Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Feliç Any. Mostrar tots els missatges

Feliç Any Nou 2021

Que mai us falti un somni per complir, un projecte que realitzar, alguna cosa que aprendre i algú a quí estimar.
Feliç Any Nou!

Com ha anat aquest 2020?
Aquest any ha sigut marcat per la pandèmia del Covid-19, però tot i això hem pogut fer algunes sortides properes a casa i una de més llunyana, visitàrem el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. 
Vam fer-ho amb companyia d'alguns amics muntanyencs: Mónica, Izmet, Carme, Josep, Isa, Jaume i Raquel.
I vam gaudir de molts indrets coneguts de la contrada: Faja Racón, Pradera d'Ordesa, senda del Caçadors, Góriz, faja Roya, Marboré, llac Gelat, clavilles de Soaso... però el que molts desconeixem d'aquesta zona, és la llegenda de les Tres Sorores.


El massís del Mont Perdut és visible des de molta distància al Pirineu aragonès.
Aquell que s'acosti per la zona, de seguida distingirà els tres famosos pics anomenats 'Les Tres Sorores' o els 'Treserols', com sempre ho hem sentit cridar a la gent de Sobrarbe: Mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m ), i Añisclo (3.263 m).
El que no sap molta gent és que al voltant d'aquestes muntanyes han sorgit des de temps ancestrals nombroses llegendes.
Moltes d'elles expliquen com van néixer aquestes tres formacions calcàries a la vall d'Ordesa.


Una d'aquestes llegendes és la de tres princeses mores que es van escapar de l'Aljafería de Saragossa.
El rei Mohamend es va enfadar, i va enviar als seus millors homes a buscar-les. Només un va poder seguir les seves petjades, pujant de Zuera a Osca, després a Laguarta i a Boltaña.
Les princeses ja estaven de camí de França, quan advertides per la gent de la zona de la gran nevada que anava a caure, van fer cas omís, i els va sorprendre en el camí. Va desaparèixer l'home de Mohamend i les tres princeses van morir arraulides a la vora del riu Cinca, tanta neu els va caure que es van formar aquestes 3 muntanyes germanes, les "Treserols".

Aquesta és una de les moltes llegendes de les Tres Sorores-Serols.

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook