Cova o Morrall del Drac. En un punt determinat, que conflueixen els dos camins que ens interessa, canviarem de direcció (abans direcció nord i ara direcció sud) per anar a buscar el Mal Pas Inferior de Can Pobla.



Aquest pas equipat és molt sencill i potser un pèl innocent.
Comentar que per la zona havia l'anomenada "cadenes dels Melindros", que conectava els dos passos equipats amb cadenes i continuava amunt per una canal. Ara aquesta instalació no existeix.



Aquest detall mostra l'estat del pas equipat.



Després de superar l'últim pas equipat fem una mirada amunt, sempre és bo de recordar zones complicades de transitar o caminar per si volem tornar més endavant.



Impressionat el cingle dels Cavalls des de la roca de "el Bolet"



Deixo el Track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Maig del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

La Mola -per la canal Lucky Txei-

Un indret molt conegut i concorregut de Sant Llorenç del Munt: la Mola.
Una curta i divertida ascensió per una zona gens coneguda per mi i poc concorreguda ..la canal Lucky Txei.
Aquesta canal la trobarem amagada a la vessant de Llevant del massis de Sant Llorenç del Munt. És curta i molt dreta, equipada amb unes petites grapes metal·liques velles i noves ..moltes grapes. No dispossa de cable de vida i potser pot ressultar un pèl complicada la seva progressió per persones poc acostumades a aquestes vies.
Mapa de la sortida.





Deixarem el cotxe en una urbanització de Matadepera, en una zona coneguda popularment com l'aparcament del dipòsit (Hi ha un gran dipòsit que trobarem pel cami de pujada (camí dels monjos) i aprop del pàrquing.
A la primera bifurcació ja ens desviarem en direcció a la Castellassa de Can Torres.
Haurem d'estar alerta amb els corriols que agafarem, encara que tots els trobarem molt fressats no hi ha un camí amb senyals que ens indiquin "la Castellassa"


Aquesta zona és coneix com el Mal Pas de la Castellassa, una lleixa o cornisa rocallosa que flanqueixa aquest turó.
Al fons a la dreta ja veiem la Castellassa de Can Torres.


Un perspecitva del Mal Pas de la Castellassa de lluny. 
Segons sembla aquest pas estava equipat amb un cable d'acer, ara res de res, però passant amb cura no hi ha cap dificultat ni perill.


Ja som aprop de la Castellassa.
En José, coneixador d'aquestes contrades, m'indica on podem localitzar la canal Lucky Txei.





Atenció a partir d'aquí, haurem de trobar un camí o senda evident que puja cap a les parets de l'esquerra i no hi ha cap senyal que ens ajudi a trobar la canal.
La fotografía de la dreta indica el corriol que haurem d'agafar per remuntar aquestes curtes pendents per trobar-la.


Així que arribem a la paret, tombarem a l'esquerra.
No més girar que ja ens trobem la canal ..en José, content, em senyala el primer tram de pujada.





La Lucky Txei és bastant dreta, si no estigués encaixonada i protegida entre parets sería complicada de pujar.
La trobarem equipada amb moltíssimes grapes, entre d'antigues i noves.


Aquest és el primer tram ..curt, entre blocs de roca i de grimpada sencilla.


Després ens trobem aquesta fissura ...molt dreta i amb profusió de grapes.
És el tram més delicat i on a mitja alçada hi ha un replà que ens servirà per recuperar forces i determinació per continuar.


Al final de la fissura hi ha una campana, per celebrar haver superat la canal.
"Bueno" encara ens quedarà un últim tram de grapes ..però curtet i sense dificultat.


En el video següent podem veure la progressió de tota la canal:





Ja superada la canal "Lucky Txei" ens acostarem a un mirador on podrem contemplar el turó de la Castellassa de Cant Torres.
Un lloc amb un atractiu especial pels escaladors, com els de la foto.


Aquesta foto, de l'any 2009, vol testimoniar la "conquesta" d'aquest turó per part dels Castellers els Minyons de Terrassa.





Continuem la nostre ruta de pujada a la Mola.
I ho farem resseguint el "Camí de la Soleia".
Per aquesta vessant farem unes interessants i de vegades sorprenents visites a llocs desconeguts per a molts excursionistes.


Els llocs representats en la fotografía ens els vam trobar de pujada.
El més sorprenent va ser la balma dels Maquis, reconvertida amb un petit però ferm refugi.


La Mola de Sant Llorenç del Munt vista de pujada.





Fem qüatre fotos des de la Mola i continuem el nostre camí.
Ara ja de baixada en direcció al pàrquing del dipòsit i ho farem per la coneguda "canal del Bolet".


Davallarem per una de les canals que hi han al Cingles dels Cavalls.
La canal del Bolet no té cap dificultat ..tant de baixada com de pujada. La del Cavall (més a l'esquerra de la fotografía) és més dreta i exigent.


També passarem per Sant Esteve de la Vall (Can Pobla).


I finalment farem un flanqueix de Ponent a Llevant (Oest-Est) per camins, sendes i corriols per anar a buscar la zona dels dipòsits de Matadepera.





Deixo el track de la sortida, molt útil per anar a trobar segons quin lloc:
Powered by Wikiloc


Sortida Març del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

La Mola -per la Roca Petanta-

Aquesta serà una sortida de descoberta al voltant de La Mola al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
El nostre amic José Manrique ens farà d'amfitrió per indrets i racons amagats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 
Racons molt apreciats pels muntanyencs, però un pèl desconeguts per l'Anna i un servidor ..l'Andreu.
En aquesta excursió volem remarcar la Canal del Mico (amb grapes en bon estat) i el Mal Pas de Dalt (equipat amb corda i una cadena també amb bon estat)
Mapa de la sortida.


Deixem el cotxe a la zona de la Torre de l'Angel i enfilem, primer per pista i després per senda, el llom que ens portarà a la Carena del Pagès.

Pel camí passarem per la Roca Petanta (que abans tenía una corda per pujar dalt) i les Baumes de Sescorts.
Nosaltres intentarem de seguir el cercle que hi ha pintat en la roca de la foto esquerra, encara que no sempre el trobem pel corriol de pujada.
La foto de la dreta és el primer bloc o contrafort que ve de la Roca Petanta. Abans hi habia una corda o cadena per pujar dalt, nosaltres el flanquejarem per la dreta per anar a trobar una canal arbrada que ens ajudarà pujar a la base de la Roca Petanta.




Ja som a la base de l'imponent bloc de la Roca Petanta.
Continuarem per aquestes pendents rocalloses per la dreta de la roca, encara que és de bon fer hem de vigilar un pèl ja que la caiguda impressiona i no val a badar.



L'Anna ens esperava a la cova de Sescorts, doncs va decidir de no passar per la cornisa o lleixa de la Roca Petanta i ho va fer per la senda habitual i sense perill de caiguda.
La cova de Sescorts o també anomenada les Corts i els Estables.




Arribem al camí de la "Carena del Pagès" que uneix la Mola amb el Montcau, té una llargada de 3,2 quilòmetres i una elevació màxima de 1.037,2 metres.
Sortim a aquest freqüentat camí per aquesta cruïlla.
En aquest punt fem un breu parèntesi per visitar les coves dels Òbits. Les tenim aprop i alguns de nosaltres no les coneixem, així que decidim d'anar i tornar en un moment.



Mentres en dirigim als Òbits, fem una ullada al massis de la Muntanya de Montserrat ...i amb el turó del Castellsapera a la dreta!



Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. Es considera una balma obrada perquè s’hi ha fet unes obres molt senzilles.





Ja hem visitat els Òbits i tornem al punt comentat anteriorment, en aquella cruïlla que hem trobat venint de la Roca Petanta.
De tornada ens fixem amb la Mola i el Monestir romànic de Sant Llorenç del munt. 
Arribem al Morral del Drac.


La cova del Morral del Drac és un impressionant monòlit de 25 metres d'altitud de forma prismàtica amb una cavitat al centre que el travessa de costat a costat. Des de lluny el seu perfil sembla el d'un queixal. El seu nom ve donat per la llegenda sarraïna que diu que el drac de Sant Llorenç domia en aquesta cova.




Conegudes les baumes dels Òbits i el Morral del Drac ara ve una amagada canal equipada.
La següent fotografía vol localitzar aquesta canal sobre el terreny.
Aquesta canal serveix com a opció per superar el cingle d'accés a la Mola per la vessant nord. L'altre opció és pel camí normal i habitual de pujada, també per la vessant nord.


Aquesta cruïlla la trobarem a la Carena del Pagès i al costat del Morral del Drac.
En la foto podem veure la direcció que haurem d'agafar per dirigir-nos a la canal.





Encara que començarem per senda evident i trepitjada, de seguida trobarem roca ...moltes roques!
La grimpada (en color vermell) és facilona. En blau l'itinerari  a seguir per  superar el cingle pel camí habitual.


Una vista del Morral mentres grimpem les pendents buscant la canal.





No ens costa gens de trobar la canal, per aixó portem en José com a guia...he, he gràcies José!
Aquesta és la canal dels Boixos, que dóna accés a la cova dels Boixos.


Passem per l'anomenada cova dels Boixos en direcció al pas inferior de la canal del Mico.


El primer Pas de pujada o Pas Inferior del Mico.


La canal propiament dita amb el segon Pas de pujada o Pas Superior del Mico.


Si ens ve de gust de visualitzar la grimpada amb video, aquí el teniu:







Molt bé, ja som al camí normal de pujada a la Mola. 
Nosaltres, però, l'utilizarem per tornar a baixar del cingle i dirigir-nos al conegut Mal Pas de Dalt (un pas equipat amb cadenes).
No comfondre amb el Mal Pas de Baix (una pas equipat amb un cable d'acer), que està situat per sota del Mal Pas de Dalt.
En aquesta bifurcació, sota els cingles, hem d'agafar la senda en direcció al Mal Pas.



Hem de vorejar per sota la cinglera i a tocar de la paret. No hem de trobar cap dificultat amb el flanqueix en direcció al Mal Pas de Dalt.





Aquest pas el trobarem un pèl amagat.
Així que arribem al final del camí i sortim de l'arbrada haurem de fer una "ziga-zaga" descendent per trobar-lo.
Trobarem una corda a l'inici del pas, i després una bona cadena perfectament instal·lada.
El pas té una longitud d'uns 12 i 15 mts.



Encara que pot no semblar-ho la caiguda impressiona i hem de vigilar al passar.



Per pujar a la Mola no més ens queda de grimpar per la canal del Cavall.
Sense dificultat.



Ja som dalt de la Mola i amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt al ben mig de la punta cimera.






El retorn als cotxes ho farem pel recomenable "camí de la Soleia", per la vessant de Llevant, i on podem conèixer racons interessants i desconeguts per molta gent ..com les fonts de la Soleia i del Saüc, la cova de les Ànimes i la Balma del Maquis reconvertida amb refugi!






Deixo el Track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Març del 2015











Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook