dissabte, 25 d’octubre del 2014

ANETO i Espalada Aneto

Ja feia un any que no pujava un tresmil dels Pirineus i aquest cap de setmana preveien un temps inmillorable en la climatología.
L'Anna, però, volia aprofitar la temporada de bolets per quedar-se a casa ...així que, cap a Benasc que falta gent!!
La intenció era aprofitar, que la pista que va de Llanos de l'Hospital fins a la Besurta restava oberta a la circulació de cotxes, per  dormir a l'aparcament de la Besurta amb la camper.
Apart de fer l'Aneto també volia coronar uns cims que no tenia a la meva llista ...la Punta Oliveras Arenas, Espalda d'Aneto i l'Agulla Daviu.
Seqüència fotogràfica al Pont de Mahoma.

Mapa de la sortida.




Pensava que trobaria l'aparcament de la Besurta ple, però no ...vaig aparcar al costat de la caseta i en una zona plana i anivellada.
Arribada a la Besurta amb les últimes llums del dia. 







Com pensava tornar a dormir aquell dia al mateix lloc, no vaig matinar excessivament ...a les set sortia cap a la Renclusa encara fosc.
El punt de bifurcació per anar al refugi o cap al Forau d'Aigulluts.

El camí de pujada és evident i gens perdedor.








Arribo a la Renclusa i no hi veig a ningú ..."bueno" uns gatets arraulits a l'entrada del refugi.








En una sortida anterior vaig agafar aquesta fotografía de la zona.
Podem veure l'itinerari que vaig seguir per plantar-me dalt del Portillón Superior.
Les marques discontínues senyalen el flanqueix pel turó rocallós.








Vaig enfilar les pendents per la zona on baixava el torrent de la Maladeta, concretament on habia un pal amb aparells metereológics.
Les fotos encara són de baixa qualitat, ja que encara hi ha poca llum i he de fer servir una sensibilitat alta.









Agafaré qualsevol camí de pujada ...preferiblement si hi han fites.
La marca vermella (la foto de l'esquerra) vol senyalar el camí correcte per arribar al Portillón Superior. Però aquest "camí" ens portarà per les parets pròximes a la Cresta dels Portillons, amb grans blocs i pendents rocalloses que ens alentirà moltíssim el pas.










Aquest turó rocallós ja el veiem des del refugi de la Renclusa. 
Les marques vermelles indiquen el camí directa però més feixuc per arribar al Portillon Sup.
Les marques de color blau indiquen l'itinerari habitual per anar a la Maladeta (suposo que també és l'itinerari habitual per anar al Portillón en època de neu)  i és el "camí" que vaig utilitzar jo aquell dia.










No hem d'oblidar de tombar a llevant (Est) a la cota dels 2750-2800 mts.
No continuar direcció Maladeta.











Mentres flanquejem horitzontalment per aquest turó rocallós haurem de localitzar el "famós" Pluviòmetre del Portillón Sup.
Darrera d'aquest pluviòmetre hi ha el nostre objectiu, jo sempre el rodejo per sota, si anem directament on està l'aparell haurem de desgrimpar algún pas delicat per arribar-nos al Portillón.









Arribada al Portillón Superior, amb unes vistes impressionants de la Glacera d'Aneto i alguns dels cims que l'habiten.
Portillón Superior.









Davallar fins a la glacera pel corredor del Portillón no té cap dificultat.
Fins i tot a l'hivern, quan la neu ho invadeix tot, la traça que deixem els molts muntanyencs que visitem la zona facilita la baixada i la pujada per aquest corredor.
No oblideu, però, d'anar sempre amb grampons i si pot ser piolet!









La traça que seguiré és molt evident i encara que podem agafar un drecera per retallar el temps, sempre és millor d'utilitzar la ruta que fan servir tots els muntanyencs que coronen l'Aneto.
De totes maneres no crec que sigui necessari d'anar encordats per atravessar la Glacera d'Aneto, ja fa temps que les esquerdes d'aquesta glacera no causen problemes.
La traça és evident i fàcil de seguir.










La traça s'enfila als peus de la Cresta dels Portillons-Maladeta fins arribar a les proximitats de les parets que baixen del Maldito, pic del Medio, Corones ...
Fotomuntatge per visualitzar l'itinerari que vaig seguir.
En vermell el camí de pujada i en blau el de baixada!








Mentres flanqueixo i m'aproximo a la Collada de Corones no puc deixar d'agafar algunes fotos de l'entorn.
Alguns dels objectius es veuen en la foto.

Fixeu-vos en la traça que segueixen els muntanyencs ..és la de pujada. 
La que es perd per la cantonada inferior esquerra és la traça de baixada.








Ja que passo a prop de la Punta Oliveras Arenas, un tresmil llarg, no deixo de visitar-lo.
Des del Punta Oliveras Arenas una vista de la cresta de Corones, del Medio, Maldito ...i també la Maladeta.

Baixo del cim i m'incorporo a la traça normal de pujada a l'aneto ..on utilitzen la majoria de muntanyencs. Tant a l'estiu com a l'hivern f'àcil de pujar.
En la foto també surten dues agulles que normalment es visiten a l'ascendir l'Aneto per la Canal Estasen (en la foto surt amagada, però si que surten la Via Petit Black, la Via de l'Esperó W i el Braç dret del Corredor Estasen).
Aquesta és una excursió que tinc pendent!








Abans del cim tenim el "Pas de Mahoma", una sencilla cresta d'uns 20 mts on l'ho més remarcable és el pati que tenim als dos costats del recorregut. 
De totes maneres la dificultat no supera el IIº o menys.
El "Pont de Mahoma" des de l'avantcim.

El "Pas" més delicat o amb més dificultat el trobariem al principi de la cresta, i és la lleixa rocallosa que el muntanyenc amb folre vermell ha de superar!









Dalt del cim de l'Aneto no hi havia molta gent, vaig tenir temps i tranquilitat per agafar imatges de tots els racons que podia.
Cim de l'Aneto.

Panoràmica Aneto.







Com que tenia tot el temps del món i amb un dia espectacular vaig comprovar com era la carena-cresta que anava a la Espalda d'Aneto ..un gegant de 3359 mts.
Com que no em semblava difícil vaig deixar els grampons amagats per anar més còmode.








El cim el trobarem darrera de dues agulles i haurem de superar una bretxa sencillota.
A l'haver clapes de neu a les xemeneies de baixada i pujada d'aquesta bretxa em va obligar anar en compte.

Grimpar per aquesta xemeneia fins dalt del cim no era difícil, però habia de vigilar!








Un altre foto de cim.
En la imatge es veu l'Agulla Daviu ...de tornada la visitaré!
Cim Espalda d'Aneto.

Panoràmica Espalda Aneto.









De tornada al cim de l'Aneto crestejo la carena per anar a l'Agulla Daviu ..aquest cop si que calço els grampons!
Arribo a un avantcim i en miro la desgrimpada al coll i la posterior grimpada a l'Agulla Daviu (el coll coincideix amb la sortida de la Canal Estasen que puja de la Glacera de  Corones).
Hi ha més neu i la cresta, molt curta però, és més afilada i cau lliurement cap als dos costats ...sense piolet em sentiré desprotegit i decideixo no fer-la.
Aixó si ..faig una fotografía dels tres cims que he fet aquell dia!










De baixada a la Glacera d'Aneto agafo aquesta imatge, on podem veure l'itinerari de pujada i també el de baixada que ho farem per l'Ibón de Salterillo i Aigualluts.
La baixada serà pel barranc amb neu que veiem a la imatge i que arriba per sota del Portillón Superior.
Després giraré a llevant per trobar les pendents més facilones fins arribar a l'Ibon de Salterillo, on agafaré una senda que em portarà al Pla d'Aigualluts.









Som a  2880 mts i encara tenim neu i torrent per continuar la baixada.
Foto esquerra vista enrera i el de la dreta amb un vista al davant en el sentit de baixada.








A partir de  l'Ibón la baixada serà més tranquila ...encara que ens quedarà uns 500 mts de desnivell!
A prop de l'Ibón de Salterillo.

La senda que surt de l'Ibón i ens portarà al Pla d'Aigualluts.









El resta del camí és "pan comido", potser podem desorientar-nos a prop d'Aigualluts on hi ha una bifurcació que porta al mateix Pla d'Aigualluts o també al refugi de la Renclusa.
Potser sería millor de localitzar aquesta bifurcació a traves del Track que deixo a continuació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada