Òrrius Team

Serra CAVALLERA

Els mapes topogràfics de muntanya que nosaltres utilitzem (en aquest cas Alpina_Taga) ens informa de l'ubicació geogràfica d'aquesta serralada, i que remunta les pendents muntanyoses a l'est de Camprodon fins al coll de Pal. En altres indrets de la xarxa-internet afegeixen, a més, el cordal muntanyós que continua des del coll de Pal fins a la portella d'Ogassa. En tot cas nosaltres farem la serra que surt de Camprodon fins a coll de Pal, i tornarem al punt d'inici per les planes verdes de la vessant sud de la serralada.

Mapa de la sortida.

Fitxa tècnica

Distància:................................................................... aprox. 18,50 km.

Temps:........................................................... 9 hores amb moltes parades.

Desnivell:.................................................................... aprox. 1100 mts.

Dificultat:........................................................................... moderada.

Circular:..................................................................................... Si.

Cartografía:............................................................... alpina_taga_2009.

Observacions:......................................................... No hi ha cap zona d'especial atenció en relació a la dificultat del terreny. Potser si que hem d'estar atents en trobar les marques blanc-grogues del PR C-189 que baixa del coll de Pal fins al poble de Camprodon, ja que a l'alçada del "Pla Gros de Fogonella" i del "Pla Gran de Cal Noi" escassegen i es fàcil de desorientar-nos un pèl. En tot cas veurem com sol·lucionar-ho quan siguem allà.

Baixar track de Wikiloc:

Aparquem el cotxe al Parc Mas Ventós, en un pàrquing acondicionat de la millor manera per deixar la nostra furgoneta camper.

Sempre que som per aquestes contrades deixem el vehicle en aquest aparcament, és tranquil, el terra és nivellat i a prop del centre de Camprodon.

Moltes campers i autocaravanes aprofiten aquest aparcament per passar alguns dies a Camprodon.

Deixem l'aparcament i baixem a buscar el sender que puja a la serra Cavallera. Ho farem pel PR C-190 que surt de la carretera o millor dit del carrer Joan Manen i que és l'únic accés al Parc Mas Ventós, on tenim aparcada la furgoneta Camper.

El sender és molt evident i també molt trepitjat. De pujada haurem d'estar atents en trobar una bifurcació important a poca estona de la sortida.

En aquesta bifurcació girem a la dreta per continuar el nostre camí. L'altre corriol que continua recta l'utilitzarem de baixada.

Ja veiem que anem en la bona direcció.

Encara anirem una bona estona sota l'ombra dels arbres. Més amunt, però, vam trobar un canvi important d'altres vegades que vam fer la serra. La zona del filat que ressegueix la carena, i que anys enrera estaba atapeïda de vegetació (principalment de boix comú), ara ha experimentat una neteja important que facilita la pujada (o baixada, depèn). Ara vam pujar resseguint, exclusivament, la carena neta de vegetació. Encara que les marques del PR C-190 algunes vegades s'allunyava del filat carener, fent zigazagues, nosaltres no abandonem la "zona de confort" en la pujada.

Abans havies de resseguir el PR per un corriol que feia ziga-zagues, estret i de vegades molt emboscat. Ara tothom passa per la clariana oberta recentment i que s'enfila carena amunt.

Algunes de les torres de pedra seca que marquen el camí carener, com a majestuoses fites assenyalant la direcció a seguir.

Encara no hem abandonat la zona arbrada. En aquesta distància podem visualitzar i localitzar poblacions properes.

Llanars.

Abella.

Tregurà de Dalt és més llunyana, però identificable.

Així que anem caminant (aprox. a 1400 mts d'alçada) fem volar moltíssims voltors que reposaven per les proximitats.

Eren tants i tan a prop que l'Anna, que anava davant, alenteix el pas per no quedar-se sola i "propiciar" un posible atac de les aus.

Continuem pel tancat carener, en direcció als cimalls més alts de la serra ...el Serrat dels Evangelis i la Pedra dels Tres Bisbats.

Davant a la llunyania veiem una de les últimes pendents que hem de remuntar per arribar a la zona més prominent de la serra.

Encara trobem alguns arbustos pel camí.

Grimpem els últims metres per col·locar-nos d'alt de la cresta (ampla, aixó si) de la serra.

Una mirada a la dreta, amb les muntanyes del Catllar (Fontlletera, Borregues) i d'Ulldeter (pic de la Dona, Gra de Fajol de Baix).

A l'esquerra tenim una aproximació al refugi Montserrat, 200 mts més avall d'on som nosaltres. Ara ja s'arriba amb cotxe des d'Ogassa i Surroca.

Per aquell dia, a primera hora de la tarda, pronosticaven forts ruixats d'aigua i un temporal d'aparell elèctric (trons i llamps) per aquella zona dels pirineus. Ara, que són les dotze del migdia i amb un sol agradable, ja comença a enfosquir-se pel nord.

Espectacular la serra Cavallera, amb els núvols amenaçadors.

Arribem al primer cimall del dia, el Serrat dels Evangelis.

On hi ha l'Anna és el Serrat dels Evangelis i al fons el Puig Estela (o Puigsestela) i el Taga.

El vèrtex geodèsic del cim.

Ara anem pel segon i últim cim de la serra, la Pedra dels Tres Bisbats.

Al fons podem intuïr el cim de la Pedra dels Tres Bisbats.

En la foto de cim, també veiem que els núvols amenaçadors s'acosten.

Ja hem fet l'últim cim, ara davallem cap el coll de Pal.

L'Anna de camí al coll de Pal.

Al fons la continuació de la serra Cavallera (segons algunes pàgines de la xarxa-internet) amb el cim del Puig Estela coronant el cordal.

Cap problema en la baixada.

L'Anna, però, davalla en determinació. Vol estar de tornada quan més aviat millor, per així evitar l'aigua, els trons i els llamps.

El coll de Pal també és un lloc de visita per si es vol fer una circular per visitar els cims de l'altre extrem de la serra, el Puig Estela i el Taga.

A prop del coll ens fixem amb aquests forats formigonats, sembla que són els anomenats búnquers de la "línia P", oficialment "Organización defensiva del Pirineo". Un projecte defensiu del règim franquista (en la postguerra) que ens havia de protegir de posibles invasions, o de l'Alemanya nazi o dels Aliats Europeus. Dels 10.000 búnquers projectats, es van construir 6.000. Des del 1980 que són oblidats definitivament.

Al coll fem una paradeta per abrigar-nos una mica. No estem molt de temps, ja que s'escolten trons en la llunyania i l'Anna vol anar per feina, no hem deixa ni fer un mos. Així doncs empaitem les marques del PR C-189 en direcció a Camprodon.

Molt a prop trobem aquest abeurador.

Gairabé no ens aturem, el just per fer unes fotos.

Del mateix abeurador agafem una pista que davalla en direcció al refugi Montserrat.

Per la pista passa el PR C-189.

No arribarem al refugi, en aquesta bifurcació abandonarem la pista i seguirem les marques del PR que anem trobant. Més avall veurem l'edifici del refugi,

No trobarem cap camí trepitjat ni evident, haurem d'anar trobant les marques blanc-grogues pintades en algunes roques disperses de les planes verdes que trobarem en la baixada.

S'escolten trons a l'altre costat de la serralada. Les quatre gotes de pluja que cauen ens empeny a possar-nos la capelina i accelerar el pas.

Anem en la bona direcció, però NO trobem les marques del PR.

Podria ser que anàvem amb molta pressa, (a part del plugim i els trons, en la llunyania es veu algun llamp) però ens costava veure les marques del PR. En algun moment hem hagut de reorientar-nos per rectificar la direcció de baixada.

Agafem la direcció que agafem, sempre hem d'anar a buscar la torre metàl·lica de comunicacions (color blanc-vermell) de la fotografía de dalt.

Sortim a una carretera estreta totalment formigonada. Aquesta carretera (per una part de la mateixa passa el PR C-189) enllaça Ogassa amb Camprodon i és a tocar de la torre de comunicacions ateriorment descrita.

Nosaltres direcció a Camprodon per carretera, almenys per una estona.

Ja tenim el temporal elèctric al damunt nostre i la pluja que comença a aumentar d'intensitat. Si no volem sortir excesivament mullats i lleugerament socarrimats de l'aventura haurem de trobar un recer segur.

A corre-cuita a trobar un cobert proper.

L'abandonat mas Pomer ens servirà com a refugi.

El mas Pomer no té la forma de les masies tradicionals catalanes. Té més aparença de mansió que de mas. A banda i banda de la façana principal hi ha dues torres, una acabada en punxa i l'altra amb merlets, que donen al casalot un aspecte majestuós. Altres edificis annexos completen aquesta finca.

La masia modernista mas Pomer.

Ens fiquem a corre-cuita en una de les tres portalades del mas.

Som en una entrada del que sería una cort del mas. A fora el temporal d'aigua, trons i llamps descarrega en força. Mentrestant nosaltres deixem passar el temps.

Dues hores més tard el temporal amaina i abandonem el cobert que ens ha servit de refugi.

Tornem a la carretera formigonada i l'abandonem per la bifurcació correcta, molt a prop de mas Pomer.

Seguim els senyals que ens portarà a Camprodon pel PR.

Els dos camins porten a Camprodon, però el del PR és el més curt i sencill de fer. Al fons ja veiem l'ermita de Sant Antoni de Camprodon.

Ja veiem Camprodon i aviat serem a la furgoneta. Al final el sol traurà el nas, mentres nosaltres ja som a la furgoneta i ens disposarem a sopar.

El segon refugi del dia.

Ara un sopar reparador i a dormir, el dia següent ja farem una visita a Camprodon amb tranquilitat i sense temporal pel mig.

Sortida Juny del 2016.

Em pots seguir al Facebook!

Taga -des de Sant Martí d'Ogassa-

Aquesta sortida no és esgotadora ni exigent, però tampoc és una matinal curta i sencilla. Pujarem pel sender habitual d'ascensió al Taga, és a dir pel camí (senyalitzat i molt trepitjat) que ressegueix el torrent del Freixe fins a la Portella d'Ogassa i d'aquí per les pendents conegudes que porten al cim del Taga. A la tornada farem una visita a l'oblidat cim del Sant Amand, després de baixar del Taga fins al coll de Jou. Des de la creu del Sant Amand davallarem, per corriol, fins al coll de la Tuta i d'aquí per una drecera trepitjada i evident (atenció que no surt marcada en el mapa d'Alpina) fins al punt de sortida del matí, és a dir l'església de Sant Martí d'Ogassa on tenim el cotxe.

Forrellat església de Sant Martí d'Ogassa.

Mapa de la sortida.

Fitxa tècnica

Distància:...................................................................... aprox. 12 km.

Temps:........................................................ 8 hores amb moltes parades.

Desnivell:................................................................... aprox. 1000 mts.

Dificultat:.......................................................................... moderada.

Circular:.................................................................................... Si.

Cartografía:............................................................... alpina_taga_2009.

Observacions:.......................................................................(Deixo un missatge que és un crit d'atenció dels veïns de Sant Martí d'Ogassa, als peus del Taga)

"Volem dir-vos que des de que hi ha cartells/senyalització, però sobretot tracks a la xarxa, la vida aquí dalt s'ha tornat un problema: puja massa gent, al pàrquing (que era per als actes religiosos) només hi caben vuit cotxes, els altres cotxes aparquen als llocs de pas i d'entrada als camins, als prats, a les cases, pensant que per una estona no passa res. Aquesta estona són llargues hores cada dissabte, diumenge, festiu i constants curses i esdeveniments esportius, molt lloables, però molt poc respectuosos amb el medi natural, els ramats i la gent d'aquí.
També és important dir que no pugueu per cap motiu amb gossos de qualsevol mena, doncs per vosaltres són boníssims però al bestiar li comporten problemes greus.
Dit aixó si no podeu deixar d'anar al Taga per Sant Martí d'Ogassa, no pugeu en cotxe fins aquí, respecteu l'espai de l'església, hi ha gent enterrada al cementiri, i tampoc hi deixeu cap deixalla ni defecació. Penseu que és un espai protegit... i ho és de qui? o de què?
Amb l'esperança que no hi hagin més baralles i hi poguem seguir vivint, perquè si no ens haurem d'anar i aquestes terres s'emboscaran i deixaran de ser el que són... tranquiles, boníques i netes. Gràcies per la vostra comprensió."

Baixar track de Wikiloc:

De la plaça central de Surroca de Baix/Ogassa vam agafar una carretera estreta i mig formigonada (atenció a les corbes) que després de sis km recorreguts ens deixa a l'església Sant Martí d'Ogassa.

No vam arribar molt d'hora a la zona d'aparcament, darrera de l'església i del cementiri, però vam estar de sort per trobar un raconet en el pàrquing per deixar la nostra furgoneta. Atenció amb els suggeriments que he deixat en l'apartat de "Observacions" de la fitxa tècnica. Per la zona hi han masos agrícoles amb molta activitat, amb bestiar pasturant i maquinària en moviment. Molesta molt als veïns trobar cotxes que obstaculitzen entrades de camins i zones habilitades per fer el gir de tractors i dumpers.

Aparcament de Sant Martí d'Ogassa.

Església de Sant Martí d'Ogassa.

Del costat de l'església surt un camí que de seguida es converteix en tres més. El de l'esquerra ha d'anar a un prat proper, el de la dreta al mas de can Biel i el del mig, que és el nostre, mena a la portella d'Ogassa. Atenció que trobarem un filat com a porta, no us oblideu de tancar-la després de passar.

Al final de tot, i al costat de l'església, veiem el camí que agafarem i s'enfila amunt.

El camí de pujada aviat es converteix en corriol o sender i s'enfila fort amunt. En tot el recorregut, fins a la portella d'Ogassa, trobarem pintura groga i també marques circulars de color blanc-verd que ens ajudarà en la orientació.

La pujada s'enfila fort, però es fa de bon fer. Després d'algunes ziga-zagues abandonarem la zona arbustiva i trobarem un prat herbós amb un abeurador pel bestiar.

L'abeurador el trobem localitzat en una clariana herbosa, però com veiem en la fotografía, encara haurem de transitar per arbusts i arbreda diversa. En la foto es veu on trobarem la font del Freixe.

Continuem sender amunt, i reseguint el marge dret del torrent de la Font del Freixe. En un revolt marcat, i amagada dins la vegetació, trobarem la font del Freixe.

Dins dels arbusts de boix trobarem la font del Freixe.

Aprofitarem per omplir les dues ampolles.

Abandonem definitivament la zona arbustiva i ens fiquem en la de pastures d'alta muntanya. Aixó si, nosaltres remuntem els prats de la fotografía reseguint un sender evident i trepitjat.

Ja hem arribat a la Portella d'Ogassa, amb una herba increïblament verda i unes vistes espectaculars.

Ja hem identificat el cim del Taga per la seva creu i anem cap allà. Només haurem de fer 200 mts més de desnivell i amb pendents molt suaus i fàcils de fer.

Veiem que estarem acompanyats al coronar el cim.

Si senyor ja som dalt, una fita engrescadora a dia d'avui!

Uns metres més amunt trobarem el vèrtex geodèsic del Taga ( 2.039 m) i si continuem uns metres més, carena enllà, podem gaudir d'un mirador incomparable.

Unes vistes de la vessant Nord.

Des del poble de Pardines també vam fer una sortida per visitar el Taga. El Puigmal un altre cim conegut, i més a l'est el Torreneules i el Balandrau. Tots cims de les muntanyes de Núria i Ulldeter.

Alguns del pobles identificables de la Vall de Ribes.

Al lloc on hem marcat com a mirador en el track (comentar que no hi ha un mirador com a tal, però si que ens permet de contemplar vistes excepcionals de la vall de Ribes) el vam aprofitar per fer un mos i recupera forces.

Després d'aixó "santornemi" de baixada en direcció al coll de Jou.

Al fons veiem la continuació de la serra Cavallera i el pic del Puig Estela, lloc de pas d'una altra sortida. En vermell l'itinerari de pujada al Taga i en blau el de baixada al coll de Jou.

De camí al coll de Jou per la plana de les Cabanes.

Ens acostem al coll, i ja comencem a visualitzar el camí que haurem de seguir per coronar el cimall següent ...el puig de Sant Amand.

Ja hem arribat al coll de Jou. Des d'aquí podem tornar a la furgo davallant pel refugi lliure Sant Jordi i els senders que envolten l'anomenada "Muntanya de Mitjavila" (ruta sencilla i curta) o coronar el Puig de Sant Amand i retornar al punt d'inici per la collada de la Tuta i la riera d'Ogassa (ruta sencilla i més llarga).

L'Anna, que es troba pletòrica de forces, es decanta per completar una circular on hi hagi el puig de Sant Amand dins de la ruta.

Després de llegir-nos i rellegir-nos l'informació i el mapa del rètol informatiu del coll de Jou, decidim de completar l'excursió que ens queda, empaitant la marca característica de "el Camí" en el seu tram de Vidabona-Ripollès. Una part d'aquesta ruta passa precisament pels indret que nosaltres volem fer i conèixer.... seguiu llegint!

Així doncs enfilem la pujada en direcció al Puig de Sant Amand. La foto següent us pot servir per localitzar el sender que hem d'agafar per endinsar-nos dins la fageda. Val a dir que hi han poques marques que ens indiqui on trobar el camí d'entrada.

La foto de dalt és del pla de Pena i les fletxes vermelles indiquen l'itinerari a seguir. A la dreta de la foto trobarem una "balconada" rocosa que ens serveix de mirador.

La creu de Sant Amand no coincideix amb la punta cimera del puig. Primer passarem pel cim ( que és una fita cimera que trobarem mig disimulada per la vegetació), i després trobarem una plana lliure de vegetació on hi ha un altar per la celebració d'actes religiosos. Darrera de l'altar hi ha un rocallar amb una gran creu de ferro. Aquest rocallar és considerat com el "balcó del Ripollès"

Hi ha la posibillitat de no veure aquesta fita cimera si agafem un altre sender que passa pel darrera.

La creu de Sant Amand al balcó del Ripollès.

Hi ha un altre rètol informatiu darrera de la creu.

Ens explica llegendes amb regust històric com la del rebel cabdil dels Begaudes anomenat Sant Amanç, al S.IV.

També la llegenda que vincula el castell de Pena i la muntanya de Sant Amand amb el personatge del Comte Arnau:

"Dalt la seva carena, al pla de la Pena, es diu que el comte Arnau construí el seu castell que estava comunicat amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses per un túnel subterrani".

També trobarem referències a Lluís Maria Xirinacs, un recordat i convuls sacerdot, activista, senador, filòsof, escriptor ...un personatge (real) que es va deixar morir d'inanició al paratge de can Pegot, sota la muntanya de Sant Amand, el seu punt Omega.

Davallem decidits pels plans de Freixera en direcció al coll de la Tuta. Encara que el sender de baixada és prou evident, recordeu en seguir les marques característiques del vuit.

Ja hem sortit de la roureda, i som aprop del coll de la Tuta.

Al coll de la Tuta fem una paradeta per visitar el monòlit de Xirinacs i també per reorientar-nos una mica. Resulta que aquest coll no surt al mapa de l'Alpina, i ens fa anar un pèl dubtosos. Tampoc surt la drecera que mena a l'església de Sant Martí d'Ogassa, però si que surt en el mapa i la ruta de "el Camí" (el mapa i la ruta és senyalada en els rètols informatius que anem trobant en llocs d'interés).

Monòlit en record a Xirinacs.

Tornem al coll per dirigir-nos en direcció nord per la pista forestal. Uns metres més enllà, en la zona on ha de ser la drecera que porta a l'església de Sant Martí d'Ogassa, trobem un trencall a la dreta que té tota la "pinta" en ser aquesta drecera. De fet en algún racó hem vist la marca del vuit que hem d'empaitar.

Aquesta és la bifurcació de baixada.

Atenció que vint metres més avall trobarem una altra bifurcació, i no trobarem la marca del vuit que ens indiqui quin sender agafar. Després de consultar amb el mapa, vam agafar una altra vegada el corriol que baixa de la dreta.

Vam constatar que les marques grogues del vuit no estaven col·locades per fer-les en el sentit que nosaltres anavem (en sentit contrari a les agulles d'un rellotge). De vegades no eren visibles de baixada o d'altres no havia marca quan era imprescindible que hi hagués (bifurcacions principalment). Però vam baixar sense cap contratemps, ja que el corriol era evident i prou trepitjat.

Travessem la riera d'Ogassa i molt aprop de la carretera formigonada que passa per Sant Martí d'Ogassa.

Després de la riera ve una pujada de pocs metres i ja som a l'estreta carretera que travessa la contrada, de la vall de Camprodon a la vall de Ribes.

Aquesta és la carretera, o millor dit la pista formigonada (una bona part formigonada, i petits trams d'asfalt) que hem utilitzat pel matí per arribar amb el cotxe a l'aparcament de Sant Martí d'Ogassa. Ara farem un petit tros per acabar l'excursió.

Un ramat d'ovelles, del mas de Mitjavila, que creuen la carretera i al fons ja veiem l'església i el mas de can Biel.

Després de vuit hores d'excursió, a ritme tranquil, tornem al punt de sortida.

A Sant Martí d'Ogassa arribem a bona hora, quan la llum del Sol incideix estratègicament sobre la pedra d'aquesta romànica església.

Quan els exèrcits francesos van ajudar els catalans en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs (grans devots de Sant Martí, patró de França) erigíen una capella en agraïment a Sant Martí dalt de cada turó reconquerit. Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per aixó encar avui més d'una trentena de viles el tenen per patró.

A l'aparcament ja no hi queda ningú, som sols i podem disposar de tot l'espai per condicionar la nostra "llar".

Després d'endreçar-nos nosaltres, vam recol·locar la furgoneta de la millor manera.

Per últim un bon sopar.

Sortida Maig del 2016.

Em pots seguir al Facebook!

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)

Total de visualitzacions de pàgina:

Serra CAVALLERA

Taga -des de Sant Martí d'Ogassa-

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

Pel·licula

Feed

SS

pop-up facebook