Fa 16 hores
Pedró dels QUATRE Batlles -hivernal-
Un dels llocs per fer raquetes, coronar cims de certa singularitat (és veritat que totes les muntanyes tenen el seu caràcter i encant) i que a més poguem gaudir d'una tranquilitat en quan al risc d'allaus, aquesta zona és (a part d'Ensija i Cadí) el Port del Comte. La nostra intenció és la de visitar tots els cims del massis del Port del Comte, però el fort vent en alçada ens va obligar en abandonar la zona i només coronar el més alt i proper.
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 6.50 km.
Temps:........................................................................ aprox. 5 hores.
Desnivell:.................................................................... aprox. 500 mts.
Dificultat:......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:............................................. vall_de_lord_port_del_comte_2015.
Observacions:......................................................... La pujada al Pedró dels Quatre Batlles va ser per la zona habilitada, per l'estació d'esquí de Port del Comte, com a "ruta de raquetes" (per la "Rasa de Prat Piquer"). La baixada la vam fer per la zona de "Prat del Duc" i la pista d'esquí del "Clot de l'Òrri".
Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
A l'estació d'esquí de Port del Comte hi han moltes zones de pàrquing ja només entrar, nosaltres hem de buscar l'aparcament d'"Estivella" que la trobem a 1.930 m d'altura aproximadament, la més alta de l'estació.
No ens volem complicar la vida i agafarem l'itinerari més fàcil i habitual per coronar el pic més alt del massis, que és el Pedro dels Quatre Batlles. Després visitarem els altres cims propers (Gespeguera, Tosa Pelada i Tossal de l'Estivella).
En poca estona arribem al "Clot de la Vall". En aquí desguassen les aigües quatre torrents que a l'hivern, alguns dells, són utilitzats com a pistes d'esquí o de raquetes. En la foto inferior trobem que l'itinerari de color vermell (el de pujada) ens portarà al torrent o rasa de Prat Riquer que és la ruta normal d'ascensió al Pedró dels Quatre Batlles i que l'estació d'esquí utilitza com a ruta de raquetes (també passen esquiadors de muntanya). També en la foto veiem un itinerari de color blau (pel torrent del Clot de l'Orri que, principalment, és pista d'esquí) i que és el que nosaltres vam utilitzar per baixar del cimall de manera "sobtada" (el fort vent en altura ens va obligar en avortar la planificació inicial).
En el centre d'aquesta vall (el Clot de la Vall) hi trobarem una gran bassa, impermeabilitzada amb tela asfàltica de color negre, per recollir i aprofitar l'aigua dels torrents i alimentar els canons de neu artificial de l'estació. Desconec si antigament la gran bassa era un estany natural de les mateixes dimensions.
En poca estona arribarem a la bifurcació del torrent o rasa de Prat Piquer i que nosaltres haurem d'agafar, hem d'estar alerta.
Anem pujant tranquilament, sense una pendent forta i envoltats de pi negre.
Les condicions de la neu que vam trobar eren inmillorables per a la pràctica de raquetes. Flonja, suau i gens de compactada, el què els experts anomenen "neu pols".
De pujada per la Rasa de Prat Piquer.
Ja hem superat la capçalera de la rasa de Prat Piquer i enfilem les pendents de les Pedrusques.
Ja som molt a prop del primer cim del dia, el Cap de les Pedrusques o el Vulturó. Alguns muntanyencs ja són de baixada i d'altres encara han d'arribar.
Al Cap de les Pedrusques el vent bufa amb més ganes i els núvols sembla que juguen corrent d'una banda a una altra.
Continuem el nostre camí en direcció al següent pic, el "Gespeguera". Primer davallem per la "Coma de la Comtessa" i després remuntem les pendents fins a arribar dalt de la carena cimera de la "Serra de Campelles".
I el vent que no dóna treva, cada vegada amb més força.
Sembla que avui coneixarem la barrufa, quan el fort vent mou la neu pols de les cotes altes per transportar-les a cotes més baixes.
Ens hem possat les ulleres de protecció pel fort vent o torb, però la visibilitat va minvant per moments i la comoditat que gaudiem en la pujada, ara no existeix.
Al final decidim en reorientar-nos i canviar el planning del matí.
Ja dalt de la llarga carena de la Serra de Campelles, i a causa del fort vent, donem mitja volta i ens dirigim al cim del Pedró. Pensem que sería molt millor de visitar els altres pics del massis en una altra ocasió, quan el vent no ens faci la guitza i poguem gaudir del paisatge i de la raquetada en unes altres condicions. Ara, després del Vulturo o Cap de les Pedrusques, coronarem el cim principal de la contrada (el Pedró dels Quatre Batlles) i decidirem que fer a continuació.
Ja ens acostem al cimall del Pedró.
La bandera ens indica que continua el fort vent, i els núvols que corren d'una banda a l'altra.
El Pedró dels Quatre Batlles.
El Pedró dels Quatre Batlles (2.384 m) és el cim de major altitud del Port del Comte i, per tant, del Solsonès. No té la forma d'un pic que destaqui de manera notòria sinó que apareix com un més de les suaus ondulacions que formen la carena de la serra. Tant és així que la superfície que supera els 2.380 m d'altitud és d'1,6 ha. (text de la Viquipèdia)
Al cim del Pedró trobarem una roca de grans dimensions que indica la localització de la punta cimera del pic, i al voltant d'aquesta veurem instal·lats uns panells informatius de les diferents vistes panoràmiques que gaudirem des on som.
Algunes panoràmiques des del cim:
Vista sud en direcció al Puig de les Morreres (Port del Comte), amb la muntanya de Montserrat al fons.
Si ampliem la visió de l'enquadrament, podem afegir el massis de Sant Llorenç del Munt a la imatge.
Vista sud/sud-est, amb el massis del Montseny al centre de la fotografia. Es veu nevat.
Vista sud-est, amb la Serra d'Ensija també al centre de la fotografia.
Vista est, en direcció a la Serra del Verd.
Vista est/nord-est. La coneguda cara oest del Pedraforca.
Vista nord-est, en direcció a la Serra del Cadí.
No vam allargar més les panoràmiques en direcció nord i oest, els núvols tapaven les vistes i el fort vent ens obligava sortir de la zona.
Finalment, després de coronar el Pedró, resolem d'abandonar la serra en alçada i baixar en direcció a l'aparcament d'Estivella. Creiem que és millor en visitar tot el massis, i les seves principals puntes cimeres, amb una climatologia millor per així gaudir de l'entorn, les vistes i de la pràctica de les raquetes de neu.
Davallem en direcció al "Prat del Duc", una plana que hi ha entre el barranc del "Clot Fondo" i la vall del "Prat de l'Òrri".
Així que baixem desnivell, ja notem que el vent afluixa la seva força.
Al Prat del Duc trobem aquesta colla de muntanyencs que reculen en direcció al Prat de l'Orri, volien baixar pel Clot Fondo però la pendent glaçada del torrent els ho va impedir (anaven amb guia).
Primer un flanqueix lateral, després una baixada, i al fons ja veiem el telecadira de "Prat de l'Òrri".
Nosaltres, però, no arribarem al telecadira, davallarem per una pendent que enllaça directament a una pista d'esquí (la del "Clot de l'Òrri").
Ara tornem a passar-ho millor sense la força del vent.
Aquesta pista d'esquí, del Clot de l'Òrri, baixa directament al "Clot de la Vall", on ja hem passat en la pujada.
En la baixada hem de vigilar amb els esquiadors que utilitzen la pista, i d'evitar de possar-nos en la seva trajectòria. La millor manera en conseguir molestar-los el mínim (ells pagen el forfait per utilitzar les pistes de l'estació) és de passar arran la vora de la pista, per la zona més trepitjada pels raquetistes i menys pels esquiadors.
Nosaltres no continuarem per la pista d'esquiadors, sinó que abandonarem aquesta i agafarem una altra, a mà esquerra, que no utilitzen els esquiador i que també mena al Clot de la Vall i a l'aparcament d'Estivella.
La pendent per aquesta pista tancada és un pèl pronunciada i la neu compactada, no hi ha cap perill, però és fa pesat de baixar i més si portes botes noves.
Arribada al pàrquing d'Estivella, ja mig buit.
Amb tot, encara que no haguem fet tota la ruta planejada, ha sigut un bon dia per estrenar les raquetes i continuar fent hivernals (ja feia més de tres anys de l'última raquetada).
Sortida febrer del 2018.
Matagalls -des de Coll Formic-
Pujar al Matagalls des de la collada de Coll Formic no significa una gesta exigent o de difícil execució, és una matinal que molta gent, vinguda de tot arreu, la realitza com a matinal. Jo sortiré de l'aparcament que hi ha a uns 300 mts de Coll Formic, per la carretera que mena al poble de Montseny.
L'excursió l'havia de començar amb companyia d'uns companys i amics d'aventures, però per indisposició d'última hora vaig arribar tard i vaig fer la pujada en sol·litari... bé, amb companyia d'altres excursionistes desconeguts!
L'excursió l'havia de començar amb companyia d'uns companys i amics d'aventures, però per indisposició d'última hora vaig arribar tard i vaig fer la pujada en sol·litari... bé, amb companyia d'altres excursionistes desconeguts!
Creu del Matagalls.
Mapa de la sortida.
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 8.30 km.
Temps:.......................................................... 4 hores amb alguna parada.
Desnivell:.................................................................... aprox. 600 mts.
Dificultat:................................................................................ fàcil.
Circular:................................................................................... No.
Cartografía:......................................................... alpina_montseny_2014.
Observacions:......................................................... L'itinerari de pujada i baixada va ser l'adequat per visitar els diferents turonets o cimalls que hi han pel camí, també per conèixer alguna font que trobarem a prop.
Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
A la mateixa collada de Coll Formic (1.144 m) hi ha construït un aparcament pels visitants del parc, però a uns trescents metres per la carretera del poble de Montseny també trobarem un altre lloc per deixar el cotxe. Si trobem el primer ple, podem utilitzar aquest segon.
Ja he comunicat als amics que fessin la sortida sense mi, i que ja els agafaría pel camí. Aquest itinerari és molt conegut i transitat, i dubto que no ens trobem en la pujada si utilitzem la mateixa ruta d'ascenció.
De moment agafo el sender que mena a la creu que hi ha a la collada de Coll Formic.
Què és la "Creu de Coll Formic".
A pocs metres de la collada i de la casa-restaurant, trobarem la "Creu de Coll Formic".
Aquesta creu és un monument que commemora la mort de 110 liberals de Vic en mans dels carlins (1.874), amb el que es coneix com la "matança de Collformic".
Quaranta anys més tard, el 1912, s'impulsa una campanya per homenatjar aquells soldats i que culmina amb l'instal·lació d'aquesta creu. La iniciativa té com a objectiu "l'entrega a la prosperitat perquè guardi i resti com a una protesta contra un fet execrable i a la vegada un monument demostratiu de quins són els fruits que produeixen les guerres civils".
Al fons de la imatge veiem el restaurant de "Coll Formic".
Deixem la creu commemorativa i enfilem la senda (GR 5.2) cap al Matagalls. En la pujada creuarem dues vegades una pista forestal que no haurem de fer-li cas, aquesta pista mena a la masia de Sant Andreu de la Castanya i al santuari de Sant Segimon.
Primer encreuament. Nosaltres continuarem per la drecera amunt.
Segon encreument.
També hi ha una excursió circular que enllaça el Matagalls amb Sant Segimon, però aquesta seria una sortida de jornada més llarga.
Aquesta serà un pujada directa, farçida de matollar baix i pedregar abundant. Se l'anomena la "carena dels Roures" ja que a l'inici de la pujada trobarem un boscam de roures amb el sòl pedregós. En la pujada flanquejarem la vessant sud del turó d'en Besa (que visitarem al final de l'excursió), fins arribar al collet del turó de la Barraca (1.365 m).
Vista oest des del collet turó de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
Vista est des del collet turó de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
El camí que utilitzo, que va del collet fins al pla de la Barraca (foto superior), "faldeja" l'anodí turó del Pla de la Barraca. L'anomeno anodí perquè no sembla ni cimall ni turó, fins que no consultes un mapa topogràfic (ex: alpina_montseny_2014).
Flanquejo el turó del Pla de la Barraca (1.382 m) fins arribar al mateix Pla de la Barraca (1.367 m). És una plana on de vegades trobem algunes vaques del mas de Sant Andreu de la Castanya, i on hi ha un pou de glaç...o millor dit una poua de neu.
Vista est des del pla de la Barraca. En vermell la direcció d'ascensió.
Poua de neu del Matagalls
o del pla de la Barraca:
o del pla de la Barraca:
Tots els excursionistes que pugen al Matagalls i voregen el pla de la Barraca, resten encuriositats en trobar un clot circular en forma de cràter i entapissat de gespa. És una poua de neu.
La poua de neu o posa era una excavació senzilla a cel obert, molt rudimentària, que generalment no era tan ampla ni tan profunda com els pous de glaç. En aquests llocs s'emmagatzemava la neu, prement-la, i es tapava amb branques esperant que arribés l'estiu per utilitzar-la.
Recordem que un pou de glaç és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern. Omplien els clots amb aquesta neu, o el gel resultant, per tal de disposar-ne durant la resta de l'any. Generalment una nevera era un pou circular, i la part superior es tancava amb una coberta en forma de volta. Unes obertures (de vegades a la mateixa coberta i d'altres a la part inferior) facilitaven la introducció i l'extracció de la neu o el glaç.
La poua de neu del pla de la Barraca amb la serra dels Salaverds al fons.
El misteri del pou de glaç amb els "fets de Collformic".
Recordeu el relat dels "fets de Collformic", en que un escamot de carlins, durant la tercera guerra carlina (1.872- 1.876), va matar 110 lliberals nacionals i altres voluntaris? Les cròniques testimonials de l'època expliquen que la majoria d'aquells cossos, van ser sepultats a un antic pou de glaç de la zona, i no va ser fins el 1.883 que els cadàvers no van ser traslladats al cementiri de la capital d'Osona. Algunes cròniques parlen del pou de glaç de Collformic (?), però també parlen que alguns afusellats van ser capturats al mas de Sant Andreu, a poca distància de la poua de neu (pou de glaç) del pla de la Barraca. Bé podria ser que aquest pou de glaç (el relacionat amb els "fets de Coll Formic) fos el mateix de la foto inferior!?
Al fons de la poua de neu, veiem el turó del Pla de la Barraca.
Després de la plana torno ha enfilar-me, per camí pedregós, en direcció al Matagalls. En la pujada em fixo amb uns excursionistes, allà en la llunyania, que avancen decididament, no sé perquè però em sembla reconèixer algú o alguna.
Si, són els amics que haviem de començar l'excursió plegats i que jo havia trobar-los a mig camí. La veritat és que són lluny i van molt lleugers en el caminar.
El problema en agafar-los és que estan lluny, van forts i jo m'entretinc massa prenen fotografies. Segur que del cim no passan ...ja ens trobarem allà.
Com anava dient: la vista de la plana de la Barraca és espectacular!
El restaurant, que ja hem vist al principi, el pou o poua de neu, que he comentat abans i el turó d'en Besa que visitarem al final. En el requadre vermell falta possar el turó del Montcau que es veu tapat pels núvols baixos.
Més o menys podem visualitzar l'itinerari que s'ha de fer per arribar on he fet la foto.
Des d'aquí podem veure la masia de Sant Andreu de la Castanya, és la masia habitada més alta del Montseny i fou un dels primers refugis de muntanya del CEC. Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella dedicada a sant Andreu.
També observo un ramat d'ovelles, del mas, que pasturen lliurement.
Masia de Sant Andreu de la Castanya.
Ramat a prop de la masia.
Una vegada superada la pujada em situo per sobre dels anomenats "Cingles" i continuo pel GR 5.2 en direcció al Matagalls. Pel camí veig la punta cimera del turó Gros de Santandreu (1.542m), i si hom vol coronar-lo ha de sortir de la ruta habitual i desviar-se lleument cap a la dreta.
Cim del turó Gros de Santandreu.
Des del turó veiem els cims que hem de superar i coronar seguidament, el turó de l'Estanyol i el Matagalls.
Davallem del turó Gros per reincorpor-nos al GR 5.2 i continuar l'ascensió. Sóc al collet de l'Estanyol i ja observo que també hauré desviar-me per coronar el cimall següent.
Des del collet de l'Estanyol veig la ruta habitual, en vermell, de pujada al Matagalls, si vull coronar el turó de l'Estanyol també he de desviar-me d'aquesta ruta.
Ja som més a prop de l'objectiu final. Des del turó de l'Estanyol podem contemplar les anades i vingudes d'excursionistes al Matagalls.
En la distància no veig molt de moviment al cim del Matagalls.
M'acosto al collet del Llops. Si giro a l'esquerra trobaré les fonts Freda i de la Rosa (en el mapa Alpina aquest conjunt de fonts s'anomena font del Collet del Llops), si continuo recte coronaré el cim del Matagalls i si giro a la dreta davallarem en direcció a la masia de Sant Andreu i posteriorment al Coll Formic.
Des del collet dels Llops enfilo el camí al Matagalls (1.696 m). Ja veig que al cim ara hi ha més moviment d'excursionistes, però cap evidència dels companys d'aventures.
No, no...em sembla que hi ha alguna persona que reconec!
Al cim del Matagalls bufa un vent molest i un pèl fred, quan aixó passa els excursionistes que arriben visualitzen l'entorn de la creu i l'altar i corren a buscar recer on poden. Un lloc adequant és a la part posterior de la creu on trobarem protecció darrera d'algún talús del turó o darrere d'algunes roques.
Efectivament allà és on trobo els companys, al resguard del molest vent.
També s'aprofita per reposar forces.
Malgrat el vent i el fred encara tinc coratge per fer algunes fotos des del cim. En direcció a llevant veiem les Agudes i el turó de l'Home...
Agudes a l'esquerra i el turó de l'Home dreta.
La collada de Bordoriol tapada per la boira baixa.
Més lluny la muntanya de Collserola, amb la torre i el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.
Abans d'abandonar el lloc fem una foto colectiva de cim.
Va ser una "selfie" colectiva.
Davallem del Matagalls en la mateixa direcció que hem fet de pujada, però en sentit oposat, i una mica desviats a la dreta per trobar-nos, en la baixada, la font Freda.
Al fons el cim del turo de l'Estanyol que ja he visitat abans.
El conjunt de la font Freda i font de la Rosa venen denominades al mapes Alpina com les fonts del Collet dels Llops.
A la fotografia superior veiem, a sota, la font de la Rosa i a dalt la font Freda.
A la part superior trobarem la font Freda, que és feta a partir d'un mur de pedra escantonada que forma un banc a banda i banda.
"Si voleu evitar revolucions, feu evolucions". Aquesta cita de Jaume Balmes està gravada al que antigament era el broc de la font Freda.
Sota mateix trobem la font de la Rosa. El broc de la font és una bonica rosa d'acer, i la pica un tronc buidat per a l'ocasió. Ara mateix no baixa aigua.
Un tronc buidat que fa la funció de pica i escorredor.
Després d'una estona fent fotos i agafant aigua de la font, continuem la baixada i ens reincorporem al GR 5.2. No passem per sobre mateix de la senda trepitjada, sinó que ens desviem una mica per evitar les zones gelades del camí. Tampoc torno a visitar els turons que anteriorment he coronat.
Ja hem superat la zona coneguda com "els Cingles" i ens dispossem a encarar la forta baixada que ja coneixem.
Anem baixant, amb una imatge del "Port del Comte" en la llunyanía.
Tornem a contemplar la bonica plana de la Barraca, amb la poua de neu a baix i el turó d'en Besa més lluny (el turó de més a la dreta i amb una edificació al cim) i que seguidament visitarem.
El turó d'en Besa (1.394 m) no és un cim important, però va bé de visitar-lo si hom vol conèixer la orografia d'aquesta part del Montseny.
A dalt de tot del turó hi una caseta en bon estat, protegida amb una tanca, i que sembla que allotja instruments de comunicació o similars.
Ja del mateix turó baixem camp a través en direcció a Coll Formic, sense tornar enrere, ja enllaçarem amb el GR 5.2 més avall, a prop de la pista forestal que mena a la masia de Sant Andreu i Sant Segimon.
El problema en agafar-los és que estan lluny, van forts i jo m'entretinc massa prenen fotografies. Segur que del cim no passan ...ja ens trobarem allà.
Com anava dient: la vista de la plana de la Barraca és espectacular!
El restaurant, que ja hem vist al principi, el pou o poua de neu, que he comentat abans i el turó d'en Besa que visitarem al final. En el requadre vermell falta possar el turó del Montcau que es veu tapat pels núvols baixos.
Des d'aquí podem veure la masia de Sant Andreu de la Castanya, és la masia habitada més alta del Montseny i fou un dels primers refugis de muntanya del CEC. Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella dedicada a sant Andreu.
També observo un ramat d'ovelles, del mas, que pasturen lliurement.
Una vegada superada la pujada em situo per sobre dels anomenats "Cingles" i continuo pel GR 5.2 en direcció al Matagalls. Pel camí veig la punta cimera del turó Gros de Santandreu (1.542m), i si hom vol coronar-lo ha de sortir de la ruta habitual i desviar-se lleument cap a la dreta.
Des del turó veiem els cims que hem de superar i coronar seguidament, el turó de l'Estanyol i el Matagalls.
Davallem del turó Gros per reincorpor-nos al GR 5.2 i continuar l'ascensió. Sóc al collet de l'Estanyol i ja observo que també hauré desviar-me per coronar el cimall següent.
Ja som més a prop de l'objectiu final. Des del turó de l'Estanyol podem contemplar les anades i vingudes d'excursionistes al Matagalls.
M'acosto al collet del Llops. Si giro a l'esquerra trobaré les fonts Freda i de la Rosa (en el mapa Alpina aquest conjunt de fonts s'anomena font del Collet del Llops), si continuo recte coronaré el cim del Matagalls i si giro a la dreta davallarem en direcció a la masia de Sant Andreu i posteriorment al Coll Formic.
Des del collet dels Llops enfilo el camí al Matagalls (1.696 m). Ja veig que al cim ara hi ha més moviment d'excursionistes, però cap evidència dels companys d'aventures.
Al cim del Matagalls bufa un vent molest i un pèl fred, quan aixó passa els excursionistes que arriben visualitzen l'entorn de la creu i l'altar i corren a buscar recer on poden. Un lloc adequant és a la part posterior de la creu on trobarem protecció darrera d'algún talús del turó o darrere d'algunes roques.
Malgrat el vent i el fred encara tinc coratge per fer algunes fotos des del cim. En direcció a llevant veiem les Agudes i el turó de l'Home...
Abans d'abandonar el lloc fem una foto colectiva de cim.
Davallem del Matagalls en la mateixa direcció que hem fet de pujada, però en sentit oposat, i una mica desviats a la dreta per trobar-nos, en la baixada, la font Freda.
El conjunt de la font Freda i font de la Rosa venen denominades al mapes Alpina com les fonts del Collet dels Llops.
A la part superior trobarem la font Freda, que és feta a partir d'un mur de pedra escantonada que forma un banc a banda i banda.
Sota mateix trobem la font de la Rosa. El broc de la font és una bonica rosa d'acer, i la pica un tronc buidat per a l'ocasió. Ara mateix no baixa aigua.
Després d'una estona fent fotos i agafant aigua de la font, continuem la baixada i ens reincorporem al GR 5.2. No passem per sobre mateix de la senda trepitjada, sinó que ens desviem una mica per evitar les zones gelades del camí. Tampoc torno a visitar els turons que anteriorment he coronat.
Anem baixant, amb una imatge del "Port del Comte" en la llunyanía.
Tornem a contemplar la bonica plana de la Barraca, amb la poua de neu a baix i el turó d'en Besa més lluny (el turó de més a la dreta i amb una edificació al cim) i que seguidament visitarem.
El turó d'en Besa (1.394 m) no és un cim important, però va bé de visitar-lo si hom vol conèixer la orografia d'aquesta part del Montseny.
A dalt de tot del turó hi una caseta en bon estat, protegida amb una tanca, i que sembla que allotja instruments de comunicació o similars.
Ja del mateix turó baixem camp a través en direcció a Coll Formic, sense tornar enrere, ja enllaçarem amb el GR 5.2 més avall, a prop de la pista forestal que mena a la masia de Sant Andreu i Sant Segimon.
Sortida Gener del 2018.
Entrades més vistes
-
Aquest bosc (curiosament situat en el terme municipal de la Roca del Vallès) és conegut en el món de l'ocult i l'esoterísme. Cli... -
Nova ruta de fonts, aquest cop al massis del Montseny i més concretament al terme municipal de Viladrau. La diferència amb la ruta de fonts... -
Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei, així com una curta, desconeguda i exigent ca... -
Aquesta vegada farem una matinal a la Muntanya de Montserrat per les canals, corriols i agulles de les zones obagues dels Ecos i la nord d... -
Aquesta cinglera la trobarem a llevant de la riera de Sant Aniol, a l'alçada del pont Valentí i l'hostal de Ca la Bruta. La mateixa... -
Vista de la Cresta d'Engorgs baixant del Puipedrós. Els cims de la Cresta d'Engorgs El sentit habitual en fer la Crest... -
.gif)
Pujada al Puigsacalm i Puig dels Llops des del poble de Joanetes, amb pujada per la Canal Fosca (i els anomenats Ganxos Nous) i ... -
La Cresta dels Colells, potser més conegut com el Circ dels Colells, la trobem a tocar del Circ dels Pessons. És una cresta molt sencilla, ... -
La senda de Turieto és l'antic camí que conectava el poble de Torla amb les Bordes i les pastures d'Ordesa. Ara és una agradable i ... -
Circular per pujar al Font Blanca i al Besalí des del Pont del Castellar. La ruta més ràpida per fer-ho, encara que no la més maca. ...
Fotos Pirineuss
-
Puigsacalm, esperó dels llops - L'esperó dels llops és d'aquelles vies d'escalada, que més que una via d'escalada és una gran excursió amb un tram on s'escala una estona. A mi la via em...
-
La Galera- Castelló de la Plana. - *Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II. * *Altimetria del dia d'avui.* Aquest cap de setmana hem estat amb la Teresa per les terr...
Fa 1 dia -
Breve actualización METEO FINDE 26-27-28 ABRIL Enviada hoy viernes por la mañana: Viernes gris, lluvias PM Pirineos. Sábado muy lluvioso en Huesca y Pirineos. Más seco en Zgza y valle del Ebro. Domingo pequeña ventana matinal posible en el Pirineo. Zgza nuboso pero seco Temp suaves, sin calor. - *Breve actualización METEO FINDE 26-27-28 ABRIL Enviada hoy viernes por la mañana: Viernes gris, lluvias PM Pirineos. Sábado muy lluvioso en Huesca y Pir...Fa 2 dies
-
2024/04/07 Saint-Luc (Val d'Anniviers) - Refugio Turtmannhütte (2519m) - *Introducción* Iniciamos nuestra Alta Ruta Imperial, hoy a pesar de tomar los remontes de la estación de esquí de Saint Luc será un día largo, ha estado ha...Fa 3 dies
-
ELS ESGAVELLATS. - *Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres de d...
Fa 3 dies -
Avenc Gran de les Alzines - [image: Avenc Gran de les Alzines] L'Avenc Gran de les Alzines és una de les cavitats més conegudes de la zona del Garraf. Té una profunditat de 70 metres...
Fa 4 dies -
DE URDÓN A TRESVISO POR EL JORÁO - *URDÓN - CANAL DE SAÚ - LAS BALLESTUCAS - CANAL DE TRASDELJORÁU - EL JORÁU - SENDA DEL PICAYO - TRESVISO - SENDERO LA PEÑA - URDÓN* [image: Link de ...
Fa 5 dies -
Maladeta i Tuca d'Alba des del refugi de la Reclusa 19-21 d'abril de 2024 - Teníem una reserva a la Renclusa pel mes de febrer però va coincidir amb un capde de mala meteo i ho vam postposar al passat cap de setmana, que ha fet ...
Fa 6 dies -
Feniás ... casi - Subida al Feniás desde el Balneario de Panticosa. Empieza a escasear la nieve, poniendo los esquís poco más arriba de la Mallata Baja: https://www.komandok...Fa 1 setmana
-
Tozal de Oturia (1921m) en boucle par la cascade del Chorro et le GR16 - Cascade del Chorro (1390m), Ermitage de Santa Orosia (1550m) et Tozal de Oturia (1921m) en boucle. En boucle: +1250m – (1h30+2h00+3h00)= 6h30 – 19 km Niv: ...Fa 1 setmana
-
Rasos de Peguera. Silencio Blanco. - Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente no es una est...
Fa 1 mes -
-
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra. - VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment) Mallorca tan...Fa 4 mesos
-
¡Hola, mundo! - Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡luego empieza a escribir! L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...Fa 5 mesos
-
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA - Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo tintes inv...
Fa 5 mesos -
Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124) - Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig...
Fa 5 mesos -
EL SOSTRE DE SANT DIMES O DEL MONESTIR - La via que ja no podrem fer... - Fa uns cinc anys, el 2018, vaig tancar, provisionalmente, aquest Bloc. Crisi existencial ? Ausencia d'arguments, de continguts ? Ves a saber... Ho vaig f...
Fa 6 mesos -
Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m. - Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominènci...
Fa 6 mesos -
PICA D´ESTATS DESDE EL APARCAMIENTO DE LA MOLINASSA - Ascensión a la *Pica d´Estats* desde el aparcamiento de *La Molinassa *en compañía de *Ainhoa*, *Ana*, *Mari Carmen* y *Jon*, vivaqueando en el *Estany ...
Fa 7 mesos -
Informació d’aquest Blog - Des de 2014 aquest blog ha anat publicant diverses informacions al voltant de les fonts naturals i de la natura amb un article cada dia. Han estat moltes e...Fa 7 mesos
-
Bon Any Nou 2023! - *"La mala notícia és que **el temps passa volant, *la bona notícia és que tu ets el pilot." Michael Altshuler *Aquest any de ...
Fa 1 any -
PIC ESTANY FAURÍ (2.702m) - PIC DE LANÓS (2.660m) - PIC DE MADIDES (2.663m) a la Reserva Nacional d'Orlú - Alçada mínima:1.729m Alçada màxima: 2.702m Distància: 29,3 km Temps empleat: 10h54m (sense aturades) Desnivell + : 1.802m Desnivell - : 1.802m P...
Fa 1 any -
Belonseiche (2.297 m.) y Torullas (2.257 m.) desde Astún - Tramo de arista entre Belonseiche y Torullas - Desnivel + acumulado: 580 m. - Distancia recorrida: 5,5 km. - Tiempo total estimado: 2 a 3 ho...Fa 2 anys
-
Serra de la Sala - Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de 2022 Ca...Fa 2 anys
-
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia - L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant Llore...
Fa 2 anys -
Tresmiles Sur Occidentales de Sierra Nevada (septiembre 2021) - Cambiamos de escenario tresmilero y nos vamos con Merlí unos mil kilómetros más al sur,a Sierra Nevada! He tenido que buscar bastante info por la red pa...
Fa 2 anys -
Llarg parèntesi - Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits, pens...Fa 2 anys
-
Cases de l'Aigua de la Trinitat - Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av. Meridiana. ...
Fa 3 anys -
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià) - *Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700* *Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Fa 3 anys -
Montaña y COVID-19. Opinión personal. - Buenas tardes queridos lectores. Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...Fa 3 anys
-
Les tombes més famoses o curioses - Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu perdre findagrave. És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...Fa 4 anys
-
Marató Vall de Bianya 2019 - Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els faig e...
Fa 5 anys -
“Path to Everest”: Summits of My Life arriba al final - Barcelona, 14/02/2018- El projecte Summits of My Life de Kilian Jornet arriba al seu final amb la publicació del documental “Path to Everest”. Aquest dimec...Fa 6 anys
-
AL MEU COMPANY - AL MEU COMPANY Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...Fa 6 anys
-
IBÓN DE BUCUESA - IBÓN DE BUCUESA Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...Fa 6 anys
-
Fi - Bé, tot comença, tot acaba. Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests 10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
Fa 6 anys -
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste - Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y una aproximación a consi...
Fa 7 anys -
Qué Piolet elegir en 8 preguntas - [image: Subida a Monte Perdido con Nieve hacia escupidera]Fa 7 anys
-
vendo cuchillas dynafit 80 - vendo cuchillas dynafit 80 como nuevas por cambio de esquis. Precio 25€. Interesados 617 102 141Fa 8 anys
-
-
-
Emissió 41: El tancament sense permís de 2 coves desferma una molt forta polèmica a Sant Llorenç - Guies de l'Emissió: *Àngel Miño, Hilari Moreno, Eduard Vives, Miquel Nebot, Gemma Pirla, Salvador Vives, Narcis Serrat i Quim Solbas* Tuiteja *També h...
Fa 9 anys -
-
FINAL D'UNA ETAPA - Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment de deixar aqu...Fa 11 anys
-
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa - Subida a Monte Perdido desde Góriz Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz Faja de las Flores Todas estas fotos y gigapans son de ...Fa 12 anys
-
-
-
Text
Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@
16 / setembre / 2010 by PiK@
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
