Cingles de les CABRES o Gitarriu
Aquesta cinglera la trobarem a llevant de la riera de Sant Aniol, a l'alçada del pont Valentí i l'hostal de Ca la Bruta. La mateixa cinglera s'allarga vers a l'est pel de Gitarriu o de Freixenet.
Per guanyar els cingles de les Cabres hi ha un itinerari de grimpada de certa complicació, no tant per la seva dificultat (passos -IIº/IIº) sinó que en algun moment es mostren molt exposats, principalment en un punt del l'esboranc de Querforadat. Tots els punts més compromesos són equipats amb parabolts i cordes, i no estaria de més en portar una segona corda per assegurar aquella persona poc avesada a grimpar o als passos aeris.
Ruta de la Sortida.
Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 12.50 km.
Temps:........... 9 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 950 mts.
Dificultat:.................................... difícil.
Circular:........................................ Si.
Cartografía:..... alpina_alta_Alta Garrotxa 2011.
Observacions:.................. La dificultat d'aquesta excursió ve donada pels delicats i aeris passos que trobarem per superar els contraforts de la cinglera de les Cabres. Són passos facilets de grimpar, però bastant exposats al ser aeris. Per això hi han instal·lades unes cordes i parabolts per assegurar la grimpada.
Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
Nosaltres sempre deixem la camper a l'aparcament que trobarem a prop de l'església Santa Cecilia a Sadernes, i a partir d'allí fem les excursions pertinents. Per exemple: Sant Aniol i Salt del Brull, El Forat de la Lleixa Closa, El Ferran pel Grau Sadidorta, Circular al Bassegoda.
Pàrquing de Sadernes.
Com moltes altres vegades que visitem aquell espectacular raconet de la Garrotxa, tibem cames per la pista que ressegueix la riera de Sant Aniol.
Pont Pas dels Aures.
Pont de Ferro.
Passat l'aparcament de l'hostal Ca la Bruta (dreta de la pista) hi ha un sender a la dreta que s'enfila marge amunt. Abans havia un rètol que possava "Bassegoda", "Sant Feilu de Riu"...ara no hi és.
Sender d'inici als cingles de les Cabres.
El sender és evident i fressat pel pas d'excursionistes.
Seixanta metres de desnivell més amunt trobarem una discreta bifurcació en un revolt, és el camí d'accés a la tartera de "les Cabres", que coincideix amb les parets de la cinglera de les Cabres.
En el punt de la bifurcació hi ha una evident fita de roques.
Les roques i pedres despreses de les cinglera de les Cabres alimenta aquesta tartera extensa, també anomenada "els Emprius".
El sender zigzagueja tartera amunt (esquerra de la foto). Atenció que trobarem varies traces de camí, totes són bones.
Lentament el sender va pujant i s'acosta a les parets granítiques de la muntanya. Alguna vegada hem coincidit amb escaladors per aquestes contradas.
Aquestes parets ambaguen moltes vies d'escalada.
Mosquetons i cintes deixats pels escaladors, havien moltes.
A partir d'ara podem resseguir la paret de la cinglera fins a trobar l'inici del "pas del Cabró", com vam fer nosaltres. O intentar no perdre el corriol d'accés, i que ens portarà al camí equipat directament.
Nosaltres caminavem a tocar a la paret de la dreta, però el sender anava un pèl per sota a l'esquerra.
Pas del Cabró
Tots els trams són equipats amb parabolts, chapes i cordes. Les dificultat de cada tram varia de graduació, però m'atreveria a dir que no sobrepasa del IIº.
Comencem amb una paret vertical d'uns deu metres de longitud. Seguim amb un llarg flanqueig a la dreta de més de vint metres.
A continuació la grimpada zigzagueja, primer esquerra i després dreta, amb uns deu metres de llargada cada un. Finalment haurem de grimpar una paret d'uns quatre metres.
Abandonem l'últim tram equipat i continuem pujant, ara amb més seguretat i tranquilitat. Seguirem les fites, entre l'arbreda d'alzines.
Una vegada arribem als peus de la paret rocosa, girem a la dret i continuem en direcció sud.
La senda ressegueix, en tot moment, la base dels contraforts de la cinglera.
L'itinerari segueix per una cornisa rocallosa i ample als peus de la cinglera. De camí al següent tram equipat, trobem una zona espaiosa on hi ha la cova de les Cabres.
El terra el trobem atapeït de cagallons de cabra, d'aquí ve el nom de la cova.
Querforadat
un quer (mot d'origen preromà) és una penya i foradat (llatí) és un forat.
Aquest esvoranc a la paret el trobarem equipat amb corda, parabolts i xapes. Tant abans de l'esvoranc, com deprés d'aquest, els trams també els trobarem equipats. Molta atenció al tercer tram, encara que és sencill grimpar-lo (poc més d'un metre), la caiguda i el pati que trobarem el fa un pas dificil de fer. La resta de trams són assequibles i fàcils de grimpar.
Aquest esvoranc a la paret el trobarem equipat amb corda, parabolts i xapes. Tant abans de l'esvoranc, com deprés d'aquest, els trams també els trobarem equipats. Molta atenció al tercer tram, encara que és sencill grimpar-lo (poc més d'un metre), la caiguda i el pati que trobarem el fa un pas dificil de fer. La resta de trams són assequibles i fàcils de grimpar.
Amb l'últim tram equipat guanyem la cinglera de manera divertida i valenta. Abans de prosseguir donem una ullada a un un tipus de mirador al costat sud del cingle.
Vista a ponent, N/NE.
Deixem el mirador i enfilem una senda fitada en direcció NE. L'itinerari s'allunya lleugerament del crestall de la cinglera, per tornar a ella més endavant. Pel camí trobarem algunes bifurcacions que ens poden desorientar, (sempre hem de seguir les fites i alguna marca de color vermell) però la nostra intenció és la d'arribar al "Treu Petit".
En aquesta bifurcació fem una ullada al lloc on han instal·lat una caseta de bombers, però seguidament continuem direcció Est.
En aquest punt fem cas a les fites i les marques color vermell. El camí de la dreta no sabem on va.
En aquest altre punt la ruta del track ens indicava direcció Est, (foto inferior) però nosaltres vam agafar el corriol direcció Nord per curiositat. Tots dos senders anaven al Treu Petit, i tots dos estaven marcats amb marques vermelles i fites.
Corriol direcció Nord primer i NE després.
El sender és un pèl perdedor per lo desdibuixat de la seva traça i la quantitat d'alzines que ens envolta, però sempre seguiem les marques color vermell.
El Treu Petit sembla ser un turonet cimer, el crestall més elevat dels cingles de les Cabres i un mirador excepcional.
Una vista direcció Nord des del Treu Petit.
Una vista a la vall de Riu, i la seva ermita "Sant Feliu de Riu".
Més lluny (Coll de Talaixà) veiem l'església de Sant Martí de Talaixà.
En direcció W, trobem la Cresta del Ferran, la Serra de Bestracà, i més allunyats la Serra Cavallera.
Entre el rocam del Treu Petit fem un mos per dinar, entre les vistes, la gana i la placidesa de la temperatura passem una estona agradable. Després reprenem la ruta.
Si continuessim pel fil de la cresta transitariem pels cingles de Gitarriu o Freixenet fins arribar al cimall de Freixenet. Nosaltres vam veure marques que ens portaven en aquella direcció, però vam decidir seguir les fites que s'allunyaven de la cinglera en direcció SE.
El sender és prou evident i fitat.
La intenció és d'arribar a l'església de Sant Andreu de Gitarriu i davallar pels cingles de Bistoltes en direcció a Sadernes. Pel camí coneixarem altres racons prou interessants.
Abeurador de Serradell.
Font de Serradell.
Mas de Serradell.
Arribem a l'església romànica de Sant Andreu de Gitarriu, d'una sola nau i amb les runes d'una edificació al costat mateix de l'església.
El campanar és de cadireta, de dos ulls i mancada de campanes.
A la part posterior de l'església arrenca el sender que baixa per la cinglera Bistoltes.
Arribarem a la font de la Teula.
A prop de la font hi ha el amagat corriol que davalla pels cingles de Bistoltes. Si no estem atents passarem de llarg.
Aquesta imatge (foto superior) ens senyala on podem localitzar el corriol de baixada.
El corriol es poc fitat i marcat, però la traça que deixen els caminants és bastant clara i evident.
A l'inici dels cingles de Bistoltes trobem la primera fita. En aquí podem continuar baixant o fer una visita la cinglera.
Molta atenció que encara que el mapa Alpina indica que hi ha un camí que transita per la cinglera, en la realitat no hi ha cap sender i la zona és perdedora i arriscada.
Continuem la baixada, i ja trobem més fites de camí i alguna marca de pintura.
Atenció que la davallada és dreta i forta, amb una longitud de 1.200 mts baixem uns 400 mts de desnivell directes.
Quan arribem a la torrentera "dels Llorers" es suavitza la pendent del sender i és més planera.
Amb una longitud de més de 2.000 mts fem un desnivell negatiu de 100 mts.
Ja fa una bona estona que caminem amb més tranquilitat ja el camí és planer i intuïm el final. Quan veiem la carretera, (Ctra Bassegoda a Sadernes), sabem que som a prop del final.
Aquesta carretera surt de Sadernes i puja fins al coll de Faja.
De passada fem una ullada a l'església de Santa Cecília de Sadernes.
Exterior de la nau religiosa.
Ja hem arribat al final i completat una circular molt interessant. No ha sigut una excursió llarga, ni dura, però la baixada pels cingles de Bistoltes ens ha cansat moltíssim. Ara ens empolainarem una mica, soparem i dormirem dins la camper.
Sortida Març del 2019.
MONTFALGARs des de Rocabruna
Des de la localitat de Rocabruna farem una circular per coronar el cimall de Montfalgars (dins la llista de 100 cims), passarem pel coll d'Ares, la "Casilla dels Carrabiners" i d'antics massos en runes. També visitarem les Mines Ferreres com a indret de pas, en cap cas farem cap incursió per trobar minerals o descobrir materials presiosos.
També comentar que ens hem deixat de conèixer l'església de Sant Feliu i del Castell de Rocabruna, en un altre excursió per la zona els hi farem una visita, segur.
Ruta de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15 km.
Temps:....... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................... aprox. 850 mts.
Dificultat:.................................... fàcil.
Circular:.......................................... Si.
Cartografía:.. alpina_alta_Garrotxa 2011.
Observacions:.................. No trobarem cap pas o camí exposat durant tota l'excursió.
Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
La població de Rocabruna és molt petita, on les cases són emplaçades al voltant de la carretera GIV-5223 (Camprodón-Beget) i trobar un lloc per deixar el cotxe és un pèl complicat. Trobarem lloc a la mateixa carretera i al costat del Bar-Restaurant "Can Plujà" de Rocabruna. També a uns cents metres del Restaurant, en direcció Beget, hi ha un carrer a mà esquerra amb una petita rotonda. Nosaltres vam deixar la camper al costat de la rotonda.
El punt de sortida, de l'excursió, serà des del mateix lloc on hem deixat la camper. Nosaltres agafarem el PR C-187 que mena fins al coll d'Ares, amb una petita desviació per visitar el cimall de Montfalgars.
El punt de sortida, de l'excursió, serà des del mateix lloc on hem deixat la camper. Nosaltres agafarem el PR C-187 que mena fins al coll d'Ares, amb una petita desviació per visitar el cimall de Montfalgars.
Des del pàrquing de Rocabruna.
De pujada ho farem pel "Bosc de la Masó", protegit de la calor del sol, més amunt l'arbreda desapareix i a l'estiu haurem d'estar preparats per la calorada estiuenca.
De camí a les Mines de les Ferreres, sempre per pista forestal.
De camí a les Mines de les Ferreres, podrem visitar alguns antics massos en runes.
Cabanya d'en Capellera.
A prop de les mines l'arbreda floreix amb més força, i en algun bassal del camí la vida empeny per vèncer, com els ous de capgròs que hem trobat en molts tolls durant l'excursió.
Els ous de més a prop.
Mines de les Ferreres
Per la mateixa pista trobem una edificació, una espècie de mur que sembla tapar una entrada de mina o una cosa similar, som a les mines de les Ferreres.
Actualment les dues boques d'accés a la mina són tancades amb portes metàl·liques per evitar l'entrada de buscadors de minerals. La masiva extracció de minerals, ocasionava esllavissades del terreny i destrosses a la mateixa mina.
Nosaltres no vam trobar aquestes dues entradas, però si que vam veure edificacions pertanyents a la explotació minera.
Un corriol emboscat ens va portar a les restes d'edificacions mineres.
Ara la vegetació creix lliure envoltant el que queda dels edificis miners.
Les mines de les Ferreres van començar a ser explotades pels romans per extreure'n or i plata. Van estar actives fins a l'any 1966, tot i que darrerament només se n'extreia coure i ferro. En l'actualitat, la intenció dels veïns és que puguin ser visitables pels ecolars i, puguin tenir efecte en l'economia de la vall de Camprodon.
A uns metres de l'edifici principal i seguint el torrent "Clot de les Mines", trobem el que sembla una boca de mina.
Pels voltants hi han restes d'obra i peces diverses.
Fem una foto des de l'entrada mateix, no seguim més endins, no sembla segur.
Actualment les dues boques d'accés a la mina són tancades amb portes metàl·liques per evitar l'entrada de buscadors de minerals. La masiva extracció de minerals, ocasionava esllavissades del terreny i destrosses a la mateixa mina.
Nosaltres no vam trobar aquestes dues entradas, però si que vam veure edificacions pertanyents a la explotació minera.
Les mines de les Ferreres van començar a ser explotades pels romans per extreure'n or i plata. Van estar actives fins a l'any 1966, tot i que darrerament només se n'extreia coure i ferro. En l'actualitat, la intenció dels veïns és que puguin ser visitables pels ecolars i, puguin tenir efecte en l'economia de la vall de Camprodon.
A uns metres de l'edifici principal i seguint el torrent "Clot de les Mines", trobem el que sembla una boca de mina.
Abans d'abandonar la zona trobem restes d'una edificació antiga, encara que és al costat de les mines, semblen les ruïnes d'un mas antic.
La pista forestal acava a les mines, però el PR C-187 segueix per corriols i torrenteres en direcció al coll de Vernadell.
Arribem al coll de Vernadell, i continuem per la carena fronterera Catalunya-França.
Atenció ara, per què abanonem el PR C-187 i continuem per la carena fronterera per visitar el cim del Montfalgars.
Aquest encreuament de camins el trobarem a 20 mts del coll de Vernadell.
El camí que hem agafat no està fitat, recordar que hem abandonat el PR C-187 i no hi han marques a seguir. Però si que és un sender utilitzat pels excursionistes que volen coronar el cim del Montfalgars.
En direcció al Montfalgars, per la carena, trobem alguna senyal que ens recorda que anem pel bon camí.
Arribem al coll de les Moles, en plena carena fronterera. El tallafocs que divideix la frontera entre Catalunya i França és molt evident i fàcil de seguir.
Durant la Guerra Civil, el cos dels Carrabiners es va alinear amb el Govern de la República, i per la seva gran preparació i disciplina es va convertir en l'elit de l'Exèrcit Popular. Durant el règim franquista el cos de Carrabiners va integrar-se dins la Guardia Civil.
Els anys seixanta es va abandonar definitivament degradant-se ràpidament per l'espoli dels materials, sobretot teules i bigam que eren de molt bona qualitat.
Ara mateix l'edificació i el terreny circumdant són de propietat privada. Hem d'evitar d'entrar ja que l'obra es troba en estat ruïnós i hi ha perill d'ensorrament.
El camí que hem agafat no està fitat, recordar que hem abandonat el PR C-187 i no hi han marques a seguir. Però si que és un sender utilitzat pels excursionistes que volen coronar el cim del Montfalgars.
Arribem al coll de les Moles, en plena carena fronterera. El tallafocs que divideix la frontera entre Catalunya i França és molt evident i fàcil de seguir.
Coll de les Moles. Anem en direcció al Montfalgars.
La senyal del pal, grog-vermell de la foto superior, mena directament al cimall del Montfalgars i després baixa al coll d'Ares.
La carena fronterera ve del pic del Costabona (nord-oest) i s'allarga fins el Comanegra (sud-est). I en tota la carena hi ha aquest carecterístic tallafocs.
Tranquilament arribem al vèrtex geodèsic del Montfargars. Un cim amb poques vistes properes i llunyanes, un cim rodejat d'avets de pí negre que dificulta la visió del paisatge i les panoràmiques que ens envolta.
Cim del Montfalgars.
Al cim fem un mos, recuperem forces i en poca estona som de camí al coll d'Ares.
Hem arribat pel sud i continuem en direcció nord.
Del Montfalgars al coll hi ha poca estona, és de baixada i el camí és super evident i trepitjat.
Recordem que les marques groc-roig ens marquen el camí de Montfalgars
Quan sortim a una plana y l'arbreda no ens impedeix de contemplar les muntanyes properes, és quan fem algunes fotos panoràmiques.
Sense comentaris.
Des del cim fins al coll és una passejadeta i aviat arribem.
Som al centre d'aquesta abandonada frontera, en la foto superior veiem l'itinerari emprat: venim de l'est (dreta) i continuem en direccio sud (esquerra). A la dreta de tot hi ha una edificació abandonada, abans era un bar-restaurant.
Al coll d'Ares tornem a enllaçar amb el PR C-187 que discorre per una pista anomenada "Camí de la Duana".
Som a la pista forestal que davalla per la Baga d'en Marçal, direcció sud-oest.
Aquest pista passa pel coll de Prugent i la plana de la Quera de Boc. Si no fos per les gegantines torres metàl·liques de Alta Tensió (si hom està a l'agüait, pot escoltar l'espurneig dels cables elèctrics) seria un indret de pau i tranquilitat.
Coll de Prugent.
Pla de Quera de Boc.
La pista a vegades apareix i d'altres desapareix, però no hi ha problemes per seguir la direcció correcta.
Hem d'estar atents però, quan localitzem les restes d'una edificació molt gran, és l'anomenada "Casilla dels Carrabiners".
Casilla dels Carrabiners
Durant la Guerra Civil, el cos dels Carrabiners es va alinear amb el Govern de la República, i per la seva gran preparació i disciplina es va convertir en l'elit de l'Exèrcit Popular. Durant el règim franquista el cos de Carrabiners va integrar-se dins la Guardia Civil.
La casilla dels Carrabiners de Molló va ser Construïda l'any 1920 hi va ubicar fins a cinc guàrdies amb les seves famílies, en apartaments individuals molt ben equipats. Les dures condicions climàtiques i precàries comunicacions varen propiciar el trasllat de la guarnició al poble de Molló deixant la instal·lació com a "puesto" de guàrdia amb relleus periòdics. Constava de dos edificacions individuals, una dedicada a la guarnició i les famílies i l'altre a l'equipament i quadres per les cavalleries.
Ara mateix l'edificació i el terreny circumdant són de propietat privada. Hem d'evitar d'entrar ja que l'obra es troba en estat ruïnós i hi ha perill d'ensorrament.
Uns metres més endavant de l'edifici dels Carrabiners, per la pista, haurem de girar a la dreta per seguir per un principi de camí. També haurem abandonat el PR C-187.
El principi de camí segueix en direcció est i és la continuació d'un altre que ve de l'oest.
Haurem de prestar atenció, per que la pista forestal no és evident de bon començament. El camí davalla en direcció est, i 20 metres més enllà va girant a nord/est. És posible que encara veiem la casilla dels Carrabiners a l'esquerra, quan de sobte s'ens obra la vall de Beget.
Inclòs visualitzem les cases de Rocabruna.
Així que anem baixant la pista és més evident i trepitjada.
De camí trobem la casa de can Marçal. Un antic cassalot que actualment està totalment reformat, encara que no sembla habitada per ningú.
Al revolt següent, abans de girar en direcció al Mas de can Marçal, deixarem la pista principal per agafar una altra més desdibuixada en direcció nord.
La bifurcació on abandonarem la pista principal.
Des d'aquesta pista secundària veurem el cimall del Montfargars en la llunyanía.
De camí a Rocabruna travessarem les torrenteres de can Marçal i el Clot del Bac, una zona amb molts camins i pistes que la travessen en totes direccions.
Nosaltres vam seguir la ruta de track que vam dissenyar a casa.
En la baixada vam passar a tocar d'alguns massos en runes de la zona.
Mas del Bac.
Mas de la Divinella.
En tot moment vam caminar per pista, de vegades en mal estat o alguna esllavissada de terres i arbres. No va ser fins a prop del final que vam abandonar la pista forestal i vam entrar en un corriol de riera sense senyalitzar i molt trencat.
Acava la pista i continua un sender un pèl dubtós.
Després de travessar el torrent sortim a la pista que ja coneixem del matí.
Ja som a les acaballes de la jornada, uns metres més i arribem al final de l'excursió. Ha sigut una excursió curteta en distància i desnivell, però molt aprofitada pel paisatge i els punts de visita. Ens hem deixat el castell de Rocabruna i l'església de Sant Feliu per una altra ocasió, de moment hem gaudit de les visites d'avui.
Adéu siau fins un altre.
Sortida Març del 2019
Entrades més vistes
-
Aquest bosc (curiosament situat en el terme municipal de la Roca del Vallès) és conegut en el món de l'ocult i l'esoterísme. Cli... -
Nova ruta de fonts, aquest cop al massis del Montseny i més concretament al terme municipal de Viladrau. La diferència amb la ruta de fonts... -
Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei, així com una curta, desconeguda i exigent ca... -
Aquesta vegada farem una matinal a la Muntanya de Montserrat per les canals, corriols i agulles de les zones obagues dels Ecos i la nord d... -
Aquesta cinglera la trobarem a llevant de la riera de Sant Aniol, a l'alçada del pont Valentí i l'hostal de Ca la Bruta. La mateixa... -
Vista de la Cresta d'Engorgs baixant del Puipedrós. Els cims de la Cresta d'Engorgs El sentit habitual en fer la Crest... -
.gif)
Pujada al Puigsacalm i Puig dels Llops des del poble de Joanetes, amb pujada per la Canal Fosca (i els anomenats Ganxos Nous) i ... -
La Cresta dels Colells, potser més conegut com el Circ dels Colells, la trobem a tocar del Circ dels Pessons. És una cresta molt sencilla, ... -
La senda de Turieto és l'antic camí que conectava el poble de Torla amb les Bordes i les pastures d'Ordesa. Ara és una agradable i ... -
Som l'Anna i l'Andreu i aquesta vegada deixem la furgo-camper a casa i decidim de passar uns dies a Núria, a l'hotel "Val...
Fotos Pirineuss
-
-
Tàrrega a la Roca dels Arcs - La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una esc...
Fa 11 hores -
2024/04/08 Refugio Turtmannhütte (2519m) - Cabane de Tracuit (3256m) - *Introducción* Ayer llegamos al refugio Turtmannhutte https://igertu.blogspot.com/2024/05/20240407-saint-luc-val-danniviers.html dónde tras una opulenta c...Fa 11 hores
-
La Galera- Castelló de la Plana. - *Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II. * *Altimetria del dia d'avui.* Aquest cap de setmana hem estat amb la Teresa per les terr...
Fa 1 dia -
Bores del Borró - [image: Bores del Borró] Les Bores del Borró és un sistema subterrani, un conjunt de galeries que travessen un terreny de guixos sota un bosc humit. Algun...
Fa 2 dies -
Breve actualización METEO FINDE 26-27-28 ABRIL Enviada hoy viernes por la mañana: Viernes gris, lluvias PM Pirineos. Sábado muy lluvioso en Huesca y Pirineos. Más seco en Zgza y valle del Ebro. Domingo pequeña ventana matinal posible en el Pirineo. Zgza nuboso pero seco Temp suaves, sin calor. - *Breve actualización METEO FINDE 26-27-28 ABRIL Enviada hoy viernes por la mañana: Viernes gris, lluvias PM Pirineos. Sábado muy lluvioso en Huesca y Pir...Fa 3 dies
-
ELS ESGAVELLATS. - *Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres de d...
Fa 4 dies -
DE URDÓN A TRESVISO POR EL JORÁO - *URDÓN - CANAL DE SAÚ - LAS BALLESTUCAS - CANAL DE TRASDELJORÁU - EL JORÁU - SENDA DEL PICAYO - TRESVISO - SENDERO LA PEÑA - URDÓN* [image: Link de ...
Fa 6 dies -
Maladeta i Tuca d'Alba des del refugi de la Reclusa 19-21 d'abril de 2024 - Teníem una reserva a la Renclusa pel mes de febrer però va coincidir amb un capde de mala meteo i ho vam postposar al passat cap de setmana, que ha fet ...
Fa 6 dies -
Feniás ... casi - Subida al Feniás desde el Balneario de Panticosa. Empieza a escasear la nieve, poniendo los esquís poco más arriba de la Mallata Baja: https://www.komandok...Fa 1 setmana
-
Rasos de Peguera. Silencio Blanco. - Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente no es una est...
Fa 1 mes -
-
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra. - VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment) Mallorca tan...Fa 4 mesos
-
¡Hola, mundo! - Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡luego empieza a escribir! L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...Fa 5 mesos
-
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA - Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo tintes inv...
Fa 5 mesos -
Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124) - Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig...
Fa 5 mesos -
EL SOSTRE DE SANT DIMES O DEL MONESTIR - La via que ja no podrem fer... - Fa uns cinc anys, el 2018, vaig tancar, provisionalmente, aquest Bloc. Crisi existencial ? Ausencia d'arguments, de continguts ? Ves a saber... Ho vaig f...
Fa 6 mesos -
Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m. - Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominènci...
Fa 6 mesos -
PICA D´ESTATS DESDE EL APARCAMIENTO DE LA MOLINASSA - Ascensión a la *Pica d´Estats* desde el aparcamiento de *La Molinassa *en compañía de *Ainhoa*, *Ana*, *Mari Carmen* y *Jon*, vivaqueando en el *Estany ...
Fa 7 mesos -
Informació d’aquest Blog - Des de 2014 aquest blog ha anat publicant diverses informacions al voltant de les fonts naturals i de la natura amb un article cada dia. Han estat moltes e...Fa 7 mesos
-
Bon Any Nou 2023! - *"La mala notícia és que **el temps passa volant, *la bona notícia és que tu ets el pilot." Michael Altshuler *Aquest any de ...
Fa 1 any -
PIC ESTANY FAURÍ (2.702m) - PIC DE LANÓS (2.660m) - PIC DE MADIDES (2.663m) a la Reserva Nacional d'Orlú - Alçada mínima:1.729m Alçada màxima: 2.702m Distància: 29,3 km Temps empleat: 10h54m (sense aturades) Desnivell + : 1.802m Desnivell - : 1.802m P...
Fa 1 any -
Belonseiche (2.297 m.) y Torullas (2.257 m.) desde Astún - Tramo de arista entre Belonseiche y Torullas - Desnivel + acumulado: 580 m. - Distancia recorrida: 5,5 km. - Tiempo total estimado: 2 a 3 ho...Fa 2 anys
-
Serra de la Sala - Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de 2022 Ca...Fa 2 anys
-
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia - L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant Llore...
Fa 2 anys -
Tresmiles Sur Occidentales de Sierra Nevada (septiembre 2021) - Cambiamos de escenario tresmilero y nos vamos con Merlí unos mil kilómetros más al sur,a Sierra Nevada! He tenido que buscar bastante info por la red pa...
Fa 2 anys -
Llarg parèntesi - Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits, pens...Fa 2 anys
-
Cases de l'Aigua de la Trinitat - Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av. Meridiana. ...
Fa 3 anys -
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià) - *Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700* *Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Fa 3 anys -
Montaña y COVID-19. Opinión personal. - Buenas tardes queridos lectores. Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...Fa 3 anys
-
Les tombes més famoses o curioses - Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu perdre findagrave. És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...Fa 4 anys
-
Marató Vall de Bianya 2019 - Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els faig e...
Fa 5 anys -
“Path to Everest”: Summits of My Life arriba al final - Barcelona, 14/02/2018- El projecte Summits of My Life de Kilian Jornet arriba al seu final amb la publicació del documental “Path to Everest”. Aquest dimec...Fa 6 anys
-
AL MEU COMPANY - AL MEU COMPANY Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...Fa 6 anys
-
IBÓN DE BUCUESA - IBÓN DE BUCUESA Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...Fa 6 anys
-
Fi - Bé, tot comença, tot acaba. Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests 10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
Fa 6 anys -
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste - Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y una aproximación a consi...
Fa 7 anys -
Qué Piolet elegir en 8 preguntas - [image: Subida a Monte Perdido con Nieve hacia escupidera]Fa 7 anys
-
vendo cuchillas dynafit 80 - vendo cuchillas dynafit 80 como nuevas por cambio de esquis. Precio 25€. Interesados 617 102 141Fa 8 anys
-
-
-
Emissió 41: El tancament sense permís de 2 coves desferma una molt forta polèmica a Sant Llorenç - Guies de l'Emissió: *Àngel Miño, Hilari Moreno, Eduard Vives, Miquel Nebot, Gemma Pirla, Salvador Vives, Narcis Serrat i Quim Solbas* Tuiteja *També h...
Fa 9 anys -
-
FINAL D'UNA ETAPA - Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment de deixar aqu...Fa 11 anys
-
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa - Subida a Monte Perdido desde Góriz Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz Faja de las Flores Todas estas fotos y gigapans son de ...Fa 12 anys
-
-
-
Text
Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@
16 / setembre / 2010 by PiK@
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
