Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineu Oriental Alta Garrotxa. Mostrar tots els missatges

Sant Aniol i Salt del BRULL

Aquesta excursió és indicada principalment a l'estiu, quan la calor apreta i la possibilitat de refresescar-nos en gorgs i corrents de riu és molt apreciada i possible de fer. El recorregut s'allarga per tota la riba de la riera de Sant Aniol; sortim de Sadernes, visitem Sant Aniol d'Aguja i acabem al salt d'aigua del Brull. És una sortida d'uns 6 o 7 km de distància i de 400 mts de desnivell (anada), amb moltes estones d'ombra i en constant contacta amb l'aigua. Aparquem la fugoneta camper en una zona habilitada com a pàrquing, un gran descampat de dos o tres nivells.




Ruta de la sortida





Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 15.50 km.
Temps:.......................................................... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 800 mts.
Dificultat:.................................................................... moderada/fàcil.
Circular:....................................................... Només capçalera riera d'Aniol.
Cartografía:..................................................... alpina_alta_garrotxa_2018.
Observacions:......................................................... Aquesta sortida la fem una mica més completa utilitzant el camí del "Salt de la Núvia" com a retorn. 
Atenció: en casos de pluja o crescudes de riu, és preferible d'utilitzar aquest camí per no trobar-nos sorpreses d'última hora.





Baixar track de Wikiloc 
Powered by Wikiloc





Aparquem la fugoneta camper en una zona habilitada per a l'ocasió, un gran descampat a dos o tres nivells, al veïnat de Sadernes. També hi ha la possibilitat de deixar el vehicle ens zones acondicionades com a pàrquings (cuatre zones), als vorals de la pista forestal de Sant Aniol, però és un accés regulat i restringit pel Consorci Alta Garrotxa. 
Pàrquing de Sadernes: a l'estiu és molt utilitzat per excursionistes, escaladors i família en general.





Descendirem a la pista de Sant Aniol per unes escales directament des del pàrquing, i seguirem sempre les marques taronges i verdes, i també les grogues d'Itinerànnia.
Pont del Pas dels Aures.


En la foto superior veiem algunes de les zones habilitades per aparcar el vehicle. Aixó és possible en temporada baixa, amb poca afluència de gent.


Hi han cuatre zones d'aparcament.







Pasada l'última zona d'aparcament, trobem aquesta bifurcació de pistes (foto inferior). A l'esquerra mena a Sant Aniol d'Aguja (tancada a la circulació de vehicles) i a la dreta porta a Sant Feliu del Riu (oberta a la circulació de vehicles).








En algun tram  la pista travessa el riu, i es col·loca paral·lela a l'esquerra de la seva riba. 
En arribar a prop de la finca de la Muntada, tornem a travessar la riera i abandonem la pista forestal.
A partir d'ara caminarem per un sender ombrívol i envoltat d'arbres de rivera.





En poca estona arribarem a la renclosa de Gomarell, nosaltres seguirem pel seu marge dret i paral·lel a la riera de Sant Aniol.
Renclosa el Gomarell.





Seguim el camí paral·lels a la riera. Mentres caminem veiem i gaudim de boníques imatges del riu: caigudes d'aigua, ràpids, gorgs... d'una netedat evident, si siguéssim a l'estiu ens vindrien ganes d'una capbussada.








En arribar a la zona del "Goleró"  hem de tornar a creuar les aigües per uns blocs de formigó, ja col·locats  per servir de "pont".






Fa uns anys en aquí hi havia un pont de fusta que penjava sobre els ràpids del riu. Ara ja no hi ha rastre d'aquest pont, una forta llevantada va arrasar-lo completament.





Més amunt trobem una última cruïlla abans de Sant Aniol.
 En aquí podem seguir recta, que aniriem al coll del "Principi" per pujar al "Puig del Bassegoda", o girariem a l'esquerra per dirigir-nos a Sant Aniol d'Aguja i Salt del Brull.
Girem a l'esquerra.

En aquesta ruta trobarem moltes senyals verticals, què ens farà la sortida més tranquila.

Segons el rètol, en 15 min som a l'ermita.





El sender continúa sent molt evident i fressat. En aquí, però, ens acompanyen les senyals blanc/vermell del GR 11.
El GR 11 ve del Coll de Principi, passa per Sant Aniol, i finalment senfila sender amunt fins a "Talaixà".






El pont de Sant Aniol ens dóna la benvinguda.








Sant Aniol d'Aguja
Un indret ressenyable, interessant i recomenable de visitar és el conjunt històric de Sant Julià d'Aguja. Un indret amb un passat remercable i on actualment hi ha un ambiciós projecte per restaurar el Mas de "Cal Sastre", antiga rectória i refugi.
Inclós hi ha una web que dóna suport a la rehabilitació aquest antic refugi.




En una visita que vam fer l'any 2015 encara havien de bastir la taulada del refugi, i les obres eren molt evidents.








A dia d'avui les millores són molt evidents i engrescadores.
En la fotografia inferior (foto actual de 2018) veiem l'edifici del refugi sense les bastides d'obra.
Una inscripció (foto superior) de l'Any que es va cobrir la teulada de l'edifici.









Encara és d'hora per dinar, així que enfilem el sender que mena al Gorg Fosc i al Salt del Brull. L'Anna no coneix el salt i jo ja fa molt de temps que no el visito, ja ni m'en recordo de com és.
A baix d'aquest pedregam hi ha el Gorg Fosc, nosaltres però continuem en direcció al salt d'aigua.





Veiem el Gorg Fosc a uns 15 mts per sota nostre, no el visitem. Ara el camí continúa per la llera del riu, si baixés més aigua sería complicat de seguir.







Arribem a una terrassa pedregosa, amb una zona més exigent i delicada de superar. Recordo que fa molts anys em vaig quedar en aquesta zona, i vaig contemplar el salt des d'aquí.
Al fons de la foto (superior) veiem parcialment el Salt del Brull.





Val molt la pena de superar l'últim escull, ens ha deixat una bona impressió tot plegat.








Ja és hora de fer un mos, i decidim de tornar a Sant Aniol per fer parada i dinar. Tant al Salt del Brull, com al Gorg Fosc, trobem que ressona molt la força de l'aigua i no ens convida a la tranquilitat.
Desfem el camí d'anada.

La imatge que teníem del refugi, des de la font de Sant Aniol, on dinavem.





Després d'un ràpid dinar, i una curta visita a l'interior del refugi (vam ser convidats per un responsable de les obres de la casa) santornemi cap a Sadernes.
No ho fem pel camí d'anada, sino que enfilem la senda de "el Salt de la Núvia", un retorn alternatiu.
Per la senda trobarem marques del GR 11, un PR Local i l'itinerari de Itinerànnia.

També trobarem un parell de curtes tarteres.





Abans del "Mal Pas de la Quera", o "Salt de la Núvia", trobarem un cable metàl·lic que fa de passamà i així superar el camí amb seguretat. Em sembla que l'anomenen el "Pas del Capellà", però no és segur.
Aquest cable de vida no l'he vist en altes sortides, sembla nou.





Un metres més enllà del Pas de la Núvia (hi ha una pedra amb una creu i una data gravada a sobre), trobarem una bifurcació. Seguint amunt anem a Talaixà, si girem a l'esquerra baixem al Mas de la Muntada.
Davallem direcció la Muntada i Sadernes.

Una altra curta tartera a superar.





Davallem la senda entre l'arbreda d'alzines, fins arribar a la renclosa de "El Gomarell" i l'embocadura del torrent el "Clot de Talaixà. En aquí continuem la senda girant a la dreta.
En blau (foto superior) el camí que hem fet de pujada al matí, i en vermell el que fem ara de baixada.

De baixada haurem de travessar la pista que mena al Mas de la Quera.





A partir de la renclosa del Gomarell tornem anar paral·lels a la riera de Sant Aniol. Superada la finca de la Muntada agafem un corriol a mà dreta (fitat i fressat), que ens allunya un pèl de la pista d'anada.
A l'esquerra la pista que hem fet al matí de pujada. El sender mena directament al "Pont de Valentí" i a l'hostal de "Ca la Bruta".






El sender no és pla, com la pista, a estones s'enfila amunt i baixa després. En poca estona, però, arribem al pont de Valentí i a l'hostal de Ca la Bruta.
El pont medieval de Valentí, totalment conservat.

Al costat del pont trobarem l'antic hostal de "Ca la Bruta", totalment reformat.





Després del pont de Valentí enllacem amb la pista forestal de Sant Aniol i que hem utilitzat al matí d'anada. Un parell de quilòmetres més i arribem a l'aparcament de Sadernes.
L'aparcament amb més vehicles que al matí.
Sortida desembre del 2018

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook