Ens hem de situar a l'Alt Berguedà, concretament a la Vall de Gisclareny, Can Cerdanyola i als peus de la serralada "Cadí-Moixeró". La nostra intenció és la de conèixer els engorjats dels Empedrats i uns quants brolladors i salts d'aigua expectaculars que trobarem per la zona.
Aparquem la furgo-camper davant mateix de la casa de la "Salle Natura", una gran casa de colònies destinada a la formació dels estudiants i escolars en relació al medi ambient i la natura. En èpoques estivals, quan la casa funciona a tota màquina, suposem que aquesta petita zona de pàrquing serà d'ús exclusiu de la Salle Natura.
Ruta de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.50 km.
Temps:........... 9 hores amb moltes parades.
Desnivell:...................... aprox. 1100 mts.
Dificultat:................................ Moderada.
Circular:............................................. Si.
Cartografía:............ alpina_Moixeró_2011.
Observacions:.................. No trobarem cap pas difícil, només vigilarem al transitar per la gorja dels Empedrats. Aquesta zona pot ser complicada si la força de l'aigua és considerable, ja que ens farà difícil caminar per entre les roques i l'aigua.
Observacions:.................. No trobarem cap pas difícil, només vigilarem al transitar per la gorja dels Empedrats. Aquesta zona pot ser complicada si la força de l'aigua és considerable, ja que ens farà difícil caminar per entre les roques i l'aigua.
Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
Trobem lloc per aparcar davant de l'edifici de la Salle Natura. Suposem que en temporada estival aquest pàrquing serà restringit per l'ús de la gent de la casa, ara mateix no trobem molt moviment de cotxes.
Comentar, també, que al costat de l'aparcament hi ha la font Nostra per omplir la cantimplora d'aigua fresca.
Casa de "la Salle Natura" a l'esquerra, i l'aparcament a la dreta de la foto.
Font Nostra.
Al costat de la font Nostra i de la casa de colònies hi ha la pista que ens apropa al refugi "Vents del Cadí" (antic hostalet).
Refugi Vents del Cadí, al costat mateix de la "Salle de Natura".
Aquella mateixa pista es converteix en el "Camí dels Empedrats", i on també transcorre el PR C-125. Tot plegat ens portarà al refugi de Sant Jordi.
Camí dels Empedrats i també PR C-125.
A pocs metres de pujada trobem l'encrauament del "Bullidor de la Llet", i anem a fer-li una visita.
Bifurcació de camins, a l'esquerra arribem al Bullidor de la Llet i a la dreta s'enfila direcció al Moixeró pels Empedrats.
De camí al Bullidor.
El Bullidor de la Llet és un impressionant brollador d'aigua en unes fissures de la paret calcària d'on l'aigua surt de dins de la muntanya per sota d'unes pedres recobertes de molsa. El moment ideal per veure aquest brollador és en época de pluges i també en temporada de desglaç, avui veiem que no hem encertat en aquest moment.
El Bullidor sec d'aigua.
En dies que brolla l'aigua abundanment, allò sembla una autèntic bullidor de llet.
Ens reincorporem al sender PR C-125 i enfilem camí amunt pels Empedrats. A partir d'ara el sender entra decididament a la llera del riu vorejant la imponent roca que l'estrangula. Veiem que el camí i riu es confonen, i cal anar seguint les passeres. Si baixa molta aigua, la remullada és segura.
En la pujada trobarem en un racó amagat, a mà esquerra i quan el congost és més bonic, un salt d'aigua.
Al fons el salt dels Empedrats.
Cascada i gorg d'aigua.
Continuem la pujada envoltats de brolladors, salts i gorgs d'aigua.
El camí es fa més dret i sinuós.
Seguim pujant, ara més suaument per una zona de pins i boix, i guanyem alçada respecte al torrent, a la nostra dreta. Més amunt, el tornem a creuar i seguim per una zona de bosc més esclarissada, amb alguns faigs, fins arribar a la font Gran d'Escriu.
Font Gran d'Escriu.
La font de més a prop.
Després d'unes tres hores de pujada arribem al refugi Sant Jordi. El refugi es troba en una zona de prats als peus de la serra del Moixeró. Cap al sud, veiem tota la vall per on hem pujat, i cap amunt, podriem travessar cap a la Cerdanya pel coll de Pendís.
En direcció Nord arribem al refugi i més amunt al coll de Pendís, al sud hi ha la vall per on hem pujat, a l'Est aniríem al coll d'Escriu i vall de Gréixer, i a l'Oest anem a la carena de la Boixassa.
Ja hem arribat al refugi Sant Jordi. En aquí ja hem decidit de fer un moss i recuperar forces per continuar l'excursió.
Són les dotze i la pujada ens ha deixat exhausts. Com que hi ha poca gent al refugi, decidim d'entrar i demanar una cervessa...però al final demanem també un entrepà per dinar.
L'Anna de truita i jo de botifarra.
Entre el dinar i la conversa amb el guarda del refugi, ja han passat 80 minuts. Però estem contents i relaxats del moment passat dins el refugi, ara però, toca continuar l'excursió.
Continuem pel PR C-125 en direcció a la carena de la Boixassa.
En molts trams, el camí de pujada és lleugerament planer, i no es fà pesat.
En zones obagas veiem neu ...neu primavera.
L'arribada a la carena és majestuosa i espectacular, si no fos per la boira les vistes encara serien millors.
És un mirador natural.
Vista S/O.
Vista E.
Vista E.
Vista W. (Pedraforca)
Des del pas del Botxader, tenim unes vistes preciosas dels cims més propers, pero des d'allà no podem veure ni la teulada del refugi Sant Jordi. Si caminem una mica en direcció a llevant, apareixarà aquesta teulada i tot l'edifici del refugi Sant Jordi.
Vista del refugi Sant Jordi, des del mirador de la Boixassa.
Abandonem la carena i davallem en direcció S-W, seguint la traça del PR C-125.
Al fons anirem veient el Pedraforca i el Cadí.
En el moment que enllacem amb una pista forestal, deixem de seguir el PR C-125 i continuem per la pista.
Davallant per la pista i a tocar del torrent de la Muga, trobarem el mas enrunat del Monnell.
Després del mas, la pista comença a anomenar-se "Pista de Bagà al Monnell", i és la que ens portarà a "Cal Cerdanyola" (on tenim la furgo-camper).
Abans però, farem una visita al salt d'aigua de Murcarols.
Passada una curva a mà esquerra, trobarem aquesta altra pista a ma dreta, a pocs minuts del mas Monnell.
El camí que porta al salt d'aigua és una pista desdibuixada, que de seguida es converteix amb un sender un pèl transitat i trepitjat. Al principi veurem marques blanques i verdes que ens condueixen a la riera per pujar després per un sender. En aquí les marques blanques i verdes es perden per un camí poc transitat i mig perdut, nosaltres enfilarem un segon sender més evident fins a ser davant del circ natural on cau des d'una bona alçada l'aigua del rec de Murcarols.
Deixem la contrada i reprenem el camí de la pista "Bagà al Monnell" en direcció a Bagà (direcció llevant).
En poca estona trobarem una cadena, que impedeix el pas dels vehicles, i travessarem el pont del Monnell. Just a mà dreta hi ha el corriol de pujada a la font de l'Adou.
Atenció, les escales de l'esquerra condueixen a la font de l'Adou i el corriol de la dreta al salt del Bastareny.
Abans d'enfilar el camí cap a la font, l'estrèpit de les aigües del salt ens demanen la nostra atenció.
La font la localitzarem per sobre del salt del Bastareny, per un corriol senyalitzat s'arriba de seguida a l'Adou, curiositat geològica on neix de cop i amb un gran cabal el riu Bastareny.
L'aigua brolla majestuosa i amb força de terra al peu d'una paret en un indret envoltat d'arbres, boixos i molses. La seva veu en néixer ja és forta, com avisant-nos que pot ser perillós entrar a les seves aigües per acostar-nos a fotografiar-la.
El paratge és ombrívol, els raigs de sol només il·lumínen la part alta d'uns plàtans espectaculars. Les pedres de la llera són negres però en el lloc mana la tranquil·litat només trencada pel brogit propi d'aquest fenomen de la naturalesa.
Tornem a la pista i continuem el nostre camí, ja som a les acaballes de l'excursió.
Caminem envoltats de pollancres, pi roig i alguna alzina.
Aquest és un aparcament condicionat per dies de molta afluència de gent. Al fons la casa de colònies la "Salle Natura".
Acabem aquí, ha sigut una sortida molt variada: gorgs, salts, alta muntanya, ombra, sol, fresca, calor...
És un lloc per fer moltes altres sortides interessants; Comabona, Moixeró, Penyes Altes, vall de Gréixer...
Fins la propera.
Sortida Abril del 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada