Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya de Montserrat. Mostrar tots els missatges

Canal del MORO

Matinal per la Muntanya de Montserrat.
Serà una visita de "puja i baixa" a la regió coneguda amb el nom de "Tabor".
Pujaré per una canal desconeguda per a mi, la del Moro, i baixaré per la sencilla i coneguda canal de Sant Jeroni.
Grimpar o desgrimpar la canal del Moro significa superar deu passos delicats (però no difícils ni complicats) i nou d'ells equipats amb les seves corresponents cordes (res de cadenes ni cables d'acer ..tot cordes de 10 o 12 mm de diàmetre).
La novena corda i la vuitena en menor mesura, són de grimpada exigent i tirar de braços.
Mapa de la sortida.





Deixaré el cotxe a l'aparcament que hi al costat del Monestir de Santa Cecilia i faré l'aproximació a l'inici de la canal del Moro pel "camí de l'Arrel" ..el camí que travessa la vessant Nord de la Muntanya de Montserrat i que va de "Can Maçana" fins el Monestir de Montserrat. 
Una vista de la paret de Sant Jeroni des del camí de l'Arrel.


Sóc a l'inici de la canal del Moro.
Aquesta canal és molt tancada en molts trams i és recomenable de portar casc per la caiguda de pedres, recordeu que som en territori de cabres i aquestes solen moure's i llançar pedres des de dalt.





Com ja he explicat al principi, pujant per la canal, ens trobarem el principals passos de grimpada equipats amb cordes.
Encara que els primers són sencills (els últims son passos més drets i exigents) jo els resenyaré tots, possaré fotos i alçades de cada un d'ells.
La primera corda té una llargada aproximada de 3 o 5 mts, la segona corda d'uns 6 o 8 mts. 
Els dos són sencills de fer!


Atenció al superar la segona corda, hem de vigilar el flanqueix d'aquesta roca.
Els punts discontinus indiquen un perill de relliscada evident.


La tercera corda pot tenir uns 2 o 3 mts i la quarta 8 mts, també facilons de grimpar.


A l'esquerra la corda tercera lligada a un parabolt, i el de la dreta lligada a un bloc de roca.


En el cinqué pas haurem de parar atenció.
No és difícil però trepitjarem fang i aigüa ..també la corda és la més malmesa de totes i no dóna seguretat.


Així trobarem la corda amb la "funda" feta malbé i "l'anima" de la corda al descobert, foto de l'esquerra.


La sisena corda, d'uns 5 o 6 mts de llargada, la trobarem lligada a un parabolt en bon estat.


La setena corda és més llarga  ..d'uns 15 o 18 mts!
En aquest cas la grimpada és més horitzontal i en els últims metres la corda es desdobla en dues.





Ara venen els últims passos més verticals on hem de parar atenció i tirar de braços.
La vuitena corda la trobarem més llarga, d'uns 25 o 30 mts.
Ens ajudarem d'ella mentres grimpem per una cornisa o lleixa lateral, on al final  (foto de la dreta) trobarem els últims metres de grimpada amb dues cordes existents.


La novena i última corda de la canal (si la fem de pujada).
Haurem de tirar de braços mentres grimpem aquests 6 o 8 metres de paret dreta, potser el pas més difícil (que no complicat) de tots.


La corda novena (foto esquerra) i vuitena (foto dreta) lligades a parabolts sencers i nous. 
També si poden veure els coneguts maillons per montar rapels si fem el pas de baixada.






Superada la novena i última corda ens trobarem amb un tunnel a mà esquerra, i dins del mateix veurem una corda molt evident.
En la foto veiem el tunnel de l'esquerra (amb una corda dins) i la mateixa canal que continúa amunt.
Oblidem-nos del tunnel i continuem recta amunt!


Dins del tunnel entrarem dins d'una enorme xemeneia amb unes parets dretes, llises i amb trams extraplomats.
Complicat  (al menys per a mi) i perillós de grimpar només amb l'ajuda d'una corda (una corda de 30 mm de diàmetre i 25 o 30 mts de llargada).


Com ja he dit abans és millor de continuar per la mateixa canal.
Encara que ja no trobarem cap corda més per assegurar, els passos són facilots i podrem grimpar sense perill.





Els últims metres de canal trobarem pendents, més o menys dretes, amb quantitat d'arrels, matolls, branques, arbres ..que ens ajudaràn  a progressar fins a sortir del barranc.
Una cabra "montserratina" observa els meus moviments, sembla volguer assegurar-se de que marxo de casa seva.


De sortida de la canal agafarem el camí normal de pujada a la Miranda de Sant Jeroni (punt més alt de la Muntanya de Montserrat) i anirem a buscar la canal de Sant Jeroni.


De camí ens trobarem l'ermita ...també de Sant Jeroni!


La canal de Sant Jeroni és molt concorreguda i fàcil de baixada o de pujada.
És identificable per que hi han instal·lades torres metàliques de tensió elèctrica en tota la seva llargada.
En una de les fotos veiem una estessa caòtica de roques on hi han senyalades dos passos equipats, un amb una escala i l'altre amb un cable d'acer com a passamà (facils de transitar pels dos passos).
Aquesta zona és ja el final de la canal, i és la zona on parteix la canal del musclo o "mejillón" i també de l'inici de la ferrada la Teresina.





Aquí teniu el track de la sortida, penseu, però que dins de la canal la cobertura de la senyal GPS no arriba bé i no segueix el camí correcte.
Powered by Wikiloc


Sortida Març del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Monestir de MONTSERRAT des de Collbató

Aquesta és una sortida circular i molt coneguda pels "Montserratins", pels excursionistes que tenen predilecció per la Muntanya de Montserrat.
Sortirem de les proximitats del poble de Collbató en direcció al monestir pel camí de les Feixades, el retorn ho farem pel conegut "Camí Vell de Collbató al Monestir".
Mapa de la sortida.





Deixarem la furgo a l'aparcament que hi ha a les proximitats de l'Ermita de la Salut, en una zona on hi un bar i taules exteriors de pic-nic.
El camí de les Feixades, en direcció al monestir, el trobarem al costat de la Cova del Salnitre i podem fer l'aproximació per asfalt (amb barrera que regula el transit dels cotxes) o per senda.
Nosaltres pujarem per senda.


Aquesta senda acava en un revolt que enllaça amb la carretera que puja al parking de la Cova del Salnitre.
 Nosaltres, però, continuarem per un corriol que s'enfila a mà esquerra en direcció a la Cova Freda i a la de Salnitre.
En algun lloc s'han de possar les mans, però es fà bé!


Cova Freda.






Com ja he dit el camí de les Feixades comença al costat de les escales que pugen a la cova del Salnitre.
Aquesta cova no la veurem ..té una porta per accedir-hi i de moment els horaris de visita turística no han començat!
El camí de les Feixades el trobarem marcat de color vermell i blanc, són el  GR 5 i GR 172.


Si que visitarem (només l'entrada) una de les coves de Cabrafiguera.


Atravessarem la zona coneguda com "les Feixades" i flanquejarem, per sota, el Serrat de les Garrigoses i dels Monjos.
En la foto el Serrat de les Garrigoses a dalt i dels Monjos a sota!





Poc a poc anem gaunyant alçada i ens anem apropant al monestir.
Aquesta bifurcació ens indica si volem pujar al monestir per l'Ermita de Sant Miquel o per la Santa Cova.
Nosaltres anirem per la Santa Cova!


En zones obagues comencem a trepitjar neu ..atenció, neu gelada!
La foto de la dreta, amb escales i baranes,  ens indica que som al costat de la Santa Cova.






Deixem la Santa Cova i continuem guanyant alçada en direcció al Monestir de Montserrat.
Ja comencem a veure el monestir.


A l'hora de dinar arribem a la plaça del monestir.





Després de fe un moss i de recuperar forces, ens encaminem direcció a Collbato, aquest cop passarem pel Camí Vell del Monestir a Collbató.
Aixi que agafem el conegut "Camí de Sant Miquel" (el localitzarem al costat de la comisaria dels Mossos a Montserrat) anem guanyant alçada.
Hem de parar antenció, però, ja que el camí el trobarem amb neu gelada i les possibilitats de caiguda són molt altes.


Abans de trobar l'inici del conegut "Camí Vell" visitarem la Creu de Sant Miquel.


I de l'Ermita de Sant Miquel.





Ens situem al Pla de Sant Miquel o dels Soldats, una cruïlla que ens portarà a moltes destinacions.
Nosaltres agafarem el camí de l'esquerra ..volem anar a Collbató!


Abans de ficar-nos de ple pel camí, fem una breu visita al cimall de la Creu dels Escolans.
Un cim que és la punta del Serrat dels Monjos.


Unes mostres de l'espectacularitat dels paisatges que recorrerem.
A dalt la Serra de Sant Joan i a baix la zona anomenada "Costa Dreta", concretament la zona d'escalada "la Roca Llisa i Roca dels Polls".






A la zona de la Costa Dreta, i pel Camí Vell, trobarem indrets caracterísrtics com la "Roca Llisa, "Roca dels Polls" i de la "Taca Blanca", arribats a aquest últim lloc (pintada amb una gran estelada) localitzarem un corriol de baixada anomenat "Drecera dels Graus".
Aquesta drecera la trobarem un pèl perdedora i poc concorreguda. Haurem de seguir la lleu traça que deixen el pas d'alguns excursionistes i les marques vermelles i blanques que trobarem de manera dispersa.


De baixada trobarem  algun corriol que enllaça amb el nostre i que porta a zones d'escalada, hem de vigilar de no desorientar-nos i continuar davallant correctament.
Ja aprop de Collbató la senda es fà més evident.


Encara que podem anar tranquilament fins al poble de Collbató, nosaltres agafarem aquest camí que ens portarà directament a l'ermita de la Salut ..on tenim el cotxe!


Atenció amb aquest "cul de sac", hem d'anar per la senda amagada que l'Anna agafa en la foto!
Els altres possibles camins no porten enlloc.


Ja aprop de la furgo, fem una visita a l'ermita de la Salut.




Encara que l'itinerari no té cap complicació, tant d'orientació com per fer-ho, deixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Febrer del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

MONTserrat -Integral -

Sortida amb molt desnivell a causa del "puja i baixa" de les canals i torrents que trobarem a la Muntanya de Montserrat.
A tenir en compte la regió de les Agulles i Frares Encantats on podem despistar-nos  pels molts corriols i camins que atravessen la zona.
Encara que hi han llocs estrets i algun pas equipat, en aquesta ruta no trobarem indrets complicats ni difícils.




 Sortim d'hora de l'aparcament de Santa Cecilia.
Aparcament Sta. Cecilia


I ho fem seguint el GR 172, que per cert estava impecablement net i desemboscat, en direcció al Coll  de la Massana.
GR 172


Un dels indrets més admirat i fotografiat pot ser la "Foradada" i la "Cadireta" ...tant per la vessant de llevant com de ponent! 
la Cadireta i la Foradada.

Abans d'arribar al Coll de la Massana ens trobem el Collet de Guirló. A partir d'aquí, i pel PR C-78, atravessarem el Massis de Montserrat per la vessant Sud.
Grimpada de la Portella



Passem per davant del Refugi Vicenç Barber de camí al "Montgrós" ...i ens quedem amb les ganes d'una cervesseta!
Refugi Vicenç Barber.





Després de molts "puja i baixa" arribem al panoràmic Montgrós
Montgrós.



Continuem pel PR C-78 i a l'alçada del "camí dels Francesos" ens enfilem direcció Nord per anar a buscar el "mirador de Sant Jeroni".
Bifurcació PR C-78 / Camí dels Francesos.




Ja que el temps mana, i arribar-nos a Sant Jeroni significaria perdre molt, optem per acostar-nos al també bonic cim de l'Albarda Castellana
Albarda Castellana.


Seguim pel concorregut camí Nou de Sant Jeroni.





Amb unes precioses vistes de l'Abadia de Montserrat




Seguim pel camí, i abans d'arribar-nos al funicular de Sant Joan, tombem pel corriol de l'esquerra (PR C-19). 




Ja hem superat l'Ermita de Santa Anna i el "camí Vell de Sant Jeroni". I tampoc podem deixar de visitar el "Mirador dels Ermitants" amb privilegiades vistes de l'Abadia de Montserrat
Mirador dels Ermitants.




Continuem pel PR C-19,  on  ara també coincideix amb el GR 4 i el GR 172 ....abans, peró, farem unes ràpides visites a unes ermites d'aquesta zona anomenada Tebaida.





I aquí les fotos de les Ermites i Monestirs que ja hem vist:





Ja anem cansats i volem arribar al nostre "hotel" ...fins i tot el nostre gps ha embogit que ens marca rutes inversemblants i difícils de fer (podeu observar les dades estranyes que surten en el wikiloc, com el desnivell, el temps i la distància)
Deixo una prova del nostre cansament!




També deixo un curt i simpàtic video del pas equipat que trobarem abans d'arribar al Montgrós.

I També deixo el Track de la sortida. El temps, el desnivell i la distància són errònies!
Powered by Wikiloc
Sortida Abril 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook