Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montcau. Mostrar tots els missatges

Volta pel MONTCAU

Aquesta vegada hem volgut fer una curta matinal a la zona de Sant Llorenç del Munt. Encara que l'excursió supera les 4 hores, es pot completar la mateixa sortida amb la meitat de temps. Les fotos, la gravació a la cova i la cerca de les sepultures fa aumentar el temps, i també que un de nosaltres (l'Andreu) s'estava recuperant d'una operació de genoll. 
Som l'Anna i l'Andreu.
Mapa de la sortida.









Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc







Deixem el cotxe al pàrquing d'Estenalles i caminen, per la vorera del mateix aparcament, en direcció a l'edifici d'informació del parc (Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac). 
Comentar que és una zona molt visitada per la gent , si volem trobar un bon lloc per aparcar el cotxe hem de venir d'hora, en altres ocasións (i més si vens amb molta gent i utilitzes varis cotxes) hem trobat l'aparcament ple a vessar de cotxes. 
En alguna zona del pàrquing ja podem veure el cimall del Montcau.







El centre d'interpretació, situat al coll d'Estenalles, té el seu origen entre 1920 i 1923, quan es varen iniciar les obres de l'actual carretera BV-1221. Inicialment va ser utilitzat com a magatzem d'eines de les obres i com a dormitori dels treballadors de la carretera. Al 1982 la Diputació de Barcelona el va habilitar com a Centre d'interpretació i informació del Parc.
Al costat de l'edifici trobarem una pista (per aquí passa el GR 5), inicialment asfaltada, que mena a un camí que recorre la carena del Pagès fins a la Mola.







Aviat trobarem una bifurcació a mà esquerra molt evident i trepitjada. Els dos camíns ens portaràn al cim del Montcau, potser el de l'esquerra és més curt i directe i el de la dreta fa més volta (passa abans pel coll d'Eres). Els dos són fàcils de fer.
Nosaltres agafem el de l'esquerra.







Com la freqüència  d'usuaris al parc va en aument, els responsables del Parc van haber de preveure actuacions de millora i conservació dels espais a l'entorn del Montcau. La més evident és l'arranjament i delimitació del camí de pujada al cim.
Dues fotografíes (la de dalt i de baix) que mostren aquestes actuacions en la delimitació en el camí de pujada al Montcau.
 En el lloc on veiem que hi ha l'Anna, en la foto superior, trobarem una bifurcació que mena al coll del Séc i seguidament al  turó dels Cortins.







Una de les imatges que ens acompanyarà en la pujada al cimall, és el perfil de la Muntanya de Montserrat. Sempre que visitem la zona ens crida molt l'atenció i ens agrada moltíssim, la silueta de les formidables agulles de Montserrat.
En la foto superior veiem el curt i fàcil itinerari de pujada. Fixeu-vos amb la localització de l'edificació de la Mata que queda per sobre de l'aparcament d'Estenalles (on tenim el cotxe), i que ens serà de molta ajuda en la nostra tornada pel torrent del Cellerot i de la Calçada.







Arribem a l'eixut i arrodonit cim, amb molta gent i petits canvis de "mobiliari".  Ha desaparegut la instal·lació de fusta i ferro  al nord del cim, i també l'antiga "Rosa dels Vents" feta de pedra. 








Ara aquesta taula d'orientació és metàl·lica i continua tenint relleus que assenyalen topònims i indrets. En la imatge següent veiem la "Rosa dels Vents" en una foto de l'any 2009 i sobreposada la taula d'orientació actual.







Una altra maravella que gaudirem des d'aquest balcó gegantí seran les vistes espectaculars de racons propers al Montcau i molt coneguts per nosaltres.
Si, si... Montserrat una altra vegada!
Altres indrets per coneixer i visitar-los: El Castellsapera, la Mola i les roques dels Emprius.







Si el dia és clar i net també podrem albirar contrades llunyanes i majestuoses.
Jo mateix contemplant el massis del Montseny
El Matagalls es veu pinzellat amb clapes de neu i en canvi les Agudes i Turó de l'Home no.
Encara més lluny trobem el Puigmal, la Tossa, el Puigllançada, el Pedraforca, el Costa Cabirolera, el Vulturó...







De pujada al cim, i també des del mateix cimall, contemplavem la quantitat de gent que visita el parc. Per demostrar-ho deixo una petita mostra d'aquests excursionistes en unes poques fotografíes.







Després de moltes fotos davallem per la vessant sud en direcció al coll d'Eres. Aquesta collada és un encreuament de camins per acostar-nos a indrets d'obligada visita. Nosaltres aquest cop visitarem la cova Simanya.
Aquestes escales, que surten del coll d'Eres, porten a la cova Simanya, a la font de Llor, els Emprius i al mas de la Muntada. Per aquestes escales passa el mateix GR 5 que ve del coll d'Estenalles.







Cinquanta metres més avall hi ha una bifurcació, un pal indicador ens mostrarà el camí a seguir per anar a trobar la cova Simanya.
El corriol de l'esquerra mena a la cova Simanya i el de la dreta a la font de Llor, Emprius...
Així que sortim de l'alzinar albirem les agulles de Finestrelles i els Emprius.
Seguim la senda trepitjada fins a trobar la cova, que s'amaga darrera d'unes alzines.







La cova Simanya Gran és molt visitada per tot tipus de persones (grans, petits, en grups, individualment, senderistes, espeleòlegs, dominguerus...). La boca de la cavitat és molt gran, i segons algunes publicacions té uns 400 de longitud.







La cavitat té una galeria principal molt recta i una de lateral molt llarga. Com els frontals que portavem no il·luminaven bé, només vam recorre la galeria principal, la secundària vam notar zones de fang i aigüa que dificultava l'avanç.
Els punts de vermell senyalen la galeria principal. La foto és de la web de muntanya "Espeleobloc"









Abandonem la cova i enfilem el mateix  corriol que hem fet de baixada. Tornem a ser al coll d'Eres.
Sortim al coll i girem a l'esquerra per agafar la senda que mena a la Mola.







No hem d'allunyar-nos molt del coll per a trobar la "necròpolis del coll d'Eres", també coneguda com "necròpolis medieval del Cingle del Marquet". A uns cent metres del coll i a mà esquerra hi ha una petita clariana en el marge que ens porta a la necròpolis.








Les sepultures van ser trobades per un pastor i van ser excavades i documentades el 1929 pel Centre Excursionista de Terrassa. Després de la descoberta una va patir un espoli i les altres van ser regirades per forasters, però el més important va ser la trobada de la famosa sivella visigòtica del Coll d'Eres. Aquesta peça de broze presenta cisellades diverses bèsties mitològiques i es pot veure al Museu Arxiu de Terrassa. L'estat actual de les sepultures és d'abandonament i hem de buscar-les entre la fullaraca i l'arbreda per trobar-les.
La necròpolis és formada per varies tombes molt tosques fetes a base de lloses.







Després d'entretenir-nos en la cerca de les sepultures, fem un mos en una clariana. En acabar abandonem l'indret i sortim al camí de la carena del Pagès (el camí Montcau-la Mola) on continuarem de pujada en direcció a la Mola. Hem de vigilar perquè agafarem un corriol poc evident que trobarem a prop i a mà dreta. Aquest corriol mena al pàrquing d'Estenalles.







Per tornar a l'aparcament d'Estenalles (si no volem fer-ho pel camí del GR 5 que és més evident i endreçat) podem triar entre quatre corriols i tots molt a prop entre ells. En la foto següent podem visualitzar aquests quatre corriols que ens portaran a l'aparcament.
Nosaltres agafarem l'itinerari de color vermell.







El corriol que hem triat és el menys evident i trepitjat de tots (l'itinerari de color verd també és molt perdedor), però nosaltres el vam fer sense cap contratemps.
La foto de dalt ens diu que anem en la direcció correcta, penseu que l'aparcament és sota de l'edifici de la Mata.







El camí davalla pendent avall fins a trobar el torrent del "Cellerot" i posterior de la "Calçada".
Una vegada veiem el torrent, el camí de baixada és més evident i sembla més trepitjat.






El torrent del Cellerot surt de la base del Montcau,  enllaça amb el torrent de la Calçada, i passa molt a prop del pàrquing d'Estenalles.
Ara som al "sot de la Calçada" i continuem baixant.
Continuem al sot de la Calçada, però ara deixem de baixar i continuem cap a Estenalles.







Així que ens allunyem del torrent o sot de la Calçada el camí és planer i manifest.
Atenció en aquest punt (veure track), hem de desviar-nos a la dreta i seguir el camí de pujada.







Mentres seguim la traça del camí (amb l'ajuda de fites disperses) escoltarem molt a prop els cotxes circulant per la ctra BV 1221. Ja som molt a prop del pàrquing, només haurem de superar algun marge força dret i creuar la carretera.


Sortida Febrer del 2016










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook