Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Els 7 GORGS de la Cabana

Aquest itinerari ressegueix el fresquívol torrent d'Estiula, conegut popularment com Torrent de la Cabana, on trobarem i gaudirem de la bellesa visual dels seus salts d'aigua. Amb senders correctament senyalitzats per accedir a tots els gorgs: el de la Cabana, de la Tosca, de l'Olla, de la Bauma, Forat, Petit del Colomer i finalment el gorg del Colomer.
La zona dels Gorgs de la Cabana està declarada "Espai d'Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques de Girona". L'Espai pretèn protegir la riera d'Estiula i el final del torrent de Busacs. A causa de la massificació en temporada d'estiu tots els propietaris dels terrenys del torrent juntament amb l'ajuntament de Campdevànol i de les Lloses han firmat un conveni per mantenir els Gorgs i el Torrent amb general sostenible que es limita l'aforament a 600 persones per dia i que tothom que accedeix a d'abonar 5€ d'entrada des del 16 de Juny al 30 de Setembre. Per qui vulgui aparcar a prop hi ha el pàrquing a la Font del Querol que es pagarà 3€ per cotxe tot el dia. No hi han restriccions si hom vol utilitzar els gorgs com a zona de bany.  (informació web ajuntament de Campdevànol 25/02/2019)




Ruta de la sortida









Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 14.50 km.
Temps:........... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:........................ aprox. 450 mts.
Dificultat:....................................... fàcil.
Circular:............................................. Si.
Cartografía:.. alpina_taga+alpina_catllaras.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap camí amb passos difícils. Tots els gorgs són visitables i alguns gorgs hi han més d'un camí d'accés.








Baixar track de Wikiloc
Powered by Wikiloc











Deixem la furgo-camper al pàrquing de la Font de Querol, al ser hivern i tenir pocs visitants no hem de pagar el pàrquing. Tampoc hem de pagar cap entrada  per visitar  els gorgs. 
Esmorcem una mica dins la camper i iniciem  la ruta a la cerca dels gorgs.
Pàrquing no vigilat "La Font de Querol".




Travessarem el estret pont sobre el riu Medràs i anem a buscar el "Camí Ral de Campdevànol-Gombrèn". De fet aquest camí ja l'agafem en sortir de la camper i dirigir-nos a la tanca perimetral del camping "Pirinenc".
Pont sobre el curs del Merdràs. Al fons veiem la tanca exterior meridional del camping.

Entre la tanca del camping Pirinenc i el rierol Medràs, discorre el "Camí Ral".






En poca estona trobem la primera bifurcació que ens senyala la direcció dels Gorgs.
A l'esquerra els Gorgs i a la dreta la carretera GI-401 direcció Campdevànol o Gombrèn.





Ara caminarem per pista amb grava compactada. Pel camí ens trobarem una caseta d'informació de la zona protegida (torrent Estiula), i una barrera per discriminar el pas dels vehicles (Veïns tenen accés, i els foresters no), i per demanar l'entrada als visitants dels Gorgs. Més amunt trobem l'inici de la senda que ens portarà a visitar els diferents Gorgs d'Estiula.
Senyals verticals amb indicacions del camí a seguir.

Deixem la pista forestal per davallar per un corriol fressat en direcció al torrent.





Abans d'arribar al torrent d'Estiula uns rètols informatius ens indiquen la direcció seguir. Recordar que l'itinerari és marcat amb senyals de color groc, i que de corriols d'accés a la llera del torrent hi han molts trepitjats per la gent.
El primer Gorg que trobarem, el de la Cabana.

L'últim tram de baixada davalla fort. Recordar que les marques grogues ens indiquen el itinerari dels Gorgs.


Gorg de la Cabana (video)








A baix al gorg, on l'aigua cau per un salt, el soroll és molt intents i ensordidor. Gaudim durant una estona de l'entorn (fotos, videos...) i tornem al camí d'inici que passa més amunt. Segons la fotografia inferior, ara veurem el gorg de la Tosca.
Foto superior amb les senyalitzacions dels gorgs següents.

Recordem, les marques grogues són de l'itinerari a seguir. 




Gorg de la Tosca (video)









La particularitat d'aquest gorg, com el de la Cabana, és la caiguda de l'aigua per un salt o cascada.
Em sembla recordar que, després de les necessàries gravacions del gorg, abandonem la llera del torrent per un corriol diferent al de baixada, senyal de que podem trobar més d'un camí d'accés a alguns gorgs.
En aquí hem de grimpar per ajudar-nos a pujar. També comentar que per aquest corriol no vam veure cap marca groga. 





El gorg de l'Olla és un pèl separat de l'anterior, el de la Tosca, però no te pèrdua. La particularitat d'aquest gorg, és el d'un gran i ample pou d'aigua, el salt és més discret i no tant espectacular.





Gorg de l'Olla (video)








Des del Gorg de l'Olla podem veure torrent amunt el salt d'aigua del Gorg de la Bauma, són practicament a tocar l'un de l'altre. Per visitar el de la Bauma hem d'abandonar la llera del torrent i pujar a trobar el sender d'accés.
Comentar que aquest Gorg és un dels més macos de tots, tant per la cascada, el pou o gorg i l'entorn cromàtic de les parets calcàries que formen la bauma.
El rètol ens indica la direcció del gorg nº 4.





Però s'ha de vigilar a trobar el sender correcte de baixada al torrent, a uns 20 mts de la senyal de la foto anterior hi ha un corriol a mà esquerra un pèl amagat, per aquest corriol baixarem directa al torrent i al gorg.  En canvi si continuem recta anirem a parar per sobre del salt d'aigua del Gorg de la Bauma, com els de la foto inferior.
Els excursionistes de la foto superior no han trobat el corriol de baixada al Gorg de la Bauma, i el veuen per la part superior del salt d'aigua del Gorg.






Gorg de la Bauma (video)








 Deixem el torrent i pugem pel mateix corriol de baixada per enllaçar amb l'itinerari dels Gorgs. Uns metres més de camí i trobem el rètol indicador del següent Gorg, el Forat. Aquest Gorg el forma un salt d'aigua discret i una bassa o pou profund i ample.
El sender que porta al Gorg també és de baixada.







Gorg el Forat (video)









Deixem la zona pel mateix corriol d'accés, i continuem l'itinerari amunt. Tornem a trobar rètols informatius, ja només ens queda els dos últims Gorgs.
Nº6 - Gorg Petit del Colomer.
Nº7 -  Gorg del Colomer.





El Gorg Petit Colomer és un gorg amb una cascada discreta, i una bassa ampla i gran.






Gorg del Petit Colomer (video)








Recordem que l'itinerari dels Gorgs és marcat amb marques de color groc (foto inferior). Ara visitarem l'últim Gorg, el Colomer,  amb una cascada imponent i una bassa ampla.










La zona boscosa que hem de travessar per arribar al gorg, la trobarem perfecta per fer un mos i gaudir de l'entorn i la caloreta que feia. En una plana del bosc, sota l'ombra dels pins, hi ha instal·lada una caseta de fusta que a l'estiu és oberta per oferir begudes i entrepans varis. 
En la foto de dalt podem veure, al fons de tot, la caseta-bar que a l'estiu funciona a ple rendiment. 








Gorg el Colomer (video)







Aquell dia vam trobar poca gent al Gorg el Colomer, de fet en tots els gorgs habien pocs visitants, pero sembla que a l'estiu s'omple fins a la bandera de gent. Si hom considera que a part de la bellesa del paisatge, hi ha permis per banyar-se en els gorgs, doncs comprendrem que en dies calorosos d'estiu es puguin reunir més de 2.000 visitants en tota la llargada del torrent i gorgs de la Cabana.
Foto de Nació Digital.






Després de dinar un entrepà a la pineda al costat del Gorg el Colomer, continuem l'excursió en direcció a l'ermita de Sant Feliu d'Estiula. Si que és veritat que hi ha un itinerari circular per tornar a l'aparcament de la Font de Querol, i és més curt i directa, nosaltres però volem fer una ruta més llarga i completa.
Per un sender prou evident, enfilem camí amunt per anar a buscar la pista forestal que hem deixat al principi de la sortida.




Amb poca estona de pista arribarem a una bifurcació, a l'esquerra anem al collet d'Uro i Basses (ja passarem més tard), i a la dreta a l'ermita de Sant Feliu d'Estiula on ens dirigim ara mateix.






A part de l'ermita, també trobarem una casa al costat de l'església. Està reformada, però no sembla habitada habitualment.
Ermita Sant Feliu d'Estiula.







Atenció que ara haurem d'agafar un sender amb marques de PR i no és sencill de trobar. 
Al costat esquerra (sud) de la casa reformada trobarem un pal indicador amb un rètol indicant la direcció per anar al mas de l'Uró.
Nosaltres hem d'anar fins al collet d'Uró o Auró.






Si seguim la direcció sud que indica el rètol, hem de trobar aviat marques blanc-grogues de PR. Atenció que no es visualitza cap camí, sender o corriol a seguir i que passi per terreny de cultiu. Nosaltres vam seguir un marge amb matollar que delimitava les terrasses cultivables, i aquest marge continuava fins a trobar un "principi" de sender trepitjat.
 A l'instant vam trobar les marques blanc-grogues del PR. En el mapa Alpina de Catllaràs no surt aquest PR.




Una vegada dins del bosc, el sender es fa més evident i fàcil de seguir. Ara anem en direcció oest/sud-oest.
Superem el Rec d'Estiula i canviem direcció sud.





A prop del Rec d'Estiula trobarem el "Molí de Dalt", abandonat i menjat per la vegetació.
Runes del Molí de Dalt.





Transitarem per senders, camins i pistes de la ribera d'Estiula i a l'ombra de pinedes i algunes clapes de fagedes. En poca estona som arribats al collet d'Úro o Auró.
Deixem la senda i enllacem amb una pista forestal veïnal dels massos de la zona.




Aquesta pista s'anomena "Camí de l'Auró i travessa la carena del conegut "Serrat de l'Auró", que limita els termes municipals de Campdevànol i les Llosses.
Hem de parar atenció perquè no seguirem la pista principal, sinó que haurem d'agafar diferents direccións, tot per passar a prop del Mas de Gausacs.
Primera bifurcació que trobarem.
La pista principal gira a l'esquerra que mena al Gorg el Colomer i després Campdevànol (Aquest no és el bó). El de la dreta davalla en direcció a les Llosses (tampoc ens interessa), i el del mig (agafarem aquest) ens porta a Gausacs i Campdevànol.

Més endavant trobem la bifurcació de Coll Roig.





Després de la bifurcació de Coll Roig, la pista es torna un sender. És estret, però ben evident i trepitjat, no té pèrdua. En aquí notarem que anem baixant lleugerament.
Lloc on la pista es transforma en sender. No hi ha waipoint al track de l'excursió, però no ens fa falta.

Com podem observar en la foto superior, el sender és evident i molt fressat pels excursionistes que passan per ací.





Al Collet de la Mosquera girarem a la dreta 90º, i continuarem baixant.





Si no ens hem equivocat en les cruïlles i canvis de direcció, aviat haurem de localitzar el Mas de Gausacs. No el veurem de prop, sinó un pèl lluny.
En la foto inferior també veiem, al fons esquerra, el cim del Taga.





Una vegada superada la visual del Mas Gausacs, haurem d'estar atents per trobar un corriol amagat a mà dreta (no hi ha marca o fita que ens ajudi a localitzar-lo) i que ens portarà fins a l'aparcament de la Font de Querol.
Ens podem ajudar a localitzar la bifurcació, quan veiem que la pista per on caminem comença a pujar cap a l'esquerra.

L'inici del corriol limita els terrenys de pastura (dreta), amb la zona boscosa (esquerra).





Després el corriol baixa en tot moment, fent ziga zagues, i a part de ser molt evident és marcat amb pintura groga en tot el trajecte.




En poca estona arribem a l'àrea de lleure de la Font de Querol, i seguidament l'aparcament.
Àrea de lleure de la Font de Querol.


Pàrquing de la Font de Querol.
Comentar, pels que vinguin amb "autocaravanes o campers", que a l'aparcament no deixen pernoctar i de fet nosaltres vam veure un cotxe dels "municipals" donar una volta pel matí.
Sortida Febrer del 2019


Set GORGS de la Cabana -Audiovisual-

Aquesta entrada només vol ser una aproximació en video de tots els gorgs de la riera d'Estiula. La posició en el post ve donada per ordre de trobada o visita a mesura que anem enfilant el torrent d'Estiula amunt.

Gorg de la Cabana




Gorg de la Tosca





Gorg de l'Olla




Gorg de la Bauma






Gorg del Forat





Gorg Petit del Colomer






Gorg del Colomer

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook