Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellasapera i Turó de la Pola. Mostrar tots els missatges

Castellsapera i Turó de la Pola

Sortida circular per visitar dos turons molt concorreguts i coneguts de la Serra de l'Obac (La Serra de l'Obac i el massis de Sant Llorenç del Munt formen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac).
Aquesta excursió pot ser-nos un pèl llarga a causa del llarg flanqueix que farem per senders i corriols que ens portarà a la zona de "la Barata", abans de pujar a la Serra de la Pola.
Mapa de la sortida.




Deixo el cotxe a l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari i m'enfilo per  la pista asfaltada.
Parking Alzina del Sal·lari.




Dalt de la pista giro a l'esquerra i segueixo amunt fins arribar a aquesta bifurcació.
Per fer aquesta excursió més completa i llarga, agafaré el camí  que ens indica a "la Barata".




A pocs metres de l'última cruïlla la pista deixa de ser asfaltada ...i esdevé en camins i corriols.
Hem de vigilar amb la senda que agafem, no seria extrany que haguem de recular per reorientar-nos i agafar el camí correcte.
De vegades la senda la trobem emboscada, i d'altres s'ens obre unes vistes espectaculars del massis veí ..el massis de Sant Llorenç del Munt.


Després de bastantes pujades i baixades arribem al camí que ve de "la Barata" i s'enfila cap amunt ..cap a la Serra de la Pola!
A la Serra de la Pola hi trobarem els turons del Castellsapera i de la Pola i per on transcorre el GR 5.



Dalt de la Serra les vistes s'obren totalment.
El Massis de Montserrat en la llunyania.


I el Castellsapera més aprop.



La muntanya de Castellsapera té forma allargada i amb dos turons, també allargats, separats per una canal que dóna accés al seu cim.
En la fotografia podem visualitzar per on transcorre el corriol de pujada al cim dels dos turons del Castellsapera.


La senda ens portarà dins del bosc i a pocs metres d'entrar-hi hem de parar atenció en un corriol poc evident que per la dreta s'enfila amunt.



Seguirem el corriol amunt, sense dificultat i evident, fins a arribar a un altre corriol que surt del primer.
També hem de parar atenció perque ens el podem passar de llarg.
Aquest corriol de pujada ens portarà directament a la canal d'accés al Castellsapera (per la vessant Sud).


Així que remuntem la canal (per la vessant Sud)  ens trobarem aquest sencill pas ..equipat amb una corda.


Superada la canal per la cara Sud trobarem, a mà esquerra, un últim grau per grimpar dalt del turó Nord.
A mà dreta trobarem un altre grau més sencill que puja al turó Sud.



Arribo al cim del Castellsapera (el turó Nord sol esta més "engalanat" que el Sud)
Altres vegades havia trobat senyeres i pessebres al cim Nord del Castellsapera, ara sembla que molts turons del parc estàn lliures d'aquests ornaments.


Una fotografía des de dalt del cim ens localitza el proper objetiu, el Turó de la Pola, i l'itinerari a seguir.



Baixem del Castellsapera també per la canal, però per la vessant Sud ..igual de fàcil que la pujada però sense un grau equipat!
Ja dins del bosc agafarem el camí que no davalla en cap sentit, nosaltres no haurem d'abandonar el camí carener.
A poca estona d'abandonar la canal del Castellsapera trobarem aquest "bony" rocallós que haurem de superar-lo.




Com indica la fotografía presa des de dalt del Castellsapera, ara arribem al coll de les Tres Creus.
En el coll de les Tres Creus aniré en direcció turó de la Pola.



A pocs metres del coll ens trobem una gran dipòsit d'aigua, de gran utilitat pels Bombers en situacions d'incendis.
La fotografía ens indica el lloc d'accés al turó de la Pola.



Dalt del cim tenim també, unes vistes espectaculars!
Al cim del Turó de la Pola i darrera la Muntanya de Montserrat.



Visitats els llocs programats no més em queda de seguir la Serra de la Pola, pel GR 5, fins a trobar el coll de Boix.
Coll de Boix.



Arribat al coll davallaré per la senda que em portarà a l'Alzina del Sal·lari, on tinc el cotxe.
El camí és prou evident i ampla per no perdre'ns.
Sempre agafaré els trencalls de l'esquerra (que davallant) en totes les bifurcacions que vaig trobant.


Si no ens despistem sortirem a baix de tot de l'aparcament del Sal·lari, si no sigués així sortiríem més amunt del parking ..però no té cap importància!



Insereixo el track de la sortida, molt útil per aquestes contrades:
Powered by Wikiloc



Sortida Desembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook