Puig Ou i Talló
Sortida circular per una de les zones més emboscadas i embardissada de l'Alta Garrotxa. Sortirem des de la carretera de la "Vall del Bac", en un revolt a uns 9 km de Sant a Pau de Segúries i on comença una pista que mena a l'ermita de Sant Andreu de Porreres. Sembla ser que aquesta ermita i la casa adosada, habita gent de la zona possiblement ramaders, i per tant no és un monument de visita lliure. Nosaltres, per no perturbar la tranquilitat dels propietaris, farem la ruta dels dos cimalls i evitarem de entrar dins l'espai de l'ermita i la casa. El track d'aquesta ruta, al Wikiloc, també reflecteix aquesta variant.
´
Mapa de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 12.50 km.
Temps:........... 6 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 850 mts.
Dificultat:.................................... fàcil.
Circular:........................................ Si.
Cartografía:..... alpina_alta_Alta Garrotxa 2011.
Observacions:.................. No trobarem cap camí amb passos de certa dificultat. Hem de tenir en compte que és una zona emboscada i exuberant de vegetació, per tant hem de orientar-nos sense pressa i utilitzant el gps si és possible.
Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
Deixem la furgo-camper en un revolt de la carretera de la "Vall del Bac" (Sant Pau de Segúries - Castellfollit de la Roca). És un lloc estret però hi ha espai per alguns vehicles.
Aparcament al costat de carretera.
Del mateix revolt surt una pista forestal que mena a l'ermita de Sant Andreu de Porreres i a les runes del Mas el Triadú (en la foto inferior itinerari de color blau). Aquesta pista la farem de tornada dels dos cims, nosaltres agafarem ara una direcció diferent. (Én la foto inferior itinerari de color vermell).
Quan vam ser nosaltres no vam veure cap marca o fita del corriol que haviem d'agafar, però vam encertar. Aquest corriol el trobarem a poquets metres de la pista de l'ermita.
Encara que no ho sembli és el sender correcte de pujada. Tampoc trobarem marques o fites, i de vegades la traça del corriol desapareix. Amb tranquilitat, paciència i l'ajuda del gps ens en sortim.
En poc més de mitja hora de caminar pel mig del bosc, trobem el primer tram de pista i que utilitzarem durant poca estona.
Aquesta pista enllaça massos de la zona, i es sol utilitzar per feines de ramaderia.
Més amunt, sis minuts, trobem el coll de Creuers. En aquí abandonem la pista, i agafem un sender (embardissat) a mà dreta.
Reconeixarem la collada per la tanca de l'esquerra de color verd.
Després ve un llarg flanqueix per la capçalera del torrent de les Serres. El sender és evident i marcat amb marques blanc-grogues de PR (en el mapa alpina no reflecteix cap sender reconegut).
Trobarem moltes marques de PR pel camí.
La vegetació principal en aquest indret és de faig i roures.
Entre l'arbreda podem identificar "l'agulla de Rupit" i les cingleres del Collsacabra en la llunyanía.
Inconfusible.
Després de uns dos km de caminada, arribem a una pista forestal. Girem a la dreta i enfilem pista amunt.
Pel camí trobem una abeurador de bestiar, o això sembla. També podría ser una font, però no està senyalada en el mapa Alpina.
També trobarem una tanca de pista de color verd, si aneu en gps no és important de conèixer aquesta tanca, si no utilitzeu gps ens indica que hem de girar a la dreta 180º.
La pista ens porta fins a la collada de l'Arrencafels, on abandonarem la pista girant a la dreta i enfilant el camí en direcció al Puig Ou.
Seguim pujant pel que ens sembla un tipus de pista. Després travessem un alzinar i ja tenim a vista el vèrtex geodèsic del cim.
El Puig Ou, un cim amb unes vistes impressionants del Pirineu més proper.
Els detalls de les muntanyes del Pirineu Oriental és el de la foto inferior.
Uns metres més al sud i a la mateixa altura, hi ha un mirador de la vessant més meridional de la muntanya. Des del mirador tenim una vista del proper cim en pujar, el Talló.
En vermell la ruta a seguir.
Arrecerats a prop del mirador (bufava una mica d'aire) passem compte del dinar campestre. Després tornem al vèrtex, per davallar per la vessant nord est.
Al principi no tenim unes referències clares del lloc per on baixar, però de seguida trobem fites molt evidents pel camí.
Ja a baix enllacem amb una pista forestal i seguim en direcció est sud-est. Hem de vigilar per què hi han un parell de bifurcacions pel camí que ens poden desorientar.
Al fons a l'esquerra tenim el cim del Talló, hem d'anar en aquella direcció.
Som a prop de la font de Resclusanys i encara veiem el Talló al fons.
Podríem arribar a la collada de Resclusanys, però preferim de conèixer la font del mateix nom.
Font de Resclusanys.
Font de Resclusanys.
Hem de vigilar al continuar el nostre camí per les torrenteres de Resclusanys per què ens poden desorientar. Al ser una zona baixa i amagada no tenim unes referències clares per on seguir, i la senyal del gps també es pot perdre o despistar.
Abans de la font seguiem unes marques grogues, però ara no les trobavem. Al final vam seguir un sender que passava per sobre de la font en direcció sud, i que de seguida gira 180º nord.
Un rotllo sí, però ens en vam sortir de l'embolic.
Sortim del torrent i enfilem les pendents de les "Colladiques" per anar a buscar el camí carener del Talló
Ara no trobem les marques grogues, però hi han de color verd-carbassa que menen al cimall del Talló.
Arribem a la punta cimera de la muntanya, el Talló, envoltada d'espessa vegetació.
Evidentment impossible de fer unes panoràmiques des de la fita cimera, però ja les tenim des del cim anterior.
Selfie des de la punta cimera del Talló.
La baixada la farem per un sender diferent al de pujada, però tampoc veiem la traça de cap corriol evident de baixada. Primer seguim direcció sud, per anar girant a ponent, i aviat trobem l'indici d'un sender.
Direcció sud sense trobar cap senyal de baixada, i envoltats de vegetació d'alta muntanya.
Aviat trobem el que sembla una traça de camí. L'estaca també ens confirma que per allí passa gent, però no és fiable per què pot desaparèixer amb el temps.
En aquí anem girant direcció a ponent (oest).
Ara la davallada és més dreta i vertical, però baixem sense cap problema.
La vegetació i el matollar comença a ser més espessa i variada.
També trobem fites d'orientació i el sender és més trepitjat. Molt de tant en tant veiem marques grogues.
Ja hem superat, de baixada, els "Cingles dels Bàlecs" i comencem a veure senyals d'activitat humana. En aquest cas d'activitat passada, per que ens acostem a les runes del Mas el Triadú.
El Mas el Triadú un casalot inmens i amb algunes edificacions que l'acompanyen. Ara sembla abandonat i sense cap actuació de millora per revertir la degradació que pateix dia a dia.
Al fons en la llunyanía veiem el Puig Ou.
A partir d'ara la nostra ruta serà per pista fins arribar a la camper. Portem bon horari i no necessitem d'agafar cap drecera per escurçar temps.
Una vista panoràmica des del coll del Triadú.
Teniem la intenció de visitar l'ermita de Sant Andreu de Porreres, però un cop "in situ" vam veure que estava habitada (també la casa annexa) i vam decidir de no destorbar els seus pobladors.
Sant Andreu de Porreres. La casa on viuen els nous propietaris és a la dreta i no surt en la foto.
Es veritat que les marques grogues que trobavem ens portava fins a l'ermita i continuava sender avall, com que hem canviat l'itinerari seguim per la mateixa pista forestal.
No fem cas de la creu groga de l'arbre que ens indica la direcció incorrecta.
Una llarga i arranjada pista forestal, envoltada de fagedes i rouredes, que mena a la carretera de la "Vall del Bac".
Arribem al final, amb la porta metàl·lica que vol barrar el pas als vehicles forasters.
Ja veiem la nostra camper a l'altre banda de la riera.
Una excursió curta, però molt treballada en relació a la ruta utilitzada, amb poques o cap fita, ni marques, moltes bardisses, senders desdibuixats...
També destacar que només hem vist gent als cimalls assolits (Puig Ou i Talló), durant la ruta cap excursionista.
Sortida gener del 2019
Ruta Megalítica de ROSES
Aquesta vegada visitarem les restes dels primers habitants coneguts de Roses. És tracta d'un conjunt de monuments megalítics format per diferents dòlmens, menhirs, cistes i que per la seva importancia és declarat com a "Bé Cultural d'interés Nacional". La localització de les principals restes funeràries les trobarem a prop de Roses i amb un recorregut de d'uns 2 km de longitud. Nosaltres però, sortirem de cala Montjoi, visitarem les restes megalítiques de Roses i ampliarem la sortida visitant els turons de Malaterra i Puig Alt. Una sortida que comporta una activitat d'una jornada sencera.
Mapa de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:......................... aprox. 15.50 km.
Temps:.............. 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:............................ aprox. 800 mts.
Dificultat:........................................... fàcil.
Circular:................................................. Si.
Cartografía:......... alpina_cap_de_creu_2011.
Observacions:........................ Alguns dels monuments megalítics a la part final de l'excursió, són practicament inexistens.
Baixar track de Wikiloc:
Aquesta sortida serà compartida amb més gent, amb antics amics muntanyencs que hem anat coneixent amb altres excursions anteriors a aquesta. Hem quedat a cala Montjoi, a l'hivern és un indret recollit i tranquil per trobar-nos tots. Som la Carme, Josep, Victòria, Joan, Abel, David, l'Anna i jo mateix...Andreu.
Zona d'aparcament cala Montjoi.
Al costat d'on hem aparcat agafarem un sender que ressegueix el torrent de "Rec de Montjoi".
A tres minuts de l'aparcament girem a l'esquerra per agafar un sender que segueix el torrent "Rec de la Pineda".
Enfilem camí amunt per les pendents orientals del turó "Puig del Gall". En poca estona arribem al coll d'en Fragam i ja superem els 200 de desnivell des de l'aparcament.
Al coll d'en Fràgam passa una pista forestal que enllaça Roses amb Cadaqués i també el cim del Pení.
Nosaltres anirem en direcció a Roses.
Anem per la pista forestal Roses-Cadaqués. Al fons a l'esquerra veiem la vila de Roses, i més lluny a la dreta el massis del Canigó.
També travessem algunes vinyes amb DO Empordà.
La pista forestal enllaça amb la carretera que va de Roses a cala Montjoi, cala Jóncols i Cadaqués. Nosaltres girem a la dreta en direcció a Roses.
Reprenem la marxa i a uns 500 m abandonem la carretera (Roses-Cadaqués) al primer revolt que trobem.
Pugem per un camí obrat que surt a la dreta de la carretera.
També en poca estona trobem el primer dolmen del dia, segon monument megalític.
Seguint el sender, passem per un reguitzell de murs de pedra seca que separen les finques les unes de les altres i que travessen en totes direccions les feixes o terrasses que van servir, durant centenars d'anys, per fer menys feixugues les feines del conreu de la vinya.
Powered by Wikiloc
Aquesta sortida serà compartida amb més gent, amb antics amics muntanyencs que hem anat coneixent amb altres excursions anteriors a aquesta. Hem quedat a cala Montjoi, a l'hivern és un indret recollit i tranquil per trobar-nos tots. Som la Carme, Josep, Victòria, Joan, Abel, David, l'Anna i jo mateix...Andreu.
Al costat d'on hem aparcat agafarem un sender que ressegueix el torrent de "Rec de Montjoi".
Enfilem camí amunt per les pendents orientals del turó "Puig del Gall". En poca estona arribem al coll d'en Fragam i ja superem els 200 de desnivell des de l'aparcament.
Al coll d'en Fràgam passa una pista forestal que enllaça Roses amb Cadaqués i també el cim del Pení.
Nosaltres anirem en direcció a Roses.
La pista forestal enllaça amb la carretera que va de Roses a cala Montjoi, cala Jóncols i Cadaqués. Nosaltres girem a la dreta en direcció a Roses.
En poca estona arribem al primer monument megalític.
Pedra Dreta del Mas Marès-I
Fou trobada el maig de 2005, arran d'uns treballs d'espedregament en uns terrenys destinats a plantar-hi vinya. És de gneis i les mides són: 295 cun d'alçada per 80 cm de llargada per 33 cm d'amplada. Presenta els cantells ben treballats i té forma d'estela.
Si bé no es pot assegurar del tot que es tracti d'un antic menhir prehistòric, tant la seva proximitat al dolmen de la Creu d'en Cobertella, a les coves-domen de la Riera Quarentena I i II, i a molts altres monuments megalítics de la zona (3 dòlmens i 6 menhirs) li atorguen una certa credibilitat. Així també podria correspondre a un dels 4 menhirs que l'any 1912 citava Manuel Carruzo a prop del Mas Torre del Sastre i que fa referència Joaquim Pla i Cargol en el seu llibre "Monumentos Megalíticos en Tierras Gerundeses". Per tot plegat gairebé es pot creure que es tracta d'un menhir autènic. (més informació)
Reprenem la marxa i a uns 500 m abandonem la carretera (Roses-Cadaqués) al primer revolt que trobem.
També en poca estona trobem el primer dolmen del dia, segon monument megalític.
Dolmen de la Creu d'en Cobertella
Sepulcre de corredor que es documenta per primera vegada l'any 1912. Conservat dins d'una masia d'on pren el nom, el dolmen va ser utilitzat com a corral fins a l'abandó del mas. L'any 1957 es va dura terma una campanya d'excavació i restauració del megàlit que va proporcionar informació sobre el corredor i el gran túmul que l'envoltava. La construcció del dolmen se situa entre el 3500 i 3000 anys aC, i és el monument megalític més gran de Catalunya.
(més informació)
(més informació)
Seguint el sender, passem per un reguitzell de murs de pedra seca que separen les finques les unes de les altres i que travessen en totes direccions les feixes o terrasses que van servir, durant centenars d'anys, per fer menys feixugues les feines del conreu de la vinya.
Més endavant girem a la dreta per anar a trobar un altre element representatiu de la ruta.
La pedra dreta de la Casa Cremada III
Fou trobat dempeus per l'estudiós rosinc, en Miquel Palos Padrós, l'any 2002, tot buscant espàrrecs. És de granit (ull de serp) i presenta els cantells treballats. Fa: 170 cm d'alçada, 120 cm de llargada i 66 cm d'amplada.
És molt probable que sigui un dels 4 menhirs que ja l'any 1912 en Manuel Carruzo esmentà, al costat de la Torre del Sastre, a la seva obra "Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona" i referenciat per Joaquim Pla i Cargol en el seu llibre "Monumentos Megalíticos en Tierras Gerundeses". (més informació)
Reprenem la ruta per un dels camins ramaders. Aquests camins definits per murs de pedra seca a banda i banda, creuen en línia recta el relleu del terreny, indicatiu del trànsit ramader que hi havia a la zona.
A prop trobarem algunes de les restes que porten el nom de la masia representativa del lloc on es van trobar, la Casa Cremada.
Menhir Casa Cremada II
El menhir de la Casa Cremada II és una pedra dreta de gneis en forma d'estela i de secció triangular. Té una alçada de 235 cm però se'n desconeix l'original perquè quan va ser descoberta la base estava trencada. Es tracta d'un monument prehistòric de cronologia força àmplia, entre el IV i III mil·lenni aC.
(més informació)
(més informació)
Dolmen Casa Cremada
La tipologia d'aquest megàlit és un tema dubtós, possiblement es tracta d'un sepulcre de corredor per paral·lelisme amb els dòlmens del voltant. La seva cronologia és del 3500-2500 a.C.
El sepulcre va ser descobert l'any 1972 i no ha estat mai excavat. L'estat de conservació és força dolent ja que només hi ha dues lloses dretes i la coberta ha desaparegut. (més informació)
Uns metres més enllà del camí trobem el menhir de la Casa Cremada. D'aquest monument no trobem cap referència descriptiva del mateix, ni en "situ" ni en el "buscador patrimonial" de l'ajuntament de Roses. Només tenim la prova gràfica del mateix, i el localitzarem entre el dolmen de la Casa Cremada (descripció anterior a aquesta) i l'edifici de la Casa Cremada (descripció posterior a aquesta).
Edifici de la Casa Cremada
Restes d'un antic edifici que s'han identificat com una possible església preromànica. De planta rectangular, els murs van ser fets amb pedres sense treballar provinents de l'entorn, disposades fent una espiga i lligades amb fang. Per l'amplada i la dimensió de la construcció, probablement anava coberta amb una volta, avui enrunada. (més informació)
A prop del paratge de la Casa Cremada encara hi ha per veure el menhir de la Casa Cremada núm I, però abans farem visita a unes restes bastant conservades i que són de camí, a tocar de les cases de la urbanització "Els Grecs".
Dolmen del Llit de la Generala
El dolmen del Llit de la Generala o de la Sureda d'en Faig, és un sepulcre de corredor amb cambra de tendència subcircular i passadís estret. És fet de gneis i presenta una orientació vers el nord-est tot i que el corredor, fet de murs de pedra seca, es desvia 50º ver l'oest, probablement per corregir l'orientació original de la cambra.
L'aspecte actual del dolmen és el resultat d'una campanya de reconstrucció endegada l'any 1.997. Abans de la reconstrucció la zona era ocupada per conrreus i les restes conservades del dolmen patien la pressió de les terres contingudes per la feixa de vinya, que formaven una terrassa superior. (més informació)
A pocs metres trobarem el monument megalític més occidental de tots i el que és més a prop de les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs.
Dolmen del Cap de l'Home
Conegut també amb el nom de Turó de l'Home, aquest és un dolmen de cambra trapezoïdal curta, bastida amb lloses de gneis i corredor estret, tot i que aquest darrer element ja no s'hi pot veure. Darrere la capçalera encara hi resta part del tùmul que l'envoltava, que s'estima que era d'uns 7 o 8 metres de diàmetre. Aquest entorn va ser terraplenat i el dolmen, restaurat als inicis dels anys 80. (més informació)
Per sota d'aquest últim monument, el dolmen del Cap de l'Home, trobarem la balma del Cap de l'Home. És una cavitat natural formada a partir d'una roca que sobresurt de la paret rocosa. Encarada a tramuntana, l'espai cobert que es crea dessota es va tancar amb una paret de pedra seca, probablement per guardar o aixoplugar els ramats que pasturaven per aquest paratge. (més informació)
Tornem al pla on hi ha el dolmen del Cap de l'Home i ens reagrupem amb tot el grup, uns xèrran aquí i d'altres més enllà. Entre tots destaca en Josep mirant a la llunyania.
Lluny del tot el massis del Canigó, mig nevat. Més a prop els barris de Roses.
Reprenem el camí de la ruta megalítica. Encara som al paratge de la Casa Cremada i ens acostem al Observatori de pedra seca.
Observatori de pedra seca
Les feixes, murs de finca i claperes ens parlen d'un passat pròsper, d'una terra llaurada i conreada ampliament amb vinyes i oliveres. La retirada del pedregar en aquestes terres va contribuir que es disposés de suficient material per la construcció d'aquestes edificacions que amb l'arribada de la fil·loxera quedaren majoritariament en desús.
No deixem el paratge de la Casa Cremada, i ens acostem al següent menhir.
Menhir Casa Cremada I
El menhir havia caigut sobre una paret seca, però conservava in situ els fillols o les petites pedres que el falcaven per la base. És un bloc de gneis en forma d'estela i de secció triangular, que fa uns 240 cm d'altura i 90 cm d'amplada a la base. Sobserven els caires repicat per tal d'aconseguir la forma adequada. Presenta una veta de quars que el travessa, en banderola, a la part superior de la cara est. (més informació)
Deixem ja aquesta zona de la Casa Cremada, i caminen en direcció est cap al "Pla de Gates". Abans d'arribar girem a l'esquerra per anar a trobar les coves-dolmen que habiten prop del Rec de la Cuana o Quarentena.
Al fons la badía de Roses.
Les primeres restes megalítiques les trobem a 300 així que baixem.
Les Pedres de la Quarentena
Conjunt de gravats prehistòrics sobre un aflorament de gneis situat alr marge de l'espadat amb la riera de la Quarantena, de la que prenen el nom. (més informació)
Continuem camí avall. Molt a prop trobem les restes d'una cova-dolmen.
Cova-dolmen del rec de la Quarentena I
La cova-dolmen és un tipus de sepultura megalítica que aprofita una cavitat natural com a cambra funerària i en la qual s'adapta el model constructiu dolmènic. Es a dir, es tanca la cova amb dues parets laterals de pedra seca i es construeix un corredor amb lloses de gneis i un túmul frontal. La tomba està orientada al sud-est, a la posta de sol, perpendicular a la riera de la qual pren el nom. (més informació)
Continuem camí avall, a la primera bifurcació girem a l'esquerra i pugem lleugerament. En pocs segons arribem al monument megalític.
Cova-dolmen del rec de la Quarentena II
La cova-dolmen és un tipus de tomba prehistòrica que aprofita una cavitat natural de la roca per tal de donar-hi un ús funerari.
La cova conforma la cambra del megàlit, que es tanca amb parets de pedra seca, i es completa amb un corredor fet amb lloses de pedra local que hi dóna accés. Un túmul frontal li acaba de donar aparença de dolmen. (més informació)
Deixem l'últim monument, al rec de Quarentena, i tornem pel mateix camí a la carena del Pla de Gates.
Trobem un rètol indicant la presència d'un monument megalític, la "Cista del Pla de les Gates", però no som capaços de trobar on és.
Pla de les Gates, amb el rètol de la Cista del Pla de les Gates.
Estem una estona per trobar el monument i també per gaudir de les vistes. Després reprenem la ruta, i ho fem vorejant el turó del "Pla de Gates" per la dreta.
Precioses vistes de cala Montjoi i de Cap Norfeu (en la foto superior).
Envoltem el turó per la dreta, fins arribar a una pista carenera. A tocar de la pista hi ha el monument de la "Tomba del General".
Tomba del General
Sepulcre megalític del tipus cista amb túmul format per una cambra rectangular llarga, excavada parcialment a la roca i delimitada per diverses lloses planes de pissarra, orientades seguint l'eix N-S. La coberta actual no és l'original, que probablement havia estat una gran llosa que tancava tot l'espai de la caixa. El túmul, fet de lloses de pissarra de diferents mides i terra, envoltava i cobría tota l'estructura.
Continuem la ruta per la pista fins que arribem a les parets fosques del Puig de la Malaterra, mig km caminant. A mitja paret i a la base, trobem una lleixa rocallosa ascendent equipada amb una cadena metàl·lica.
Tirem cadena amunt uns 35 m, direcció nord.
Després girem a la dreta, i continuem 20 m més.
A 20 m d'alçada trobem la Balma del Puig de la Malaterra, una cavitat força ampla (10 m), i una profunditat d'uns 6 m. Dins la balma fem un mos.
Davant la balma tenim una magnífica vista de la vall de l'Alzeda i al fons el Canigó.
Després de dinar reprenem la marxa. Nosaltres vam continuar amunt, ja sense cadenes ni una traça evident de corriol. És veritat que podiem tornar a baixar a la pista i agafar una senda més endavant, però nosaltres vam optar per continuar pujant al cimall del turó per on vam poder.
Les vistes des de dalt del Puig de Malaterra són espectaculars.
Abandonem el cim del Puig de Malaterra per la vessant oriental que baixa suaument, en direcció al següent turó que tenim a prop, el Puig Rodó.
Alguns van pujar al cim directament i d'altres vam voler visitar la balma mig obrada del Puig Rodó.
Continuem per la senda (traçada i amb marques grogues) fins a trobar-nos amb tot el grup a prop d'una collada (sense nom) entre el Puig Rodó i les Pedres Negres. Després de reagrupar-nos continuem la ruta de pujada al següent turó.
Des de que vam agafar la pista forestal al Pla de les Gates que el vent bufa en força i és un pèl molest. Ara aquí al Pedres Negres, que bufa amb ràfegues violentes i que algú de nosaltres a voltejat pel terre, ens hem de protegir com podem.
Ara anem acompanyats amb aquest vent tramuntanenc que ens vol fer la gitza i ja no parem a trobar cap resta megalític. Si que veiem rètols informatius de monuments megalítics, però ni rastre de pedres, igual que a la cista Pla de les Gates.
A la dreta podem veure el cimall de el Pení i la antena de comunicacions militar.
Continuem caranejant en direcció a llevant (est) fins a trobar la següent pista que ens portarà directament a cala Montjoi.
Arribem al coll de les Forques, punt on es creuaven els antics camins de bast que menaven de Roses a Cadaqués i el que connectava amb la península de Norfeu.
Abans de seguir en direcció a Montjoi, fem una visita a un antic antiaéri de la zona. També voliem trobar unes restes megalíticas, però no vam veure res de res.
Antic antiaèri.
Mentres baixem per la pista en direcció a Montjoi i Norfeu, fem alguna ràpida visita a restes megalítics que trobem.
Al fons esquerra de la imatge hi han les restes de "Sant Basili de Pení", un església rural visigòtica.
Restes del Mas Seniqueda.
L'excursió està a punt d'acabar. En un punt determinat de la pista, a prop del Mas Seniqueda, haruem de girar a dreta per agafar una segona pista (un pèl malmèssa) que davalla a cala Montjoi.
De baixada veiem cala Montjoi, i alguns de nosaltres veu on tenim els cotxes.
Fí de la crònica-resenya.
Una refrescadeta a la platja de Montjoi?
Sortida gener del 2019
Entrades més vistes
-
Aquest bosc (curiosament situat en el terme municipal de la Roca del Vallès) és conegut en el món de l'ocult i l'esoterísme. Cli... -
Nova ruta de fonts, aquest cop al massis del Montseny i més concretament al terme municipal de Viladrau. La diferència amb la ruta de fonts... -
Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei, així com una curta, desconeguda i exigent ca... -
Aquesta vegada farem una matinal a la Muntanya de Montserrat per les canals, corriols i agulles de les zones obagues dels Ecos i la nord d... -
Aquesta cinglera la trobarem a llevant de la riera de Sant Aniol, a l'alçada del pont Valentí i l'hostal de Ca la Bruta. La mateixa... -
Vista de la Cresta d'Engorgs baixant del Puipedrós. Els cims de la Cresta d'Engorgs El sentit habitual en fer la Crest... -
.gif)
Pujada al Puigsacalm i Puig dels Llops des del poble de Joanetes, amb pujada per la Canal Fosca (i els anomenats Ganxos Nous) i ... -
La Cresta dels Colells, potser més conegut com el Circ dels Colells, la trobem a tocar del Circ dels Pessons. És una cresta molt sencilla, ... -
La senda de Turieto és l'antic camí que conectava el poble de Torla amb les Bordes i les pastures d'Ordesa. Ara és una agradable i ... -
Aquesta font la trobarem per sobre del mas de Can Blanc i per sota de la de Can Genís. Encara avui hi han les canals obrades que abans port...
Fotos Pirineuss
-
-
Tàrrega a la Roca dels Arcs - La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una esc...
Fa 10 hores -
2024/04/08 Refugio Turtmannhütte (2519m) - Cabane de Tracuit (3256m) - *Introducción* Ayer llegamos al refugio Turtmannhutte https://igertu.blogspot.com/2024/05/20240407-saint-luc-val-danniviers.html dónde tras una opulenta c...Fa 11 hores
-
La Galera- Castelló de la Plana. - *Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II. * *Altimetria del dia d'avui.* Aquest cap de setmana hem estat amb la Teresa per les terr...
Fa 1 dia -
Bores del Borró - [image: Bores del Borró] Les Bores del Borró és un sistema subterrani, un conjunt de galeries que travessen un terreny de guixos sota un bosc humit. Algun...
Fa 2 dies -
Breve actualización METEO FINDE 26-27-28 ABRIL Enviada hoy viernes por la mañana: Viernes gris, lluvias PM Pirineos. Sábado muy lluvioso en Huesca y Pirineos. Más seco en Zgza y valle del Ebro. Domingo pequeña ventana matinal posible en el Pirineo. Zgza nuboso pero seco Temp suaves, sin calor. - *Breve actualización METEO FINDE 26-27-28 ABRIL Enviada hoy viernes por la mañana: Viernes gris, lluvias PM Pirineos. Sábado muy lluvioso en Huesca y Pir...Fa 3 dies
-
ELS ESGAVELLATS. - *Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres de d...
Fa 4 dies -
DE URDÓN A TRESVISO POR EL JORÁO - *URDÓN - CANAL DE SAÚ - LAS BALLESTUCAS - CANAL DE TRASDELJORÁU - EL JORÁU - SENDA DEL PICAYO - TRESVISO - SENDERO LA PEÑA - URDÓN* [image: Link de ...
Fa 6 dies -
Maladeta i Tuca d'Alba des del refugi de la Reclusa 19-21 d'abril de 2024 - Teníem una reserva a la Renclusa pel mes de febrer però va coincidir amb un capde de mala meteo i ho vam postposar al passat cap de setmana, que ha fet ...
Fa 6 dies -
Feniás ... casi - Subida al Feniás desde el Balneario de Panticosa. Empieza a escasear la nieve, poniendo los esquís poco más arriba de la Mallata Baja: https://www.komandok...Fa 1 setmana
-
Rasos de Peguera. Silencio Blanco. - Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente no es una est...
Fa 1 mes -
-
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra. - VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment) Mallorca tan...Fa 4 mesos
-
¡Hola, mundo! - Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡luego empieza a escribir! L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...Fa 5 mesos
-
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA - Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo tintes inv...
Fa 5 mesos -
Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124) - Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig...
Fa 5 mesos -
EL SOSTRE DE SANT DIMES O DEL MONESTIR - La via que ja no podrem fer... - Fa uns cinc anys, el 2018, vaig tancar, provisionalmente, aquest Bloc. Crisi existencial ? Ausencia d'arguments, de continguts ? Ves a saber... Ho vaig f...
Fa 6 mesos -
Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m. - Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominènci...
Fa 6 mesos -
PICA D´ESTATS DESDE EL APARCAMIENTO DE LA MOLINASSA - Ascensión a la *Pica d´Estats* desde el aparcamiento de *La Molinassa *en compañía de *Ainhoa*, *Ana*, *Mari Carmen* y *Jon*, vivaqueando en el *Estany ...
Fa 7 mesos -
Informació d’aquest Blog - Des de 2014 aquest blog ha anat publicant diverses informacions al voltant de les fonts naturals i de la natura amb un article cada dia. Han estat moltes e...Fa 7 mesos
-
Bon Any Nou 2023! - *"La mala notícia és que **el temps passa volant, *la bona notícia és que tu ets el pilot." Michael Altshuler *Aquest any de ...
Fa 1 any -
PIC ESTANY FAURÍ (2.702m) - PIC DE LANÓS (2.660m) - PIC DE MADIDES (2.663m) a la Reserva Nacional d'Orlú - Alçada mínima:1.729m Alçada màxima: 2.702m Distància: 29,3 km Temps empleat: 10h54m (sense aturades) Desnivell + : 1.802m Desnivell - : 1.802m P...
Fa 1 any -
Belonseiche (2.297 m.) y Torullas (2.257 m.) desde Astún - Tramo de arista entre Belonseiche y Torullas - Desnivel + acumulado: 580 m. - Distancia recorrida: 5,5 km. - Tiempo total estimado: 2 a 3 ho...Fa 2 anys
-
Serra de la Sala - Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de 2022 Ca...Fa 2 anys
-
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia - L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant Llore...
Fa 2 anys -
Tresmiles Sur Occidentales de Sierra Nevada (septiembre 2021) - Cambiamos de escenario tresmilero y nos vamos con Merlí unos mil kilómetros más al sur,a Sierra Nevada! He tenido que buscar bastante info por la red pa...
Fa 2 anys -
Llarg parèntesi - Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits, pens...Fa 2 anys
-
Cases de l'Aigua de la Trinitat - Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av. Meridiana. ...
Fa 3 anys -
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià) - *Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700* *Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Fa 3 anys -
Montaña y COVID-19. Opinión personal. - Buenas tardes queridos lectores. Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...Fa 3 anys
-
Les tombes més famoses o curioses - Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu perdre findagrave. És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...Fa 4 anys
-
Marató Vall de Bianya 2019 - Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els faig e...
Fa 5 anys -
“Path to Everest”: Summits of My Life arriba al final - Barcelona, 14/02/2018- El projecte Summits of My Life de Kilian Jornet arriba al seu final amb la publicació del documental “Path to Everest”. Aquest dimec...Fa 6 anys
-
AL MEU COMPANY - AL MEU COMPANY Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...Fa 6 anys
-
Fi - Bé, tot comença, tot acaba. Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests 10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
Fa 6 anys -
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste - Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y una aproximación a consi...
Fa 7 anys -
Qué Piolet elegir en 8 preguntas - [image: Subida a Monte Perdido con Nieve hacia escupidera]Fa 7 anys
-
-
-
Emissió 41: El tancament sense permís de 2 coves desferma una molt forta polèmica a Sant Llorenç - Guies de l'Emissió: *Àngel Miño, Hilari Moreno, Eduard Vives, Miquel Nebot, Gemma Pirla, Salvador Vives, Narcis Serrat i Quim Solbas* Tuiteja *També h...
Fa 9 anys -
-
FINAL D'UNA ETAPA - Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment de deixar aqu...Fa 11 anys
-
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa - Subida a Monte Perdido desde Góriz Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz Faja de las Flores Todas estas fotos y gigapans son de ...Fa 12 anys
-
-
-
-
-
Text
Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@
16 / setembre / 2010 by PiK@
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
