Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tosa d'Alp. Mostrar tots els missatges

La Tosa d'Alp (pel coll de JOU)

Aquesta vegada farem una circular al cim més alt de la serra del Moixeró, la Tosa. Sortirem de l'aparcament que hi ha en un revolt de la BV-4024 (Bagà-La Molina) a l'altura del mirador dels Orris. Se'l coneix com el pàrquing de Trencapinyes, per què des d'allà comença la curta ruta del "Trencapinyes" (itinerari creat per observar aquest ocell molt abundant per la zona).
Aquesta sortida té la particularitat que haurem de baixar uns 410 mts per després recuperar aquest desnivell i arribar a la carena del Moixeró i seguidament coronar la Tosa. La ruta serà seguint les agulles d'un rellotge, per què així el retorn el farem de baixada.
Senyals de bifurcació, al fons el Puigllançada.






Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.00 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:...................... aprox. 1.250 mts.
Dificultat:.................................. moderat.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:.............. alpina_Moixeró 2011.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap camí amb passos de dificultat complicada. La dificultat moderada ve donada pel desnivell final que hem d'assolir.









Mapa de la sortida




Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
Powered by Wikiloc






Deixem la furgo-camper al pàrquing del "Trencapinyes" i comencem a caminar en direcció al refugi de Rebost. Fins al riu de l'Hospitalet son uns 410 mts que haurem de baixar.
Pàrquing Trencapinyes.





Davallem per una senda prou traçada en direcció al refugi, a pocs metres enllacem amb el GR 150 que ens acompanya fins el Rebost. 
Abans de la casa, trobem la font del "Planell Gros".
Font del Planell Gros.

La font en video.








Continuem la baixada per un corriol que hi ha a la dreta del refugi el Rebost. En aquí abandonem el GR-150 i enllacem amb el PR C-126.








Principalment caminem per pista forestal, la mateixa que mena a l'església de la Mare de Déu de Roca-Sança, però de vegades agafem algun corriol com a drecera.
Mentres caminem podem contemplar les muntanyes del Cadí al fons a la dreta, i el Pedraforca a l'esquerra.

També és un itinerari que s'utilitza a l'hivern per fer rutes amb raquetes.






Ja som a prop del torrent  de "l'Hospitalet", i al fons tenim a vista les "Roques del Claper" per on passarem aviat.






La pista forestal segueix cap avall en direcció a l'ermita de la Mare de Déu de Roca-Sança, però nosaltres girem a la dreta per enfilar el camí direcció "Coll de Jou".






Abans de començar la pujada fem un flanqueix per les pendents herbacies del Claper.
(Foto superior) Roca Tallada a l'esquerra i Pedraforca al fons de tot.





Arribem a la cruïlla del "Claper", i al igual que l'anterior a l'esquerra mena a l'església de la Mare de Deu de Roca-Sança i a la dreta al Coll de Jou.
Bifurcació el Claper.


Enfilem camí en direcció a Coll de Jou.







Un metres més amunt, de l'anterior encreuament de camins, trobem la Font del "Claper".

La font en video:










El camí de pujada per les roques del Claper i les Roques "els Racons" es fa bé, el sender aprofita les zones més amables de transitar i no es fa pessat.
Recordem que seguim el PR C-126 que enllaça el Berguedà amb la Cerdanya.





Si a la zona de la "Baga del Rebost i Hospitalet" predominava l'avet, el faig i el boix comú, a 1800m d'altura comença apareixer el pi negre, típic del pirineu.
Collet de Deugràcies.






Després del collet de Deugràcies hi ha un sender planer que ens acostarà a "coll de Jou".
Arribada a coll de Jou.






Aquest coll és molt transitat pels excursionistes que visiten la serra de Moixeró. Aquí coincideixen els caminants que transiten pel PR C-126, que enllaça el Berguedà amb la Cerdanya, i el GR 151.1 que conecta coll de Pal amb la població de Góssol per la carena de la serra del Moixeró + serra del Cadí.
Aquesta vegada no dinarem després de coronar el cim de la Tosa, ja és molt tard i decidim de fer un mos a l'ombra a l'entorn del coll de Jou.
Coll de Jou.





Geogràficament la serra del Moixeró s'estén direcció oest-est i s'allarga des de coll de Pendís fins al coll de Jou. La Tosa i el Puigllançada són entitats geogràfiques diferents però que amb el Moixeró, el Cadí i el Pedraforca formen el "Parc Natural Cadi-Moixeró".
Ja som a la carena i geogràficament estem tripitjant la carena de la Tosa. Al fons a l'esquerra (foto superior) veiem les "Penyes Altes" i més a l'esquerra i llunyà el Pedraforca.




Entre 2100 i 2200 mts d'altura comença a desapareixer el pi negre i s'imposa el rocam blanquinós del tipus calcàri i alguns matolls dispersos.









En la foto inferior veiem, a la dreta i il·luminat, el Puig de la Mena, i a l'esquerra a l'ombra la Tosa d'Alp amb les antenes de comunicació. Aquesta zona de la Tosa va ser a finals del segle XIX, un lloc extracció i activitat minera (Ferro i Manganès principalment) i hi han boques d'extracció i alguna edificació que ho demostra. Nosaltres però, no visitarem cap d'aquests llocs, però que és un motiu de visita a part de coronar cim.
 







Arribem al "coll de la Vall", cent metres ens separen de la Tosa.









El primer que trobem és el refugi guardat del "Niu de l'Àliga" a 2.520 d'altura.
 
De moment passem de llarg per coronar el cim de la Tosa.









15 mts més amunt trobem la punta geodèsica de la Tosa d'Alp, o també coneguda com el "Pedró dels Quatre Batlles" ja que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà).
Prop del cim trobarem unes edificacions de telecomunicacions, ara però hi ha instal·lada una estació automatitzada i els edificis no tenen una utilitat molt clara.






Panoràmiques Tosa d'Alp
La Tosa és a prop del Moixeró i del Puigllançada i de les que gaudim d'unes vistes inmillorables. Les altres serralades muntanyosses són una mica més allunyades i hem de forçar la vista per ubicar i reconèixer els cimalls correctes.
Vista N


Vista O-SO

Vista E-NE

Vista E-SE










Abandonem el cim de la Tosa i anem direcció al refugi, si es obert prendrem alguna cosa.
Comentar que, segons la foto inferior, que els esquiadors ja arriben dalt de la Tosa, al costat mateix del refugi de muntanya.









Vam veure el refu mig tancat i al final res de res, no vam entrar a prendre cap beguda.
Ara anem en direcció a coll de Comafloriu, que trobarem abans del conegut coll de Pal.






La carena fins al Puigllançada encara és més facilona que la del Moixeró. Continuem caminant pel GR 150.1
Collada Baixa.

Panoràmica des del Serrat Gran





Aquest itinerari (Coll de Pal-Tosa) és el principal i més utilitzat per coronar el cim de la Tosa d'Alp. En principi no hem de tenir problemes per orientar-nos correctament i per seguir la traça del camí.








Però que nosaltres no anem a coll de Pal, sinó al collet de Comafloriu. Haurem d'estar alerta per saber quan hem de desviar-nos de la ruta per anar al collet. Si utilitzem el track d'aquesta excursió suposo que no tindrem problemas, de totes maneres hi ha una senyal vertical que ens indica una bifurcació i la direcció a seguir.
Al fons de tot veiem el Puigllançada, i a sota hi ha el coll de Pal.

Si volem arribar al collet de Comafloriu, hem d'anar direcció Rebost.







EStem arribant al collet de Comafloriu ...inmens i obert. Des d'aquí també podem acostar-nos fins al coll de Pal si vulguessim, nosaltres però davallem per la vall de Grèixer en direcció al refugi de Rebost.








El camí de baixada és molt suau, gens trencagenolls i el paisatge espectacular.
Al fons de la foto veiem les agulles rocalloses de les "Muntanyetes" i darrere el cim de la Tosa d'Alp.






La senyal (foto inferior) ens senyala que estem arribant a l'aparcament on tenim la furgo-camper, i aquesta senyal indica la ruta a fer del curt itinerari del "Trencapinyes".
Arribant a l'aparcament del Trencapinyes. Aquest nom li han possat per recordar la curta ruta que surt des de l'aparcament per observar l'ocell del Trencapinyes.
Al final una ruta circular bastant exigent i atractiva, ara només queda empolainar-nos una mica, sopar i dormir dins la camper.
Sortida, Juny del 2019

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook