Última sortida de l'any amb els nostres amics Carme i Josep. Aquesta vegada coronarem el cim de "el Ferran" des de la població d'Oix. L'any 1972, l'antic municipi d'Oix s'annexionà al de Montagut. L'any 2002, el nom del municipi va passar a ser Montagut i Oix, recollint els noms dels dos pobles que el formen. Montagut i Oix és segons Joaquim Danés i Torras "el cor de la Garrotxa".
Mapa de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:..................................................................... aprox. 15 km.
Temps:.......................................................... 7 hores amb moltes parades.
Observacions:......................................................... En aquesta excursió vam equivocar-nos al travessar la riera d'Escales a l'anada. En comptes de fer-ho pel pont metàl·lic que hi ha, vam travessar-la en un punt més amunt i en zona adequada poc perillosa. La resta és caminar, pujar o baixar...sense dificultat.
Actualment hi ha un aparcament abans d'entrar al poble, i és allà on deixem la furgo camper.
Caminen en direcció a llevant per la ctra. GIV 5221, la mateixa que porta al poble de Beget. A un km, aprox, trobarem una bifurcació a mà dreta que mena a "Hortmoier" i passa el PR 186.
En poca estona trobarem "Can Pei", una casa de turisme rural, i més enllà contactarem amb la riera d'Oix que ens acompanyarà una bona estona.
Al final del pont trencat ja veiem un rètol informatiu que ens indica la direcció que hem d'agafar. Si continuem per la pista (PR 186) entrarem dins la "Vall d'Hortmoier" i trobarem l'ermita de "Sant Miquel d'Hortmoier". Nosaltres, però, agafarem un corriol mig amagat que baixa a la riera d'Oix.
A la dreta del pal informatiu trobarem el sender que hem d'agafar. Atenció a una bifurcació que trobarem uns metres més endins de l'arbreda, és una bifurcació que si no vigilem passarem de llarg. Els dos senders (foto inferior) porten a la collada de "el Puig", el de la dreta travessa la riera per un pont metàl·lic, i el de l'esquerra hem de travessar-la a "pèl". El que hem d'agafar és el de la dreta, més segur, però nosaltres vam prendre el de l'esquerra per distracció.
En el track d'aquesta excursió si que possa la direcció correcta, el de la dreta.
El sender es perd a l'entrar a la llera de la riera, si ens hi fixem una mica podrem trobar la continuació a l'altre banda de la riera i que coincideix amb el punt més amable per travessar-la.
No és un sender extremadament fressat, però si evident. Colladeta de "el Puig". En aquí continuarem en la direcció que mena al santuari "Mare de Déu d'Escales". Aquest també serà el punt (el Puig) de retrobament a la tornada de l'excursió.
Colladeta de "el Puig". En poca estona arribem al temple romànic de Mare de Déu d'Escales. El 1984 s'acaben unes obres de restauració, encara que a dia d'avui sembla un pèl abandonada.
Porta de l'església.
A la part superior de l'església trobarem una habitació gran i que serveix com a refugi lliure.
Aquell dia de visita el refugi semblava ocupat.
A la dreta de l'església hi ha un corriol que mena a la font d'Escales.
Camí que ens apropa a la font.
La font la trobem a prop del santuari. El seu aspecte, però, deixa molt que desitjar com a font.
Fem les visites i fotos de rigor i continuem camí amunt. El sender és molt evident i fressat, el problema és que trobarem algunes dreceres i bifurcacions de pujada que ens poden desorientar. Nosaltres vam seguir les ziga zagues que marcava el mapa del gps, i tot i així ens vam equivocar en el últim revolt (haviem de seguir nord en comptes de sud).
Tot amunt, fent ziga zagues.
Per sort vam rectificar en el últim moment, en comptes de continuar pel camí més evident, vam girar a l'esquerra (direcció sud, cap a la collada de "Terres").
El camí on hi ha marcada la creu també mena al coll de Terres, però és més llarg.
Arribem a l'emboscat coll de Terres. Des d'aquest coll, a part d'anar a Oix i al cimall del Ferran, també podem acostar-nos a Sadernes pel "Grau Sadidorta". Atenció, però, que al ser una zona molt espessa de vegetació, és dificil de trobar el corriol o sender d'accés al Grau.
Bebem una mica i cap amunt.
Ara farem un flanqueix en direcció est, per acabar atacant el cim en direcció oest. Només trigarem poc més de 35 min per superar uns 230 mts de desnivell, encara que ens sembli que se'ns fa més llarg.
Aproximadament a l'una del migdia arribem al cim del Ferran. Després de fer-nos les fotos de cim, parem per fer un mos i xerrar tranquilament.
Cara est del cim.
Cara oest del cim.
Vistes Panoràmiques
Després de dinar fem una mirada a les vistes que tenim des del cim. Des del Ferran només podem contemplar panoràmiques en direcció nord i oest, ja que en direcció sud i est és impossible per la densitat de vegetació que hi ha envoltant la punta cimera del Ferran (arbreda i matollar divers). De dreta a esquerra veiem: Els cims de l'Alta Garrotxa que limiten amb la frontera francesa (Comanegra, Puig Ferriol), i més allunyats els cims més orientals d'Ulldeter (Costabona, Roca Colom...), també limiten amb França.
En la foto inferior trobem una basta panoràmica de les muntanyes de l'Alt Ripollès. Primer els de la Vall d'Ulldeter (Bastiments, Gra de Fajol...) que limiten amb França, després els de la vall del Freser (Borregues, Balandrau, Cerverís...) localitzats plenament en territori català.
I finalment les muntanyes de Núria, amb el Puigmal que treu el cap tímidament (també limita amb França).
Més a l'esquerra localitzarem les muntanyes més properes a nosaltres com és la serra de Bestracà (Alta Garrotxa), El Talló i Puig Ou que limiten amb la comarca del Ripollés i els més allunyats com el Puig Estela i Serra Cavallera que separan la vall de Camprodón de la vall de Ribes.
Amb bon horari sobre el previst iniciem la baixada del cim en direcció nord, per anar a trobar el coll de Talaixà. comentar que davallarem per un corriol molt dret, i en alguns trams un pèl exigents.
En un punt concret trobem aquest cable instal·lat com a passamà, per ajudar a les desgrimpades (o grimpades). En pocs més de vint minuts ja som a baix, al coll de Talaixà.
En pocs més de vint minuts ja som a baix, al coll de Talaixà.
Què és Talaixà
El coll de Talaixà, que comunica la vall d'Hormoier amb la de Sant Aniol d'Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. També és un petit nucli de població pertanyent al terme municipal de Montagut i Oix. L'any 1918 a la zona hi habitaven prop de 130 persones, arribant als 10 habitants el 2009. Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà. A finals del segle XX l'església presentava un estat ruinós i deplorable, no va ser fins el 2009 que s'inicià la primera fase de rehabilitació i consolidació del temple, i va finalitzar al desembre de 2011. També trobarem edificacions com la "Casilla", on hi havia la caserna dels carrabiners, o la "Canova", que es convertí en hostal donada l'afluència de viatgers de l'època.
Pels vols dels anys setanta, la darrera edificació habitada: La Masò, fou abandonada i la zona va passar a ser un lloc visitat per ramaders, caçadors i excursionistes. No és fins als anys 80 que la zona passa a ser recolonitzada per hippies i neorurals. Apareix llavors un personatge peculiar, conegut com en "Rodri". Ell es va establir i acondicionar les ruinoses edificacions de Talaixà i va lluitar per que la zona no sigues un vedat particular per especular amb els camins, finques i espais públics. El 26 de desembre del 2000 en "Rodri" va morir als 86 anys degut a una malaltia. El 2011 va finalitzar també la reconstrucció de la "Canova", on habitava en "Rodri",reconvertint-la en un refuig de muntanya. D'altra banda, el grup de "Els Amics de Talaixà contruiexen el refugi lliure de "Can Torner.
Aquesta vegada no visitem cap racó de Talaixà i emprenem la nostra marxa de baixada. Primer ens adrecem al sender que davalla en direcció a la vall d'Hortmoier i per on transcorre el GR 11, però de seguida abandonem aquest fressat camí i baixem pel corriol que s'allarga pel costat del "torrent Vaquer".
Aquest corriol és poc utilitzat i ens pot semblar perdedor al principi, però no ens costa gens ni mica d'orientar-nos correctament.
El camí és poc trepitjat i fressat, però es fa evident.
També ens ajuda el trobar fites disperses, i alguna senyal vermella pintada arreu.
Una vegada som a prop de la riera de Beget, enllacem amb un sender més evident i fressat que ens portarà al coll "el Puig" (que ja coneixem del matí).
Transitant pel "Grau d'Escales".
Al coll el Puig no baixem pel sender que hem agafat al matí, sinó que ens dirigim (segons la senyal del pal indicador) cap al "pont Romà".
No sabem quin "pont Romà" es refereix la senyal, però si que trobem un pont metàl·lic mig fet malvé (suposem que per crescudes del riu).
Passat el pont metàl·lic enllacem amb la pista del matí (Oix-Hortmoier) a prop del "pont Trencat", i continuem en direcció a la població d'Oix on tenim els cotxes.
Per celebrar el retorn fem unes birres a l'hostal de la Rovira (Habitacions: 972 294 347. Restaurant: 972 294 400), us deixo el telèfon per qui vulgui contactar amb ells (per allotjar-se, sopar...)
Una petita história en les nostres sortides a muntanya:
"Estàvem fent una ruta des de la Vall de Núria. Vam pujar fins al Coll de Noucreus, i des d'allà ens vam encaminar fins a sota la Fossa del Gegant. Vam acampar al costat de l'Estany Negre.
El dia era realment perfecte i res feia pensar que la cosa canviaria. Com diu el pastor "si no canvia, no farà res". Després de muntar la tenda de campanya, recordo que em vaig quedar embadalit mirant un ramat de vaques; aquella pausa, aquella parsimònia, aquella pau...
De sobte, les vaques van començar a baixar. Totes a l'hora, a un ritme estranyament ràpid.
A mi no em va fer bona espina tot allò. Però què havíem de fer? Treure la tenda, i fer tres hores més de caminada de tornada a Núria? Doncs segurament aquella hagués estat la millor de les decisions. Però no, allà ens vam quedar.
Passat una horeta, aproximadament, de la fugida de les vaques va començar a baixar un núvol espès i no de gaire bon color. Passada mitja hora més, el diluvi universal va caure sobre la nostra tenda de campanya. Però no només aigua: Pedra, llamps i uns trons que no he tornat a sentir en tota la meva vida. Quina manera de retronar, quina manera de fer moure la nostra tenda com un simpre joguet. I, com era d'esperar, la ment, sempre fent de les seves creant un munt d'històries catastròfiques amb els pitjors dels resultats."
E.C.V.
BON ANY!
Diu el refranyer del muntanyenc... "El primer síntoma que estem matant els nostres somnis, és la manca de temps".
Aquesta excursió és indicada principalment a l'estiu, quan la calor apreta i la possibilitat de refresescar-nos en gorgs i corrents de riu és molt apreciada i possible de fer. El recorregut s'allarga per tota la riba de la riera de Sant Aniol; sortim de Sadernes, visitem Sant Aniol d'Aguja i acabem al salt d'aigua del Brull. És una sortida d'uns 6 o 7 km de distància i de 400 mts de desnivell (anada), amb moltes estones d'ombra i en constant contacta amb l'aigua. Aparquem la fugoneta camper en una zona habilitada com a pàrquing, un gran descampat de dos o tres nivells.
Ruta de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 15.50 km.
Temps:.......................................................... 7 hores amb moltes parades.
Observacions:......................................................... Aquesta sortida la fem una mica més completa utilitzant el camí del "Salt de la Núvia" com a retorn. Atenció: en casos de pluja o crescudes de riu, és preferible d'utilitzar aquest camí per no trobar-nos sorpreses d'última hora.
Aparquem la fugoneta camper en una zona habilitada per a l'ocasió, un gran descampat a dos o tres nivells, al veïnat de Sadernes. També hi ha la possibilitat de deixar el vehicle ens zones acondicionades com a pàrquings (cuatre zones), als vorals de la pista forestal de Sant Aniol, però és un accés regulat i restringit pel Consorci Alta Garrotxa.
Pàrquing de Sadernes: a l'estiu és molt utilitzat per excursionistes, escaladors i família en general. Descendirem a la pista de Sant Aniol per unes escales directament des del pàrquing, i seguirem sempre les marques taronges i verdes, i també les grogues d'Itinerànnia.
Pont del Pas dels Aures.
En la foto superior veiem algunes de les zones habilitades per aparcar el vehicle. Aixó és possible en temporada baixa, amb poca afluència de gent.
Hi han cuatre zones d'aparcament. Pasada l'última zona d'aparcament, trobem aquesta bifurcació de pistes (foto inferior). A l'esquerra mena a Sant Aniol d'Aguja (tancada a la circulació de vehicles) i a la dreta porta a Sant Feliu del Riu (oberta a la circulació de vehicles).
En algun tram la pista travessa el riu, i es col·loca paral·lela a l'esquerra de la seva riba. En arribar a prop de la finca de la Muntada, tornem a travessar la riera i abandonem la pista forestal.
A partir d'ara caminarem per un sender ombrívol i envoltat d'arbres de rivera. En poca estona arribarem a la renclosa de Gomarell, nosaltres seguirem pel seu marge dret i paral·lel a la riera de Sant Aniol.
Renclosa el Gomarell. Seguim el camí paral·lels a la riera. Mentres caminem veiem i gaudim de boníques imatges del riu: caigudes d'aigua, ràpids, gorgs... d'una netedat evident, si siguéssim a l'estiu ens vindrien ganes d'una capbussada.
En arribar a la zona del "Goleró" hem de tornar a creuar les aigües per uns blocs de formigó, ja col·locats per servir de "pont".
Fa uns anys en aquí hi havia un pont de fusta que penjava sobre els ràpids del riu. Ara ja no hi ha rastre d'aquest pont, una forta llevantada va arrasar-lo completament.
Més amunt trobem una última cruïlla abans de Sant Aniol.
En aquí podem seguir recta, que aniriem al coll del "Principi" per pujar al "Puig del Bassegoda", o girariem a l'esquerra per dirigir-nos a Sant Aniol d'Aguja i Salt del Brull.
Girem a l'esquerra.
En aquesta ruta trobarem moltes senyals verticals, què ens farà la sortida més tranquila.
Segons el rètol, en 15 min som a l'ermita.
El sender continúa sent molt evident i fressat. En aquí, però, ens acompanyen les senyals blanc/vermell del GR 11.
El GR 11 ve del Coll de Principi, passa per Sant Aniol, i finalment senfila sender amunt fins a "Talaixà".
El pont de Sant Aniol ens dóna la benvinguda.
Sant Aniol d'Aguja
Un indret ressenyable, interessant i recomenable de visitar és el conjunt històric de Sant Julià d'Aguja. Un indret amb un passat remercable i on actualment hi ha un ambiciós projecte per restaurar el Mas de "Cal Sastre", antiga rectória i refugi.
Inclós hi ha una web que dóna suport a la rehabilitació aquest antic refugi.
En una visita que vam fer l'any 2015 encara havien de bastir la taulada del refugi, i les obres eren molt evidents.
A dia d'avui les millores són molt evidents i engrescadores.
En la fotografia inferior (foto actual de 2018) veiem l'edifici del refugi sense les bastides d'obra.
Una inscripció (foto superior) de l'Any que es va cobrir la teulada de l'edifici.
Encara és d'hora per dinar, així que enfilem el sender que mena al Gorg Fosc i al Salt del Brull. L'Anna no coneix el salt i jo ja fa molt de temps que no el visito, ja ni m'en recordo de com és.
A baix d'aquest pedregam hi ha el Gorg Fosc, nosaltres però continuem en direcció al salt d'aigua.
Veiem el Gorg Fosc a uns 15 mts per sota nostre, no el visitem. Ara el camí continúa per la llera del riu, si baixés més aigua sería complicat de seguir.
Arribem a una terrassa pedregosa, amb una zona més exigent i delicada de superar. Recordo que fa molts anys em vaig quedar en aquesta zona, i vaig contemplar el salt des d'aquí.
Al fons de la foto (superior) veiem parcialment el Salt del Brull.
Val molt la pena de superar l'últim escull, ens ha deixat una bona impressió tot plegat.
Ja és hora de fer un mos, i decidim de tornar a Sant Aniol per fer parada i dinar. Tant al Salt del Brull, com al Gorg Fosc, trobem que ressona molt la força de l'aigua i no ens convida a la tranquilitat.
Desfem el camí d'anada.
La imatge que teníem del refugi, des de la font de Sant Aniol, on dinavem.
Després d'un ràpid dinar, i una curta visita a l'interior del refugi (vam ser convidats per un responsable de les obres de la casa) santornemi cap a Sadernes.
No ho fem pel camí d'anada, sino que enfilem la senda de "el Salt de la Núvia", un retorn alternatiu.
Per la senda trobarem marques del GR 11, un PR Local i l'itinerari de Itinerànnia.
També trobarem un parell de curtes tarteres.
Abans del "Mal Pas de la Quera", o "Salt de la Núvia", trobarem un cable metàl·lic que fa de passamà i així superar el camí amb seguretat. Em sembla que l'anomenen el "Pas del Capellà", però no és segur.
Aquest cable de vida no l'he vist en altes sortides, sembla nou.
Un metres més enllà del Pas de la Núvia (hi ha una pedra amb una creu i una data gravada a sobre), trobarem una bifurcació. Seguint amunt anem a Talaixà, si girem a l'esquerra baixem al Mas de la Muntada.
Davallem direcció la Muntada i Sadernes.
Una altra curta tartera a superar.
Davallem la senda entre l'arbreda d'alzines, fins arribar a la renclosa de "El Gomarell" i l'embocadura del torrent el "Clot de Talaixà. En aquí continuem la senda girant a la dreta.
En blau (foto superior) el camí que hem fet de pujada al matí, i en vermell el que fem ara de baixada.
De baixada haurem de travessar la pista que mena al Mas de la Quera.
A partir de la renclosa del Gomarell tornem anar paral·lels a la riera de Sant Aniol. Superada la finca de la Muntada agafem un corriol a mà dreta (fitat i fressat), que ens allunya un pèl de la pista d'anada.
A l'esquerra la pista que hem fet al matí de pujada. El sender mena directament al "Pont de Valentí" i a l'hostal de "Ca la Bruta".
El sender no és pla, com la pista, a estones s'enfila amunt i baixa després. En poca estona, però, arribem al pont de Valentí i a l'hostal de Ca la Bruta.
El pont medieval de Valentí, totalment conservat.
Al costat del pont trobarem l'antic hostal de "Ca la Bruta", totalment reformat.
Després del pont de Valentí enllacem amb la pista forestal de Sant Aniol i que hem utilitzat al matí d'anada. Un parell de quilòmetres més i arribem a l'aparcament de Sadernes.
Avui coneixerem: La Font de l’Església de Gironella
-
La Font de l’Església esta a prop de l’església de Gironella. És molt
senzilla, d’un roc no massa gran i al centre hi ha una aixeta antiga de
polsador. L’a...
Lyngen, el paradís somiat
-
9 Dies seguits fent activitat amb la majoria de dies amb sol a Noruega, no
és gaire corrent. Potser és el canvi climàtic, o potser és la sort…. Algú
va ...
Cueva de los Pilares, Cerro Morrón
-
Bonita vuelta circular, visitando la muy curiosa Cueva de los Pilares.
Circular desde la Central Eléctrica de Morana (Añón del Moncayo) con subida
por el b...
Tàrrega a la Roca dels Arcs
-
La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que
aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una
esc...
Castelló de la Plana- La Galera per la costa.
-
*Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.*
*Altimetria del dia d'avui.*
Abans de les nou del matí ja estem preparats a la Platja de...
Bores del Borró
-
[image: Bores del Borró]
Les Bores del Borró és un sistema subterrani, un conjunt de galeries que
travessen un terreny de guixos sota un bosc humit. Algun...
ELS ESGAVELLATS.
-
*Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer
un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres
de d...
DE URDÓN A TRESVISO POR EL JORÁO
-
*URDÓN - CANAL DE SAÚ - LAS BALLESTUCAS - CANAL DE TRASDELJORÁU - EL JORÁU
- SENDA DEL PICAYO - TRESVISO - SENDERO LA PEÑA - URDÓN*
[image: Link de ...
Rasos de Peguera. Silencio Blanco.
-
Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una
estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente
no es una est...
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra.
-
VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja
tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment)
Mallorca tan...
¡Hola, mundo!
-
Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala,
¡luego empieza a escribir!
L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA
-
Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos
disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo
tintes inv...
Serra de la Sala
-
Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km
Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de
2022 Ca...
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia
-
L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem
com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant
Llore...
Llarg parèntesi
-
Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense
publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits,
pens...
Cases de l'Aigua de la Trinitat
-
Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de
la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av.
Meridiana.
...
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià)
-
*Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700*
*Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Montaña y COVID-19. Opinión personal.
-
Buenas tardes queridos lectores.
Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están
tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...
Les tombes més famoses o curioses
-
Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu
perdre findagrave.
És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...
Marató Vall de Bianya 2019
-
Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat
que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els
faig e...
AL MEU COMPANY
-
AL MEU COMPANY
Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els
pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...
IBÓN DE BUCUESA
-
IBÓN DE BUCUESA
Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el
Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...
Fi
-
Bé, tot comença, tot acaba.
Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests
10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste
-
Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con
dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y
una aproximación a consi...
FINAL D'UNA ETAPA
-
Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog
d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment
de deixar aqu...
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa
-
Subida a Monte Perdido desde Góriz
Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz
Faja de las Flores
Todas estas fotos y gigapans son de ...
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
Pel·licula
"127 horas"
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.
Última sortida de l'any amb els nostres amics Carme i Josep. Aquesta vegada coronarem el cim de "el Ferran" des de la població d'Oix. L'any 1972, l'antic municipi d'Oix s'annexionà al de Montagut. L'any 2002, el nom del municipi va passar a ser Montagut i Oix, recollint els noms dels dos pobles que el formen. Montagut i Oix és segons Joaquim Danés i Torras "el cor de la Garrotxa".
El coll de Talaixà, que comunica la vall d'Hormoier amb la de Sant Aniol d'Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. També és un petit nucli de població pertanyent al terme municipal de Montagut i Oix. L'any 1918 a la zona hi habitaven prop de 130 persones, arribant als 10 habitants el 2009. 
