Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

MONTnegre-Corredor

Els massissos del Montnegre i del Corredor formen part de la Serralada Litoral i són una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió de les comarques del Vallès i la Selva. Podem considerar que el Montnegre és un territori més abrupte i salvatge i el Corredor ofereix un paisatge més amable i suau. Aquesta vegada farem una sencilla excursió pels camíns i senders propers al Santuari del Corredor, i coneixarem racons d'obligada visita com el dolmen de Ca l'Arenes, el sorprenent "Pic cargolat", les fonts del Ferro i la del Grèvol, el Mirador suspès de fusta ..i més indrets interessants.
Mapa de la sortida.




Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc







Deixem el cotxe al pàrquing del Santuari del Corredor i davallem pel camí que ens portarà al dolmen de ca l'Arenes. Primer seguirem l'itinerari del SL-C 72 i després el SL-C 80.
Des del pàrquing del Corredor veiem el Santuari  i també la torre de guaita dels vigilants forestals. Aquesta torre la trobarem a prop del cim del Corredor i que està a uns 200 mts del Santuari.








Com ja hem comentat, la ruta que hem de fer és molt fàcil de seguir. J de primer només haurem d'empaitar els pals indicadors que porten al dolmen de ca l'Arenes.







De baixada haurem d'estar atents per no perdre'ns un racó curiós i prou interessant. És el "Pi cargolt", un gran pi amb el seu respectable tronc amb una forma recargolada i que el trobarem a tocar del camí. Hi ha un petit pal indicador a la vora del camí amb el nom de "Pi cargolat, Pi pinyer, Pinus pinea", però si anem xerrant o distrets ens el passarem de llarg.







Després de les moltes fotos del pi, continuem baixant pel SL-C 80 en direcció al dolmen.







El sepulcre megalític de ca l'Arenes va ser descobert l'any 1997 i excavat i restaurant els anys 2006/2007. 
Elements del jaciment.






La cambra funerària està formada per la llosa de capçalera, dues lloses laterals a cada costat, dos muntants a l'entrada per recolzar una llosa que fa de porta. L'accés a la cambra, orientat al sud, es feia per un petit corredor.
A dalt foto de la llosa de capçalera.

A dalt foto entrada al sepulcre.







A l'exterior, al costat oest, es conserva el túmul de terra i pedruscall, envoltat de pedres més gran que delimiten i alhora fan la funció de contenir les terres.
Foto del costat oest i l'anomenat Cròmlec.

De l'excavació arqueològica comentar, per acabar, que es va permetre recuperar alguns petits fragments de ceràmica feta a mà, de sílex i de coure o de bronze.





 Després d'aquesta petita història arqueològica vam continuar amb la nostra expedició. 
A deu metres del jaciment de ca l'Arenes hi ha una cruïlla de camins.
Vam baixar pel camí que diu "Santuari del Corredor", vam visitar el "dolmen de ca l'Arenes" i continuem pel camí que possa "direcció Mas ca l'Arenes".







Continuem baixant sender avall pel mateix SL-C 80. La ruta d'aquesta excursió no té cap complicació en trobar l'itinerari correcte, ja que tot són camins i senders amples i trepitjats. 
Mentres davallem tranquilament ens fixem amb algunes caixes de niu penjats dels arbres. Els de la foto superior em sembla que són de rat-penats.






No hi ha cap punt on ens podem desorientar ...potser hi ha un sender (al apropar-nos a la font del Ferro) on si que hem de parar atenció. En aquest punt hem d'agafar el sender de l'esquerra que és menys evident i trepitjat, el de la dreta sembla que s'allunya de la font.
Aquest punt no és marcat en el track d'aquesta excursió, ja veureu que és el punt correcte si comproveu que us allunyeu de l'itinerari predeterminat. És abans de la font del Ferro.







La font del Ferro la trobarem al costat del camí i a un nivell inferior d'aquest. Sembla que era una font molt visitada, quan rajava, perquè havien troncs tallats en forma de bancs per seure i taules per prendre quelcom. La mateixa font era acollida per tres murs de pedra lligada formant una U.







Ara la font (al menys al moment que la vam visitar nosaltres) ja no raja aigua i el terra era ben sec. També vam observar que alguns brètols van encastar un pal dins del broc de ferro.







A prop de la font del Ferro hi ha un pou de glaç (en algun lloc he vist que l'anomenen el "Pou de glaç de can Bosc"). L'estructura està malmesa, mig coberta per herbes i matolls. Les parets són gruixudes, bastides a base de filades de pedra local. El seu interior és circular i la seva fondària d'uns sis metres. Una tanca de ferro l'envolta per protegir-la i també que ningú prengui mal.
Com podem deduir el pou s'abastia de l'aigua que venia de la font del Ferro.







Ara el camí és més planer i ens acosta a la masia de Can Bosc.
La foto superior amb l'aparcament pels visitats i al costat de can Bosc.

Travessem la pista (coll can Bordoi-can Bosc-Santuari del Corredor) i voregem la masia per l'esquerra, en direcció a la font i basses de Can Bosc.







El mas de Can Bosc és monumental, del segle XVI, de planta quadrada i teulada a quatra aigües. Segons diu la Viquipèdia aquesta masia era propietat dels comtes de Bell-lloch que la van llegar a l'Església i d'ella en depèn la conservació de la mateixa.
La foto de dalt ens informa on localitzar la font de Can Bosc.

Un altre foto on ens senyala on vam localitzar una altra caixa de niu. Aquesta també és per a rat-penats, però amb un diseny diferent amb fusta.







Si de baixada hem seguit un dels senders senyalitzats del parc (el SL-C 80), de pujada empaitarem tothora el GR-92, també conegut com Sender del Mediterrani (atenció que també passa el SL-C 80, però no hi han pals indicadors a peu de sender).







La caminada va alternant pujades amb trams planers i fa de bon caminar. Mentres pugem anem superant indrets i racons coneguts del Parc.
El camí creua paisatges surers.

El Campament Juvenil del Solell.

L'Area d'Esplai del Corredor.







Ja som molt a prop del final de l'excursió, però encara ens queda de resenyar alguns racons importants i de visita obligada. Enfilant el sender del GR 92 passarem per aquesta encreuament de camins, no passarem de llarg perquè la trobarem prou senyalitzada amb pals indicadors.
Pugem pel camí que ve de Can Bosc i continuem en direcció al Santuari del Corredor. Abans farem una visita al Mirador i a la font del Grèvol.







El Mirador del Corredor és sorprenent. Després de tot el dia envoltats d'arbres surers, alzinars, pinedes... l'espectacle visual que ens ofereix aquest mirador panoràmic és sorprenent. Estem contemplant les comarques del Maresme (més a prop) i del Barcelonés (més lluny).
Inconfusible el Turó de Burriac.

El Turó Rodó de Céllecs, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental i en la llunyanía el perfil de la Torre de Collserola i del Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.







La font del Grèvol la trobarem davallant una forta pendent que ens faciliten uns esglaons de fusta. Cal destacar la bellesa paisatgística de la zona on està situada la font, enclotada al mig el bosc, envoltada de vegetació, entre la que destaquen uns quants grèvols.







Com a curiositat dir que entre el broc (d'acer inoxidable) i el bassal, hi ha una petita lleixa metàl·lica i retràctil que pot servir per suportar un càntir o una ampolla mentre l'omplim. En el moment de visitar-la no rajava gens d'aigua.
A l'esquerra la lleixa la trobem estesa i a la dreta és amagada.







També hi han dues plaques de rajoles blanques. Una amb el nom de la font del Grèvol (pel tipus de vegetació que creix al seu voltant) i l'altre que deixa constància que la font va ser contruïda per l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró l'any 1998.







Pugem altre cop fins l'encreuament anterior i enfilem el camí en direcció al Santuari del Corredor.
Passem pel punt més alt de la caminada i uns metres més enllà arribem a la gran esplanada neta d'arbres presidida pel santuari del Corredor.







El conjunt està format per dos cossos separats: el primer constituït per l'església i l'hostatgeria, i el segon per un cos de planta baixa on avui hi ha un punt d'informació del Parc. Ambdós encerclats per un mur que configura un gran pati, al qual s'accedeix per una portada amb brancals de carreus de pedra granítica i llinda plana, tancada amb dues fulles batents de ferro forjat.
A l'esquerra entrada al Restaurant del Corredor i a la dreta entrada al pati de l'església.





Hi ha documentació del santuari des de 1544. L'església va ser reconstruïda entre 1576 i 1583. És un edifici allargat amb un massis campanar de torre, amb gàrgoles i coronat amb merlets. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors.
A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. Fins ara no s'ha trobat explicació raonada de la presència d'aquesta columna en aquest lloc, encara resta com a enigma.







La sortida ha sigut molt aprofitada, a part de les coses que hem descobert encara havien moltes més per descobrir, però les deixem per una altra excursió. Hem trigat sis hores per completar-la sencera, però l'Andreu encara està convalescent d'un trancament de lligament interior i ha d'anar a pas de tortuga ...a part de les moltes fotos que fem en cada indret que visitem.
Fins la propera!
Sortida Març del 2016.






         Em pots seguir al Facebook!

Volta pel MONTCAU

Aquesta vegada hem volgut fer una curta matinal a la zona de Sant Llorenç del Munt. Encara que l'excursió supera les 4 hores, es pot completar la mateixa sortida amb la meitat de temps. Les fotos, la gravació a la cova i la cerca de les sepultures fa aumentar el temps, i també que un de nosaltres (l'Andreu) s'estava recuperant d'una operació de genoll. 
Som l'Anna i l'Andreu.
Mapa de la sortida.









Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc







Deixem el cotxe al pàrquing d'Estenalles i caminen, per la vorera del mateix aparcament, en direcció a l'edifici d'informació del parc (Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac). 
Comentar que és una zona molt visitada per la gent , si volem trobar un bon lloc per aparcar el cotxe hem de venir d'hora, en altres ocasións (i més si vens amb molta gent i utilitzes varis cotxes) hem trobat l'aparcament ple a vessar de cotxes. 
En alguna zona del pàrquing ja podem veure el cimall del Montcau.







El centre d'interpretació, situat al coll d'Estenalles, té el seu origen entre 1920 i 1923, quan es varen iniciar les obres de l'actual carretera BV-1221. Inicialment va ser utilitzat com a magatzem d'eines de les obres i com a dormitori dels treballadors de la carretera. Al 1982 la Diputació de Barcelona el va habilitar com a Centre d'interpretació i informació del Parc.
Al costat de l'edifici trobarem una pista (per aquí passa el GR 5), inicialment asfaltada, que mena a un camí que recorre la carena del Pagès fins a la Mola.







Aviat trobarem una bifurcació a mà esquerra molt evident i trepitjada. Els dos camíns ens portaràn al cim del Montcau, potser el de l'esquerra és més curt i directe i el de la dreta fa més volta (passa abans pel coll d'Eres). Els dos són fàcils de fer.
Nosaltres agafem el de l'esquerra.







Com la freqüència  d'usuaris al parc va en aument, els responsables del Parc van haber de preveure actuacions de millora i conservació dels espais a l'entorn del Montcau. La més evident és l'arranjament i delimitació del camí de pujada al cim.
Dues fotografíes (la de dalt i de baix) que mostren aquestes actuacions en la delimitació en el camí de pujada al Montcau.
 En el lloc on veiem que hi ha l'Anna, en la foto superior, trobarem una bifurcació que mena al coll del Séc i seguidament al  turó dels Cortins.







