Ascensió a aquest conegut i emblemàtic pic dels Pirineus, una muntanya no aconsellable a gent poc acostumada a les grimpades aèries i tècniques.
Som l'Anna, la Carme, en Xavi i jo mateix ...l'Andreu que decidim de venir a passar un cap de setmana per pujar al Midi d'Ossau.
La sortida també coincideix amb una concentració d'escaladors que organitzen una trobada per aquestes contrades, per aixó trobarem un col·lapse en les conegudes xemeneies que donen accés al cim per la seva ruta normal.
Mapa de la sortida.
Baixar track de Wikiloc:
(al ser una sortida excursionista d'anada i tornada pel mateix camí, la ruta del track és en un sol sentit)
Sortim de l'aparcament que hi ha a prop de la Cabana de l'Araille (El Portalet) i seguim el camí fressadíssim i molt concorregut que ens portarà al col de Soum de Pombie.
Col de Soum de Pombie.
Per les fotos ja veiem la senda tant marcada i planera que trobarem, també comprovarem la quantitat de gent que visita aquestes contrades. Després d'una lleugera baixada arribem al refugi de Pombie.
Refugi de Pombie.
Estem maravellats per aquest impressionant i bonic entorn. Aquesta zona, a prop del refugi, ès la que permet el mateix refugi per plantar tenda, sempre que ho fem després de les 20:00/21:00. Conseqüentment també haurem de recollir la tenda abans de les 07:00/08:00 del dia següent.
Nosaltres plantarem tenda a l'altre costat de la plana, al coll de Suzón.
De camí a la collada passem a prop de les parets del Midi i no és d'estranyar de veure cordades d'escaladors progressant per vies inverssemblants, en la foto inferior en Xavi ens mostra una d'aquestes cordades. Comentar que ell (i també amb la Carme) seran els caps de colla per coronar el Midi, ja que són ells els escaladors que faran posible de superar les diferents xemeneies amb èxit.
Després d'algunes observacions i exclamacions, continuem el camí cap al Coll de Suzon.
Hem agafat la jornada en total tranquilitat. Des d'on hem deixat el cotxe fins al col de Suzón són poc més de dues hores de caminar, i tenim tot el temps del món abans no es faci de nit per muntar tenda. Abans de muntar-la i abans de que es faci de nit, sopem una mica.
Muntem tenda allunyats de la collada, en una plana un pèl amagada.
Al dia següent toca diana molt d'hora. Com que la jornada d'ascensió al cim es presenta caòtica per la gran quantitat de gent, hem volgut començar el dia amb uns horaris ben marcats per anar per feina.
Esmorçem a les fosques, abans de la sortida del sol.
Deixem la tenda amagada per la zona i enfilem la senda en direcció a l'inici del camí normal de pujada al Midi. Arribem a peu de via i ens col·loquem el talabard i el casc com a mesura de precaució. És veritat que la grimpada no té cap dificultat ni trobem passos aèris, però així que trobem zones compromeses ja tindrem feina feta. També hem de respectar una de les normes importants en la progressió en canals o parets pedregosses, és el d'evitar tirar pedres que puguin afectar a gent que vagi per sota nostre. Per aixó és molt important de portar casc per evitar aquest tipus d'accident.
Primeres grimpades.
Després de les primeres grimpades arribem a a peus de la Primera Xemeneia (de +Iº/-IIº). El primer tram de la canal jeu lleugerament a l'esquerra. L'inici de la canal és fàcil de fer, potser la sortida de la mateixa haurem de fer oposició entre blocs de pedra i ajudar-nos amb algun clau possat a tal efecte. En tot cas no vam veure la necessitat tirar corda per assegurar-nos en la pujada.
1ª Xemeneia -1er. Tram-
El segon tram de la canal s'inclina a la dreta, Aquest és un pèl més llarg i encaixonat, però continua tenin bones preses per asegurar-nos amb mans i peus. En Xavi per evitar l'aglomeració de la gent, s'enfila pel costat de la canal, també va trobar bona adherència en els blocs de roca.
1ª Xemeneia -2on. Tram-
Superat aquest pas continuem a la dreta per un camí per anar a buscar la següent xemeneia que la trobem molt a prop.
Aquesta Segona Xemeneia sembla més complicada (de +IIº) i volem encordar-nos. En la foto la canal remunta per l'esquerra, i la paret del davant és perfecte en la tornada per tirar corda i rapelar directe fins a baix.
2ª Xemeneia. (aquesta foto és feta en la tornada)
Alguns de nosaltres no ho tenim clar i preferim d'encordar-nos. Per aquest motiu en Xavi ens dóna petites lliçons que ha de tenir tota persona que vol escalar o si més no vol evitar qualsevol ensurt.
Petita seqüència fotogràfica de com en Xavi ens recorda com fer un "vuit" d'escalada.
Aquest canal sembla més llarga que la primera i jo diria que l'inici d'aquesta també té més dificultat en la grimpada i és més aèria. Però a mesura que vas pujant l'inclinació es suavitza i les preses es multipiquen i són més evidents.
En la foto veiem en Xavi a la dreta i amb la corda estesa per assegurar la pujada de tots nosaltres.
2ª Xemeneia -Inici canal-
Una vegada hem superat els primers 15 metres, (en la foto fins on es troba en Xavi) la canal es suavitza una mica en la seva verticalitat i la roca ofereix més punts de suport. Ara veiem l'Anna grimpant canal amunt per una zona més amable.
2ª Xemeneia -últims metres de la canal-
Ja hem superat les xemeneies més complicades ...ara anem per la Tercera Xemeneia flanquejant blocs de pedra.
Aquesta Tercera Xemeneia és la més sencilla de totes (de Iº). Aquesta canal no és gens evident ni delimitada, nosaltres vam trobar un ample pendent muntanyós i pedregós, amb uns corredors (uns més transitats que d'altres) i on tots semblaven fàcils de fer. Vam ficar-nos, seguint unes fites disperses, per una canal fàcil de fer i vam enfilar camí amunt.
3ª Xemeneia -part inferior-
3ª Xemeneia -part superior-
Superades les tres xemeneies, i per un corredor encaixonat i sencill, arribem a la Creu del Portillon, un lloc on han de passar tots els muntanyencs que volen coronar el Midi per la seva ruta normal ...o aixó crec jo!
Creu del Portillón.
A partir d'aquí remuntem la pendent amunt, una pendent un pèl més terrosa i que es fa sense cap complicació de pujada. En aquí ens envolta la boira i que no ens deixarà gaudir de les vistes des del cimall ...que hi farem!
Arribem a la cresta cimera, i a tocar del cim del Midi d'Ossau.
Ja dalt del cim i amb una espessa boira que no ens deixa veure res de res. Vam voler arribar fins al Petit Midi d'Ossau però ho vam deixar còrrer.
Cim del Midi d'Ossau.
Vam fer les fotos que vam poder, vam picar alguna cosa per agafar forces i en el moment en que ens dispossavem abandonar el cim, ens trobem amb uns amics d'aventures. L'Angel, en Josep, la Carme, la Mª Antònia i en Jaume també van coronar el Midi d'Ossau aquell mateix dia, encara que ells van dormir i sopar al refugi de Pombie.
Només em va donar temps de fer foto de l'Angel i en Josep.
Vam trobar gent de pujada, dalt del cim hi havien moltes persones i de baixada també ...havia gent per tot arreu!
La baixada la vam fer per la mateixa ruta de pujada i no vam tèmer desorientar-nos per la boira. Suposo que amb la gent que hi havia tampoc ens haguessim perdut.
Arribem a la primera xemeneia (en el sentit de baixada) i davallem per allà on sembla més fàcil i on hi ha més gent (per evitar un pas col·lapsat, l'envoltem pel costat). En aquesta canal ningú va encordat, però si que porten cas ...molt impotant!
3ª Xemeneia de baixada.
Arribem a la segona xemeneia (de baixada) i trobem un monumental embús de gent a la paret per rapelar. Podem baixar desgrimpant per la canal del costat (com hem fet de pujada), però hem portat corda i ens fa més il·lusió rapelar fins abaix. De totes maneres hem tingut una mica de sort, perquè els que baixen en ràpel ho fan relativament ràpid i no hem d'esperar una eternitat.
2ª Xemeneia de baixada.
La tercera xemeneia que trobem de baixada, (en la resenya de l'excursió és la primera que trobem de pujada) també davallem en ràpel i la podem seguir en aquest video:
Tranquils, contents i satisfets anem baixant. A l'alçada del refuge Pombie aprofitem per fer un mos i comentar l'aventura del dia.
Un helicopter dóna voltes per la zona, i ens comenten que un excursionista ha tingut un petit ensurt rapelant una xemeneia. És el problema d'aquesta muntanya, que és molt desitjada i estimada pels muntanyencs i alguns que la visiten no tenen cap noció de rapelar o d'assegurar grimpades.
Recuperant forçes a prop del refugi i amb al Midi darrera.
Anem cap als cotxes i amb les ganes de tornar per aquelles contrades i gaudir de les vistes del Midi sense boira. Clica el Midi d'Ossau en video, la mateixa sortida gravada en video!
Sortida Setembre del 2009
Em pots seguir al Facebook!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
