Arribem al coll de Pal el dia anterior amb la Furgo-Camper i ens recol·loquem en un racó de la collada, protegits dels cops forts de vent.
Al dia següent encara bufa vent (no tant fort) i s'espera que anirà afluixant durant el matí.
Abans de sortir fem els entrepans necessaris per aguantar l'excursió.
Abandonem la collada seguint el GR 150.
El GR 150 davalla en direcció a Bagà pel torrent del Coll de Pal.
Agafem el torrent baixant des del mateix coll i en el primer revolt de la carretera de Bagà.
El GR travessa el torrent i el ressegueix situant-se a un nivell per sobre.
Per sota trobarem el torrent del Coll de Pal, i per sobre veurem la carretera que puja (o baixa) de Bagà. Al fons ja veiem la muntanya del Pedraforca.
Ens acostem als "Plans de Conells", on està instal·lat el refugi-xalet Coll de Pal.
Ens acostem al refugi-xalet Coll de Pal.
El Pedraforca de més a prop.
El xalet-refugi de Coll de Pal és propietat de la Diputació de Barcelona. Després d'unes obres de millora sembla ser que el refugi passa ha ser la casa de colònies "Xalet del Coll de Pal", i com a tal només ha d'obrir en temporada de colònies d'estiu d'escoles i instituts. Però nosaltres poca cosa sabem, només que és casa de colònies.
A l'esquerra hi ha el xalet de Coll de Pal, i al fons el coll on hem d'anar.
Som a la collada de la Bòfia.
Superarem la collada de la Bòfia i continuarem per pista en direcció a ponent. Estarem atents per localitzar les mines de la Bòfia que hi han a prop del coll i al marge dret de la pista.
Poca cosa puc explicar de les activitats extractives de la mina, només deixar-vos algunes fotos interessants i adreçar-vos a un blog d'espeleològia.
Atenció que hi han pous oberts i poden ser perillosos de visitar sense el material adequat.
Mentres ens reincorporàvem a la pista del GR, l'Anna aprofitava per recollir alguns minerals escampats pels marges per on passàvem.
Ja en el camí i en un revolt a la dreta ens sorprèn unes espectaculars vistes del Prepirineu més inmediat.
Pel mig dels pins avets surt un sender que puja directament del refugi Rebost i no és el GR.
A l'esquerra de tot veiem la serra d'Ensija, al mig la muntanya del Pedraforca, a la dreta el Comabona (serra del Cadí) i a la dreta de tot les Penyes Altes (serra del Moixeró).
El Pedraforca de més a prop.
Molt a prop de l'anterior mirador surt un corriol a mà dreta que ens portarà a la carena del "Serrat Gran" i posteriorment al cim de la Tosa d'Alp. És un sender molt utilitzat pels excursionistes que pernocten al refugi de Rebost per ascendir a la Tosa, i com a tal el trobarem molt trepitjat i gens perdedor.
Si continuem per la pista (GR 150 i GR 4.2) arribarem al refugi. El sender de la dreta puja a la Tosa.
Primer enfilarem el camí envoltats de pins avets.
Més amunt abandonem la zona boscosa.
El sender de pujada és molt evident i senyalat amb marques de color carbassa, però haurem d'estar atents en no confondre's de camí.
De pujada trobarem aquesta bifurcació.
Hem d'agafar el de la dret, ja que el de l'esquerra és desdibuixa més endavant i no porta enlloc.
Aixi que anem ascendint començarem a visualitzar l'itinerari que agafarem nosaltres.
Una vista general d'on som.
De moment anem en direcció a la collada de Comafloriu.
Després agafarem un corriol que transita per una "faixeta" (color vermell) a mitja alçada per l'ho que podríem anomenar com a "circ del Serrat Gran".
El retorn (color blau) serà per dalt de la carena del Serrat Gran.
Al coll de Comafloriu girem a l'esquerra per agafar el corriol que travessa el "circ del Serrat Gran". Si continuem pujant aniríem dalt de la carena, que és el camí habitual per coronar la Tosa.
Les pendents del circ, per on transita el corriol, sí que són dretes però es fa bé. En tot moment veurem un corriol estret molt evident i que transita per llocs que són fàcils de fer.
Per les fotos veiem que el corriol és transitable i bé de fer.
La vall de Grèixer-Moixeró als nostres peus.
Més lluny el Pedraforca, el Cadí i les Penyes Altes.
I el Pedraforca de més a prop.
Per trobar algun punt delicat i on hem de ser més curosos sería, potser, a prop de la cabana de la Mena, on finalitza el flanqueig.
El corriol és menys visible i la pendent pedregosa més intimidatòria.
Al fons veiem les runes de la cabana minera de la Mena.
Dos o tres minuts de flanqueig "delicat".
Una mirada enrera en acabar el flanqueig.
La cabana sembla que era una edificació per allotjar els treballadors de les mines de manganès de la Tosa.
Poca cosa puc explicar de les activitats extractives de la mina, només deixar-vos algunes fotos interessants i adreçar-vos a un blog de mineralògia.
En blau l'itinerari de pujada en direcció a la Tosa.
Entre la cabana de la Mena i el carregador hi ha un camí desdibuixat del que antigament havia de ser una pista d'accés entre els diferents punts d'extracció de la mina. En un revolt d'aquest camí, i en un racó amagat hi ha la font de la Mena.
Aquell dia un generós cabal d'aigua sortia d'un tub de PVC.
També hi havia un segon tub, que si el conectaves al que rajava, portava l'aigua a prop de la cabana de la Mena. Aquell dia els dos tubs no estaven conectats.
Continuem pel camí desdibuixat en direcció a la Tosa. Abans, però, enllaçem amb el GR 150.1 que ve del Moixeró-Penyes Altes per la cresta i que passa pel refugi Niu de l'Aliga.
El camí que ve de la Mena enllaça amb el sender carener de la serra del Moixeró (GR 150.1) i que puja al refugi.
Últims metres abans de trobar el refugi.
Refugi Niu de l'Aliga.
El vèrtex geodèsic de la Tosa d'Alp el trobarem darrera mateix del refugi.
Coronem la Tosa d'Alp de 2537 mts. Des del matí que el vent a afluixat moltíssim, només fa una mica d'aire fresquet.
Algunes vistes des de la Tosa.
Després de moltes fotos abandonem el cimall en direcció al coll de Pal.
Passem per davant del refugi en direcció a ponent.
Els excursionistes que ens han fer la foto de cim ens agafen la davantera.
Ens allunyem del cim i del refugi en direcció al coll de Pal.
Passem pel cim del Comabella seguint el GR 150.1.
Després del Comabella trobarem la collada Baixa, i seguidament el Cap del Serrat Gran.
El pic de Puigllançada l'he marcat per situar la direcció que hem d'agafar, ja que sota el Puigllançada hi ha el coll de Pal.
Una paradeta dalt del Cap del Serrat Gran per visualitzar l'itinerari de pujada a la Tosa (color vermell) i l'itinerari de tornada o baixada (color blau).
Atenció que baixant del Cap del Serrat Gran, en direcció al coll de Pal, trobarem una bifurcació prou important.
Nosaltres hem d'empaitar el GR 150.1 que passa pel coll de Pal (sota el Puigllançada). Atenció que de vegades la traça del camí es desdibuixa en molts trams.
Ja veiem la nostra Furgo-Camper en la llunyanía.
Finalment el que podría ser una molèstia important (el vent) no va significar cap problema. Quan més bufava nosaltres transitavem al recer dels contraforts muntanyosos de la Bòfia i del Serrat Gran, i quan sortiem al descobert del vent, aquest havia desaparegut.
Sortida Juny del 2016.
Em pots seguir al Facebook!
