Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Miquel de Solterra. Mostrar tots els missatges

Sant Miquel de les Formigues

Existeix una tradició que explicaria perquè a Sant Miquel de Solterra també s'el coneix amb el nom de Sant Miquel de les Formigues. De fet la realitat és que és un indret on hi van moltes formigues alades que hi moren en grans quantitats a la tardor.
Aquesta serà una sortida llarga però gens pesada o dura, ja que la pujada la fem de manera tranquila i sostinguda.


















Entrem al poble d'Osor, venint d'Angles, i girem a mà esquerra al primer carrer que trobem...
i aparquem (aprox. 80  mts) a prop de la Font del Borrell.
Font Borrell.






Hem d'agafar les pistes on trobem les marques del GR 83 fins arribar al Coll de Llevanyes. 
En el coll prendre la pista que indica els rètols indicadors i les marques vermelles.
Coll de Llevanyes.







Abans d'arribar al cim de Sant Miquel de les Formigues, trobarem la Font sa Guarda...on abandonarem la pista i agafarem un corriol a mà esquerra que s'enfila cap el cim!
Bifurcació Font Sa Guarda.





En poc més de tres hores i 20' arribem al cim, i fem el que toca ...fotos i més fotos:
Panoràmica vista des del cim direcció Sud.


Panoràmica vista des del cim direcció Nord.


Panoràmica vista des del cim direcció Nord-Est.









Sempre podem trobar algún pessebre dalt del cim.
                                           

Foto de cim amb la Creu de les Guilleries darrera.







El retorn serà per un altre camí i ho farem agafant la cresta carenera direcció nord seguint unes senyals blaves i alguna fita dispersa.
És fàcil però perdedora, ja que el manteniment d'aquesta ruta és molt deficient i podem despistar-nos. 






Tot i així aconsseguim arribar a una pista (a la vessant Est d'aquesta carena) i davallar de manera directa cap l'inici de la nostra excursió. Sempre seguim el camí més evident o trepitjat...i sempre de baixada!
En la baixada coincidim en feines i activitats d'aprofitaments forestals, com ès l'escorça de les sureres ...ens va agradar aquesta revitalització del bosc!







A mitja hora d'arribar al cotxe ens anem acostant al Mas del Borrell, i topem amb aquests rètols (més de dos ...i de tres)... per precaució decidim 
de no passar per davant la casa i continuem per una pista que trobem a mà dreta!









Per últim deixo una gravació d'un artefacte curiós que vam trobar en un torrent del bosc (semblava una "bomba" casolana que proveïa d'aigua una masia propera) ...i el necessari track de la sortida!
     








Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc



Sortida Gener del 2014










Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook