diumenge, 18 d’octubre del 2009

CotiELLA

Aquest escrit, simple i sencill, el vam trobar en el taulell d'anuncis del refugi lliure d'Armeña. 
En d'altres resenyes i blocs comenten, (d'això ja fa molt de temps)  que a causa de la mort d'aquesta vaca, el refugi va patir una plaga de puces i cucs que infectava l'interior de la casa... quan vam ser nosaltres el vam trobar en bones condicions!










Sortim l'Anna, en Jaume i un servidor ...l'Andreu, des de les proximitats del poble de Barbaruens (concretament d'una pista que s'enfila per les anomenades "Las Salineras")
La intenció serà de dormir al refugi d'Armeña (on esperarem els nostres amics que venen de Barna, suposem que arribaràn pels vols del vespre)
Primer per pista i després per senda, ens dirigim a la Collada d'Armeña.

 Des de la Collada d'Armeña ja comencem a veure la nostre destinació del dia ..el refugi lliure d'Armeña.












Mentres jo em dirigeixo al refugi, l'Anna i en Jaume aprofiten el temps per recollir els molts rovellons que troben per la zona. 
Refugi lliure d'Armeña.










Al final del dia ens trobem amb el resta de l'expedició (la Carme, la Blanca, la Mª Antonia i en Josep) i després de recolocar-nos per passar la nit, preparem els rovellons trobats per en Jaume i l'Anna.
Els protagonistes boletaires preparant les graelles.

I en Jaume que s'encarrega de fer-los a la brasa.

El refugi té un baix on hi ha la llar de foc i una taula amb bancs (imatges superiors), el primer pis amb colxonetes per dormir (imatge esquerra) i un altell també amb cotxonetes que dormirà en Josep (imatge de la dreta).











Al dia següent, i ben d'hora, comencem l'activitat.
L'activitat serà de pujar el Cotiella i uns quants cims més ...com una circular!

Camí del Circ d'Armeña.









Ja a prop de la Collada de Cotiella.
Les parets de pujada al coll, amb passos de Iº o de +I com a màxim.













Des de la collada tenim una imatge de la zona on venim i d'unes vistes excepcionals.











Superat el Coll de Cotiella hem de tombar a la dreta per ascendir el cim, uns ho farem per la Cresta SE del Cotiella (serem la Carme, en Jaume i jo mateix i trobarem  passos de IIº o +IIº), la resta del grup flanquejarà les pendents del cim fins anar a trobar "la Colladeta" (amb passos de Iº) i d'aquí al cim (fàcil)
Dalt del cim no parem de veure muntanyes conegudes properes i llunyanes.

Vista NE.

Vista a ponent.

Vista SE.

Vista NW.









Mentres la majoria del grup retorna al refugi per la mateixa ruta de pujada, en Jaume i jo mateix volem assolir els cims propers ..i retornar al refugi per la tartera  de la Punta Reduno.
Pic Yali.

Pic Cotielleta.











Caranejan de camí a la Punta Reduno coincidim amb en Philippe, un rodamón francès que passava uns dies per la zona fent muntanya.
També amb una panoràmica espectacular.

Punta Reduno, amb en Philippe i en Jaume.


Una vista des de la Punta Reduno.










Després de moltes fotos i xarreres amb el muntanyenc francès, decidim de retornar al refugi per la mateixa tartera de la Punta Reduno.
Arribem a la zona anomenada "el Llenero". 
Al fons a l'esquerra el Cotiella.











Arribats al refugi ens reagrupem tots al voltant d'ell i ja donem per finalitzada l'activitat del dia.
Cares de satisfacció i bon humor.

Alguns del grup, la majoria, retornen als cotxes al mateix dia de l'ascensió. 
L'Anna, en Jaume i jo mateix ens quedem al refugi per tornar al cotxe i a casa al dia següent, de manera tranquila i intentat de trobar més rovellons!








La mateixa sortida gravada en video:


Sortida Octubre del 2009










         Em pots seguir al Facebook!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada