Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

La Tosa d'Alp (pel coll de JOU)

Aquesta vegada farem una circular al cim més alt de la serra del Moixeró, la Tosa. Sortirem de l'aparcament que hi ha en un revolt de la BV-4024 (Bagà-La Molina) a l'altura del mirador dels Orris. Se'l coneix com el pàrquing de Trencapinyes, per què des d'allà comença la curta ruta del "Trencapinyes" (itinerari creat per observar aquest ocell molt abundant per la zona).
Aquesta sortida té la particularitat que haurem de baixar uns 410 mts per després recuperar aquest desnivell i arribar a la carena del Moixeró i seguidament coronar la Tosa. La ruta serà seguint les agulles d'un rellotge, per què així el retorn el farem de baixada.
Senyals de bifurcació, al fons el Puigllançada.






Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 15.00 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:...................... aprox. 1.250 mts.
Dificultat:.................................. moderat.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:.............. alpina_Moixeró 2011.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap camí amb passos de dificultat complicada. La dificultat moderada ve donada pel desnivell final que hem d'assolir.









Mapa de la sortida




Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
Powered by Wikiloc






Deixem la furgo-camper al pàrquing del "Trencapinyes" i comencem a caminar en direcció al refugi de Rebost. Fins al riu de l'Hospitalet son uns 410 mts que haurem de baixar.
Pàrquing Trencapinyes.





Davallem per una senda prou traçada en direcció al refugi, a pocs metres enllacem amb el GR 150 que ens acompanya fins el Rebost. 
Abans de la casa, trobem la font del "Planell Gros".
Font del Planell Gros.

La font en video.








Continuem la baixada per un corriol que hi ha a la dreta del refugi el Rebost. En aquí abandonem el GR-150 i enllacem amb el PR C-126.








Principalment caminem per pista forestal, la mateixa que mena a l'església de la Mare de Déu de Roca-Sança, però de vegades agafem algun corriol com a drecera.
Mentres caminem podem contemplar les muntanyes del Cadí al fons a la dreta, i el Pedraforca a l'esquerra.

També és un itinerari que s'utilitza a l'hivern per fer rutes amb raquetes.






Ja som a prop del torrent  de "l'Hospitalet", i al fons tenim a vista les "Roques del Claper" per on passarem aviat.






La pista forestal segueix cap avall en direcció a l'ermita de la Mare de Déu de Roca-Sança, però nosaltres girem a la dreta per enfilar el camí direcció "Coll de Jou".






Abans de començar la pujada fem un flanqueix per les pendents herbacies del Claper.
(Foto superior) Roca Tallada a l'esquerra i Pedraforca al fons de tot.





Arribem a la cruïlla del "Claper", i al igual que l'anterior a l'esquerra mena a l'església de la Mare de Deu de Roca-Sança i a la dreta al Coll de Jou.
Bifurcació el Claper.


Enfilem camí en direcció a Coll de Jou.







Un metres més amunt, de l'anterior encreuament de camins, trobem la Font del "Claper".

La font en video:










El camí de pujada per les roques del Claper i les Roques "els Racons" es fa bé, el sender aprofita les zones més amables de transitar i no es fa pessat.
Recordem que seguim el PR C-126 que enllaça el Berguedà amb la Cerdanya.





Si a la zona de la "Baga del Rebost i Hospitalet" predominava l'avet, el faig i el boix comú, a 1800m d'altura comença apareixer el pi negre, típic del pirineu.
Collet de Deugràcies.






Després del collet de Deugràcies hi ha un sender planer que ens acostarà a "coll de Jou".
Arribada a coll de Jou.






Aquest coll és molt transitat pels excursionistes que visiten la serra de Moixeró. Aquí coincideixen els caminants que transiten pel PR C-126, que enllaça el Berguedà amb la Cerdanya, i el GR 151.1 que conecta coll de Pal amb la població de Góssol per la carena de la serra del Moixeró + serra del Cadí.
Aquesta vegada no dinarem després de coronar el cim de la Tosa, ja és molt tard i decidim de fer un mos a l'ombra a l'entorn del coll de Jou.
Coll de Jou.





Geogràficament la serra del Moixeró s'estén direcció oest-est i s'allarga des de coll de Pendís fins al coll de Jou. La Tosa i el Puigllançada són entitats geogràfiques diferents però que amb el Moixeró, el Cadí i el Pedraforca formen el "Parc Natural Cadi-Moixeró".
Ja som a la carena i geogràficament estem tripitjant la carena de la Tosa. Al fons a l'esquerra (foto superior) veiem les "Penyes Altes" i més a l'esquerra i llunyà el Pedraforca.




Entre 2100 i 2200 mts d'altura comença a desapareixer el pi negre i s'imposa el rocam blanquinós del tipus calcàri i alguns matolls dispersos.









En la foto inferior veiem, a la dreta i il·luminat, el Puig de la Mena, i a l'esquerra a l'ombra la Tosa d'Alp amb les antenes de comunicació. Aquesta zona de la Tosa va ser a finals del segle XIX, un lloc extracció i activitat minera (Ferro i Manganès principalment) i hi han boques d'extracció i alguna edificació que ho demostra. Nosaltres però, no visitarem cap d'aquests llocs, però que és un motiu de visita a part de coronar cim.
 







Arribem al "coll de la Vall", cent metres ens separen de la Tosa.









El primer que trobem és el refugi guardat del "Niu de l'Àliga" a 2.520 d'altura.
 
De moment passem de llarg per coronar el cim de la Tosa.









15 mts més amunt trobem la punta geodèsica de la Tosa d'Alp, o també coneguda com el "Pedró dels Quatre Batlles" ja que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà).
Prop del cim trobarem unes edificacions de telecomunicacions, ara però hi ha instal·lada una estació automatitzada i els edificis no tenen una utilitat molt clara.






Panoràmiques Tosa d'Alp
La Tosa és a prop del Moixeró i del Puigllançada i de les que gaudim d'unes vistes inmillorables. Les altres serralades muntanyosses són una mica més allunyades i hem de forçar la vista per ubicar i reconèixer els cimalls correctes.
Vista N


Vista O-SO

Vista E-NE

Vista E-SE










Abandonem el cim de la Tosa i anem direcció al refugi, si es obert prendrem alguna cosa.
Comentar que, segons la foto inferior, que els esquiadors ja arriben dalt de la Tosa, al costat mateix del refugi de muntanya.









Vam veure el refu mig tancat i al final res de res, no vam entrar a prendre cap beguda.
Ara anem en direcció a coll de Comafloriu, que trobarem abans del conegut coll de Pal.






La carena fins al Puigllançada encara és més facilona que la del Moixeró. Continuem caminant pel GR 150.1
Collada Baixa.

Panoràmica des del Serrat Gran





Aquest itinerari (Coll de Pal-Tosa) és el principal i més utilitzat per coronar el cim de la Tosa d'Alp. En principi no hem de tenir problemes per orientar-nos correctament i per seguir la traça del camí.








Però que nosaltres no anem a coll de Pal, sinó al collet de Comafloriu. Haurem d'estar alerta per saber quan hem de desviar-nos de la ruta per anar al collet. Si utilitzem el track d'aquesta excursió suposo que no tindrem problemas, de totes maneres hi ha una senyal vertical que ens indica una bifurcació i la direcció a seguir.
Al fons de tot veiem el Puigllançada, i a sota hi ha el coll de Pal.

Si volem arribar al collet de Comafloriu, hem d'anar direcció Rebost.







EStem arribant al collet de Comafloriu ...inmens i obert. Des d'aquí també podem acostar-nos fins al coll de Pal si vulguessim, nosaltres però davallem per la vall de Grèixer en direcció al refugi de Rebost.








El camí de baixada és molt suau, gens trencagenolls i el paisatge espectacular.
Al fons de la foto veiem les agulles rocalloses de les "Muntanyetes" i darrere el cim de la Tosa d'Alp.






La senyal (foto inferior) ens senyala que estem arribant a l'aparcament on tenim la furgo-camper, i aquesta senyal indica la ruta a fer del curt itinerari del "Trencapinyes".
Arribant a l'aparcament del Trencapinyes. Aquest nom li han possat per recordar la curta ruta que surt des de l'aparcament per observar l'ocell del Trencapinyes.
Al final una ruta circular bastant exigent i atractiva, ara només queda empolainar-nos una mica, sopar i dormir dins la camper.
Sortida, Juny del 2019

La Riera de les Gorgues

Aquesta riera ha sigut la gran desconeguda pel gran públic excursionista, gràcies a les xarxes  i a la navegació per internet aquest desconeixament, però, a anat a menys.
De l'altiplà d'Aiats i Cabrera (Comarca natural del Cabrerès) baixen les aigües de diferents torrents i rieres que van a desguassar al pantà de Sau. En el tram final d'aquestes torrenteres trobarem la "Riera de les Gorgues", amb el "Salt del Cabrit" omplin la gorja principal i altres salts d'aigua secundaris.
Salt del Cabrit





Fitxa tècnica
Distància:......................... aprox. 10. km.
Temps:........... 6 hores amb moltes parades.
Desnivell:....................... aprox. 600 mts.
Dificultat:....................................... fàcil.
Circular:............................................. Si.
Cartografia:..... alpina_vall_Sau_i_Collsacabra_2009.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap camí amb passos de certa dificultat. No hem de tenir cap problema en l'orientació a seguir, hi han senders amb vegetació però el camí a utilitzar és evident i traçat.








Mapa de la sortida








Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc
Powered by Wikiloc







Actualment la zona d'inici del Camí de la Gorga hi ha una gran fàbrica i el lloc es veu degradat per aquest fet. L'interessat/da en fer aquesta excursió ha de trobar el trencall correcte de la ctra. C-153 al seu pas per la població de Sant Martí Sescorts i entrar dins del poligon industrial "La Teuleria" i dirigir-se al "Camí Ral Vic-Olot".
Com que nosaltres no saviem que havia una zona d'aparcament uns metres més enllà, vam aparcar la furgo camper al costat de la fàbrica.
Com es veu en les fotografies, la zona es troba en obres.




Baixem uns 100 m per la pista formigonada, travessem el pont de la "Teuleria" i arribem a la "Casa del Pont", que antigament va ser un restaurant. Pel voltant de la casa hi ha espai per aparcar vehicles i en aquell lloc és l'inici del camí de la Riera de la Gorga.
El rètol ens indica la direcció a seguir.


Una vegetació exuberant ens dona la benvinguda.





En poca estona trobarem el primer salt d'aigua (Salt del Cabrit).  Les aigües del salt provenen de la riera de "Sant Martí", que desguassen directament al Pantà de Sau.
 
En les fotos (superiors) s'aprecien els nivells d'aigua que assoleix el pantà, segons les temporades de sequera o no.




Ens quedem una estona  per fotos i gravacions varies.
Salt del Cabrit en video







Continuem caminant fins arribar a les aigues que omplen un gorg, i que provenen del Torrent de les Paganes. Segons el ICGC el gorg i el salt d'aigua s'anomenen "Salt de'n Nara.

Salt d'en Nara en video  







A la mateixa llera de la riera trobarem una font obrada, suposem que algún caminant va aprofitar un brollador d'aigua i va possar-li un broc metàl·lic simulant una font.
Ara no raja gens d'aigua.





Continuem pel sender i abandonem la llera de la riera. El camí puja i voreja el congost per dalt, el primer revolt pronunciat a l'esquerra hi ha una bifurcació interessant.
El camí vermella que s'allunya a la dreta, baixa directament a la llera de la riera (Riera de les Gorgues). En blau el camí de tornada.






És un sender sencill, estret i fàcil de fer, ens mena directament baix el curs d'aigua de la mateixa riera.
Atenció que si la riera baixa amb força i amb molta aigua, crec que pots ser complicat de travessar.








A l'altre costat de la riera trobarem el camí a seguir, senyalat amb una fita.
La Riera de les Gorgues en video








Seguim el corriol que s'enfila per l'altre banda del congost amunt, hem d'anar a trobar un camí  que ressegueix l'engorjat pel cantó sud o meridional. De pujada vam trobar un parell de passos sencills amb una corda instal·lada, a tocar de la mateixa riera.







Arribem al camí que ressegueix l'engorjat per la dreta. En aquell moment ens vam desorientar girant a la dreta, però aviat vam rectificar per seguir la direcció correcta.
Seguirem direcció al mas Sentfores i Sant Bartomeu Sesgorgues

El sender sembla que en els seus inicis podría ser una pista forestal, ara és un sender emboscat de matollar divers.




Després d'una estona arribem a una pista mig formigonada amb una barrera de pas a l'esquerra. La barrera impedeix el pas de qualsevol vehicle, menys els que anem a peu.
Travessem la barrera i seguim en direcció esquerra.





La barrera és per restringir l'accés amb cotxe al mas de Sentfores.




La masia de Sentfores sembla habitada, però no de manera permanent. És gran, totalment reformada i sembla acollidora.





Darrere mateix de la masia trobarem la continuació del corriol que hem de seguir. Sort que el camí és molt emboscat i atapeït de vegetació, sino l'estimball del congost ens faría basarda al passar.






El sender es fàcil de fer i ens va agradar molt. De vistes panoramiques cap ni una a causa de la vegetació, però als estius calorossos s'agrairà la fresca d'aquesta ombra.
Inici grau "les Escales".





Abans de sortir d'aquest bosquet passarem pel grau de les "Escaletes", un rocam en forma d'escales.





Sortim del bosquet al lloc mateix on hi ha l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues.







Sant Bartomeu Sesgorgues
Apareix documentada entre els anys 1025 i 1050. El 1769 s'afegí a l'edifici romànic dues capelles i una sagristia i s'abarrocà el seu interior. El campanar situat sobre la porta d'entrada és posterior al segle XI. La nau es tanca a llevant amb un sol absis, molt més estret que la nau.







Dinem al pati de la sagristia, amb tranquilitat,  després continuem la nostra excursió.
Al costat mateix de l'església hi ha una carretera que la conecta amb la població de Cantonigrós i que l'haurem d'agafar en un primer moment. Uns metres més enllà de carretera l'abandomen i tornem a entrar al bosquet del congost.




Tornem agafar una senda atapeïda de vegetació, primer flanquejem en horitzontal però de seguida davallem congost avall. Pel camí fem una ullada a la font de "el Vilar".
 Font el Vilar

 Font el Vilar





Abans d'arribar al riu, pel camí que el travessa d'un cantó a l'altre, fem una visita al salt del Tornall que és a l'esquerra d'aquest camí.
Salt del Tornall en video







Travessar el riu no hi ha cap problema si les aigües baixen tranquiles, en cas que trobem crescudes per pluges podem trobar dificultats. En tot cas no pressuposa un obstacle insalvable, això si ens mullarem els peus.
Per aquí travessa el camí que conecta una cinglera amb l'altre cinglera.




Tornem a pujar fent ziga zagues amunt.









En un replà de la pujada ens fixem amb la panoràmica  que tenim davant; Al fons de la fotografia ens mostra el bosquet i les sendes que nosaltres ens sembla intuïr que hem fet de baixada.







Ja dalt de la cinglera enllacem amb el sender que ressegueix el congost de est a oest.
Aquest camí és ample i molt utilitzat per la gent, no té pèrdua.






El camí que fem en aquest moment, és molt més obert i traçat que l'anterior, fins i tot podem contemplar el marge oposat del congost.
 A la foto superior, veiem la teulada de l'església, (Sant Bartomeu de Sesgorgues) amagada darrere l'alzinar.


També observem el Mas de Sentfores en la distància.




Més endavant, pel camí, haurem d'estar alerta per trobar una trencall a mà esquerra que ens acostarà al mirador de la "Barra de Ferro".




El mirador de la "Barra de Ferro" és una agulla rocosa en forma de plataforma. Des d'aquesta plataforma es domina bona part del recorregut que hem fet, bé podem visualitzar part del recorregut que hem realitzat.
El salt de la Barra de Ferro en video








Vista del mirador "Barra de Ferro" des de l'agulla bessona que hi ha al costat del salt "Barra de Ferro".









Ja queda poc per tornar a trobar el camí i la bifurcació que hem utilitzat al matí. Aquella bifurcació que sortia el corriol que baixava a la llera de la riera.
Travessem el torrent de la "Font Nova".






Ja som de tornada, una sortida sencilla de 10 km i poquet desnivell, tot sota l'ombra de l'arbreda de rivera i la fresqueta dels salts, gorgs i corrents d'aigua



Sortida, Maig del 2019

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook