Fa 1 dia
Serra d'Ensija -hivernal-
Sortida circular amb neu (grampons i raquetes), per visitar el Cap de la Gallina Pelada (també coneguda com a Cap del Llitzet) i la Creu de Ferro. La pujada és la normal per la "font Freda" i la baixada pel poc transitat "barranc de les Llobateres".
Aquesta vegada serem la Marta i jo per pujar a la Gallina Pelada. Al ser la primera vegada que la Marta es possarà grampons i raquetes, hem decidit de fer l'estrena amb un cim relativament fàcil per fer-lo a l'hivern. El temps d'ascensió a aquesta muntanya és curt i les seves pendents suaus el fan relativament segur en relació al risc d'allaus, de totes maneres és imprescindible de consultar la metereología i l'estat de la neu.
Aquesta vegada serem la Marta i jo per pujar a la Gallina Pelada. Al ser la primera vegada que la Marta es possarà grampons i raquetes, hem decidit de fer l'estrena amb un cim relativament fàcil per fer-lo a l'hivern. El temps d'ascensió a aquesta muntanya és curt i les seves pendents suaus el fan relativament segur en relació al risc d'allaus, de totes maneres és imprescindible de consultar la metereología i l'estat de la neu.
Cim del Cap de la Gallina Pelada o Cap de Llitzet.
Mapa de la sortida.
Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 12.50 km.
Temps:......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 900 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:................................................ alpina_rasos_de_peguera_2009.
Observacions:......................................................... Amb neu haurem de vigilar en la baixada pel barranc de les Llobateres. Vam trobar una zona que es fa necessari allunyar-nos del barranc i endinsar-nos per les pendents del bosc i davallar en mig dels arbres (només una volta d'uns deu, quinze minuts).
Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Arribem amb cotxe fins al parc de la "Palomera" o "Pleta de la Vila". La carretera (anomenada "pista de Coll del Pradell") només és neta de neu fins a aquesta zona d'aparcament (també hi ha un bar, sempre podem celebrar l'ascensió del dia), més enllà la trobarem colgada per la neu.
A l'aparcament mateix ens posem els "ferros" a les botes, la Marta els grampons i jo les raquetes, i enfilem la "pista" de neu en direcció a la font Freda.
El sender a seguir es fa evident de lo trepitjat que ens el trobarem, també ens ajuda molt les marques del PR C-79 que hi han en tota la pujada.
A cotes baixes el PR C-79 segueix la llera del barranc d'Ensija, i a mesura que guanyem alçada la senda s'allunya del barranc. També les vistes a la vall de Saldes són més espectaculars.
L'arbreda, que fins ara ens acompanyava en tot el camí, deixa de fer-ho a l'arribar a la "Planella Gran".
A partir d'aquí ens serà més difícil en trobar les marques blanc-grogues del PR C-79 per orientar-nos, i només ens quedarà la traça dels excursionistes que ens precedeixen, o també utilitzant un gps. Un altre mètode d'orientació és el de conèixer la zona que trepitgem, i encarar la direcció correcte per intuïció.
Nosaltres no tenim cap problema, podem seguir la traça a la neu d'altres excursionistes...
Amb la neu es sol suavitzar i disimular molt els accidents geogràfics del terreny. En el cas d'aquesta ascensió agafem una drecera directa per estalviar-nos el de passar pel "clot d'Ensija".
Després de la pujada ve la baixada. Una vegada superada la "Pleta de l'Ós" pel PR C-79, davallarem per anar a trobar el refugi d'Ensija (o Delgado Úbeda). En la foto següent podem visualitzar la ruta a seguir per assolir el cim de la Gallina Pelada (o Cap del Llitzet).
Després de 110 min. caminant tranquilament, arribem al refugi d'Ensija. En aquí farem una petita aturada per fer un mos i després continuar pujant.
Després de reposar forces continuem la ruta en direcció al cim.
Des del refugi al cim només haurem de superar uns 160 mts de desnivell i poc més d'un km de distància.
Ja som al cim del Cap de la Gallina Pelada o Cap del Llitzet, a 2.321 m (segons ICGC).
Des del cim tindrem unes panoràmiques excepcionals de moltes contrades conegudes de Catalunya, però el que més crida l'atenció és la imatge dominadora de la cara sud del Pedraforca.
El mirador de la serra d'Ensija,
vistes panoràmiques des de la Gallina Pelada:
En aquest apartat possarem quatre exemples panoràmics de les vistes que hom pot gaudir des del cim de la Gallina Pelada. El més conegut per tots és la panoràmica que tenim del Pedra i Cadí, els grans dominadors de tot el Alt Berguedà.
La serra del Cadí i el massis del Pedraforca, els clars dominadors de les mirades dels excursionistes que visiten el cap de la Gallina Pelada.
Si girem a ponent trobarem, amb l'atmosfera clara, muntanyes que no pertanyen a Catalunya (Aneto, Cotiella, Turbón...). Però més a la vora tenim les serralades del Verd, del Gall i el massis del Port del Comte.
Vista oest.
Altres muntanyes conegudes i molt visitades, però també molt allunyades, són els massisos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt.
Vista sud.
Tornem a girar (en sentit contraria a les agulles del rellotge), i ens apropem a les muntanyes de Núria, d'Ulldeter, de la Cerdanya francesa o Catalunya Nord.
Vista NE.
Més a l'esquerra veurem com, per una depressió de de les muntanyes properes (serra del Moixeró, Cadí...) s'albiren cimalls francesos i algún d'Andorra.
Vista N- NE
D'alt del cim, de la Gallina Pelada, no bufava vent i la temperatura era agradable, així doncs vam aprofitar per dinar i gaudir de l'entorn.
Una vegada satisfetes les nostres necessitats vam decidir què voliem fer a continuació; o baixar a l'aparcament de la Palomera pel mateix camí, o bé coronar tota la serra d'Ensija i baixar pel barranc de les Llobateres.
En aquí la Marta tenía la última paraula, i ella va dir més muntanya!
La baixada al refugi va ser pel mateix camí que vam utilitzar en la pujada, però a partir d'aquí vam usar una ruta completament diferent a l'anada.
La intenció era de coronar el pic de la Creu de Ferro i davallar pel barranc de les Llobateres fins on teniem el cotxe. No es veien marques o fites de l'itinerari a seguir, però si que sabia on localitzar el cim de la Creu de Ferro, tot era qüestió d'agafar la direcció correcta i encarar les pendents nevades amb decisió. El dubte em venia si voliem baixar pel barranc de les Llobateres, un torrent que no havia fet mai i no el coneixia (tot i que per la xarxa no possava enlloc que fos difícil de fer).
A la foto superior veiem a la Marta observant el nostre objectiu més inmediat, la collada de les Tores. El pic de la dreta (Pla de les Tores), el deixem per una altra ocasió.
De camí a la collada veiem que hi han altres excursionistes per la zona. També observem que les pendents per on transitem són molt suaus i no requereixen atenció especial.
Arribem a la segona muntanya més alta de la serra d'Ensija, la Creu de Ferro de 2.296 mts (segons ICGC). En el cim coincidim amb dos excursionistes del grup de muntanyencs que veiem en la llunyania. Els hi pregunto si el barranc de les Llobateres és complicat de fer o si trobarem alguna zona de difícil desgrimpada, i em responen que ells l'han fet en un altre ocasió i que es fa bé.
Les vistes, des del cim, també espectaculars.
Vista NE.
Vista W-NW.
En aquí ens aturem poquet, després de les fotos continuem la marxa, caranejant en direcció al punxegut pic del Serrat Voltor (aquest tampoc el farem).
De baixada veiem els mateixos excursionistes d'abans, que passen pel coll del Pla d'Ensija.
Arribem al coll del Pla d'Ensija. Ja coneixem aquest coll d'una sortida anterior, en temporada d'estiu, que vam coronar tots els cims de la serra d'Ensija des del poble abandonat de Peguera. Una circular de prop de 20 km.
Aquesta vegada, però, anem a la recerca del barranc de les Llobateres.
El barranc el trobarem a tocar de les parets del Serrat Voltor i davalla decididament entre l'arbreda.
La foto següent ens mostra una panoràmica espectacular, amb una última mirada a la Gallina Pelada.
A l'inici de la baixada, pel barranc, encara tenim una vista de la cara sud del Pedraforca, més avall el torrent es tanca i ens impedeix de tenir cap vista llunyana.
Inici superior barranc de les Llobateres.
Les fotos anteriors mostres que és un barranc tancat i ombrívol.
El barranc en un video curt de baixada:
En la baixada trobarem una bifurcació a mà esquerra bastant evident, és el barranc d'Ensija que ve del Clot d'Ensija, molt a prop del refugi. El curs fluvial d'aquest barranc comença al coll de les Tores, que ja coneixem.
Com anem dient el barranc es fa bé, tant amb raquetes, com amb grampons, havia un bon gruix de neu. En alguna torrentera lateral vam veure alguna esllavissada de neu (petit allau), suposo que per acumulació el pes de la neu cedeix i s'esllavissa.
Si que he de destacar en un punt (suposso que ens vam desorientar) on el barranc és mostra més delicat i exigent. A mitja baixada el barranc cau verticalment i es fa difícil desgrimpar de manera segura. Vam haber d'agafar una traça lateral per desgrimpar entre l'arbreda (més segur entre arbres). Suposo que el camí (pel barranc passa el PR C-79) es desvia en algun punt concret i nosaltres no ho vam veure.
Al final d'aquest flanqueix lateral, la traça a la neu davalla decididament entre l'arbreda.
Després d'aquest punt delicat (a mig barranc) el torrent davalla tranquilament cap a la pista de coll del Pradell.
Anem baixant entre les ombres dels arbres de pi negre i les mateixes parets del tancat barranc, però a mesura que anem progressant, el barranc s'obre a la llum ...i també a les vistes.
Ja a prop del final, recuperem la visió de la cara sud del Pedraforca.
Més avall les vistes canvien de protagonista, aquesta vegada amb una panoràmica del Comabona del Cadí.
Ja hem arribat a la carretera, ara només queda passar per la font Freda (millor dit a la bifurcació carretera-font Freda) i arribar a la Palomera o Pleta de la Vila o tenim el cotxe.
Per la pista de neu trobem dos ninots de neu, ens fan molta gràcia i no els deixem sense una foto de record. Semblava que ens donessin felicitacions per la "gesta" de la jornada.
Sortida abril 2018
El Bosc de POBLET (ruta micològica)
Aquest itinerari micològic transcorre per boscos de pins, roures i alzines. Destaca la maduresa d'alguns arbres i la presència de fusta morta com a senyal de protecció a la biodiversitat. També hi trobarem zones gestionades per tal que el bosc millori en qualitat.
Al llarg del recorregut trobarem diversos bolets pintats als arbres que només es poden veure si ens col·loquem en una visual concreta. El Bosc de Poblet conté una gran diversitat de bolets, més de 700 espècies.
Al llarg del recorregut trobarem diversos bolets pintats als arbres que només es poden veure si ens col·loquem en una visual concreta. El Bosc de Poblet conté una gran diversitat de bolets, més de 700 espècies.
Ruta de la sortida
Fitxa tècnica
Distància:...................................................................... aprox. 7 km.
Temps:.......................................................... 4 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 370 mts.
Dificultat:................................................................................ fàcil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:.................................................. piolet_paratge_natural_poblet.
Observacions:......................................................... Cap dificultat, ni per orientar-nos, ni per transitar pels senders, camins i pistes forestals.
Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Des de Poblet agafarem la carretera T-700 en direcció Prades. A 2,5 km trobarem un desviament a mà esquerra que entra dins de la "Vall de Castellfollit". Aproximadament a 700 metres trobarem la primera àrea de lleure la Roca de l'Abella (fonts, barbacoes, oficina d'informació...), des d'aquí surt una excursió també molt interessant, la ruta geològica. Nosaltres continuarem fins a la següent area de lleure, la Casa Forestal de Castellfollit, que la trobarem a 3,3 km de la Roca de l'Abella. Atenció que aquesta carretera és molt estreta, i hi ha la possibilitat, molt real, de quedar-nos bloquejats si trobem un cotxe en direcció contrària.
Deixem el cotxe al costat de la casa forestal, a l'esplanada condicionada com a pàrquing pels visitants.
La casa forestal de Castellfollit és una de les tres cases forestals existents al bosc de Poblet i la més petita de les tres. La trobem ubicada al cor mateix del barranc de Castellfollit. (més informació..)
L'excursió que farem és bastant curta, de mig matí, però és divertida i original, els més menuts de la família s'ho passaran bé. Sortirem de la casa forestal i seguirem la pista forestal que s'endinsa en el boscam de Castellfollit, tot creuant la cadena que prohibeix la circulació motoritzada.
De camí al sender micològic, trobarem caixes de ratpenats, una mesura molt utilitzada pels gestors d'arees protegides i reserves naturals com a controladors de mosquits i les processionàries.
Una vegada passem per les caixes de ratpenats, anteriorment comentades, i d'un dipòsit d'aigua (amb un broc metàl·lic fent de font), apareix a mà dreta un sender senyalitzat que cal enfilar.
L'itinerari color vermell és l'anada de la ruta, i en blau és la tornada d'aquesta excursió.
El primer tram de sender puja força dret. Cal creuar una pineda centenària de pi roig que forma part de l'inventari de boscos singulars de Catalunya.
Deixem el cotxe al costat de la casa forestal, a l'esplanada condicionada com a pàrquing pels visitants.
L'excursió que farem és bastant curta, de mig matí, però és divertida i original, els més menuts de la família s'ho passaran bé. Sortirem de la casa forestal i seguirem la pista forestal que s'endinsa en el boscam de Castellfollit, tot creuant la cadena que prohibeix la circulació motoritzada.
Una vegada passem per les caixes de ratpenats, anteriorment comentades, i d'un dipòsit d'aigua (amb un broc metàl·lic fent de font), apareix a mà dreta un sender senyalitzat que cal enfilar.
El primer tram de sender puja força dret. Cal creuar una pineda centenària de pi roig que forma part de l'inventari de boscos singulars de Catalunya.
Continuant pel sender, ben aviat s'arriba als primers arbres amb un bolet pintat ...el peu de rata.
Peu de rata.
 |
| Peu de rata. Baixada internet. |
El dibuix d'aquest bolet el componen uns sis o set trocs de pins i un grup de roques. Per visualitzar el seu aspecte real i complet ens hem de situar en un lloc concret.
Davant mateix del "peu de rata" trobarem un desviament a l'esquerra del sender principal, hi ha el segon bolet pintat, la "farinera borda" un bolet mortal. Totes les pintures han estat realitzades pel Sr. Genís Colell.
Farinera borda.
 |
| Farinera borda. By internet. |
La ingesta de trenta grams d'aquest bolet ja pot provocar la mort d'una persona adulta. (més informació...)
Tres troncs de pi componen aquest dibuix, si ens situem en un lloc concret i realitzem alguna postura necesària veurem el bolet sencer.
Tornant al sender principal, aviat es travessa el pla dels Esbarzerals i es creua un camí de desembosc per llavors reprendre el sender senyalitzat.
El sender continua pla, davalla una mica i lentament tornarà a agafar pendent fins arribar de nou al camí forestal. Una vegada a la pista forestal principal, cal seguir cap a la dreta.
Per sobre del camí hi ha el fredolic. Haurem de pujar i baixar pel mateix corriol.
Fredolic.
 |
| Fredolic, By internet. |
Rètol informatiu que trobarem en tots els bolets pintats.
El dibuix del bolet és format per tres troncs de pi, i visualitzarem la forma del bolet si ens situem en una posició concreta.
Retornem a la pista forestal principal, uns metres més enllà hi ha pintat l'ou de reig, un dels bolets amb més alt valor culinari.
Ou de reig (Amanita Caesarea).
 |
| Ou de reig. By internet. |
Des del lloc on s'ha col·locat el punt d'informació i observació podrem tenir una imatge del bolet en la seva totalitat. Haurem de fer alguna postura afegida per corregir alguna imperfecció del dibuix.
Ara enfilarem el sender que passa per davant de l'ou de reig, entre els pilons de fusta que impedeixen el pas a la circulació motoritzada.
El sender s'enfila pel vessant, on podem gaudir de la vegetació típica de l'alzinar muntanyenc, les rouredes i les pinedes.
El sender puja fins arribar a la "caseta dels Civils", una construcció de pedra seca enrunada. Antigament, era un punt estratègic de vigilància del bosc.
Després de caminar una estona, s'arriba al capdamunt del recorregut. Arribats al tallafoc, cal seguir cap a l'esquerra fins a una senyal que indica que som al coll d'en Perroi, on cal seguir la direcció de retorn a la "casa forestal de Castellfollit.
Arribem a la carena de la "Serra del Bosc", i girem a l'esquerra per un tallafoc.
Continuem pel tallafoc fins a enllaçar amb el GR 171 (Rojals-Prades), i el seguim cap a l'esquerra.
Arribats al "Collet d'en Perroi" girem a l'esquerra en direcció Castellfollit (casa forestal).
De baixada, es passa a prop del "racó dels Avellaners", el sender és estret, però de seguida es transforma en un camí ample, una antiga pista de desembosc. En aquest bosc, trobarem actuacions de reforç de les poblacions del teix, un projecte finançat pel programa "Life" de la CE.
El projecte "Life" per a la recuperació del teix al la zona del bosc de Poblet.
També es pot observar una numeració en els trocs dels pins, ja que en aquesta zona es duu a terme un projecte forestal demostratiu.
Tot seguit, cal travessar la plana del Misser i continuar fins a arribar a un encreuament de la pista forestal, el qual agafarem a la dreta.
Aquesta pista forestal és la mateixa que hem travessat de pujada.
Tot baixant pel camí principal, a uns 500 m a la dreta, trobem uns arbres amb un apagalums pintat.
Apagallums.
 |
| Apagallums, by internet. |
La forma del bolet la componen varis troncs de pi dispersos en una àrea de bosc bastant àmplia.
Si ens situem en un lloc concret, podrem visualitzar el dibuix del bolet sencer.
Més endavant, a la mateixa àrea del bosc, trobem un bolet pinetell o rovelló.
Rovelló pinetell.
 |
| Rovelló by internet. |
El dibuix del bolet el componen quatre troncs de pi, si ens col·loquem en la visual adequada veurem el rovelló pinetell complet.
No podem deixar de jugar una mica;)
Abandonem aquesta àrea boscosa on hem localitzat aquest dos bolets dibuixats, i ens reincorporem a la pista principal.
De retorn a la casa forestal de Castellfollit, cal seguir baixant per la pista forestal tot travessant diverses barrancades.
En la baixada ens ha plogut lleugerament, un plugim que no ens ha empipat excessivament i ens ha deixat finalitzar l'excursió sense quedar xops. Després, dins la camper, hem passat compte d'un berenar-sopar, metres a fora plovia de valent.
Sortida març del 2018.
Entrades més vistes
-
Aquesta sortida vol re-descobrir passos i camins equipats, la canal del mico i la Lucky Txei, així com una curta, desconeguda i exigent ca... -
El Matagalls esta considerada una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya i un dels grans referents literari. Juntament amb... -
Aquest cop anem a fer mal a la zona de Lliterola-Perdiguero. Som una bona colla d'amics, i ens hem possat d'acord per fer una cre... -
Matinal a la Serra de l'Obac. Sortirem de la zona de "la Barata" i enfilarem cap al camí carener de la Serra de la Pola. ... -
.gif)
Ruta circular, llarga (22 km) i amb fort desnivell acumulat (2000 mts). Ha destacar el recorregut pel riu de Sant Aniol i la grimpada al ... -
Aquesta sortida no és esgotadora ni exigent, però tampoc és una matinal curta i sencilla. Pujarem pel sender habitual d'ascensió al Tag... -
Aquest bosc (curiosament situat en el terme municipal de la Roca del Vallès) és conegut en el món de l'ocult i l'esoterísme. Cli... -
Què és la canal del Freser superior? És una conducció d'aigua, feta de pedres lligades amb ciment amb un coronament de taulons de f... -
Sortida des del Coll de Tentes en direcció al refugi de Sarradets ( Gavarnie-Parc National des Pyrénées ) , on dormirem. Al dia segü... -
Sortida circular al cim del Balandrau , amb sortida i arribada a la Central de Daió . El més "dur i exigent" de tot serà el des...
Fotos Pirineuss
-
Circular al Pic de Filià (2764m) - Dimarts 16 d'abril, Tossal de Rus (2669m), Pic de Filià (2764m) i Tuc de Moror (2735m) en circular des de la vall de Sant Martí. +/-1550m, 16.5km (portei...
-
2024/03/24 Montaña Samara (1937m), cuevas negras y los Gigantes - *Introducción* Hoy "disfrutamos" de otro día de meteorología adversa, vamos al sur con la idea de hacer una ruta en la vertiente occidental del Teide, pero...Fa 1 dia
-
Feniás ... casi - Subida al Feniás desde el Balneario de Panticosa. Empieza a escasear la nieve, poniendo los esquís poco más arriba de la Mallata Baja: https://www.komandok...Fa 1 dia
-
AVANCE METEO SEMANA 15-21 ABRIL: VENTOSA DE NORTE (CIERZO) HASTA EL JUEVES. FRESCO, VIERNES PARAN LOS VIENTOS, FRÍO AMANECER. FINDE SOLEADO Y ALGO VENTOSO, PERO MENOS, SEGUIRÁ FRESCO - Este mapa de vientos de la web *V**entusky *muestra cómo se encarrila el cierzo en el valle del Ebro cuando hay patrón de norte. Este patrón morirá el v...
Fa 2 dies -
Gavà- Sitges- Sant Pere de Ribes- Avinyonet del Penedès- Gavà. - *Itinerari marcat amb el ciclecomputador Hammerhead Karo II.* *Altimetria del dia d'avui.* Aquest passat dijous per la tarda-nit ja vaig poder sortir a...
Fa 5 dies -
GR3: Barranc dels Horts - Arèn - [image: Blog de Muntanya] L'etapa d'avui del GR3 ha estat singular perquè hem tingut un problema de logística i no ha estat possible comptar amb l'autocar...
Fa 6 dies -
LA XAMOCA DESDE LA MAREA - *LA MAREA - EL ARBAÑÓN - BRAÑA TALLONES - CANTU CEREZALÉU - CDO. MULLERA - LA XAMOCA - PICO LES LLOMBES - PICO LA CARBA - BRAÑA EL ABEDUL - EL ÁRBOL - ...
Fa 1 setmana -
Peña Plata ou l’Atxuria (756m) par le Bendibil depuis le village de Zugarramurdi - L’Atxuria ou Peña Plata (756m) par le Bendibil (619m) depuis le village de Zugarramurdi (Esp) Déniv: +950m – (2h45+2h00)= 4h45 – 12 km Niv: Randonneur Date...Fa 1 setmana
-
VÍA FERRADA SERGI (ROIES DE PINYANA). - *Descripció de la ruta; ens apropem a terres aragoneses a la zona de les Roies de Pinyana, on trobarem diverses vies ferrades de diferent dificultat. Des...
Fa 2 setmanes -
Rasos de Peguera. Silencio Blanco. - Rasos de Peguera es parte de la historia del ski en este país. Una estación pionera en la que se esquió por primera vez en 1908. Actualmente no es una est...
Fa 4 setmanes -
-
Les muntanyes balears contemplades des d’Andorra. - VIDEO SEQÜÈNCIA AMB MOLTES MÉS IMATGES: https://youtu.be/2bFnDs4_oOI Ja tocava. Després d’haver contemplat (i seguir contemplant habitualment) Mallorca tan...Fa 4 mesos
-
¡Hola, mundo! - Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡luego empieza a escribir! L'entrada ¡Hola, mundo! ha aparegut primer a Ferran Lat...Fa 5 mesos
-
POR LAS MONTAÑAS DEL ALTO ARA - Hace mucho tiempo que no pisabamos esta zona del Pirineo y la hemos disfrutado un montón. La montaña ya en pleno periodo de otoño, va cogiendo tintes inv...
Fa 5 mesos -
Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124) - Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig...
Fa 5 mesos -
EL SOSTRE DE SANT DIMES O DEL MONESTIR - La via que ja no podrem fer... - Fa uns cinc anys, el 2018, vaig tancar, provisionalmente, aquest Bloc. Crisi existencial ? Ausencia d'arguments, de continguts ? Ves a saber... Ho vaig f...
Fa 6 mesos -
Els tresmils fantasmes. Punta Gías Inferior 3000,59m. - Aquesta punta secundària del Pic Gías se situa a uns 80 metres a l'est del cim principal. L'hem tingut durant anys en dubte tant pel que fa a la prominènci...
Fa 6 mesos -
PICA D´ESTATS DESDE EL APARCAMIENTO DE LA MOLINASSA - Ascensión a la *Pica d´Estats* desde el aparcamiento de *La Molinassa *en compañía de *Ainhoa*, *Ana*, *Mari Carmen* y *Jon*, vivaqueando en el *Estany ...
Fa 6 mesos -
Informació d’aquest Blog - Des de 2014 aquest blog ha anat publicant diverses informacions al voltant de les fonts naturals i de la natura amb un article cada dia. Han estat moltes e...Fa 7 mesos
-
El pentàgon castellà en BTT - El pentàgon castellà és una ruta molt interessant que uneix 5 capitals castellanes en 5 dies. Són etapes llargues, però en general amb un desnivell molt ...
Fa 7 mesos -
Bon Any Nou 2023! - *"La mala notícia és que **el temps passa volant, *la bona notícia és que tu ets el pilot." Michael Altshuler *Aquest any de ...
Fa 1 any -
PIC ESTANY FAURÍ (2.702m) - PIC DE LANÓS (2.660m) - PIC DE MADIDES (2.663m) a la Reserva Nacional d'Orlú - Alçada mínima:1.729m Alçada màxima: 2.702m Distància: 29,3 km Temps empleat: 10h54m (sense aturades) Desnivell + : 1.802m Desnivell - : 1.802m P...
Fa 1 any -
Belonseiche (2.297 m.) y Torullas (2.257 m.) desde Astún - Tramo de arista entre Belonseiche y Torullas - Desnivel + acumulado: 580 m. - Distancia recorrida: 5,5 km. - Tiempo total estimado: 2 a 3 ho...Fa 2 anys
-
Serra de la Sala - Salipota-font del Ferro-les Antenes-ca l’Eloi-la Sala Distància 12,7 km Desnivell acumulat 611 m Nivell de dificultat Moderat Data 30 de gener de 2022 Ca...Fa 2 anys
-
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia - L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant Llore...
Fa 2 anys -
Tresmiles Sur Occidentales de Sierra Nevada (septiembre 2021) - Cambiamos de escenario tresmilero y nos vamos con Merlí unos mil kilómetros más al sur,a Sierra Nevada! He tenido que buscar bastante info por la red pa...
Fa 2 anys -
Llarg parèntesi - Escric després d’una llarga etapa en la qual he estat prolífica, però sense publicar en aquest blog. Torno renovada, amb ganes de compartir escrits, pens...Fa 2 anys
-
Cases de l'Aigua de la Trinitat - Visita del túnel subterrani que enllaça dues antigues cases de l'aigua de la ciutat, des de Trinitat Vella i Trinitat Nova per sota de la Av. Meridiana. ...
Fa 3 anys -
CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià) - *Castell de la Mata o Mas de la Mata 933 mts. 31T 429020 4631700* *Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de ...
Fa 3 anys -
Montaña y COVID-19. Opinión personal. - Buenas tardes queridos lectores. Hoy vuelvo con otra reflexión sobre algunas de las medidas que se están tomando en la desescalada de esta gran crisis sanit...Fa 3 anys
-
Les tombes més famoses o curioses - Si us agrada visitar els cementiris de les ciutats on viatgeu, no us podeu perdre findagrave. És el major buscador de tombes de la xarxa, amb 25 anys d’hi...Fa 4 anys
-
Marató Vall de Bianya 2019 - Sortim com poseïts pel dimoni per intentar deixar enradera el fred glaçat que suportem de fà una estona sota l'arc de sortida.Els primers metres els faig e...
Fa 5 anys -
“Path to Everest”: Summits of My Life arriba al final - Barcelona, 14/02/2018- El projecte Summits of My Life de Kilian Jornet arriba al seu final amb la publicació del documental “Path to Everest”. Aquest dimec...Fa 6 anys
-
AL MEU COMPANY - AL MEU COMPANY Sembla que el camí avui no és igual, ni els prats, ni els boscos, ni els pelats torons de la nostra comarca. Sento que les muntanyes han...Fa 6 anys
-
IBÓN DE BUCUESA - IBÓN DE BUCUESA Partimos del núcleo rural de Acumuer. Una larga pista va remontando el Valle del Aurin. Tras varios kilómetros se llega a una barrera y ...Fa 6 anys
-
Fi - Bé, tot comença, tot acaba. Durant aquestes 316 entrades existents al blog i al llarg de tots aquests 10 anys he, i hem anat explicant les aventurilles de ...
Fa 6 anys -
PIC D’AMOULAT – Espolón Oeste - Roca mala y dudosa en general, escasos clavos, escalada expuesta con dificultad para la autoprotección, itinerario algo perdedor y una aproximación a consi...
Fa 7 anys -
Qué Piolet elegir en 8 preguntas - [image: Subida a Monte Perdido con Nieve hacia escupidera]Fa 7 anys
-
vendo cuchillas dynafit 80 - vendo cuchillas dynafit 80 como nuevas por cambio de esquis. Precio 25€. Interesados 617 102 141Fa 8 anys
-
-
-
Emissió 41: El tancament sense permís de 2 coves desferma una molt forta polèmica a Sant Llorenç - Guies de l'Emissió: *Àngel Miño, Hilari Moreno, Eduard Vives, Miquel Nebot, Gemma Pirla, Salvador Vives, Narcis Serrat i Quim Solbas* Tuiteja *També h...
Fa 9 anys -
-
FINAL D'UNA ETAPA - Després de sis anys de dedicar la meva il·lusió i esforç al *blog d’apeupermontserrat*, no sense una innegable tristesa, ha arribat el moment de deixar aqu...Fa 11 anys
-
Nuevas fotos y gigapans de Ordesa - Subida a Monte Perdido desde Góriz Subida a la Punta de las Olas y el Baudrimont SE desde Góriz Faja de las Flores Todas estas fotos y gigapans son de ...Fa 12 anys
-
-
-
Text
Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@
16 / setembre / 2010 by PiK@
Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.
La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.
El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...
O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..
L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.
Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.
D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....
L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.
El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...
Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...
També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.
Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...
PiK@;)
