Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alta Muntanya -Andorra-. Mostrar tots els missatges

Pic de Mil Menut

Sortida matinal per coronar un dels cims que dominen la Coma de Ransol, per la vessant andorrana i la Coma de Senyac per la francesa.
Les pendents de les tarteres que trobarem a la base del cim, tan en la pujada com en la baixada, són prou verticals i exigents com per extremar la vigilància a cada pas.  Tot i així penso que si no anem especialment cansats tot plegat ho farem de manera fàcil i satisfactòria.


Mapa de la sortida.


Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc






Deixem al cotxe al final de la carretera asfaltada que recorre tota la vall de Ransol. Hem arribat relativament aviat i tenim espai per deixar-lo al petit aparcament que hi ha, si no hagués sigut possible l'hauriem de deixar en un voral de la carretera.






A prop d'on hem deixat el cotxe trobem taules i cadires de fusta per fer pic-nic, i també un riu cabalós que refresca els dies calorosos d'estiu.
Nosaltres però (l'Anna i un servidor ...l'Andreu) enfilem un camí molt traçat i fitat (marques grogues) en direcció al refugi Coms de Jan.
El refugi el trobarem als peus del turó Bony de la Pala de Jan, i de camí a alguns cims de la zona ...com és el cas del Mil Menut.




Ja som a prop del refugi, una zona amarada d'aigua (principalment per les aigües del riu de Jan o de Ransol) i on també trobarem les marques de GR de l'Alta Ruta Pirinenca.






El refugi és lliure i disposa de llar de foc, lliteres sense matalàs i d'una font d'aigua a l'exterior.
Senyalar que el trobem net i molt ben conservat.






Per darrera del refugi surt el "camí" que puja en direcció als pics del Bony de la Pala de Jan, l'Estany Mort, el Mil Menut, el pic de la Pala de Jan ...
És un "camí" bastant traçat i marcat amb fites disperses i marques grogues ...nosaltres no vam tenir cap dificultat.
El "camí" envolta la base rocallosa del Bony de la Pala de Jan per la seva vessant oriental.






En aproximadament uns 200 metres de desnivell ens situem en una plana, molt freqüentada a l'estiu per cavalls pasturant tranquilament.






Aquesta plana serveix de referència per reorientar-nos. 
Per coronar el Mil Menut ens situarem en el collet de l'esquerra (sense nom) i enfilarem les rocalloses pendents per damunt dels verticals contraforts que baixen del cim.
En la foto també podem visualitzar les practicables tarteres per on baixarem del cim directament a la collada de Jan i posteriorment a la plana de pastureig.






Ara les marques a seguir ja no són grogues sino de color vermell, (la veritat és que no vam trobar cap a partir de la plana de pastureig) i també hem perdut una traça clara de corriol o camí que ens porti al cim.
Per tot plegat fariem bé de seguir les fites disperses que anem trobant.






Les pendents s'enfilant fort, de vegades molt fort, però no hem de témer de passos complicats ni aeris. Al final arribem al fil de la cresta o carena després d'una treballada ascensió.






Un cop arribem dalt de la carena o cresta hem de girar a la dreta per superar els últims metres abans d'arribar al cim del Mil Menut.






El cim del de Mil Menut el trobarem dalt d'un allargat bloc muntanyós. Aquests bloc muntanyós disposa de dues puntes cimeres (amb els seus respectius i respectables fites cimeres), en alguns blogs de muntanya diuen que la punta cimera és la més oriental.
Però quan nosaltres vam coronar la fita més occidental (la primera que vam fer) el gps possava que coincidía amb el punt exacte del cim del Mil Menut (el nostre gps el teniem carregat amb el mapa Alpina_Andorra_2013).
Cim del Mil Menut.






Deixo una extensa vista des del cim.
Panoràmica Mil Menut.






Després de les moltes fotos des de la punta cimera occidental, la que coincidía amb el cim que ens marcava el gps, continuem el nostre camí en direcció a l'altre punta cimera ...la més oriental.






Després d'un tranquil dinar decidim abandonar les alçades i davallem per la dreta tartera en direcció a la collada de Jan.







Per la tartera fins a la collada es baixa bé i també la que ens porta fins a la plana de pastureig ...aquella on se solen trobar cavalls pasturant en època estival.

Fotografía esquemàtiva de la zona, que ens ajuda a siturar-nos i orientar-nos.






Des de la baixada del cim que no necessitem de visulitzar fites o marques (aquestes últimes inexistents) per trobar la direcció correcta, només que agafem la zona de la tartera més practicable.
És a partir de l'anomenada plana de pastureig que tornem a trobar marques de pintura groga, les mateixes que veiem de pujada.






Ja começem a veure el refugi, els estanyols que l'envolten i també la carretera de la vall de Ransol ...en poca estona tornem a ser a baix.






Ja hem arribat a baix, és d'hora i fa calor ...una remullada al riu i com nous!
Apa adéu, fins la propera excursió.
Sortida Agost del 2015.










         Em pots seguir al Facebook!

Pic FONTargent i Anrodat

Sortida semi-circular per coronar els cims del Fontargent i l'Anrodat.
Poso semi-circular, però podem dir circular en tota regla ja que pugem al primer cim (el Fontargent) per la vessant Est (Llevant) i abandonem el cim del segon (l'Anrodat) per la vessant Oest (Ponent). L'únic camí que fem d'anada i tornada és el que surt del Pont de la Baladosa i arriba a la bifurcació de la plana del Manegor.
Mapa de la sortida.

Baixar track del Wikiloc:
Powered by Wikiloc






Som l'Anna i l'Andreu i deixem el cotxe al Pont de la Baladosa i començem a caminar en direcció Nord, per una sendera que s'enfila amunt seguint el curs del riu Manegor.
Comentar que la circulació per la petita carretera que surt del Pont d'Incles i acava al Pont de la Baladosa està regulada de la següent manera: 
Prohibit de circular en direcció al pont de la Baladosa de 09:00 - 18:00.
Lliure accés pels vehicles que surten del pont de la Baladosa en direcció al pont d'Incles.
La pernocta també està prohibida a l'aparcament del Pont de la Baladosa, normalment un vehicle de la policia inspecciona la zona de 21:00 a 22:00.
Aparcament pont de la Baladosa.





Arribem a la plana del Manegor on trobem el primer rètol d'informació, a l'esquerra ens dirigim al pic d'Anrodat i a la dreta ho fem en direcció al port d'Incles.
Nosaltres en direcció al port d'Incles o de Fontargent.







Una vista inmillorable de la vessant francesa des del port d'Incles.





Després de contemplar la bellesa dels estanys de Fontargent i els impressionants pics del Rulhe, Negre de Juclar, Pradelh ....agafem la directa en direcció al pic de Fontargent.
Des del coll veurem un bloc muntanyós (direcció oest o ponent) que forma part del pic de Fontargent.
Hi han fites disperses que ens poden ajudar a trobar la canal de pujada a la cresta, en tot cas aquesta foto ens pot servir com a referència del "camí" a seguir.






Vam tenir la gran sort que una colla excursionista ens precedía ...i nosaltres darrera d'ells!
Les pendents de pujada són un pèl dretes i de vegades poc evidents, però si anem amb tranquilitat i visualitzant el "camí" a seguir aviat serem a dalt.






La cresta és molt ampla i llarga.






Primer trobarem una gran fita al principi de la cresta, però no és la punta cimera del Fontargent ...aquesta la trobarem a l'altre extrem de la carena!






Arribem al cim del Fontargent.
Des del Fontargent l'Anna contempla l'altiu pic d'Anrodat. 
Ella pensa que és difícil o si més no complicat de fer ...però ja veurem que no és així.






Continuem la ruta i amb el planning inicial, primer pujar l'Anrodat i baixar a l'estany de l'Isla per la canal que trobarem per la vessant de ponent del pic.
En el cas de no voler fer l'Anrodat, sempre podem baixar a l'estany des del mateix coll d'Anrodat.






Des de lluny les pendents per on hem de pujar al cim semblen complicades, però de prop no és així.





Per aquest vessant no hem de visualitzar camí ni trobar canals o sortejar passos exigents...
...sempre amunt i per on volguem!






Arribem dalt del cim.






Vistes impressionats des del cim.






Més vistes des del cim ...la més gran de totes!
Panoràmica Anrodat.    






La baixada la farem per la vessant contrària al de pujada.
Hi han marques de pintura i fites que indiquen la zona de millor baixada, i les trobarem per la banda d'Andorra i no per la banda de França.






Vam seguir les marques de pintura que trobavem (no moltes)...








...excepte en les últimes desgrimpades, abans d'arribar al coll, que no vam veure cap marca(ignoro el nom del coll, en el mapa de l'Alpina no possava res).






Atenció la baixada per aquesta canal.
Els primers 30 o 40 metres són molt verticals i enfilats, si passem pel centre de la canal el pedregam trencat i solt ens complicarà la baixada, nosaltres vam optar per seguir unes marques que ens portava pel costat dret de la canal on les pedres i roques són més segures.






Les marques continuaven però no baixaven per la canal i s'enfilaven per les pendents rocalloses amunt.
Nosaltres vam aprofitar una rassa per sentir-nos més segurs en  la baixada i vam continuar davallant amb precaució.
Superats aquells 30 o 40 primers metres de baixada el resta de la canal es fa molt bé.







Ara la nostra atenció és per l'estany de l'Isla i el seu curiós illot al centre del mateix.


Si hom vol visitar l'illot pot aprofitar una "passarel·la" instal·lada per l'ocasió.






Després de relaxar-nos a la vora de l'estany vam reprendre el camí.
Primer vam davallar seguint el curs del riu de l'Estany de l'Isla, però aviat es desvia del mateix i agafa un altre direcció.
No hem de preocupar-nos perque el camí és molt evident i fitat amb marques grogues.
A la plana del Manegor tornem a coincidir amb el riu de l'Estany de l'Isla que s'ajunta amb el riu del Manegor.





I d'aquí al pont de la Baladosa en un tres i no res ...apalis fins la propera!
Sortida Agost del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook