Matinal per la Muntanya de Montserrat.
Serà una visita de "puja i baixa" a la regió coneguda amb el nom de "Tabor".
Pujaré per una canal desconeguda per a mi, la del Moro, i baixaré per la sencilla i coneguda canal de Sant Jeroni.
Grimpar o desgrimpar la canal del Moro significa superar deu passos delicats (però no difícils ni complicats) i nou d'ells equipats amb les seves corresponents cordes (res de cadenes ni cables d'acer ..tot cordes de 10 o 12 mm de diàmetre).
La novena corda i la vuitena en menor mesura, són de grimpada exigent i tirar de braços.
Mapa de la sortida.
Deixaré el cotxe a l'aparcament que hi al costat del Monestir de Santa Cecilia i faré l'aproximació a l'inici de la canal del Moro pel "camí de l'Arrel" ..el camí que travessa la vessant Nord de la Muntanya de Montserrat i que va de "Can Maçana" fins el Monestir de Montserrat.
Una vista de la paret de Sant Jeroni des del camí de l'Arrel.
Sóc a l'inici de la canal del Moro.
Aquesta canal és molt tancada en molts trams i és recomenable de portar casc per la caiguda de pedres, recordeu que som en territori de cabres i aquestes solen moure's i llançar pedres des de dalt.
Com ja he explicat al principi, pujant per la canal, ens trobarem el principals passos de grimpada equipats amb cordes.
Encara que els primers són sencills (els últims son passos més drets i exigents) jo els resenyaré tots, possaré fotos i alçades de cada un d'ells.
La primera corda té una llargada aproximada de 3 o 5 mts, la segona corda d'uns 6 o 8 mts.
Els dos són sencills de fer!
Atenció al superar la segona corda, hem de vigilar el flanqueix d'aquesta roca.
Els punts discontinus indiquen un perill de relliscada evident.
La tercera corda pot tenir uns 2 o 3 mts i la quarta 8 mts, també facilons de grimpar.
A l'esquerra la corda tercera lligada a un parabolt, i el de la dreta lligada a un bloc de roca.
En el cinqué pas haurem de parar atenció.
No és difícil però trepitjarem fang i aigüa ..també la corda és la més malmesa de totes i no dóna seguretat.
Així trobarem la corda amb la "funda" feta malbé i "l'anima" de la corda al descobert, foto de l'esquerra.
La sisena corda, d'uns 5 o 6 mts de llargada, la trobarem lligada a un parabolt en bon estat.
La setena corda és més llarga ..d'uns 15 o 18 mts!
En aquest cas la grimpada és més horitzontal i en els últims metres la corda es desdobla en dues.
Ara venen els últims passos més verticals on hem de parar atenció i tirar de braços.
La vuitena corda la trobarem més llarga, d'uns 25 o 30 mts.
Ens ajudarem d'ella mentres grimpem per una cornisa o lleixa lateral, on al final (foto de la dreta) trobarem els últims metres de grimpada amb dues cordes existents.
La novena i última corda de la canal (si la fem de pujada).
Haurem de tirar de braços mentres grimpem aquests 6 o 8 metres de paret dreta, potser el pas més difícil (que no complicat) de tots.
La corda novena (foto esquerra) i vuitena (foto dreta) lligades a parabolts sencers i nous.
També si poden veure els coneguts maillons per montar rapels si fem el pas de baixada.
Superada la novena i última corda ens trobarem amb un tunnel a mà esquerra, i dins del mateix veurem una corda molt evident.
En la foto veiem el tunnel de l'esquerra (amb una corda dins) i la mateixa canal que continúa amunt.
Oblidem-nos del tunnel i continuem recta amunt!
Dins del tunnel entrarem dins d'una enorme xemeneia amb unes parets dretes, llises i amb trams extraplomats.
Complicat (al menys per a mi) i perillós de grimpar només amb l'ajuda d'una corda (una corda de 30 mm de diàmetre i 25 o 30 mts de llargada).
Com ja he dit abans és millor de continuar per la mateixa canal.
Encara que ja no trobarem cap corda més per assegurar, els passos són facilots i podrem grimpar sense perill.
Els últims metres de canal trobarem pendents, més o menys dretes, amb quantitat d'arrels, matolls, branques, arbres ..que ens ajudaràn a progressar fins a sortir del barranc.
Una cabra "montserratina" observa els meus moviments, sembla volguer assegurar-se de que marxo de casa seva.
De sortida de la canal agafarem el camí normal de pujada a la Miranda de Sant Jeroni (punt més alt de la Muntanya de Montserrat) i anirem a buscar la canal de Sant Jeroni.
De camí ens trobarem l'ermita ...també de Sant Jeroni!
La canal de Sant Jeroni és molt concorreguda i fàcil de baixada o de pujada.
És identificable per que hi han instal·lades torres metàliques de tensió elèctrica en tota la seva llargada.
En una de les fotos veiem una estessa caòtica de roques on hi han senyalades dos passos equipats, un amb una escala i l'altre amb un cable d'acer com a passamà (facils de transitar pels dos passos).
Aquesta zona és ja el final de la canal, i és la zona on parteix la canal del musclo o "mejillón" i també de l'inici de la ferrada la Teresina.
Aquí teniu el track de la sortida, penseu, però que dins de la canal la cobertura de la senyal GPS no arriba bé i no segueix el camí correcte.
Sortida Març del 2015
Em pots seguir al Facebook!
