Distància:.................................................................. aprox. 22.50 km.
Temps:....................................... ruta de dos dies, amb bivac plana de Marboré.
Desnivell:................................................................... aprox. 2000 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:................................................................................... No.
Cartografía:........................................... alpina_ordesa_monte_perdido_2014.
Observacions:......................................................... Ruta llarga i de fort desnivell que ho repertim amb una sortida de dos dies, amb bivac a unes baumes a la plana de Marboré.
Deixem el cotxe a l'aparcament de la pradera de Pineta i agafem la pista que trobem darrera de les casetes d'informació del Parc Nacional.
El circ de Pineta ja il·luminat pel sol.
Podem agafar una senda que travessa per dins la fageda, però aquesta vegada volem passar per la pista que mena als "Llanos de la Larri".
A mitja hora de camí trobem un pont que travessa el riu Cinca.
Pocs minuts més i trobarem, a mà esquerra, una senda que s'enfila fort a l'ombra dels arbres. En la pujada l'arbreda s'anirà alternant amb matolls diversos com la falguera ("helecho"). A Bielsa "helecho" rep el nom de "felquera", d'aquí el nom de "el Felqueral" d'aquest sector del circ de Pineta.
La cruïlla que trobarem després del pont.
Les diferents direccións d'aquesta cruïlla.
De pujada, a 1.700 m, trobarem la bifurcació del camí que mena a la cascada del Cinca i a la "Faja de la Tormosa".
Al fons veiem les cascades que baixen de la plana del Marboré.
A partir d'aquí comencem a pujar fort, entre farallons rocosos i pendents escarpats. En la llunyania sembla complicat de transitar per aquí, però a peu de camí, el circ de Pineta, no és complicat de remuntar.
Per les fotos veiem una senda ben trepitjada i evident.
Abans d'arribar a dalt entrarem en un paratge muntanyós conegut com "el Embudo", per la seva forma estreta la part inferior i ampla la superior. Hi ha un torrent que l'atravessa de dalt a baix, i el terreny és força inclinat i escarpat. A l'hivern la neu i el gel fa necessari l'utilització de grampons i piolet per remuntar aquestes pendents, fins i tot podem trobar neu a principis d'estiu.
Inici inferior de l'anomenat "el Embudo".
Part inferior de la torrentera "el Embudo" des d'una altra perspectiva.
Remuntarem les fortes pendents, de "el Embudo", resseguint un marcat i sinuós corriol. En la part superior tornarem a travessar la torrentera, en direcció sud, fins a trobar el punt característic del "Balcón de Pineta".
"El Embudo".
Flanqueig lateral, direcció sud, per anar a trobar el punt característic del Balcó de Pineta.
A prop del balcó i amb una vista, del "Embudo", amb la traçada senda fent ziga zagues.
Clica per visualitzar aquesta sinuosa senda.
El mateix paratge del "Embudo" amb una vista des del cim del Robiñera.
Arribem al balcó de Pineta, un excepcional mirador de la vall de Pineta i dels impressionants cimalls que l'envolten.
El que més ens sedueix són les admirables i ferèstegues parets rocoses que baixant dels grans cims meridionals d'Ordesa (Punta de las Olas, Soum de Ramond, Mont Perdut, Cilindre, Esparrets...) i de la quarta glacera dels Pirineus, la del Mont Perdut.
També m'encanta la felicitat de la Marta pel paisatge que l'envolta. Com diu ella, "no tothom veurà aixó en la seva vida, abans s'ha de fer el gran esforç per pujar-hi".
Després d'algunes fotos més enfilem la senda en direcció al llac de Marboré. Hem de seguir les moltes fites que trobarem, també aprofitem la traça del camí quan no trepitgem roca.
Encara que hi ha més d'un camí d'aproximació al llac, nosaltres vam agafar el que ens semblava més evident.
Arribem al llac de Marboré per la presa que és va construïr on desguassa el llac.
Darrera la presa hi han les aigues del Marboré i en la llunyania, encastat en una bretxa, el refugi de Tuca-roya.
Llac o ibón de Marboré.
En la foto superior veiem la localització del refugi lliure de Tuca-roya.
Després d'una bona estona de relaxació, ens hem d'acomiadar. Ja he comentat que jo faria bivac, per la zona, per demà coronar els dos Astazous. L'Anna i la Marta, però, tornaven al punt d'inici que era l'aparcament de la pradera de Pineta. El dia següent ens retrobaríem a primera hora de la tarda al mateix aparcament.
L'Anna i la Marta que marxen pel mateix camí.
Aquest és un dels molts bivacs descoberts que hi han per Marboré, però no era el que jo necessitava.
M'havien comentat d'unes baumes que hi han de camí als Astazous, i que estaven condicionades, per passar una nit, com a bivacs.
Reseguint la senda fitada i trepitjada que porta (entre altres indrets) a la collada d'Astazou, vaig localitzar el que podría ser la zona desitjada.
El que podria ser el turó rocós amb les balmes de bivac.
Les baumes o balmes de bivac del Marboré són a uns 2.700 m i molt a prop dels dos Astazous, la collada del mateix nom i el col de Swan. Hi han algunes "coves" condicionades per abrigar-se del fred i la pluja, jo vaig agafar la més gran.
Aquest bivac no va ser el definitiu.
Després de fer una ullada pels voltants em vaig canviar al del costat. Semblava més nivellat.
Abans de "sopar" vaig fer una volta per les proximitats. Vaig veure algún excursionista transitant per la cresta de l'Astazou Or, un grupet petit d'isards i de marmotes cap ni una. També vaig observar o localitzar, la canal que puja al coll del Cilindre des de la plana de Marboré (per futurs projectes).
Vista per darrera de les baumes.
La plana del Marboré des de l'interior del bivac.
Ja he comentat que no vaig veure, ni escoltar, cap marmota peró per la nit algún rosegador em va visitar i va tenir feina amb un tros de pa que portava a la motxilla.
Toca diana a les 6:30, el cel és seré i clar, no fa gens de fred ni de vent, i el sol que comença a puntejar a l'horitzó.
Després d'un batut de fruita i alguna pasta de brioix començo a caminar. No busco la senda fitada que hem portaría a la collada d'Astazou, si no que vaig a buscar les fites que m'han de portar al coll de Swan. Vorejo la penya rocosa per l'esquerra (la dels bivacs) i encaro els passos en direcció al coll de Swan, sempre seguint les fites salvadores.
Vaig visualitzar l'itinerari en la distància i buscar les fites que asseguressin la bona ruta, però vaig sortir uns metres per sobre del col de Swan. Ara bé, el camí era correcte (res de grimpar, només caminar) i vaig sortir a la mateixa cresta de l'Astazou Oriental.
La zona per on vaig transitar era escarpada, però no impracticable. Suposo que si m'hagués enfilat més a l'esquerra, també hauria sortit a la cresta.
La cresta que porta a l'Astazou Oriental, consta de diferents lleixes o terrasses rocoses que haurem de sortejar pels flancs més accessible. Si que trobarem algun marge costerut, però aquests (com a màxim) són de -IIº.
En la pujada vaig trobar dues parets de grimpada més lenta, però no complicades de fer.
L'Astazou Oriental (3075 m) és seixanta metres més alt que el seu germà petit (Astazou Occ. de 3015 m), encara que en el terreny no ho sembla. A la seva vessant nord, que dóna a França, veiem alguns cims coneguts:
Vignemale o Comachibosa.
Midi de Bigorre.
La Munia i el Robiñera.
I a la vessant sud, que dóna a Espanya, veiem alguns dels cims septentrionals d'Ordesa.
Faig un mos i santornemi cap avall.
Ara si que arribo al col de Swan. Aquesta canal (canal de Swan) és molt utilitzada, i coneguda, com a corredor hivernal per ascendir als pics dels Astazous quan hi ha neu.
Vista des del col de Swan en direcció a ponent.
Corredor Swan.
Atenció que ara si que ve una zona delicada de grimpar o transitar. En un principi volia crestejar directament a l'Astazou Occ. pels passos aéris de la vessant septentrional ...de la banda francesa. Però no ho vaig veure clar.
Primer vaig enfilar-me per aquest esglaó.
Superat l'esglaó vaig trobar una lleixa rocosa que s'estrenyia a mesura que progressava. No ho veia clar, per sota semblava que hi havia un "projecte" de camí.
Per sota semblava que havia un "prototipus" de camí. Era molt estret i inclinat, a la banda esquerra havia paret i a la dreta un pati mortal de mil dimonis.
Jo i la meva motxilla vam donar mitja volta.
O no vaig trobar el camí correcte o el que havia no era fet per mí.
En tot cas havia una alternativa amb menys risc. De les mateixes terrasses que vaig utilitzar per acostar-me als passos de la banda dreta, havia una tartera que baixava per la banda esquerra.
Molt fàcil de baixar.
Em sembla que no vaig trobar cap pas de grimpada, només utilitzant els pals per no carregar genolls.
En vermell (foto superior) l'itinerari de pujada a l'Astazou petit o Occidental. En blau el de baixada en direcció al Marboré.
Foto superior feta en la tornada.
Les fletxes en vermell indiquen la ruta de baixada del col de Swan (per tartera) i posterior pujada a l'Astazou Occ. Les fletxes en blau l'itinerari de baixada al llac de Marboré. Els puntets discontinus indica la ruta normal (amb senda evident i fitada) de pujada a la collada d'Astazou.
Una vista des de la collada d'Astazou. A l'esquerra els pics orientals d'Ordesa i a la dreta els meridionals de Gavarnie.
Al mig la gran plana cimera del pic Marboré.
El Petit Astazou és més sencill de pujar que el seu germà gran, i les vistes són iguals d'espectaculars.
Vista nord des de l'Astazou Occ.
Vista sud, amb el Mont Perdut com a protagonista.
Torno a la collada d'Astazou. El retorn al Marboré (foto inferior) ho faig per una senda diferent (color blau), menys fitada i traçada que la principal, però igual de fàcil.
Les fletxes en vermell és l'itinerari emprat per baixar del col de Swan i pujar al l'Astazou petit, i els punts discontinus la ruta normal d'accés a la collada d'Astazou des del llac Marboré.
En un punt de la baixada torno ha enllaçar amb la ruta que vaig fer el dia anterior.
En la foto superior es veu el turó rocós on havien les balmes de bivac.
I pel mateix camí emprat per la pujada, el dia anterior, ara l'utilitzo per baixar.
Torno a travessar per sobre de l'edificació de la presa del llac Marboré.
En la baixada, i a prop de la glacera del Mont Perdut, faig una ullada a la canal que facilita l'accés a la glacera i posterior coll del Mont Perdut. Segur que més endavant l'utilitzaré per fer una circular per la zona.
Aquesta és la canal que facilita la pujada.
La grimpada d'altres excursionistes m'han ajudat molt.
El retorn és pel mateix camí resenyat més amunt. Com a comiat aprofito per montar una panoràmica des del Balcó de Pineta.
-1-SNOW.gif)
.jpeg)
--bl.JPG)