Una de les imatges que ens acompanyarà en la pujada al cimall, és el perfil de la Muntanya de Montserrat. Sempre que visitem la zona ens crida molt l'atenció i ens agrada moltíssim, la silueta de les formidables agulles de Montserrat.
En la foto superior veiem el curt i fàcil itinerari de pujada. Fixeu-vos amb la localització de l'edificació de la Mata que queda per sobre de l'aparcament d'Estenalles (on tenim el cotxe), i que ens serà de molta ajuda en la nostra tornada pel torrent del Cellerot i de la Calçada.







Arribem a l'eixut i arrodonit cim, amb molta gent i petits canvis de "mobiliari".  Ha desaparegut la instal·lació de fusta i ferro  al nord del cim, i també l'antiga "Rosa dels Vents" feta de pedra. 








Ara aquesta taula d'orientació és metàl·lica i continua tenint relleus que assenyalen topònims i indrets. En la imatge següent veiem la "Rosa dels Vents" en una foto de l'any 2009 i sobreposada la taula d'orientació actual.







Una altra maravella que gaudirem des d'aquest balcó gegantí seran les vistes espectaculars de racons propers al Montcau i molt coneguts per nosaltres.
Si, si... Montserrat una altra vegada!
Altres indrets per coneixer i visitar-los: El Castellsapera, la Mola i les roques dels Emprius.







Si el dia és clar i net també podrem albirar contrades llunyanes i majestuoses.
Jo mateix contemplant el massis del Montseny
El Matagalls es veu pinzellat amb clapes de neu i en canvi les Agudes i Turó de l'Home no.
Encara més lluny trobem el Puigmal, la Tossa, el Puigllançada, el Pedraforca, el Costa Cabirolera, el Vulturó...







De pujada al cim, i també des del mateix cimall, contemplavem la quantitat de gent que visita el parc. Per demostrar-ho deixo una petita mostra d'aquests excursionistes en unes poques fotografíes.







Després de moltes fotos davallem per la vessant sud en direcció al coll d'Eres. Aquesta collada és un encreuament de camins per acostar-nos a indrets d'obligada visita. Nosaltres aquest cop visitarem la cova Simanya.
Aquestes escales, que surten del coll d'Eres, porten a la cova Simanya, a la font de Llor, els Emprius i al mas de la Muntada. Per aquestes escales passa el mateix GR 5 que ve del coll d'Estenalles.







Cinquanta metres més avall hi ha una bifurcació, un pal indicador ens mostrarà el camí a seguir per anar a trobar la cova Simanya.
El corriol de l'esquerra mena a la cova Simanya i el de la dreta a la font de Llor, Emprius...
Així que sortim de l'alzinar albirem les agulles de Finestrelles i els Emprius.
Seguim la senda trepitjada fins a trobar la cova, que s'amaga darrera d'unes alzines.







La cova Simanya Gran és molt visitada per tot tipus de persones (grans, petits, en grups, individualment, senderistes, espeleòlegs, dominguerus...). La boca de la cavitat és molt gran, i segons algunes publicacions té uns 400 de longitud.







La cavitat té una galeria principal molt recta i una de lateral molt llarga. Com els frontals que portavem no il·luminaven bé, només vam recorre la galeria principal, la secundària vam notar zones de fang i aigüa que dificultava l'avanç.
Els punts de vermell senyalen la galeria principal. La foto és de la web de muntanya "Espeleobloc"









Abandonem la cova i enfilem el mateix  corriol que hem fet de baixada. Tornem a ser al coll d'Eres.
Sortim al coll i girem a l'esquerra per agafar la senda que mena a la Mola.







No hem d'allunyar-nos molt del coll per a trobar la "necròpolis del coll d'Eres", també coneguda com "necròpolis medieval del Cingle del Marquet". A uns cent metres del coll i a mà esquerra hi ha una petita clariana en el marge que ens porta a la necròpolis.








Les sepultures van ser trobades per un pastor i van ser excavades i documentades el 1929 pel Centre Excursionista de Terrassa. Després de la descoberta una va patir un espoli i les altres van ser regirades per forasters, però el més important va ser la trobada de la famosa sivella visigòtica del Coll d'Eres. Aquesta peça de broze presenta cisellades diverses bèsties mitològiques i es pot veure al Museu Arxiu de Terrassa. L'estat actual de les sepultures és d'abandonament i hem de buscar-les entre la fullaraca i l'arbreda per trobar-les.
La necròpolis és formada per varies tombes molt tosques fetes a base de lloses.







Després d'entretenir-nos en la cerca de les sepultures, fem un mos en una clariana. En acabar abandonem l'indret i sortim al camí de la carena del Pagès (el camí Montcau-la Mola) on continuarem de pujada en direcció a la Mola. Hem de vigilar perquè agafarem un corriol poc evident que trobarem a prop i a mà dreta. Aquest corriol mena al pàrquing d'Estenalles.







Per tornar a l'aparcament d'Estenalles (si no volem fer-ho pel camí del GR 5 que és més evident i endreçat) podem triar entre quatre corriols i tots molt a prop entre ells. En la foto següent podem visualitzar aquests quatre corriols que ens portaran a l'aparcament.
Nosaltres agafarem l'itinerari de color vermell.







El corriol que hem triat és el menys evident i trepitjat de tots (l'itinerari de color verd també és molt perdedor), però nosaltres el vam fer sense cap contratemps.
La foto de dalt ens diu que anem en la direcció correcta, penseu que l'aparcament és sota de l'edifici de la Mata.







El camí davalla pendent avall fins a trobar el torrent del "Cellerot" i posterior de la "Calçada".
Una vegada veiem el torrent, el camí de baixada és més evident i sembla més trepitjat.






El torrent del Cellerot surt de la base del Montcau,  enllaça amb el torrent de la Calçada, i passa molt a prop del pàrquing d'Estenalles.
Ara som al "sot de la Calçada" i continuem baixant.
Continuem al sot de la Calçada, però ara deixem de baixar i continuem cap a Estenalles.







Així que ens allunyem del torrent o sot de la Calçada el camí és planer i manifest.
Atenció en aquest punt (veure track), hem de desviar-nos a la dreta i seguir el camí de pujada.







Mentres seguim la traça del camí (amb l'ajuda de fites disperses) escoltarem molt a prop els cotxes circulant per la ctra BV 1221. Ja som molt a prop del pàrquing, només haurem de superar algun marge força dret i creuar la carretera.


Sortida Febrer del 2016










         Em pots seguir al Facebook!

El viaje del EMPERADOR

Documental sobre l'emigració dels pingüins a l'Antàrtida. Cada any en l'Antàrtida dóna começament un emocionant i bell viatge. Centenars de milers de pingüins Emperador abandonen la seguretat de l'oceà per endinsar-se en la desértica terra gelada. Una regió tan dura i extrema que cap altre ésser viu s'atraveix a habitar. Tota la comunitat de pingüins marxen a través d'aquest difícil paisatge de gel. Amb resolució i valentia conduïts per la seva necessitat de reproduir-se amb la finalitat de la supervivència de l'espècie. Aquesta és la història d'una familia de pingüins. De com després de desenes de quilòmetres i després de posar un únic ou, la mare torna al mar a menjar mentre el pare es queda per incubar l'ou a l'espera que la mare torni. Els pares romanen 4 mesos incubant i sense alimentar-se. Quan els petits neixen, les mares tan sols tenen 48 hores per tornar o els petits pingüins moriran. Tan uns com altres estaran subjectes a condicions extremes de supervivència amb temperatures de més de 40º sota zero, tot això amb la finalitat e pellongar l'espècie.

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook