Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Via ferrada. Mostrar tots els missatges

La TERESINA de Montserrat



La ferrada Teresina va ser una de les primeres que va veure la llum a Catalunya.
Va ser instal·lada i disenyada per un escalador, així doncs hom pot gaudir de la llibertat i la sensació d'escalar aquestes parets Montserratines i no "patir" en la progressió.
Aquesta entrada l'he "farcit" de fotografíes i imatges de varies sortides fetes amb amics de procedència diversa.










Una via ferrada a Montserrat és sinònim de dificultat i la via ferrada Teresina no és una excepció. La via s'inicia a la canal del Musclo, per un pas equipat amb una grapa serrada, bon indicador de l'inici i una cadena. Després trobem un pas encaixonat entre grans blocs, aquest cop equipat amb grapes i cadenes.
En Pepe ens assegurerà en alguns trams i només als que som menys experts en ferrades.










Després de pujar per un pla inclinat, arribem a un pont natural de roca i un dels passos més aeris de la via. Ben equipat quedem suspesos sobre de la canal del Musclo i podem contemplar l'inici de la via i la paral.lela canal de St Jeroni. 











Superat aquest ressalt avancem amb l'ajuda de cadenes per un tram inclinat enganxats a la paret. Arribem a un petit cim i podem contemplar, les parets frontals de Montserrat i la paret de Santa Cecília.













El camí gira 180 graus i ens porta cap a una petita canal equipada amb cadenes i nombroses grapes (aquest és el tram més via ferrada clàssica) fins arribar al cim de Santa Cecília. Hem recorregut la meitat de la via i podem contemplar a la llunyania el Mirador de Sant Jeroni i l'estreta xemeneia per la qual afrontarem el pas més difícil. Des d'aquí només dir que impressiona ...

Cim de l'Agulla Sta. Cecilia.

Cim de l'Agulla Sta. Cecilia.


L'efecte Broken? ...amb el mirador de Sant Jeroni al mig!






 Al cim de Santa Cecília podem instal lar un rapel de 20 metres o desgrimpar per una instal lació de mini-grapes.






Ja en el camí a 50 metres trobem una canal preparada per rapelar, via d'escapament ràpid al GR-172. Nosaltres continuem de front per un estret camí i superem diversos plans inclinats amb l'ajuda de cables i cadenes.












Finalment arribem a través d'una canal deteriorada per les pluges a la xemeneia final. Potser el tram més complicat es troba al principi, equipat amb una cadena. Després vam pujar amb l'ajuda de mini-grapes i amb grans grapes a mesura que la xemeneia s'obre (val ha dir que en aquell moment un "valent i escarransit" arbre ens va ajudar força).
Tram final Teresina per la Xemeneia.

Tram de la Xemeneia.











Arribem al final de la via, exhausts, per un estret corredor que puja directe al mirador de Sant Jeroni. Amb aquestes vistes se'ns fa difícil pensar que hem pujat per tan escarpada vessant amb profundes canals i parets verticals.
En definitiva sensacions úniques en la reina de les ferrades clàssiques.











El següent video ha estat elaborat i editat amb fotos i gravacions en direrents sortides i amb amics distints en cada una d'elles.
  
  






Sortides anys 2007, 2008 i 2010








         Em pots seguir al Facebook!

DOLOMITES

Lavaredo Cristallo Marmolada
En aquesta entrada de blog veurem tres grups de fotografies, de tres indrets diferents de les Dolomites que vam visitar. Clica la zona desitjada.

Les Dolomites ofereixen un panorama magnífic: muntanyes fetes de murs de roca, glaceres, sistemes càrstics, pollegons altíssims, torres i pinacles; muntanyes cisellades pels agents atmosfèrics, on es barregen la cultura italiana, l'alemanya i la de la comunitat autòctona ladina.
Les Dolomites prenen el seu nom del geòleg francés Dieudonné Dolomieu que va descobrir les propietats de la dolomia, una roca calcària riquíssima en mineral dolomita, present en aquesta cadena muntanyosa.
La dolomia dóna a les muntanyes un color particular: el blanc (motiu pel qual es denominen també "Muntanyes pàl·lides"), però, a l'alba i sobretot a la posta de sol, aquesta zona assumeix un color que va del rosat al vermell foc: és el fenomen anomenat "enrosadira".
El fenomen s'explica perquè fa 250 milions d'anys, aquestes muntanyes eren una acumulació de petxines, corals i algues submergides en el mar.









Recorregut pel massis del Lavaredo, tres cimes i pujada al Monte Paterno per la ferrada Innerkofler. El Paterno és historicament famós, donat que durant la Primera Guerra Mundial, es trobava al llarg de la frontera entre Itàlia i Austria. A l'interior de la muntanya es  van excavar varies galeries, entre les més famoses la Galeria Paterno, que s'utilitza per coronar el cimall. Les Tres Cimes de Lavaredo són tres espectaculars merlets o blocs de pedra que donen una de les millors imatges plastiques de les Dolomites. Visualitza aquesta excursió en video.









Trobada amb els nostres amics del "Polo Polo"
Lavaredo. 







Peregrinatge popular i multitudinari fins el Coll del Lavaredo ...per contemplar un paisatge impressionant!
Lavaredo.

Lavaredo.







L'Anna queda impressionada per les vistes ...
Lavaredo.






...i en Josep vol "inmortal·litzar-se" davant d'aquest paisatge!
Lavaredo.

Lavaredo.








L'Anna no es cansa de contemplar el paisatge.
Lavaredo.








Senders excavats a la paret, tunels, ponts, ferrades ...tot aixó trobem al massis del Lavaredo.
Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.






En primer terme el pont antic i totalment destrossat.
Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.








Pujada al cim de Mont Paterno per un concorregut camí equipat.
Lavaredo.








Cim del Mont Paterno o Patérknofler.
Lavaredo.








L'Anna deixa una dedicatòria pels qui tornin l'any que ve.
Lavaredo.








La baixada del cim col·lapsada.
Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.









Entrada d'un dels molts tunels contruits en època de la Primera Guerra Mundial.
Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.









Interior d'un tunel amb baixades llargues ...
Lavaredo.






...i graons interminables!
Lavaredo.

Lavaredo.

Lavaredo.









Refugi Locatelli.
Lavaredo.

Lavaredo.








L'agulla més alta de l'esquerra és el Mont Patern i els pics de la dreta "Les Tres Cimes del Lavaredo".
Lavaredo.









Caminada al voltant de les Tres Cimes i arribada al refugi-parking d'Auronso.
Lavaredo.










Al grup muntanyós del Cristallo trobarem el camí equipat o ferrada "Ivano Dibona", que travessa la cresta de "Zurlon". Ivano Dibona és una ruta històrica restaurada, que va ser utilitzada per les tropes italianes durant la Primera Guerra Mundial i on trobarem restes de les construccions militars de 1915 a 1017.
Sortida des d'el refugi Lorenzi (2932 mts) fins arribar al refugi Ospitale (1490 mts). Visualitza aquesta excursió en video.









Pujada, amb telecabina, al refugi Son Dorca de del Coll Tre Croci.
Cristallo.







Cristallo.

Cristallo.









Al costat del refugi trobem l'inici de la ferrada d'Ivano Divona.
Cristallo.

Cristallo.







Vista del refugi Lorenzi amb el cim del Cristallino d'Ampezzo, de 3008 mts, a la dreta.
Cristallo.

Cristallo.










Comecem a trobar les antigues casernes militars de la Primera Guerra Mundial.
Cristallo.







Una vista de les agulles de Croda Rossa.
Cristallo.

Cristallo.

Cristallo.

Cristallo.








Més casernes militars!
Cristallo.

Cristallo.

Cristallo.

Cristallo.

Cristallo.









Dues hores per tornar al refugi Son Forca, o 4 hores per anar a l'Ospitale ...on tenim el primer cotxe!
Cristallo.






Finalment anem al l'Ospitale per realitzar tot el recorregut.
Cristallo.






Vistes impressionants de tornada.
Cristallo.







La Marmolada és la serralada més alta de les Dolomites. Està format per una cresta que va d'oest a est. Cap al sud es trenca sobtadament en penya-segats abruptes, fomant una cara de roca de diversos quilòmetres de llarg. A la cara nord hi ha una glacera comparativament plana, l'única gran glacera de les Dolomites.
Aquesta cresta és composta per varis cims: Punta Penia (3.343 m), Punta Rocca (3.309 m), Punta Ombretta (3.230 m), Monte Serauta (3.069 m) i Pizzo Serauta (3.035 m).
Nosaltres sortirem del refugi de Pian Fiaconni (2.626 m) per pujar al cimall de Punta Penia (3.343 m) per la ferrada "Eterna".  La baixada posterior la farem per la Glacera de la Marmolada fins al refugi on passarem la nit. Visualitza aquesta excursió en video.








Vista del Massis de la Marmolada des de l'Hotel-Refugi de Giau.
Marmolada.









L'Anna ens indica els plans pel dia següent ...pujada al  pic més alt de les Dolomites!
Marmolada.








Abans una mica de turisme rural!

Marmolada.


Marmolada.


Marmolada.

Marmolada.







De nou ens retrobem amb els amics d'aventures ...al refugi Pian Fiaconni.
Marmolada.








Camí de la ferrada "Eterna", amb una hora d'aproximació.
Marmolada.








Després d'aquesta glacera trobarem l'inici del camí equipat-ferrada.
Marmolada.








Ferrada "Eterna" de la Marmolada, amb tres hores de progressió aprox.
Marmolada.

Marmolada.









La Carme i la Mª Atonia ens saluden abans d'assolir el cim de Punta Penia.
Marmolada.

Marmolada.






Cim del Punta Penia de 3.343 m.
Marmolada.







Un dels cims més concorregut i popular de les Dolomites.
Marmolada.








Preparatius en organitzar la nostre (la meva segur) primera cordada.
Marmolada.






La cordada és necessària per progressar per la glacera de la Marmolada.
Marmolada.






Trams equipats abans de trepitjar la glacera.
Marmolada.






A punt de trepitjar gel i evitar les esquerdes.
Marmolada.

Marmolada.









Ja hem arribat al refugi Pian Fiaconni i amb una felicitat colectiva per l'excursió del dia.
Marmolada.









La Carme que retorna al cotxe.
Marmolada.






La MªAntonia i en Josep que fan el mateix. Nosaltres, però, ens allotjarem al refugi.
Marmolada.








L'Anna, relaxada i contenta, espera el sopar del refugi Pian Fiaconni.
Marmolada.







El dia següent, després de l'esmoçar, tornem al cotxe a peu.
Marmolada.

Marmolada.

Marmolada.









I continuem amb el turisme rural!
Marmolada.

Marmolada.

Marmolada.

Marmolada.









Per visualitzar aquesta excursió en video:


Sortida Agost del 2008










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook