Fa 9 hores
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turó de l'Home. Mostrar tots els missatges
Turó de l'Home i les Agudes
Sortida circular i sencilla per coronar els pics del Turó de l'Home i les Agudes des de la font de Passavets.
No hi han zones d'especial atenció ..potser la sencilla i inocent desgrimpada del pic Sacarbassa.
Mapa de la sortida.
Som la Carme, l'Anna, en Josep, l'Albert i un servidor ...l'Andreu que sortim de l'aparcament que hi ha a prop de la font i enfilem el camí de pujada al Turó de l'Home.
La primera parada la font de Passavets per provehir-nos d'aigua.
Font de Passavets.
Seguint el camí, i al costat de la font, trobarem una bifurcació important: a l'esquerra direcció Turó de l'Home i a la dreta a les Agudes.
Nosaltres pujarem per l'esquerra i baixarem pel de la dreta.
Entre rouredes i alzinars anem enfilant el evident i senyalitzat camí ...sempre seguirem les senyals que ens indiquen el "Turó de l'Home"
Així que sortim de la protecció de l'arbreda ja podem visualitzar el nostre primer objectiu.
Ja tenim a vista el Turó de l'Home ...al fons i al mig!
Fa temps que hom podia circular per la carretera que puja al Turó de l'Home.
S'utilitzava, principalment, per donar servei a la Base Militar de Transimissions del Puig Sesolles (al Costat del Turó de l'Home)
L'any 1999 van començar les feines per enderrocar les instal·lacions i substituir-les per una petita edificació automatitzada sense presència de personal militar.
Avui dia no es pot circular, fins i tot el Refugi Observatori del Turó de l'Home ha deixat de funcionar i de ser habitat.
Fa temps, recordo, que el seu "responsable" registrava les dades dels aparells metereològics i també venia begudes als excursionistes que pujaven al Turó de l'Home ...en cotxe!
Coll Pregon.
En el centre de la imatge el Turó de l'Home, les Agudes al fons a la dreta.
També han vallat la zona que abans totohom passava per remuntar els últims metres de l'ascensió.
Ara una pista envolta el cim i ajuda a no degradar la zona.
Abans d'assolir el cim visitem el petit refugi
Cim del Turó de l'Home i el seu Vèrtex Geodèsic.
Fem un petit mos, una foto colectiva de cim i continuem amb els següent objectiu ...primer farem el "Sacarbassa" i després les "Agudes".
Del Turó de l'Home davallem cap al coll de Sesbasses.
A les proximitats del Coll de Sesbasses trobarem la senda GR 5.2 que ens acostarà als següents cims ...nosaltres, però, anirem per la Carena/Cresta.
La Carena/Cresta és tant sencilla de fer com el GR 5.2.
Com deia en la carena/cresta no trobarem cap dificultat, no més "planejar" tranquilament contemplant el paisatge.
Arribem a un collet i en lloc de seguir la senda GR 5.2 en direcció a les Agudes, enfilem un corriol que ens portarà al desconegut Sacarbassa.
Les Agudes a l'esquerra i el Sacarbassa a la dreta.
Arribem al cim ..dues fotos i endavant!
Una "selfie" des del cim de Sacarbassa.
Continuant endavant ningú trobava el "camí" de baixada.
Al final vam baixar a la "Brava".
Seqüència de imatges al desgrimpar.
Després d'aquesta petita pujada d'adrenalina ens "enxufem" al GR 5.2 direcció a l'últim cim.
Collada de les Agudes.
Al fons el cim de les Agudes.
Fem una foto colectiva de cim.
Cim de les Agudes.
Com a un de nosaltres ja comença a tenir gana (em sembla que a l'Albert l'hi feia "rum, rum" la panxa) no ens ho pensem molt i agafem el corriol de baixada als cotxes.
Des de la Collada de les Agudes un corriol surt en direcció a Santa Fe.
Aqui també seguirem les moltíssimes senyals que trobarem.
Els senyals posen Santa Fe (de l'ermita de Santa Fe del Montseny), on el corriol passa per la Font de Passavets i el seu petit aparcament.
Com ja he comentat anteriorment el "grup boletaire" aprofitava per buscar aquests petits tresors ...l'Anna era la "Carregadora".
Ja som a tocar de l'aparcament i una imatge curiosa de les fonts del montseny (també d'altres indrets) em crida l'atenció.
Per qui vulgui donar una ullada al Track de la Sortida:
Powered by Wikiloc
Sortida Octubre del 2014.
Em pots seguir al Facebook!
MONTseny -Integral-
La part final de l'excursió, la pujada al Matagalls, la farem envoltats de una espessa boira com la de la foto de la dreta.
Deixarem el cotxe al Coll de Sant Marçal i ens acostarem a la zona del Puig on esmorçarem.
A partir d'aquí començarem la gravació del Track.
 |
| el Puig |
Per camins, corriols i tarteres (GR 5.2) ens enfilarem per anar a buscar el Coll de les Agudes.
Una mirada enrera amb el Matagalls ben lluny.
.JPG)
Arribem al Coll d'Agudes i d'aquí fins el primer cim del dia.
 |
| Coll d'Agudes Espectacularitat en les vistes de cim de les Agudes! 
Per camí carener (GR 5.2) ens dirigim al segon cim del dia.
.JPG)
El Turó de l'Home ha vessar de gent.
En el Turó no més fem la foto de cim, ja que les panoràmiques son millor en el cim anterior, i per camí evident (primer pel GR 5.2 i després per corriols emboscats i finalment per pista) davallem per anar a buscar el Camping les Illes.
A prop de camping hi ha un pas un pèl problemàtic (un rètol que diu gossos perillossos), evidentment podem trobar alternativa però nosaltres vam passar. En altres blocs i la mateixa excursió, tampoc van trobar cap perill al passar!
A partir d'aquí hem de seguir les marques vermelles i alguna fita dispersa ...i sobre tot superar els 800 mts de desnivell per arribar al Matagalls ...no té pèrdua!!
Aquestes marques ens portaran al camí normal de pujada des de Sant Marçal, el GR 5.2
I pel GR 5.2 arribarem al Matagalls ...i amb molta boira!
Encara que en aquelles hores havia poca gent, aproximadament les 18:00, de segur que també tenia que ser un cim molt concorregut.
La tornada al cotxe va se pel mateix camí (GR 5.2), xerrant i prenent fotos ...com algunes d'aquesta composició.
Deixo el Track de la sortida:
|
Observatori del turó de l'Home
Observatori del turó de l'Home
Situat al punt més al del turó de l'Home
L'any 1880 l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va tenir l'idea d'instal·lar al cim del Turó de l'Home un refugi-observatori, per la qual cosa va aconseguir la cessió gratuïta del terreny al seu propietari i va engegar una subscripció pública per impulsar el projecte.
L'estiu de 1881 van començar les obres que primerament consistien en fer un desmunt de part del cim per aconseguir una petita esplanada parcialment protegida pel cim en si mateix.
L'esplanada feta amb grans dificultats per la duresa del terreny, queda finalment en uns 12 per 20 metres.
Les obres es van aturar el dia 3 de setembre de 1881, a causa de les violentes tempestes de vent, llamps i trons de final de l'estiu i per l'esgotament dels recursos econòmics, fins ara 2.885,50 ptes.
S'acorda seguir recaptant diners per el projecte i continuar les obres la temporada següent, però el cert és que fins juny de 1884 només es recullen 622,50 ptes.
Aquest recursos eren totalment insuficients per a la continuació del projecte i molt menys per la compra d'aparells i per pagar la nòmina d'un observador meteorològic.
No va ser fins uns 50 anys després, amb motiu dels Segon Any Polar Internacional, que el Servei Meteorològic de Catalunya de la Generalitat, amb l'empenta i l'entusiasme del doctor Eduard Fontseré, home irrepetible i figura il·lustre de la història de Catalunya, que el vell projecte de construcció del refugi-observatori va rebre un nou i definitiu impuls.
El nou observatori, inaugurat l'estiu de 1932, va ser una caseta de fusta, que va ser el Pavelló de Noruega de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Els primers observadors, eren uns autèntics herois i entusiastes de la meteorologia.
Vivien en una caseta de fusta, lligada amb cables d'acer a la muntanya, patint tremendes tempestes de vent, aigua, llamps i nevades que pràcticament els deixaven sepultats.
L'observador més conegut per la seva importància i llarga estada a càrrec de d'instal·lació, va ser Fernando Garcia de Castro, que va viure en aquestes condicions més de 36 anys, fins la seva jubilació.
Fernando Garcia de Castro, ens ha deixat en els seus quaderns, uns relats que posen els pels de punta, quan explica les seves vivències de fenòmens meteorològics extrems que va patir durant la seva llarga estada en aquest minúscul i fràgil refugi al cim de la muntanya.
La tardor de l'any 1952, la vella caseta de fusta, va rebre unes ventades amb proporcions d'huracà una banda que no estava protegida per la muntanya, vent de Xaloc. Diu que la casa trontollava, estremint-se els fustam de dalt a baix amb cruixits sinistres. Fernando ja estava acostumat a aquelles danses del petit xalet de muntanya, però aquella nit, la cosa ultrapassava tota situació viscuda anteriorment i impulsat pel pànic, va decidir quasi de matinada abandonar el refugi, a pesar del fortíssim vent, la foscor, els llamps i la pluja.
Tot just traspassar la porta, va sortir volant pels aires, anant a caure uns metres més avall, de cap a terra i trencant-se una mà.
Aquest accident va aconseguir engegar el projecte de construcció d'una nova caseta, l'any 1954, també de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, que reforçava molt el conjunt i donava més espai per viure amb unes mínimes comoditats.
L'onada d'aire siberià, que afectà Catalunya el hivern de 1956, fred exagerat i persistent que encara recorda, avui en dia, tothom que el va viure, va afectar molt, el nostre amic Fernado. El dia 2 de febrer, primer dia de la invasió freda, el termòmetre va baixar de sobte fins els 20 graus sota cero, ( l'anterior rècord era de 14 negatius) i la situació va durar molts dies. Es va gelar tot, les cisternes d'aigua, es van rebentar les canonades, entrava el vent gelat per totes les escletxes del fustam de les parets, la casa era impossible d'escalfar, el combustible de la calefacció es gastava per moments, diu en els seus relats que fins i tot es gelaven les ampolles de cervesa dins de la casa.
Als anys 70 es va habilitar una carretera, per la nova base dels militars i es va construir el nou refugi d'obra per l'observatori.
No és possible explicar aquí més anècdotes, de nevades i tempestes... Esperem que els visitants actuals, que poden visitar el lloc, còmodament amb els seus vehicles, per la carretera es facin a l'idea dels patiments i esforços d'aquestes persones que ho han fet possible i que puguin gaudir i sentir la mateixa il·lusió que ells, pels núvols, els vents i la grandiositat de la natura.
L'estiu de 1881 van començar les obres que primerament consistien en fer un desmunt de part del cim per aconseguir una petita esplanada parcialment protegida pel cim en si mateix.
L'esplanada feta amb grans dificultats per la duresa del terreny, queda finalment en uns 12 per 20 metres.
Les obres es van aturar el dia 3 de setembre de 1881, a causa de les violentes tempestes de vent, llamps i trons de final de l'estiu i per l'esgotament dels recursos econòmics, fins ara 2.885,50 ptes.
S'acorda seguir recaptant diners per el projecte i continuar les obres la temporada següent, però el cert és que fins juny de 1884 només es recullen 622,50 ptes.
Aquest recursos eren totalment insuficients per a la continuació del projecte i molt menys per la compra d'aparells i per pagar la nòmina d'un observador meteorològic.
No va ser fins uns 50 anys després, amb motiu dels Segon Any Polar Internacional, que el Servei Meteorològic de Catalunya de la Generalitat, amb l'empenta i l'entusiasme del doctor Eduard Fontseré, home irrepetible i figura il·lustre de la història de Catalunya, que el vell projecte de construcció del refugi-observatori va rebre un nou i definitiu impuls.
El nou observatori, inaugurat l'estiu de 1932, va ser una caseta de fusta, que va ser el Pavelló de Noruega de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Els primers observadors, eren uns autèntics herois i entusiastes de la meteorologia.
Vivien en una caseta de fusta, lligada amb cables d'acer a la muntanya, patint tremendes tempestes de vent, aigua, llamps i nevades que pràcticament els deixaven sepultats.
L'observador més conegut per la seva importància i llarga estada a càrrec de d'instal·lació, va ser Fernando Garcia de Castro, que va viure en aquestes condicions més de 36 anys, fins la seva jubilació.
Fernando Garcia de Castro, ens ha deixat en els seus quaderns, uns relats que posen els pels de punta, quan explica les seves vivències de fenòmens meteorològics extrems que va patir durant la seva llarga estada en aquest minúscul i fràgil refugi al cim de la muntanya.
La tardor de l'any 1952, la vella caseta de fusta, va rebre unes ventades amb proporcions d'huracà una banda que no estava protegida per la muntanya, vent de Xaloc. Diu que la casa trontollava, estremint-se els fustam de dalt a baix amb cruixits sinistres. Fernando ja estava acostumat a aquelles danses del petit xalet de muntanya, però aquella nit, la cosa ultrapassava tota situació viscuda anteriorment i impulsat pel pànic, va decidir quasi de matinada abandonar el refugi, a pesar del fortíssim vent, la foscor, els llamps i la pluja.
Tot just traspassar la porta, va sortir volant pels aires, anant a caure uns metres més avall, de cap a terra i trencant-se una mà.
Aquest accident va aconseguir engegar el projecte de construcció d'una nova caseta, l'any 1954, també de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, que reforçava molt el conjunt i donava més espai per viure amb unes mínimes comoditats.
L'onada d'aire siberià, que afectà Catalunya el hivern de 1956, fred exagerat i persistent que encara recorda, avui en dia, tothom que el va viure, va afectar molt, el nostre amic Fernado. El dia 2 de febrer, primer dia de la invasió freda, el termòmetre va baixar de sobte fins els 20 graus sota cero, ( l'anterior rècord era de 14 negatius) i la situació va durar molts dies. Es va gelar tot, les cisternes d'aigua, es van rebentar les canonades, entrava el vent gelat per totes les escletxes del fustam de les parets, la casa era impossible d'escalfar, el combustible de la calefacció es gastava per moments, diu en els seus relats que fins i tot es gelaven les ampolles de cervesa dins de la casa.
Als anys 70 es va habilitar una carretera, per la nova base dels militars i es va construir el nou refugi d'obra per l'observatori.
No és possible explicar aquí més anècdotes, de nevades i tempestes... Esperem que els visitants actuals, que poden visitar el lloc, còmodament amb els seus vehicles, per la carretera es facin a l'idea dels patiments i esforços d'aquestes persones que ho han fet possible i que puguin gaudir i sentir la mateixa il·lusió que ells, pels núvols, els vents i la grandiositat de la natura.
Dades estretes de la pàgina del Grup Excursionista de Montbrió del Camp
Excursions relacionades amb aquesta entrada:
Em pots seguir al Facebook!
Entrades més vistes
-
Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei, així com una curta, desconeguda i exigent ca... -
El Matagalls esta considerada una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya i un dels grans referents literari. Juntament amb... -
Aquest cop anem a fer mal a la zona de Lliterola-Perdiguero. Som una bona colla d'amics, i ens hem possat d'acord per fer una cre... -
Matinal a la Serra de l'Obac. Sortirem de la zona de "la Barata" i enfilarem cap al camí carener de la Serra de la Pola. ... -
Montserrat té unes 15 ermites amagades entre les moltes agulles, balmes i rocallam que disposa la Muntanya. Algunes d'aquestes ermit... -
.gif)
Ruta circular, llarga (22 km) i amb fort desnivell acumulat (2000 mts). Ha destacar el recorregut pel riu de Sant Aniol i la grimpada al ... -
Aquest bosc (curiosament situat en el terme municipal de la Roca del Vallès) és conegut en el món de l'ocult i l'esoterísme. Cli... -
"La mala notícia és que el temps passa volant, la bona notícia és que tu ets el pilot." Michael A... -
Sortida des del Coll de Tentes en direcció al refugi de Sarradets ( Gavarnie-Parc National des Pyrénées ) , on dormirem. Al dia segü... -
Sortida de cap de setmana a la zona de Lliterola per fer la Cresta dels Crabioules . D'aquesta cresta alguns comentaven que era...
Fotos Pirineuss
-
Circular al Pic de Filià (2764m) - Dimarts 16 d'abril, Tossal de Rus (2669m), Pic de Filià (2764m) i Tuc de Moror (2735m) en circular des de la vall de Sant Martí. +/-1550m, 16.5km (portei...
-
2024/03/24 Montaña Samara (1937m), cuevas negras y los Gigantes - *Introducción* Hoy "disfrutamos" de otro día de meteorología adversa, vamos al sur con la idea de hacer una ruta en la vertiente occidental del Teide, pero...Fa 1 dia
-
Feniás ... casi - Subida al Feniás desde el Balneario de Panticosa. Empieza a escasear la nieve, poniendo los esquís poco más arriba de la Mallata Baja: https://www.komandok...Fa 1 dia
-
AVANCE METEO SEMANA 15-21 ABRIL: VENTOSA DE NORTE (CIERZO) HASTA EL JUEVES. FRESCO, VIERNES PARAN LOS VIENTOS, FRÍO AMANECER. FINDE SOLEADO Y ALGO VENTOSO, PERO MENOS, SEGUIRÁ FRESCO - Este mapa de vientos de la web *V**entusky *muestra cómo se encarrila el cierzo en el valle del Ebro cuando hay patrón de norte. Este patrón morirá el v...
Fa 2 dies -
Gavà- Sitges- Sant Pere de Ribes- Avinyonet del Penedès- Gavà. - *Itinerari marcat amb el ciclecomputador Hammerhead Karo II.* *Altimetria del dia d'avui.* Aquest passat dijous per la tarda-nit ja vaig poder sortir a...
Fa 5 dies -
GR3: Barranc dels Horts - Arèn - [image: Blog de Muntanya] L'etapa d'avui del GR3 ha estat singular perquè hem tingut un problema de logística i no ha estat possible comptar amb l'autocar...
Fa 5 dies -
LA XAMOCA DESDE LA MAREA - *LA MAREA - EL ARBAÑÓN - BRAÑA TALLONES - CANTU CEREZALÉU - CDO. MULLERA - LA XAMOCA - PICO LES LLOMBES - PICO LA CARBA - BRAÑA EL ABEDUL - EL ÁRBOL - ...
Fa 1 setmana -
Peña Plata ou l’Atxuria (756m) par le Bendibil depuis le village de Zugarramurdi - L’Atxuria ou Peña Plata (756m) par le Bendibil (619m) depuis le village de Zugarramurdi (Esp) Déniv: +950m – (2h45+2h00)= 4h45 – 12 km Niv: Randonneur Date...Fa 1 setmana
-
VÍA FERRADA SERGI (ROIES DE PINYANA). - *Descripció de la ruta; ens apropem a terres aragoneses a la zona de les Roies de Pinyana, on trobarem diverses vies ferrades de diferent dificultat. Des...
Fa 1 setmana -
Rasos de Peguera. Silencio Blanco. - Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente no es una est...
Fa 4 setmanes -
-
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra. - VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment) Mallorca tan...Fa 4 mesos
-
¡Hola, mundo! - Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡luego empieza a escribir! L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...Fa 5 mesos
-
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA - Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo tintes inv...
Fa 5 mesos -
Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124) - Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig...
Fa 5 mesos -
EL SOSTRE DE SANT DIMES O DEL MONESTIR - La via que ja no podrem fer... - Fa uns cinc anys, el 2018, vaig tancar, provisionalmente, aquest Bloc. Crisi existencial ? Ausencia d'arguments, de continguts ? Ves a saber... Ho vaig f...
Fa 6 mesos -
Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m. - Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominènci...
Fa 6 mesos -
PICA D´ESTATS DESDE EL APARCAMIENTO DE LA MOLINASSA - Ascensión a la *Pica d´Estats* desde el aparcamiento de *La Molinassa *en compañía de *Ainhoa*, *Ana*, *Mari Carmen* y *Jon*, vivaqueando en el *Estany ...
Fa 6 mesos -
Informació d’aquest Blog - Des de 2014 aquest blog ha anat publicant diverses informacions al voltant de les fonts naturals i de la natura amb un article cada dia. Han estat moltes e...Fa 7 mesos
-
El pentàgon castellà en BTT - El pentàgon castellà és una ruta molt interessant que uneix 5 capitals castellanes en 5 dies. Són etapes llargues, però en general amb un desnivell molt ...
Fa 7 mesos -
Bon Any Nou 2023! - *"La mala notícia és que **el temps passa volant, *la bona notícia és que tu ets el pilot." Michael Altshuler *Aquest any de ...
Fa 1 any -
PIC ESTANY FAURÍ (2.702m) - PIC DE LANÓS (2.660m) - PIC DE MADIDES (2.663m) a la Reserva Nacional d'Orlú - Alçada mínima:1.729m Alçada màxima: 2.702m Distància: 29,3 km Temps empleat: 10h54m (sense aturades) Desnivell + : 1.802m Desnivell - : 1.802m P...
Fa 1 any -
Belonseiche (2.297 m.) y Torullas (2.257 m.) desde Astún - Tramo de arista entre Belonseiche y Torullas - Desnivel + acumulado: 580 m. - Distancia recorrida: 5,5 km. - Tiempo total estimado: 2 a 3 ho...Fa 2 anys
-
Serra de la Sala - Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de 2022 Ca...Fa 2 anys
-
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia - L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant Llore...
Fa 2 anys -
Tresmiles Sur Occidentales de Sierra Nevada (septiembre 2021) - Cambiamos de escenario tresmilero y nos vamos con Merlí unos mil kilómetros más al sur,a Sierra Nevada! He tenido que buscar bastante info por la red pa...
Fa 2 anys -
Llarg parèntesi - Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits, pens...Fa 2 anys
-
Cases de l'Aigua de la Trinitat - Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av. Meridiana. ...
Fa 3 anys -
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià) - *Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700* *Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Fa 3 anys -
Montaña y COVID-19. Opinión personal. - Buenas tardes queridos lectores. Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...Fa 3 anys
-
Les tombes més famoses o curioses - Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu perdre findagrave. És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...Fa 4 anys
-
Marató Vall de Bianya 2019 - Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els faig e...
Fa 5 anys -
“Path to Everest”: Summits of My Life arriba al final - Barcelona, 14/02/2018- El projecte Summits of My Life de Kilian Jornet arriba al seu final amb la publicació del documental “Path to Everest”. Aquest dimec...Fa 6 anys
-
AL MEU COMPANY - AL MEU COMPANY Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...Fa 6 anys
-
IBÓN DE BUCUESA - IBÓN DE BUCUESA Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...Fa 6 anys
-
Fi - Bé, tot comença, tot acaba. Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests 10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
Fa 6 anys -
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste - Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y una aproximación a consi...
Fa 7 anys -
Qué Piolet elegir en 8 preguntas - [image: Subida a Monte Perdido con Nieve hacia escupidera]Fa 7 anys
-
vendo cuchillas dynafit 80 - vendo cuchillas dynafit 80 como nuevas por cambio de esquis. Precio 25€. Interesados 617 102 141Fa 8 anys
-
-
-
Emissió 41: El tancament sense permís de 2 coves desferma una molt forta polèmica a Sant Llorenç - Guies de l'Emissió: *Àngel Miño, Hilari Moreno, Eduard Vives, Miquel Nebot, Gemma Pirla, Salvador Vives, Narcis Serrat i Quim Solbas* Tuiteja *També h...
Fa 9 anys -
-
FINAL D'UNA ETAPA - Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment de deixar aqu...Fa 11 anys
-
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa - Subida a Monte Perdido desde Góriz Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz Faja de las Flores Todas estas fotos y gigapans son de ...Fa 12 anys
-
-
-
Text
Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@
16 / setembre / 2010 by PiK@
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
